Mezquita d'al-Azhar

La mezquita d'al-Azhar (árabe: الجامع الأزهر) ye una de les más importantes del El Cairu (Exiptu) dende'l puntu de vista históricu, relixosu y arquiteutónicu. Forma parte del conxuntu conocíu como El Cairo Históricu, declaráu Patrimoniu de la Humanidá pola UNESCO. La mezquita ta asitiada nel centru de l'antigua ciudá Fatimí y ye considerada como la mezquita nacional d'Exiptu.

Mezquita d'al-Azhar
mezquita y institución educativa
Llocalización
PaísBandera de Exiptu Exiptu
Gobernaciones El Cairu
Coordenaes 30°02′45″N 31°15′46″E / 30.045869°N 31.262753°E / 30.045869; 31.262753
Mezquita d'al-Azhar alcuéntrase n'Exiptu
Mezquita d'al-Azhar
Mezquita d'al-Azhar
Mezquita d'al-Azhar (Exiptu)
Historia y usu
Apertura971
Relixón islam
Aforu 20 000
Arquiteutura
Estilu arquiteutura islámica
Patrimoniu
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

 
Puerta principal de dómina otomana.

La mezquita pertenez a la dómina fatimí y foi fundada nel periodu (970-972), anque col intre de los sieglos sufrió munchos cambeos. Dende la so fundación funcionó casi siempres como centru d'enseñanza, función qu'inda caltién a pesar de qu'agora esta actividá, qu'atrai estudiantes de tol mundu, movióse a otros edificios, quedando esta mezquita como centru relixosu.

Al-Azhar fundóse como mezquita central de la nueva ciudá d'Al-Qahira. Nun lleva'l nome del so fundador, Al Muizz (952-975) o bien Jàwhar as-Siqil·lí, el militar que llevó a cabu l'establecimientu de la nueva ciudá y de la mezquita, como yera habitual. El califa Al-Muizz entró n'El Cairo nel mes de ramadán de 973 y dirixó la oración nesta mezquita acompañáu de Jawhar.

Universidá editar

 
Patiu de la mezquita.
 
Portal del patiu.

El 988 fundóse una escuela na mezquita, y dende entós al-Azhar foi un importante centru d'enseñanza y non namái relixosu. Yera un centru xiín que pasó hores baxes na dómina ayubí (suní) hasta que los mamelucos volvieron impulsar y ye dende aquella dómina que gocia de sonadía.

Curiosamente los profesores nun recibíen nengún tipu de salariu pol so trabayu, munchos d'ellos yeren probes o cuntaben con otros medios pa caltenese.

El 1774 l'emir Muhammad Bey Abu Dhahab impulsó la prestixosa biblioteca, que databa del sieglu XIV.

L'edificiu editar

 
La sala d'oraciones.
 
El mihrab.
 
Interior de la mezquita nuna semeya de Pascal Sebah, años 1880.

Primeramente la mezquita formaba un rectángulu de 88 x 70 m, con un gran patiu central con una sala d'oraciones con cinco naves paraleles a l'alquibla y una sesta nel centru, perpendicular a aquelles y encarada al mihrab. Tenía tres cúpules, un sobre'l mihrab, y les otres dos nos estremos de la alquibla. Los llaterales del patiu teníen tres naves cada unu y el llau de la entrada (opuestu a la alquibla) nun tenía nenguna. Les arcaes soportar con columnes y capiteles preislámicos.

Poco dempués de la so construcción empezar a realizar cambeos: en 1009 de la mano del califa Al Hakim (996-1021), el 1125 el califa Al Amir (1101-1130) y especialmente el califa Al-Hafiz (1130-1149) que llevantó una nueva galería d'arcaes alredor del patiu central. Estos arcos apuntaos, carauterísticos de la dómina, son distintes de los anteriores que yeren de mediu puntu. D'esta dómina caltiénense inda restos importantes de la decoración de estuco.

Na dómina ayubí perdió la condición de mezquita del vienres, que pasó a la d'Al Hakim.

Na dómina de los mamelucos fixeron cambeos importantes. En 1266 el sultán Baibars I (1260-77) devolvió-y la oración del vienres. Tamién reconstruyó totalmente el minarete de la entrada. En 1303 fixéronse delles restauraciones motivaes pol terremotu qu'afectó a la ciudá.

Tamién na mesma dómina añader trés madrasas: la primera, patrocinada por Baibars II en 1309-10, modificóse darréu, la segunda en 1339-40 impulsada pol emir Aqbugha, col so minarete propiu. La tercera, de calter funerariu, de la dómina de Jawhar al-Qanqabai, llevantada en 1440.

En 1397 el sultán Adh-Dhahran Barquq llevanta un nuevu minarete, que tien de ser rehecho dafechu dos veces, en 1424 y de nuevu más palantre. El sultán Qaitbey (1468-96) llevantó un nuevu minarete. En 1510 el sultán Qansawh al-Ghawrí (1501 a 1516) constrúi'l minarete doble, qu'entá se caltién.

En dómina otomana, tamién se fixeron cambeos a la mezquita, principalmente de la mano del prolíficu constructor Abd-ar-Rahman Katkhuda. Este lleva a cabu en 1753 una importante ampliación de la sala d'oraciones, allargar por detrás del mihrab primitivu, colo que'l mihrab agora metanes la sala d'oraciones. Tamién añade una nueva fachada con una doble puerta, exteriormente decorada de forma aballadora. Tamién fai cambeos nes fachaes secundaries y finalmente añade'l so propiu mausoléu.

Referencies editar

  1. Ente 972 y 1171, al-Azhar siguió la caña del Ismailismo Islam Shia

Bibliografía editar

  • Doris Behrens-Abouseif. Islamic architecture in Cairo. American University in Cairo Press. El Cairo, 1998. ISBN 977-424-203-3
  • Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Cairo, 2007. ISBN 978-977-416-077-6
  • Nicholas Warner. The Monuments of Historic Cairo. American University in Cairo Press. El Cairo y Nueva York, 2005. ISBN 977-424-841-4
  • Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Cairo y Nueva York, 2004. ISBN 977-424-695-0

Enllaces esternos editar