Matute

conceyu de La Rioxa (España)
Artículu revisáu

Matute ye un conceyu de la comunidá autónoma de La Rioxa (España).

Matute
Alministración
País España
AutonomíaBandera de La Rioxa La Rioxa
Tipu d'entidá conceyu de La Rioxa
Alcalde de Matute (es) Traducir José Ciriaco Lozano Corral
Nome oficial Matute (es)[1]
Nome llocal Matute (es)
Códigu postal 26321
Xeografía
Coordenaes 42°17′55″N 2°47′42″W / 42.2986°N 2.7951°O / 42.2986; -2.7951
Matute alcuéntrase n'España
Matute
Matute
Matute (España)
Superficie 25.65 km²
Altitú 680 m
Demografía
Población 86 hab. (2023)
- 56 homes (2019)

- 42 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.03% de La Rioxa
0% de España
Densidá 3,35 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
UTC+02:00
aytomatute.larioja.org
Cambiar los datos en Wikidata

Demografía editar

El conceyu, que tien una superficie de 25,65 km²,[2] cuenta según el padrón municipal pa 2017 del INE con 93 habitantes y una densidá de 3,63 hab./km².

Gráfica d'evolución demográfica de Matute ente 1842 y 2017

     Población de derechu según los censos de población del INE.[3]      Población según el padrón municipal de 2017.[4]

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 - Agrupación Independiente d'Electores de Matute
1983-1987 Lucio Turza Armas Independientes
1987-1991 - -
1991-1995 Ernesto Torres de Pablo PSOE
1995-1999 Heliodoro Lozano Hernández PR
1999-2003 Ernesto Torres de Pablo PSOE
2003-2007 Juan Carlos Puente Lozano PP
2007-2011 Juan Carlos Puente Lozano PP
2011-2015 José Ciriaco Lozano Corral n/d
2015-2019 José Ciriaco Lozano Corral n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía editar

Evolución de la delda viva editar

El conceutu de delda viva contempla namái les deldes con caxes y bancos relatives a creitos financieros, valores de renta fixa y préstamos o creitos tresferíos a terceros, escluyéndose, poro, la delda comercial.

Gráfica d'evolución de la delda viva del conceyu ente 2008 y 2014

     Delda viva del conceyu en miles d'Euros según datos del Ministeriu de Facienda y Ad. Públiques.[5]

La delda viva municipal per habitante en 2014 xubía a 129,03 €.[6]

Edificios y monumentos editar

 
Ilesia parroquial de San Román.
  • Ilesia de San Román. Ye una construcción fecha con sillería y sillarexu, ente finales del sieglu XV y principios del XVI, na que se reaprovecharon materiales d'una ilesia del sieglu XIII. D'esa dómina caltiénse la portada que ta a los pies.

Consta de dos naves y tres tramos d'igual altor, cubiertes toes con bóvedes de crucería estrellada de distintos trazaos. La sacristía, del sieglu XVII, atópase allugada al norte de la cabecera. La torre de cuatro cuerpos terminó de construyise escontra'l 1560.

Nel so interior atópase'l retablu mayor, fechu por Miguel de Ureta nel sieglu XVI. Destaca tamién la pila bautismal en copa, afatada con frisu de boles, d'empiezos del XVI.[7]

 
Ermita de la Concepción.
  • Ermita de la Concepción. Ye un edificiu d'estilu Barrocu del sieglu XVII asitiáu fora del cascu urbanu pero a poca distancia, unos 300 m. Construyíu en mampostería y sillería con planta de cruz griega retayada nos brazos, el cruceru ta cubiertu con una cúpula y el restu por bóveda de cañón. L'accesu al interior, abiertu a los pies de la nave, ye adinteláu y ta cubiertu por una portalada en madera. El retablillu del interior ye barrocu de la 1ª metá del sieglu XVIII, de cuerpu y áticu con balustres y con imáxenes de la titular, la Virgen de la Concepción, qu'alterna la so estancia cola ilesia parroquial, del Neñu Jesús y otra de la Virxe con Neñu.

Foi reformada dafechu per fora y per dientro en 1995 col dineru y el trabayu del pueblu de Matute y d'amigos de fora.[8]

Fiestes llocales editar

  • Fiestes d'Aición de Gracies (últimu fin de selmana d'agostu).
  • Fiestes de San Quirico y Santa Julita (16 y 17 de xunu)
  • Festival del Salchichón (primer domingu d'ochobre)

Llugares d'interés editar

 
Salto de l'Agua.
  • Zona del Rajao, au avecen a rustir chuletes.
  • Peña de Matute, au pue practicase la observación d'utres.
  • Saltolagua o Saltu de l'Agua. Atópase a la fin d'un percorríu que s'enfusa n'unu de los ribayos que traviesa'l macizu predresu asitiáu ente Tobía y Anguiano. Dar nesi percorríu dos ambientes de gran interés paisaxísticu y natural: los cortaos predresos de conglomeraos y los ambientes avesíos de los ribayos.[10]
  • Monte de San Quiles y ermita dedicada al patrón del pueblu, San Quirico, y a la so madre Santa Julita

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Población, superficie y densidá por conceyos.». Archiváu dende l'orixinal, el 21 de setiembre de 2013.
  3. Cifres de población y Censos demográficos
  4. Institutu Nacional d'Estadística (ed.): «Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional».
  5. Delda Viva de les Entidaes Llocales
  6. División de la delda viva de 2014 (datu del Facienda y Alministraciones Públiques, Delda Viva de les Entidaes Llocales) ente'l númberu d'habitantes del conceyu d'esi mesmu añu (datu del Institutu Nacional d'Estadística, Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional).
  7. Cartelu informativu a la entrada de la ilesia.
  8. Conceyu de Matute
  9. Ministeriu de Cultura. Patrimoniu Históricu.
  10. Cartelu del Gobiernu de La Rioxa.

Enllaces esternos editar