Mar de Salomón

mar

El mar de Salomón ye un mar abiertu alcontráu nel suroeste del océanu Pacíficu, delimitado pola mariña suroriental de la islla de Nueva Guinea, al oeste; poles islles del archipiélagu de Bismarck, al norte; poles Islles Salomón, de les que recibe'l so nome, al este; y pol archipiélagu Luisiadas, nel allongamientu de la punta del sureste de Nueva Guinea, al sur, por onde s'abrir al mar de Coral. Comunica al noroeste y al norte, a entrambos llaos de la islla de Nueva Bretaña, col mar de Bismarck.

Mar de Salomón
Solomon Sea (en)
Situación
Tipu mar
Parte de Océanu Pacíficu
Coordenaes 7°30′S 152°40′E / 7.5°S 152.67°E / -7.5; 152.67
Datos
Superficie 720 000 km²
Fondura 9140 m
Cambiar los datos en Wikidata

Ocupa una superficie cercana a los 720.000 km². Tratar d'un mar fondu, destacando la fuesa de Nueva Bretaña nel norte, con una fondura máxima de 9.140 metros, la depresión de les Salomón nel centru y la fuesa de San Cristóbal nel sureste.

La principal ciudá que bañen les sos agües ye la ciudá de Honiara, capital de les Islles Salomón, asitiada na islla de Guadalcanal.

Nes sos agües apostáronse numberoses batalles de la Guerra del Pacíficu pertenecientes a la Segunda Guerra Mundial.

Delimitación de la IHO editar

La máxima autoridá internacional en materia de delimitación de mares, la Organización Hidrográfica Internacional («International Hydrographic Organization, IHO), considera'l mar de les Salomón como un mar. Na so publicación de referencia mundial, Limits of oceans and seas (Llendes d'océanos y mares, 3ª edición de 1953), asígna-y el númberu d'identificación 65 y definir de la forma siguiente:

On the Northwest. By the Southeast limit of Bismarck Sía (66).

On the Northeast. By a line from the Southern point of New Ireland to the North point of Buka Island, through this island to the Northwest point of Bougainville Island, along the Southern coasts of Bougainville, Choisel, Ysabel, Malaita and San Cristobal Islands.
On the South.The Northern limit of the Coral Sea (64) between San Cristobal Island, Solomons, and Gado-Gadoa Island, off the Southeast estreme of New Guinea.
On the Southwest.By the coast of New Guinea and a line from its Southeasternmost point through the Louisiade Archipelago to Rossel Island.»]
[66. Bismarck Sía. On the Southeast. A line from the Southern point of New Ireland along the parallel of 4°50' South to the coast of New Britain, along its Northern coast and thence a line from its Western estreme through the Northern point of Umboi Island to Teliata Point, New Guinea (5°55' S, 147°24' E).]

[64.-Coral Sea. On the North.The South coast of New Guinea from the entrance to the Bensbak River (141º01' E) to Gado-Gadoa Island near its Southeastern estreme (10°38' S, 150º34' E), down this meridian to the 100 fathom xune and thence along the Southern edges of Uluma (Suckling) Reef and those extending to the Eastward as fast as the Southeast point of Lawik Reef (11°43',5 S, 153°56',5 E) off Tagula Island, thence a line to the Southern estreme of Rennell Island and from its Eastern point to Cape Surville, the Eastern estreme of San Cristóbal IsIand, Solomons; thence through Nupani, the Northwestern of the Santa Cruz Islands (10°04' S, 165°40',5 E) to the Northernmost Island of the Duff or Wilson Group (9º48',5 S, 167º06' E).
Nel noroeste. Pola llende sureste del mar de Bismarck (66).

Nel nordeste.
Per una llinia dende'l puntu Sur de Nueva Irlanda hasta la punta Norte de la islla de Buka, al traviés d'esta islla hasta'l puntu Noroeste de la islla de Bougainville, a lo llargo de les mariñes del sur de Bougainville, Choisel, Ysabel, Malaita y islla San Cristóbal.
Nel sur.
La llende norte del mar de Coral (64) ente la islla San Cristóbal, les Islles Salomón y la islla Gado-Gadoa, nel estremu sureste de Nueva Guinea.
Nel suroeste.
Pola mariña de Nueva Guinea y una llinia dende'l so puntu más sureste al traviés del archipiélagu Louisiade hasta la islla de Rossel.
[66 . Mar de Bismarck. Nel sureste.Una llinia dende l'estremu sur de Nueva Irlanda a lo llargo del paralelu de los 4°50' Sur hasta la mariña de Nueva Inglaterra, a lo llargo de la so mariña norte y dende ellí una llinia dende'l so estremu occidental al traviés de la punta Norte de la islla Umboi hasta punta Teliata, Nueva Guinea (5°55'S, 147°24'E).]

[64.-Mar del Coral. Nel Norte.La mariña sur de Nueva Guinea, dende la entrada del ríu Bensbak (141º01'E) hasta islla Gado-Gadoa, cerca del so estremu sureste (10°38'S, 150º34'S), embaxo por esti meridianu hasta la llinia de 100 braces y dende ellí a lo llargo del cantu meridional del coral Uluma (Suckling) y estendiéndose escontra l'este hasta la punta sureste del coral Lawik (11°43,5'S, 153°56,5'E) fuera de la islla Tagula, dende ellí una llinia hasta l'estremu sur d'isla Rennell y dende la so punta oriental a cabu Surville, l'estremu oriental de la islla San Cristóbal, Isla Salomón; y dende ellí al traviés de Nupani, al noroeste de les islles Santa Cruz (10°04'S, 165°40,5' E) a la más septentrional de les islles del grupu Duff o Wilson (9º48,5'S, 167º06'S).]
Limits of oceans and seas (n'inglés). International Hydrographic Organization, páx. 38.

Referencies editar