Los montes Cárpatos son un sistema montascosu d'Europa oriental que forma un gran arcu de 1600 km de llargor y unos 150 km d'anchor medio, a lo llargo de les fronteres d'Austria, la República Checa, Eslovaquia, Polonia, Ucraína, Rumanía, Serbia y el norte de Hungría, lo que-y convierte nel segundu cordal más llarga d'Europa tres los Alpes escandinavos, con 1700 km. Nos Cárpatos atópense les mayores poblaciones europees d'osu pardu, llobu européu, gamuces y llobu cervals, cola mayor concentración en Rumanía,[1][2][3] y más d'un terciu de toles especies de plantes d'Europa.[4] Los Cárpatos y el so piedemonte tamién concentra agües termales y minerales. Rumanía alluga un terciu del total européu d'estes agües[5][6] y ye el segundu país con mayor superficie de montes vírxenes del continente tres Rusia, con 250.000 hectárees (65%), de les cualos la mayor parte atopar nos Cárpatos.[7] Los Cárpatos meridionales constitúin la superficie ensin estazar más grande d'Europa.[8]

Montes Cárpatos
cordal y sistema montañoso (es) Traducir
Situación
Montes Cinturón alpino (es) Traducir
Coordenaes 47°00′N 25°30′E / 47°N 25.5°E / 47; 25.5
Datos
Altitú 2655 m
Llargor 1,700,000 m.
Cambiar los datos en Wikidata

El sistema montascosu ta formáu por cordales que formen un arcu dende la República Checa (3%) al noroeste escontra Eslovaquia (17%), Polonia (10%), Hungría (4%) y Ucraína (11%) hasta Rumanía (53%) al este y nes Puertes de Fierro nel Danubiu ente Rumanía y Serbia (2%) al sur. El cordal más altu de los Cárpatos son les Tatras, na frontera ente Polonia y Eslovaquia, onde'l so picu más alto supera los 2.600 metros. El segundu visu más alta atopar nos Cárpatos orientales rumanos con 2.500 metros.

Los Cárpatos tán de normal estremaos en trés partes principales: los Cárpatos occidentales (República Checa, Polonia y Eslovaquia), los centrales (sureste de Polonia, esti de Eslovaquia, Ucraína y Rumanía) y los orientales (Rumanía y Serbia).[9] Les ciudaes más importantes de los Cárpatos son Bratislava y Košice, en Eslovaquia; Cracovia en Polonia; Cluj-Napoca, Sibiu y Braşov en Rumanía; y Miskolc n'Hungría.

Toponimia editar

Los nomes de los Cárpatos nos idiomes centroeuropeos son: alemán, holandés: Karpaten; checu, polacu, y eslovacu: Karpaty; serbiu: Карпати / Karpati; húngaru: Kárpátok; rumanu: Carpați; ucraín: Карпати (Karpaty).

El nome derívase bien probablemente de los Carpos, una tribu de los dacios que, según atestigua Zósimo nos últimos documentos del Imperiu romanu, habitó nes fasteres de los Cárpatos del Este hasta l'añu 381. Otra teoría sostién que'l nome de la tribu pudo derivar del nome de los montes. El “Karpetes conocíu” puede provenir n'última instancia del raigañu protoindoeuropea *sker-/*ker- , de la cual deriva la pallabra albanesa “karpë” (roca), quiciabes por una pallabra del daciu que significaba'l monte”, la roca”, o “rugoso”. Nos últimos documentos romanos, faíase referencia a los montes cárpatas del este como Montes Sarmatici. Los Cárpatos occidentales fueron llamaos Carpates. La primer mención conocida de Carpates apaez na xeografía de Claudio Ptolomeo.. Nos documentos húngaros oficiales de los sieglos XIII y XIV, los Cárpatos nómense Thorchal o Tarczal, o'l llatinismu Montes Nivium.

Xeografía editar

Los Cárpatos empiecen nel Danubiu cerca de Bratislava. Arrodien Transcarpatia y Transilvania nun semicírculu grande, barriendo escontra'l suroeste, y rematen nel Danubiu cerca Orşova, en Rumanía de cuenta que les Puertes de Fierro dixebren a los Cárpatos de los Montes Balcanes.
El llargor total de los Cárpatos ye d'unos 1.500 quilómetros. L'anchor de la cadena d'estos montes varia ente 12 y 500 quilómetros. L'anchor más grande de los Cárpatos correspuende al so mayor altor. El sistema algama'l so máximu anchor nel pandu de Transilvania, y nel meridianu de los Montes Tatras (la cota más elevada o cume de los Cárpatos ta nel Gerlachovský štít, a 2.655 m sobre'l nivel del mar nel territoriu eslovacu). L'área de los Cárpatos cubre una estensión d'unos 190.000 km², y dempués de los Alpes, ye'l sistema montascosu más estensu d'Europa. Anque davezu faise referencia a ellos como una cadena montascosa, los Cárpatos nun formen realmente una socesión ininterrumpida de montes. Más bien son dellos grupos orográfica y xeolóxicamente distintos, presentando una variedá estructural comparable a la de los Alpes.

Los Cárpatos, que solamente en dellos llugares llogren una altitú sobre de 2.500 m, escarecen de los grandes glaciares, les abruptas visos, les estenses superficies nevaes y los numberosos ya inmensos llagos que son comunes nos Alpes. Nenguna área de la sierra cárpata tien nieves perpetues, y nun hai glaciares. Los Cárpatos na so zona de mayor altitú namái algamen un altor como la de la rexón media de los Alpes, cola que comparten un aspeutu común, clima, y flora.

Los Cárpatos tán dixebraos de los Alpes pel ríu Danubiu. Los dos cadenes montascoses crúciense solamente nun puntu: montes del Leitha en Bratislava. El citáu ríu tamién dixebra les de Stara Planina, o Montes Balcanes en Orşova, zona del escobiu de les Puertes de Fierro en Rumanía.
El valle del Oder y les Puertes de Moravia (o Moravská Brana) dixebren los Cárpatos de les cadenes montascoses de Silesia y Moravia, que pertenecen a l'ala media del gran macizu central Européu. A diferencia de les otres ales del sistema, los Cárpatos, que formen la llinia divisoria de les agües ente los mares nortizos (Mar del Norte, Mar Bálticu) y el Mar Negru, tán arrodiaos por tolos llaos por llanures, a saber la Llanura panónica nel suroeste, el llanu del Danubiu más baxu (Rumanía) nel sur, y el llanu galitsiano nel nordeste.

La cadena montascosa sirvió de frontera pa diversos estaos, como'l reinu de los Maxares, l'Imperiu austrohúngaru y l'Imperiu romanu.

Picos más altos editar

Nesta llista inclúyense les visos más altos de los Cárpatos (aquelles cimeres a 2.500 metros), el so altor, división xeolóxica y allugamientu.

Visu

País

Distritu Altor (m)
Gerlachovský štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,655

Fatra-Tatra Area

Eslovaquia Rexón de Prešov 2,642
Lomnický štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,633
Ľadový štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,627
Pyšný štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,623
Zadný Gerlach Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,616
Lavínový štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,606
Malý Ľadový štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,602
Kotlový štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,601

Fatra-Tatra Area

Eslovaquia Rexón de Prešov 2,600
Malý Pyšný štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,591

Fatra-Tatra Area

Eslovaquia Rexón de Prešov 2,581

Fatra-Tatra Area

Eslovaquia Rexón de Prešov 2,565
Kežmarský štít Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,556
Vysoká Fatra-Tatra Area Eslovaquia Rexón de Prešov 2,547
Moldoveanu Montes Făgăraș Rumanía Argeș 2,544
Negoiu Montes Făgăraș Rumanía Sibiu 2,535
Viştea Mare Montes Făgăraș Rumanía Brașov 2,527
Lespezi Montes Făgăraș Rumanía Sibiu 2,522
Parângu Mare Montes Parâng Rumanía Alba, Gorj, Hunedoara 2,519
Peleaga Montes Retezat Rumanía Hunedoara 2,509
Păpușa Montes Retezat Rumanía Hunedoara 2,508
Vânătoarea lui Buteanu Montes Făgăraș Rumanía Sibiu 2,507
Omu Montes Bucegi Rumanía Prahova, Brașov, Dâmboviţța 2,505
Cornul Călţunului Montes Făgăraș Rumanía Sibiu 2,505
Bucura Dumbravă Montes Bucegi Rumanía Prahova, Braşov, Dâmboviţa 2,503
Rysy Fatra-Tatra Area Eslovaquia, Polonia 2,503
Dara Montes Făgăraș Rumanía Sibiu 2,500

Puertos editar

Na parte rumana de los Cárpatos, los puertos o pasos de monte más importantes son (empezando dende la frontera ucraína) el puertu Prislop, el Rodna, l'escobiu del Borgo (tamién conocíu como Tihuţa), el Tulgheş, el cañón Bicaz, el puertu Ghimeş, el Uz y el Oituz, el pasu de Buzăo, el de Predeal (cruciáu en tren dende Braşov a Bucuresti), el pasu de Turnu Roşo (que crucia al traviés del estrechu gargüelu del ríu Olt y que crucia'l tren dende Sibiu a Bucuresti), el pasu de Vulcan, el de Teregova y les Puertes de Fierro (cruciaes en tren dende Timişoara a Craiova).

Convención sobre la proteición de los Cárpatos editar

La Convención marco pa la proteición y desenvolvimientu sostenible de los Cárpatos [10] foi roblada en 2003 polos siete Estaos participantes, siguiendo un procesu consultivu internacional facilitáu pol programa de mediu ambiente de Naciones Xuníes (UNEP).

Divisiones editar

 
Les diverses partes de los Cárpatos

Grandes divisiones del macizu :   1   Cárpatos occidentales esteriores   2   Cárpatos occidentales interiores   3   Cárpatos orientales esteriores   4   Cárpatos orientales interiores   5   Cárpatos occidentales meridionales   6   Cárpatos occidentales rumanos   7   Pandu de Transilvania   8   Cárpatos serbios Ríos : * a : Vístula * b : Danubiu * c : Tisza * d : Save * y : Dniester * f : Prut Países : * CZ : República Checa * PL : Polonia * UA : Ucraína * AT : Austria * SK : Eslovaquia * HU : Hungría * RO : Rumanía * HR : Croacia * BA : Bosnia-Herzegovina * RS : Serbia * BG : Bulgaria


Divisiones Horizontales editar

  • Cárpatos esternos (Cárpatos occidentales esternos y Cárpatos del este esternos, xeneralmente incl. les depresiones cárpatas esternes correspondientes)
  • Cárpatos internos (Cárpatos occidentales internos, Cárpatos del este internos y tolos Cárpatos restantes) Una parte importante de los Cárpatos esternos occidentales y nororientales llámase tradicionalmente Beskides.

Divisiones Verticales y división xeneral editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Peter Christoph Sürth. «Braunbären (Ursus arctos) in Europa». Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'ochobre de 2007. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  2. Peter Christoph Sürth. «Wolf (Canis lupus) in Europa». Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'ochobre de 2007. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  3. Peter Christoph Sürth. «Eurasischer Luchs (Lynx lynx) in Europa». Archiváu dende l'orixinal, el 8 d'ochobre de 2007. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  4. «Carpathian montane conifer forests - Encyclopedia of Earth». Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  5. Bucureşti, staţiune balneară – o glumă bună? in Capital, 19 de xineru de 2009. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  6. baille-herculane-si-borsec-nu-mai-au-nimic-de-oferit-6092451 Ruinele del Baille Herculane si Borsec nu mai au nimic de oferit in Ziarul Financiar, 5 de mayu de 2010. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  7. Salvaţi pădurile virgine! in Jurnalul Național, 26 d'ochobre de 2011. Consultáu'l 5 de xineru de 2012.
  8. Europe: New Move to Protect Virgin Forests in Global Issues, 30 de mayu de 2011. Consultáu'l 31 d'ochobre de 2011.
  9. About the Carpathians - Carpathian Heritage Society
  10. Carpathian Convention (n'inglés)

Enllaces esternos editar