María Sol Escobar, más conocida como Marisol Escobar (París, Francia, 22 de mayu de 1930-Nueva York, Estaos Xuníos, 30 d'abril de 2016),[8] foi una escultora venezolana nacida en Francia. Destáquense les sos obres d'arte pop.

Marisol Escobar
Vida
Nacimientu XVI Distritu de París[1]22 de mayu de 1930[2]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Bandera de Venezuela Venezuela [3]
Bandera de Francia Francia [4]
Residencia París
Nueva York
Los Angeles
Muerte Manhattan[5]30 d'abril de 2016[6] (85 años)
Causa de la muerte neumonía
Estudios
Estudios Jepson Art Institute (en) Traducir
Otis College of Art and Design (en) Traducir
Harvard-Westlake School (es) Traducir
The New School (es) Traducir
Art Students League of New York
École des Beaux-Arts (es) Traducir
Oficiu escultora, pintora, diseñadora, assemblage artist (en) Traducirdibuxante
Llugares de trabayu Los Angeles, Nueva York y París
Premios
Miembru de Academia d'Estaos Xuníos de les Artes y les Lletres
Movimientu Arte pop[7]
Seudónimos Escobar, Marisol, María Sol Escobar
Xéneru artísticu arte figurativo (es) Traducir
assemblage (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Ye na década de 1960 cuando empieza a ser influyida por artistes pop, tales como Andy Warhol y Roy Lichtenstein. Marisol apaez en dos películes realizaes por Andy Warhol, El besu y Trelce formoses mozos. Una de les sos obres más famoses d'esti periodu ye La fiesta, un conxuntu de figures tamañu natural nuna instalación realizada na Sidney Janis Gallery. Toles figures o figures atópense falando en delles poses. Ye interesáu reparar que Marisol desfacer del so apellíu Escobar p'alloñase de la identidá paterna y p'estremase del ensame».[9]

Anque Marisol percorrió dellos movimientos artísticos, el so estilu siempres foi distintivu y únicu. «Non Pop, Non Op, ye Marisol!» foi la forma en que Grace Glueck tituló'l so artículu nel New York Times en 1965.[10] El silenciu foi una parte importante de la so obra y vida, yá que fala lo puramente necesario y dizse que nes sos obres brinda silenciu, «forma y pesu». Fala polo xeneral pocu sobre la so carrera, llegando a dicir, «Siempres fui afortunada. A la xente préstenlu'l mio obres».[11]

La so diversidá, el so güeyu únicu y el so calter estremar de toles escueles de pensamientu. De cutiu incluyó cares de personaxes públicos, miembros de la so familia y amigos nes sos escultures. Nuna de les sos esposiciones, «Marisol Escobar's ‘The Kennedys’ criticó la imaxe de la familia tocantes a que paecíen ser más importantes que la vida mesma».[12] Dacuando tamién inclúi nes sos obres la so interpretación del sufrimientu de la condición humana, por casu en Dust Bowl Migrants y Father Damien. Esta última escultura ye l'elementu destacáu na entrada al Hawaii State Capitol y la Hawaii State Legislature en Honolulu. Una segunda versión de la Father Damien Statue atopar na National Statuary Hall Collection, nel Capitoliu de los Estaos Xuníos. El so respetu por Leonardo da Vinci llevar a realizar una representación escultórica de La Última Cena y La Virxe, el Neñu Jesús y Santa Ana.[13]

Gallardones editar

Referencies editar

  1. «archives de Paris» páxs. 17. Consultáu'l 24 avientu 2022.
  2. URL de la referencia: http://www.britannica.com/EBchecked/topic/365481/Marisol.
  3. Afirmao en: coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York. Identificador MoMA de artista: 3774. Data de consulta: 4 avientu 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. URL de la referencia: https://www.lejournaldesarts.fr/disparition-de-lartiste-marisol-escobar-128943.
  5. URL de la referencia: https://rkd.nl/explore/artists/52687.
  6. URL de la referencia: http://www.noticias24.com/gente/noticia/138177/fallecio-la-escultora-venezolana-marisol-escobar-a-sus-86-anos-de-edad/.
  7. URL de la referencia: https://www.britannica.com/biography/Marisol.
  8. Fina en Nueva York l'artista venezolana Marisol Escobar
  9. The Hutchinson Encyclopedia, "Marisol Escobar"
  10. Gardner, páx.13
  11. Gardner, páx.14
  12. Walsh, páx. 8
  13. Gardner, páx.12
  14. (n'inglés) Marisol Escobar is the recipient of VAEA's Paez Medal of Art 2016. VAEA. http://vaearts.org/US/archives/12668. Consultáu'l 18 de xineru de 2018. 

Bibliografía editar

  • Avis Berman, A Bold and Incisive Way of Portraying Movers and Shakers. Smithsonian; 14 de febreru de 1984: 14-16.
  • "Escobar, Marisol". The Hutchinson Encyclopedia. 22 de setiembre de 2003.
  • Gardner, Paul. Who is Marisol?. ARTnews 88 (mayu 1989): 12 –15.
  • "Marisol". The Columbia Encyclopedia. Sixth Edition; 22 d'abril de 2004.
  • Walsh, Laura. Life of JFK depicted through art at Bruce Museum Exhibit. AP Worldstream; 19 de setiembre de 2003: 8.
  • Westmacott, Jean. Marisol Escobar, Pop Art. Nueva York: W. W. Norton & Company, 1989.

Enllaces esternos editar