Martina Navratilova

Martina Navrátilová (18 d'ochobre de 1956Praga) ye una tenista d'orixe checoslovacu con nacionalidá checa y norteamericana.

Martina Navratilova
presidenta Women's Tennis Association, Estaos Xuníos

1994 - 1995
presidenta Women's Tennis Association, Estaos Xuníos

1979 - 1980
Vida
Nacimientu Praga[1]18 d'ochobre de 1956[2] (67 años)
Nacionalidá Checoslovaquia  (1956 -  1981)[1]
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos  (1981 - [1]
Bandera de Chequia Chequia  (9 xineru 2008 -
Residencia Sarasota
Řevnice
Nokomis (es) Traducir
Llingua materna checu
Familia
Casada con Julia Lemigova (es) Traducir (2014 – )[3]
Pareyes Rita Mae Brown
Judy Nelson
Estudios
Llingües falaes checu[4]
inglés[5]
Oficiu
Oficiu tenista, autobiógrafa, novelistaescritora
Trayeutoria
Años Equipu Competiciones
1982-1989 Equipo de Fed Cup de Estados Unidos
1975-1975 Czechoslovakia Federation Cup team
Pesu 65 kg
Altor 173 cm
Premios
IMDb nm0623146
martinanavratilova.com
Cambiar los datos en Wikidata

Se naturalizó norteamericana en 1975 pa poder competir nos Estaos Xuníos; en marzu de 2008 consiguió la nacionalidá checa, calteniendo la norteamericana.[12]

Nel Abiertu d'Australia alzar cola victoria en trés causes (1981, 1983 y 1985), y llogró una impresionante racha de victories nel Masters (1980, 1981, 1982, 1984, 1985 y dambes ediciones celebraes en 1986).

La so carrera llevó a Estaos Xuníos a conquistar la Copa Federación en 1981, 1982, 1986, 1989 y 1990.

Martina Navrátilová, Margaret Smith Court y Doris Hart son les úniques 3 tenistes que ganaron los 4 torneos de Grand Slam en Singles, Dobles y Mestos. En categoría masculina nun se llogró.

Nel añu 1994 foi gallardoniada col Premiu Príncipe d'Asturies de los Deportes que nun allegó a recoyer en persona.

Vida personal editar

Na so autobiografía Being Myself [1], diz que sintió atraición romántica escontra profesores de dambos sexos y que, más palantre, yá sentía fuerte atraición por compañeres tenistes. Pero nun se dio cuenta de qu'ello tenía una dimensión sexual hasta los 18, cuando tuvo la so primer rellación lésbica.

Sicasí, los padres (n'especial el so padre) sintiéronse alteriaos al afayar la orientación sexual de la so fía, lo que'l so padre calificó de «enfermedá» y llevantó gran discutiniu con dicir que preferiría que la so fía fuera prostituta. Navratilova señaló que tarrecía que la so orientación sexual perxudicara la so solicitú pa consiguir la nacionalidá norteamericana al salir de Checoslovaquia, un país nel que, según les sos pallabres, «a los gais unviar a asilos pa enfermos mentales y les lesbianes nunca salíen del armariu».

En 1981, en recibiendo la nacionalidá norteamericana, Navratilova reveló públicamente la so orientación sexual. Dende 1983 a 1991, Navratilova caltuvo una llarga rellación cola so pareya Judy Nelson. La so separación en 1991 incluyó una bien espublizada batalla llegal. Navratilova apaeció nun calendariu de la WITA (Women's International Tennis Association, Asociación Internacional de Tenis Internacional Femenín) colos sos trofeos de Wimbledon y los fíos de Nelson no fondero. Otra pareya so conocida foi la escritora Rita Mae Brown.

Martina paticipa en delles asociaciones benéfiques que promueven los derechos de los homosexuales, los derechos de los neños ensin recursos y los derechos de los animales. En 2002 recibió un premiu de l'asociación Human Rights Campaign.[13] Amás de pol so activismu a favor de los derechos de los homosexuales, tamién ye conocida pola so oposición al comunismu.[ensin referencies]

N'abril de 2010 detectóse-y un cáncer de mama que'l so pronósticu según los doctores foi escelente.[14]

Tamién fixo una apaición na comedia Will & Grace en 2000, nun episodiu nel que tien un alcordanza fugaz qu'amuesa qu'ella fuera heterosexual hasta qu'en 1985 tuvo una rellación con Karen Walker que la volvió lesbiana.[15] Navratilova publicó una autobiografía titulada "Martina" en 1985, y tamién hai co-escritu trés noveles de misteriu na década de 1990. Por fama y almiración, mentar nun capítulu de Sailor Moon na versión n'español llatinoamericana. El personaxe Martina Zoana Mel Navratilova del anime Slayers recibió d'ella'l so nome.

Finales de Grand Slam individuales editar

Ganaos (18) editar

Añu Campeonatu Oponente na final Resultáu
1978 Wimbledon   Chris Evert 2-6, 6-4, 7-5,
1979 Wimbledon (2)   Chris Evert 6-4, 6-4,
1981 Abiertu d'Australia   Chris Evert 6-7, 6-4, 7-5
1982 Roland Garros   Andrea Jaeger 7-6, 6-1
1982 Wimbledon (3)   Chris Evert 6-1, 3-6, 6-2
1983 Abiertu d'Australia (2)   Kathy Jordan 6-2, 7-6
1983 Wimbledon (4)   Andrea Jaeger 6-0, 6-3
1983 Abiertu d'EE. UU.   Chris Evert 6-1, 6-3
1984 Roland Garros (2)   Chris Evert 6-3, 6-1
1984 Wimbledon (5)   Chris Evert 7-6 6-2
1984 Abiertu d'EE. UU. (2)   Chris Evert 4-6, 6-4, 6-4
1985 Abiertu d'Australia (3)   Chris Evert 6-2, 4-6, 6-2
1985 Wimbledon (6)   Chris Evert 4-6 6-3 6-2
1986 Wimbledon (7)   Hana Mandlíková 7-6, 6-3
1986 Abiertu d'EE. UU. (3)   Helena Suková 6-3, 6-2
1987 Wimbledon (8)   Steffi Graf 7-5 6-4
1987 Abiertu d'EE. UU. (4)   Steffi Graf 7-6, 6-1
1990 Wimbledon (9)   Zina Garrison 6-4 6-1

Finales perdíes (14) editar

Añu Campeonatu Oponente na final Resultáu
1975 Abiertu d'Australia   Evonne Goolagong Cawley 6–3, 6–2
1975 Roland Garros   Chris Evert 2–6, 6–2, 6–1
1981 Abiertu d'EE. UU.   Tracy Austin 1–6, 7–6(4), 7–6(1)
1982 Abiertu d'Australia   Chris Evert 6–3, 2–6, 6–3
1985 Roland Garros   Chris Evert 6–3, 6–7(4), 7–5
1985 Abiertu d'EE. UU.   Hana Mandliková 7–6(3), 1–6, 7–6(2)
1986 Roland Garros   Chris Evert 2–6, 6–3, 6–3
1987 Abiertu d'Australia   Hana Mandliková 7–5, 7–6(1)
1987 Roland Garros   Steffi Graf 6–4, 4–6, 8–6
1988 Wimbledon   Steffi Graf 5–7, 6–2, 6–1
1989 Wimbledon   Steffi Graf 6–2, 6–7(1), 6–1
1989 Abiertu d'EE. UU.   Steffi Graf 3–6, 7–5, 6–1
1991 Abiertu d'EE. UU.   Monica Seles 7–6(1), 6–1
1994 Wimbledon   Conchita Martínez 6–4, 3–6, 6–3

Finales de Grand Slam dobles femeninos (37) editar

Victories (31) editar

Añu Campeonatu Compañera Rivales Marcador
1975 Roland Garros   Chris Evert   Julie Anthony
  Olga Morozova
6–3, 6–3
1976 Wimbledon   Chris Evert   Billie Jean King
  Betty Stöve
6–1, 3–6, 7–5
1977 Abiertu d'EE. UU.   Betty Stöve   Renee Richards
  Betty Ann Grubb Stuart
6–1, 7–6
1978 Abiertu d'EE. UU. (2)   Billie Jean King   Kerry Melville Reid
  Wendy Turnbull
7–6, 6–4
1979 Wimbledon (2)   Billie Jean King   Betty Stöve
  Wendy Turnbull
5–7, 6–3, 6–2
1980 Abiertu d'EE. UU. (3)   Billie Jean King   Pam Shriver
  Betty Stöve
7–6, 7–5
1980 Abiertu d'Australia   Betsy Nagelsen   Ann Kiyomura
  Candy Reynolds
6–4, 6–4
1981 Wimbledon (3)   Pam Shriver   Kathy Jordan
  Anne Smith
6–3, 7–6(6)
1982 Roland Garros (2)   Anne Smith   Rosemary Casals
  Wendy Turnbull
6–3, 6–4
1982 Wimbledon (4)   Pam Shriver   Kathy Jordan
  Anne Smith
6–4, 6–1
1982 Abiertu d'Australia (2)   Pam Shriver   Claudia Kohde-Kilsch
  Eva Pfaff
6–4, 6–2
1983 Wimbledon (5)   Pam Shriver   Rosemary Casals
  Wendy Turnbull
6–2, 6–2
1983 Abiertu d'EE. UU. (4)   Pam Shriver   Rosalyn Fairbank
  Candy Reynolds
6–7(4), 6–1, 6–3
1983 Abiertu d'Australia (3)   Pam Shriver   Anne Hobbs
  Wendy Turnbull
6–4, 6–7, 6–2
1984 Roland Garros (3)   Pam Shriver   Claudia Kohde-Kilsch
  Hana Mandlíková
5–7, 6–3, 6–2
1984 Wimbledon (6)   Pam Shriver   Kathy Jordan
  Anne Smith
6–3, 6–4
1984 Abiertu d'EE. UU. (5)   Pam Shriver   Anne Hobbs
  Wendy Turnbull
6–2, 6–4
1984 Abiertu d'Australia (4)   Pam Shriver   Claudia Kohde-Kilsch
  Helena Suková
6–3, 6–4
1985 Roland Garros (4)   Pam Shriver   Claudia Kohde-Kilsch
  Helena Suková
4–6, 6–2, 6–2
1985 Abiertu d'Australia (5)   Pam Shriver   Claudia Kohde-Kilsch
  Helena Suková
6–3, 6–4
1986 Roland Garros (5)   Andrea Temesvári   Steffi Graf
  Gabriela Sabatini
6–1, 6–2
1986 Wimbledon (7)   Pam Shriver   Hana Mandlíková
  Wendy Turnbull
6–1, 6–3
1986 Abiertu d'EE. UU. (6)   Pam Shriver   Hana Mandlíková
  Wendy Turnbull
6–4, 3–6, 6–3
1987 Abiertu d'Australia (6)   Pam Shriver   Zina Garrison
  Lori McNeil
6–1, 6–0
1987 Roland Garros (6)   Pam Shriver   Steffi Graf
  Gabriela Sabatini
6–2, 6–1
1987 Abiertu d'EE. UU. (7)   Pam Shriver   Kathy Jordan
  Elizabeth Sayers Smylie
5–7, 6–4, 6–2
1988 Abiertu d'Australia (7)   Pam Shriver   Chris Evert
  Wendy Turnbull
6–0, 7–5
1988 Roland Garros (7)   Pam Shriver   Claudia Kohde-Kilsch
  Helena Suková
6–2, 7–5
1989 Abiertu d'Australia (8)   Pam Shriver   Patty Fendick
  Jill Hetherington
3–6, 6–3, 6–2
1989 Abiertu d'EE. UU. (8)   Hana Mandlíková   Mary Joe Fernández
  Pam Shriver
5–7, 6–4, 6–4
1990 Abiertu d'EE. UU. (9)   Gigi Fernández   Jana Novotná
  Helena Suková
6–2, 6–4

Finalista (6) editar

Añu Campeonatu Compañera Rivales


Marcador
1977 Wimbledon   Betty Stöve   Helen Gourlay Cawley
  JoAnne Russell
6–3, 6–3
1979 Abiertu d'EE. UU.   Billie Jean King   Betty Stöve
  Wendy Turnbull
7–5, 6–3
1981 Abiertu d'Australia   Pam Shriver   Kathy Jordan
  Anne Smith
6–2, 7–5
1985 Wimbledon   Pam Shriver   Kathy Jordan
  Elizabeth Sayers Smylie
5–7, 6–3, 6–4
1985 Abiertu d'EE. UU.   Pam Shriver   Claudia Kohde-Kilsch
  Helena Suková
6–7, 6–2, 6–3
2003 Abiertu d'EE. UU.   Svetlana Kuznetsova   Virginia Ruano Pascual
  Paola Suárez
6–2, 6–3

Finales de Grand Slam dobles mestos (16) editar

Victories (10) editar

Añu Campeonatu Compañeru Rivales


Marcador
1974 Roland Garros   Iván Molina   Rosalia Reis Darmon
  Marcelo Lara
6–3, 6–3
1985 Roland Garros (2)   Heinz Günthardt   Paula Smith
  Francisco González
2–6, 6–3, 6–2
1985 Wimbledon   Paul McNamee   Elizabeth Sayers Smylie
  John Fitzgerald
7–5, 4–6, 6–2
1985 Abiertu d'EE. UU.   Heinz Günthardt   Elizabeth Sayers Smylie
  John Fitzgerald
6–3, 6–4
1987 Abiertu d'EE. UU. (2)   Emilio Sánchez   Betsy Nagelsen
  Paul Annacone
6–4, 6–7(6), 7–6(12)
1993 Wimbledon (2)   Mark Woodforde   Tom Nijssen
  Manon Bollegraf
6–3, 6–4
1995 Wimbledon (3)   Jonathan Stark   Cyril Suk
  Gigi Fernández
6–4, 6–4
2003 Abiertu d'Australia   Leander Paes   Eleni Daniilidou
  Todd Woodbridge
6–4, 7–5
2003 Wimbledon (4)   Leander Paes   Anastassia Rodionova
  Andy Ram
6–3, 6–3
2006 Abiertu d'EE. UU. (3)   Bob Bryan   Květa Hrdličková Peschke
  Martin Damm
6–2, 6–3

Finalista (6) editar

Añu Campeonatu Compañeru Rivales


Marcador
1986 Wimbledon   Heinz Günthardt   Kathy Jordan
  Ken Flach
6–3, 7–6(7)
1986 Abiertu d'EE. UU.   Peter Fleming   Raffaella Reggi
  Sergio Casal
6–4, 6–4
1988 Abiertu d'Australia   Tim Gullickson   Jana Novotná
  Jim Pugh
5–7, 6–2, 6–4
1993 Abiertu d'EE. UU.   Mark Woodforde   Helena Suková
  Todd Woodbridge
6–3, 7–6(6)
2004 Abiertu d'Australia   Leander Paes   Elena Bovina
  Nenad Zimonjić
6–1, 7–6(3)
2005 Roland Garros   Leander Paes   Daniela Hantuchová
  Fabrice Santoro
3–6, 6–3, 6–2

Títulos individuales (167) editar

  • 1974
    • Orlando
  • 1975
    • Washington D. C., Boston, Denver, Charlotte
  • 1976
    • Houston, Sydney
  • 1977
    • Washington D. C., Houston, Minnesota, Detroit, Edinburgh, Charlotte
  • 1978
    • Wimbledon, Virginia Slims Championships, Washington D. C., Houston, Los Angeles, Chicago, Seattle, Detroit, Kansas City, Eastbourne, Phoenix
  • 1979
    • Wimbledon, Avon Championships, Oakland, Houston, Dallas, Chicago, Richmond, Atlanta, Phoenix, Brighton
  • 1980
    • Colgate Series Championships, Kansas City, Chicago, Los Angeles, Oakland, Dallas, Amelia Island, Orlando, Montreal, Richmond, Tokyo
  • 1981
    • Abiertu d'Australia, Avon Championships, Los Angeles, Cincinnati, Dallas, Chicago, Orlando, US Indoors, Tampa, Tokyo [Lions Cup]
  • 1982
    • Roland Garros, Wimbledon, Toyota Championships, Eastbourne, Abiertu de Canadá, Filderstadt, Washington D. C., Seattle, Chicago, Kansas City, Dallas, Sydney, Hilton Head, Orlando, Brighton
  • 1983
    • Abiertu d'Australia, Wimbledon, Abiertu d'EE. UU., Virginia Slims Championships, Eastbourne, Abiertu de Canadá, Tampa, Filderstadt, Tokyo [Lions Cup], Hilton Head, Washington D. C., Houston, Chicago, Dallas, Orlando, Los Angeles
  • 1984 (toos ganaos en 74 partíos consecutivos )
    • Roland Garros, Wimbledon, Abiertu d'EE. UU., Virginia Slims Championships [marzu], Amelia Island, Eastbourne, US Indoors, Sydney, Orlando, Newport, Mahwah, Fort Lauderdale, Nueva Orleans
  • 1985
    • Abiertu d'Australia, Wimbledon, Virginia Slims Championships [marzu], Miami, Eastbourne, Sydney, Washington D. C., Houston, Dallas, Orlando, Fort Lauderdale, Brisbane
  • 1986
    • Wimbledon, Abiertu d'EE. UU., Virginia Slims Championships [March], Virginia Slims Championships [payares], Eastbourne, Washington D. C., Filderstadt, US Indoors, Chicago, Dallas, Los Angeles, Nueva Orleans, Nueva Inglaterra [xineru], Nueva Inglaterra [payares]
  • 1987
    • Wimbledon, Abiertu d'EE. UU., Filderstadt, Chicago
  • 1988
    • Dallas, Oakland, Washington D. C., Nueva Inglaterra, Chicago, Hilton Head, Amelia Island, Eastbourne, Filderstadt
  • 1989
    • Los Angeles, Dallas, Nueva Inglaterra, Sydney, Tokyo [Pan Pacific], Birmingham, Eastbourne, Abiertu de Canadá
  • 1990
    • Wimbledon, Chicago, Washington D. C., Indian Wells, Hilton Head, Eastbourne
  • 1991
    • Chicago, Palm Springs, Birmingham, Eastbourne, Oakland
  • 1992
    • Chicago, US Hardcourts, Los Angeles, Filderstadt
  • 1993
    • Tokyo [Pan Pacific], Paris Indoors, Eastbourne, Los Angeles, Oakland
  • 1994
    • Paris Indoors

Resultaos editar

Grand Slam editar

Torneo 1973 1974 1975 1976 1977 1978 1979 1980 1981 1982 1983 1984 1985 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995-
2003
2004 Carrera
WR
Carrera
V-D
Abiertu d'Australia A A F A A / A A A SF W F W SF W ND F SF QF A A A A A A A 3 / 10 46-7
Abiertu de Francia QF QF F A A A A A QF W 4R W F F F 4R A A A A A 1R A 1R 2 / 13 51-11
Campeonatu de Wimbledon 3R 1R QF SF QF W W SF SF W W W W W W F F W QF SF SF F A 2R 9 / 23 120-14
Abiertu d'Estaos Xuníos 1R 3R SF 1R SF SF SF 4R F QF W W F W W QF F 4R F 2R 4R A A A 4 / 21 89-17
Grand Slam
WR
0 / 3 0 / 3 0 / 4 0 / 2 0 / 2 1 / 2 1 / 2 0 / 3 1 / 4 2 / 4 3 / 4 3 / 4 2 / 4 2 / 3 2 / 4 0 / 4 0 / 3 1 / 2 0 / 2 0 / 2 0 / 2 0 / 2 0 / 0 0 / 2 18 / 67 N/A
Grand Slam
V-D
5-3 5-3 17-4 5-2 9-2 11-1 11-1 11-3 19-3 20-2 23-1 25-1 25-2 20-1 25-2 18-4 16-3 10-1 10-2 6-2 8-2 6-2 0-0 1-2 N/A 306-49

ND = tornéu non celebráu. A = ausente.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Afirmao en: The Bud Collins History of Tennis. Páxina: 617. Editorial: New Chapter Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2010. Autor: Bud Collins.
  2. Afirmao en: 100 years of Wimbledon. Páxina: 214. Editorial: Guinness Superlatives. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 1977. Autor: Lance Tingay.
  3. Afirmao en: The Times. Data d'espublización: 17 avientu 2014. Títulu: Navratilova wins most hard-fought love game. Númberu d'exemplar: 71382. Páxina: 62. Editorial: Times Newspapers. ISSN: 0140-0460. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. Identificador CONOR.SI: 43647587. Afirmao en: CONOR.SI.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  6. URL de la referencia: https://www.bbc.com/news/world-24579511. Data de consulta: 18 avientu 2022.
  7. «Medaile Za zásluhy». Správa Pražského hradu. Consultáu'l 14 xunu 2023.
  8. Tennis Hall of Fame player ID: martina-navratilova.
  9. URL de la referencia: https://www.carnegie.org/awards/great-immigrants/2008-great-immigrants/.
  10. URL de la referencia: https://www.itftennis.com/en/about-us/itf-events/itf-world-champions-awards/chatrier-award/. Data de consulta: 8 xunetu 2023.
  11. «Tenistka Navrátilová převzala Stříbrnou medaili předsedy Senátu». Senáu de Chequia (13 xunu 2023). Consultáu'l 14 xunu 2023.
  12. AFP (11 de marzu de 2008). «Navratilova recupera la nacionalidá checa más de 30 años dempués» (castellanu). elmundo.es. Consultáu'l 11 de marzu de 2008.
  13. Martina Navratilova, About.com, Consultáu'l 20 de setiembre de 2008
  14. Martina Navratilova tien cáncer de mama El País. 7-4-2010. Consultáu'l 7-4-2010
  15. L'episodiu titulóse Lows in the Mid Eighties y foi'l númberu 8 de la tercer temporada, emitíu'l 23 de payares de 2000, y empobináu por Jeff Greenstein.

Enllaces esternos editar