Maracanazo (en portugués: Maracanaço) ye'l nome col que se conoz a la victoria de la seleición de fútbol d'Uruguái nel partíu decisivu de la Copa Mundial de Fútbol de 1950 frente a la seleición de fútbol de Brasil. Contra tou pronósticu, Uruguái ganó a Brasil por 2-1 nel Estadiu Maracaná de Rio de Janeiro. Por estensión, el términu xeneralizóse pa definir a aquella victoria d'un equipu o deportista, preferentemente una final, en campu ayeno y teniendo tolos factores en contra.

Brasil VS. Uruguái
(Final de la Copa Mundial de Fútbol de 1950)
Información xeneral
Tipu partido entre dos selecciones nacionales de fútbol (es) Traducir
Creación 16 xunetu 1950
Asistencia 199 854 (, )
Final de la Copa Mundial de Fútbol de 1938 (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Antecedentes editar

Alcuentros apostaos ente les seleiciones de Brasil y Uruguái mientres los cinco años previos al Maracanazo.[1][2]

Fecha Ciudá País Motivu Resultáu
5 d'ene de 1946 Montevidéu Uruguái Copa Rio Branco 1946 Uruguái 4:3 Brasil
9 d'ene de 1946 Montevidéu Uruguái Copa Rio Branco 1946 Uruguái 1:1 Brasil
23 d'ene de 1946 Buenos Aires Arxentina Campeonatu Suramericanu 1946 Brasil 4:3 Uruguái
29 de mar de 1947 São Paulo Brasil Copa Rio Branco 1947 Brasil 0:0 Uruguái
1 de abr de 1947 Rio de Janeiro Brasil Copa Rio Branco 1947 Brasil 3:2 Uruguái
4 de abr de 1948 Montevidéu Uruguái Copa Rio Branco 1948 Uruguái 1:1 Brasil
11 de abr de 1948 Montevidéu Uruguái Copa Rio Branco 1948 Uruguái 4:2 Brasil
30 de abr de 1949 Rio de Janeiro Brasil Campeonatu Suramericanu 1949 Brasil 5:1 Uruguái
6 de may de 1950 São Paulo Brasil Copa Rio Branco 1950 Brasil 3:4 Uruguái
14 de may de 1950 Rio de Janeiro Brasil Copa Rio Branco 1950 Brasil 3:2 Uruguái
17 de may de 1950 Rio de Janeiro Brasil Copa Rio Branco 1950 Brasil 1:0 Uruguái

Resume editar

Xugaos Ganó Brasil Empate Ganó Uruguái Gol Brasil Gol Uruguái
11 5 3 3 26 22

Previa editar

Posiciones a la segunda fecha
Pos. Equipu Puntos PG PE PP Dif. GF
1 BRA  Brasil 4 2 0 0 +11 13
2 URU  Uruguái 3 1 1 0 +1 5
3 ESP  España 1 0 1 1 −5 3
4 SWE  Suecia 0 0 0 2 −7 3

Magar el campeonatu definir por aciu una ronda final de cuatro equipos (xugando na modalidá toos contra toos), el postreru partíu convertir nuna final "de fechu". Xugóse'l 16 de xunetu de 1950 nel Estadiu Maracaná en Rio de Janeiro, Brasil, frente a unos 200 000 espectadores, la mayor cantidá d'espectadores enxamás axuntada pa guardar un partíu de fútbol.[3] L'equipu favoritu tres una campaña d'invictu y goliador yera Brasil que llegaba con 4 punto producto de les sos victories (nesi entós un partíu ganáu otorgaba dos puntos ente que un empate otorgaba unu) por goliada frente a Suecia por 7-1 y España por 6-1, ente que Uruguái llegaba llogrando 3 puntos frente a los mesmos rivales (un empate por 2-2 contra España y una victoria afecha de 3-2 frente a Suecia).

Cabo mentar que, magar el favoritu yera Brasil, la seleición de Uruguái yera nesi momentu una de les más gallardoniaes del planeta, con una Copa del Mundu, ocho Copes Américas y dos títulos olímpicos, y que'l so xuegu llevaba décades provocando l'almiración de tolos aficionaos del mundu, polo cual difícilmente podía considerase a la escuadra uruguaya como "rival débil".

Inclusive la seleición uruguaya xugara trés partíos de fútbol na Copa Rio Branco contra'l so equivalente de Brasil pocos meses antes a la Copa del Mundu, que resultaren en dos trunfos brasilanos (2-1 y 1-0) y unu uruguayu (4-3). Asina, la diferencia calidable ente dambos equipos nun yera escesiva, magar yera reconocible la superioridá del ataque brasilanu. Con tou, na Copa Mundial l'equipu brasilanu precisaba tan solo d'un empate pa llograr el primer llugar del últimu grupu y collo proclamase campeón mundial, lo cual aumentaba'l trunfalismu de l'afición local; per otra parte, la prensa brasilana refugaba les opciones uruguayes.

Los principales diarios de Rio de Janeiro yá teníen el so primeres planes impreses celebrando antemanadamente'l trunfu del equipu llocal: el "Diariu de Ríu" ponía como titular de la so portada "O Brasil va vencer - A Copa va ser nossa", ente que'l periódicu "O Mundu" asitiaba na so portada "Brasil Rioleão Mundial de Futebol 1950". Había munches xarrés afataos yá preparaes en Rio de Janeiro pa encabezar un auténticu antroxu de festexos y yá se vendieren más de 500 000 camisetes cola inscripción de: “"Brasil Rioleão 1950"”; el mesmu estadiu Maracaná (acabante inaugurar) atopábase decoráu con pancartes en portugués que dicíen “Homenaxe a los Campeones del Mundu”.

Amás, les autoridaes polítiques brasilanes acuñaren monedes conmemorativas colos nomes de los futbolistes de la seleición llocal.[4] Había una banda de músicos presente nel estadiu con instrucciones d'interpretar l'himnu del ganador a la fin del partíu, a la cual nun s'apurrió la partitura del himnu uruguayu por consideralo innecesariu. Tamién la banda preparara una marcha triunfal, titulada "Brasil Rioleão" compuesta pa la ocasión.[5][6]

El favoritismu del llocal algamara inclusive a les autoridaes uruguayes. A poques hores d'empezar l'alcuentru, la Seleición de fútbol d'Uruguái recibió la visita de los integrantes del cuerpu diplomáticu de la embaxada, solicitándo-yos que sufrieren "una derrota digna", esto ye, ensin goliada.

Inclusive'l mesmu presidente de la FIFA, el francés Jules Rimet, taba convencíu de la victoria llocal debíu al ambiente trunfalista espresáu pola afición brasilana. Rimet llevaba un discursu nel bolsu derechu de la so chaqueta, n'homenaxe a los campeones brasilanos, escritu en portugués. Magar que los equipos brasilano y uruguayu topar en similar nivel calidable de xuegu, la prensa y l'afición de Brasil crearen un ambiente de trunfalismu escesivu díes antes del partíu decisivu, onde'l trunfu local paecía inevitable, ente que una victoria visitante yera asumida como imposible.

El partíu editar

 
Seleición uruguaya, campeona mundial de 1950.
 
Selleción Brasilana, 1950. Archivu Nacional de Brasil.

Antes d'empezar el partíu, los futbolistes uruguayos yeren conscientes del enorme favoritismu del que gociaba la escuadra brasilana. L'entrenador uruguayu Juan López Fontana deseyaba evitar una derrota humillante, y pidió a los sos xugadores que xugaren defensivamente; cuando López retiróse, el capitán uruguayu Obdulio Varela dixo a los sos compañeros: "Juancito ye un bon home, pero agora equivócase. Si xugamos pa defendenos, va asocedenos lo mesmo qu'a Suecia o España". Los homes de la escuadra uruguaya entendieron asina que xugar defensivamente contra l'equipu brasilanu resultaría nuna derrota por goliada. Poco primero de entrar al campu de xuegu los futbolistes uruguayos perciben l'estrueldu de los aficionaos brasilanos nes tribunes del Maracaná. El capitán Obdulio Varela animó a los sos compañeros diciendo: "Rapazos, los de fuera son de palu." El xuegu empezó a les 15 hores.

Al empezar el partíu, l'equipu brasilanu empezó la so habitual presión colos delanteros, en busca del gol y pa liquidar el partíu nel menor tiempu posible. Hai de solliñar que los anteriores trunfos de Brasil nel tornéu fueren por abuitáu marxe, polo que l'afición local casi-yos esixía repitir goliaes similares. El porteru uruguayu Roque Gastón Máspoli llogró contener los ataques brasilanos exitosamente, y asina remató la primer metá del tiempu reglamentariu, dambos equipos retiráronse empataos a cero, magar la molestia nes tribunes por falta de goles.

 
Formaciones iniciales de los equipos

Magar esti ofiendo, l'optimismu siguía ente'l públicu local, pos col empate Brasil taba consagrándose campeón mundial. A empiezos del segundu tiempu nel minutu 2, el brasilanu Friaça anotó'l primer gol de la tarde. Una gran celebración empezó a anubrir l'estadiu, incluyendo dellos petardos. La sonadiella duró pocu, pos el capitán uruguayu Obdulio Varela allegó a reclamar una posición adelantrada al árbitru, pa ganar tiempu y restar tensión al partíu; años dempués, Varela reconoció que nel casu de siguir xugando metanes la sonadiella del públicu brasilanu, l'emburrie de los futbolistes locales bastiara una goliada contra Uruguái. El fechu ye que'l "negru xefe", consciente que Brasil taba en condiciones de avasallar a Uruguái na fervencia del alcuentru, decidió aldericar un pretendíu fora de xuegu col árbitru inglés. Cabo esclariar que Varela nun falaba inglés nin l'árbitru español, lo que derivó nun absurdu discutiniu de sordos. Nin siquier los mesmos uruguayos entendíen lo que'l so capitán buscaba; pero lo cierto ye que Varela sabía que provocar dicha discutiniu terminaría por "esfrecer el partíu".

 
Gol de Brasil na Copa del Mundu de 1950. Archivu Nacional de Brasil.

En baxando la tensión del públicu y de los equipos, volver# a entamar el xuegu y, nel minutu 21, Ghiggia escapó pela derecha y, n'asemeyando que remataría a la portería, optó pol pase al mediu del área, onde l'ingresu ensin marques de Juan Alberto Schiaffino dexó-y igualar el marcador del alcuentru. Entá con esta resultancia de 1-1 axudicar a Brasil el Mundial. A pesar d'ello, l'afición brasilana reclamó la victoria y asina lo entendió'l so equipu, que se llanzó desesperadamente a consiguir un segundu tantu. Pa la prensa y l'afición de la dómina, Brasil nun podía ser campeón a cencielles empatando. Sicasí, los xugadores uruguayos siguieron defendiéndose acertadamente ya inclusive llanzando ataques sobre l'área brasilana.

 
L'estadiu de Maracanã tuvo una asistencia record de 199 854 espectadores.[7]

Finalmente, nel minutu 34 del segundu tiempu articulóse otru ataque uruguayu onde Obdulio Varela llanzó un pase escontra Alcides Edgardo Ghiggia, qu'apurrió'l balón a Julio Pérez, quien-y la devolvió en curtiu a Ghiggia, que superó al defensa brasilanu Bigode, y asonsañó, como nel primer gol, llanzar un centru ante'l porteru local Moacir Barbosa. Barbosa cometió l'error que marcaría'l restu de la so vida: dio un pasu escontra alantre, seguro que se repitiría la escena de primer gol, y apurrió una oportunidá nel so primer palu. Ghiggia aprovechó la ocasión y patiscó un violentu tiru ente'l porteru y el poste. Anotó asina'l segundu gol pa Uruguái y l'estadiu quedó n'absolutu silenciu. Inclusive los futbolistes uruguayos quedaron impresionaos col repentín silenciu na cortil, onde minutos antes reinaba la euforia de l'afición.

A puntu de rematar el partíu, Brasil atacaba con tol so poderíu, pero foi-y imposible revertir la resultancia. Al cumplise'l tiempu oficial, a les 16:45 hores, l'árbitru inglés George Reader xiblaba'l final del partíu, colo cual españaba l'allegría de los xugadores uruguayos. Al rematar el partíu, la mayor parte del públicu salió en silenciu o llorando del Estadiu Maracaná, los futbolistes brasilanos amosaben abiertamente'l so pesar, y la prensa llocal llanzaba comentarios apenados ya incrédulos ante una derrota totalmente inesperada; la banda de música trayida pa la ocasión nun executó pieza dalguna, nun decatándose de la ceremonia d'entrega de la Copa Jules Rimet a Uruguái.

Ficha editar

Plantía:Ficha partíu de fútbol

Reaiciones editar

Pa los aficionaos brasilanos, la victoria uruguaya foi una traxedia, comentada como la peor derrota deportiva del país hasta entós. Atayáronse los preparativos d'una celebración que yera obvia pa munchos. Dende entós la pallabra Maracanazo quedó como espresión de derrota o desastre imprevistu, pa los brasilanos.

Sicasí, pa los uruguayos la fiesta foi total. La inesperada victoria llegaba a oyíos en territoriu uruguayu, gracies al inolvidable rellatu de Carlos Solé. La xente entornar a les cais a festexar, lo que nun principiu paecía un suañu inalcanzable. El desconciertu yera tal tres la victoria uruguaya, que les 200 000 persones nel estadiu quedaron enmudecidas apenes terminó'l partíu, onde la concurrencia d'uruguayos yera d'apenes un centenar de persones, a tal puntu de que los únicos soníos que s'escuchaben yeren los del plantel celeste.

Tamién se dio una anéudota qu'arreyaba al entós Presidentes de la FIFA presidente de la FIFA, Jules Rimet. Cuando l'alcuentru taba empatáu 1 a 1, Rimet dirixir a los vestuarios pa preparar el so discursu de felicitaciones pa Brasil, pero cuando volvió al terrén de xuegu (yá termináu l'alcuentru) llevóse la sorpresa de nun ver nengún festexu, una y bones Uruguái llograra la fazaña. Tan asoráu quedó Rimet, qu'inclusive la ceremonia oficial d'entrega de la copa a Uruguái nun s'executó: Rimet apenes pudo averase al capitán uruguayu Obdulio Varela nel cantu del terrén de xuegu, da-y un curtiu apertón de manes y apurri-y casi a les escondidielles, el troféu.[8]
Años dempués recordaba Rimet:

“...Tou taba previstu, sacante'l trunfu d'Uruguái. Al términu del partíu yo tenía d'apurrir la copa al capitán del equipu campeón. Una vistosa guardia d'honor formar dende'l túnel hasta'l centru del campu de xuegu, onde taría esperándome'l capitán del equipu vencedor (naturalmente Brasil). Preparé'l mio discursu y fui a los vestuarios pocos minutos antes de rematar el partíu (taben empatando 1 a 1 y l'empate clasificaba campeón al equipu llocal). Pero cuando caminaba polos pasiellos atayóse la grita infernal. A la salida del túnel, un silenciu desolador apoderaba l'estadiu. Nin guardia d'honor, nin himnu nacional, nin discursu, nin entrega solemne. Atopé solo, cola copa nos mios brazos y ensin saber qué faer. Na balasma terminé per afayar al capitán uruguayu, Obdulio Varela, y casi a les escondidielles apurrí-y la estauína d'oru, estrechándo-y la mano y retiré ensin poder dici-y una sola pallabra de felicitación pal so equipu...

Esi día foi'l postreru partíu oficial de fútbol nel cual l'equipu de Brasil xugó con uniforme totalmente blancu. D'equí p'arriba la seleición brasilana empezó a utilizar la tradicional camiseta verdeamarela con pantalón azul, confiando qu'esta vegada sí los traería bona suerte.

Años dempués Alcides Ghiggia de visita en Brasil pronunció una frase que reflexa la repercusión del Maracanazo tantu pa Brasil como pal fútbol mundial: "Solo trés persones fuimos capaces de callar el Maracaná; el Papa Xuan Pablo II, Frank Sinatra y yo". Unos años más tarde, el que foi capitán del escoyíu uruguayu esi día, Obdulio Varela, foi sinceru y dixo: "La verdá ye que si esi partíu xugar otres 99 vegaes, perder toes, pero esi día tocónos el partíu 100".

Sicasí, vistu en retrospectiva, según el téunicu uruguayu Oscar Tabarez el "Maracanazo" tuvo impautu negativu a la posteridá pa la seleición uruguaya pos "pa les xeneraciones posteriores llegó'l mensaxe, subliminal, de que los campeones yeren esos y non los de güei".efeutu negativu-en-uruguay/20140421/nota/2187256.aspx

Na voz de Solé editar

Al nun haber demasiaos uruguayos nes tribunes del estadiu, unes de les víes de comunicación del partíu pa los charrúas foi'l rellatu de Carlos Solé (unu de los trés relatores uruguayos qu'allegaron). Los rellatos de dambos goles quedaron na alcordanza de los uruguayos.[9]


Primer gol de Brasil

«...La pelota va con violencia en direición al debutante Morán. Salta Morán y el xugador Augusto. Devuelve la pelota Augusto, buscar en direición a Friaça, resta menos Ademir la carga, toma Zizinho, Zizinho a Ademir. Ademir avanza, crucia a Friaça, pierde'l balón con Andrade, tira... Gol, gool brasilanu, tiró Friaça, y llogró anotar el primer tantu de Brasil, a los 2 minutos de xuegu, el punteru derechu del equipu brasilanu... "

Primer gol d'Uruguái

«...Quita Míguez pa sofitar a Schiaffino; frente a él deféndese Bigode. Restar al centru de la cancha onde va tomar Gambetta. Cuérrese Gambetta. Crucia la pelota en direición a Julio Pérez. Julio Pérez acomete de frente a Danilo. Lleva la pelota Pérez. Trába-y la pelota Danilo. Con tou volver a tomar Pérez. Repliégase. Refuga a Bauer. Sofita a Obdulio Varela. Varela al punteru Ghiggia. Avanza Ghiggia escorríu por Bigode. Anular Ghiggia a Bigode. Correr al arcu. Asitia'l centru. Toma Schiaffino. Tira. Goool, goool, gol uruguayu. Gol de Schiaffino. Schiaffino a los 21 minutos. Escapóse-y Ghiggia al xugador Bigode. Asitió'l centru y el xugador Juan Alberto Schiaffino tomar de media vuelta. Asitió un violentu remate altu dexando dafechu ensin chance a Barbosa a los 21 minutos. Schiaffino autor del tantu. Uruguái 1 Brasil 1..."

Segundu gol d'Uruguái

«...La pa Míguez y sofita Julio Pérez. Vase delantre Pérez cola pelota esperando que s'encruz Ghiggia. Julio Pérez sigue atacando. Pérez a Ghiggia. Ghiggia a Pérez. Pérez avanza, crúcia-y la pelota a Ghiggia. Ghiggia escápase-y a Bigode. Avanza'l rápidu piqueru derechu uruguayu. Ghiggia va tirar, tira... Goool, goool, gol uruguayu. Ghiggia tiró violentamente y la pelota escapó al contralor de Barbosa. A los 34 minutos, anotando'l segundu tantu pal equipu uruguayu. Yá dicíamos que'l gran piqueru derechu del conxuntu oriental taba resultando la meyor figura de los uruguayos. Escapar de la defensa brasilana. Tiró n'aición violenta. La pelota rasante al poste escapó al contralor de Barbosa y anotó a los 34 minutos Ghiggia el segundu tantu pa Uruguái. Uruguái 2 Brasil 1. Autor del tantu Ghiggia a los 34 minutos...»[10]

Últimos minutos del partíu

«...Falta un minutu con 50 pa llegar al tiempu reglamentariu y los descuentos. Va faese efectivu un outball per parte del xugador Rodriguez Andrade, Rodríguez Andrade apurre la pelota, atención a Morán, echar pa córner, claro l'arbitro indica que s'execute'l outball per parte del xugador Bauer pa Brasil. Bauer a Zizinho, quita la pelota Schiaffino, Schiaffino a Míguez, acomete Miguez y Ghiggia resolvidamente de goles a distancia. Saca la pelota al tope la cancha y dir a tomar Bauer, va mover el xugador Danilo, Danilo escontra Zizinho, Zizinho... quíta-y a Gambetta, volver Gambetta a Schiaffino, falta mediu minutu pal tiempu reglamentariu, Schiaffino a Míguez, va ser tiru llibre pal equipu brasilanu. Repitir que falten 20 segundos pa llegar al términu del.. términu del match, dempués van tener qu'empecipiar a xugase los descuentos qu'envalorara l'árbitru hasta'l final. Vien la pelota al tiru llibre sobre la cabeza, va tomar Ademir, Ademir a Friaça. Quíta-y la pelota volviendo Matías González, sobre la hora del términu del partíu, ente los descuentos, la toca, paran a.. esto... bonu, Friaça caise, va sacar Eusebio Tejera, vase la pelota al córner contra Uruguái y, vien por Tejera, repito que tamos, ¡sobre la hora!, del términu del partíu. Entren a xugase los minutos adicionales polos descuentos. Yá puede sacase el córner per parte de Friaça. Uruguái 2 Brasil 1. Vien el córner... salta... ¡terminó'l partíu! ¡terminó'l partidooo! ¡Uruguái Campeón! ¡Acaba de terminar el partíu en Rio de Janeiro! Uruguái, señores y señores, oyentes de Radiu Sarandí, ¡campeón per cuarta vegada! Nun pueden ustedes imaxinase la emoción, l'allegría, esi daqué ta indescribible, te vien del pechu al gargüelu. Que s'alluma, y que nun dexa que'l pensamientu fluya, de forma clara y terminante, por que trepe cola presión, fáigase tamién señores y señores oyentes, al entender, y envaloro qu'ustedes van saber esculpar. Imaxino la enorme allegría, l'enorme entusiasmu, y les collacies incesantes que n'el nuesu Montevideo y en tola República Oriental del Uruguái, nes primeres llombes y cuchielles, nes cais tiende la nuesa fértil campaña, van haber que festexar el títulu ganáu per Uruguái. Uruguái 2, Brasil 1. [...] Compatriotes, nun tengo porque negalo, que me tán cayendo llárimes d'emoción, pa dici-yos alborozados, que somos campeones del mundu, pero campeones del mundu llexítimamente, honorablemente..."

Intereses editar

L'Estadiu Maracaná tenía la fachada entá ensin pintar, y decidiérase que l'estadiu pintar colos colores del equipu campeón. Como entós daquella la camiseta de Brasil yera blanca, toos esperaben el blancu radiante de Brasil, y asina poder ver un Maracaná pintáu de blancu. Sicasí, como Uruguái foi quien se consagró campeón, l'estadiu foi pintáu de celeste, color que caltién hasta'l presente.[11] Pero al preguntar a una carioca, ésti va dicir que l'estadiu foi pintáu de celeste porque la bandera de Rio de Janeiro lleva esi color.[12]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. http://www.rsssf.com/tablesb/brazurures.html
  2. http://www.rsssf.com/tablesr/riobranco.html
  3. El 'Maracanazo', la traxedia nacional de Brasil
  4. lanacion.com.py (ed.): «Uruguái: L'equipu que une con fuercia». Consultáu'l 20 de xunu de 2018.
  5. «mundiales/brasil-1950-86.php Brasil 1950». Mundial Brasil. Consultáu'l 7 de xunu de 2015.
  6. «mundu-en-maracana- Nuevu aniversariu de títulu del Mundu en Maracaná». laprensa.com.uy. Consultáu'l 7 de xunu de 2015.
  7. «World Cup 2018 by Numbers». telegraph.co.uk (2 d'avientu de 2010). Consultáu'l 4 de payares de 2015.
  8. L'inolvidable Maracanazo, DeporMax.com, 18 d'abril de 2005
  9. «El gol de Ghiggia rellatáu por Solé, Goñi, Moar y Muñoz». TV Show (17 de xunu de 2015).
  10. * Varios (1997). El mio Tierra Uruguái. Montevideo: Cases i Associats SA. ?.
  11. «El Marcanazo». Sorrayáu. Consultáu'l 5 de febreru de 2015.
  12. hestoria-brasil-1950-blanca-o-por-que-visten-de-mariellu/ Camisetes pa la hestoria. Brasil 1950 blanca o por qué visten de mariellu

Enllaces esternos editar


Predecesor:
Francia 1938
Final
Copa Mundial de Fútbol

1950
Socesor:
Suiza 1954