Rila (en búlgaru: Рила ['rila]) son unos montes nel suroeste de Bulgaria, les más altos montes del país y de los Balcanes. El macizu ye amás el sestu más altu d'Europa (cada unu representáu namái pel picu más altu), detrás d'El Cáucasu, los Alpes, Sierra Nevada, los Pirineos y el Monte Etna.

Montes Rila
Рила (bg)
cordal
Situación
Cordal macizo de Rilo-Rhodope (es) Traducir
Coordenaes 42°11′N 23°35′E / 42.18°N 23.58°E / 42.18; 23.58
Montes Rila alcuéntrase en Bulgaria
Montes Rila
Montes Rila
Montes Rila (Bulgaria)
Datos
Altitú 2925 m
Materiales roca metamórfica
Arquiteutura
Superficie 2629 km²
Cambiar los datos en Wikidata

El nome de Rila , aliégase que, ye d'orixe traciu y significa "monte bien regada", por causa de la bayura en Rila de llagos glaciares (unos 200) y caloroses primaveres. Dalgunos de los más llargos y rápidos ríos de los Balcanes nacen en Rila, incluyendo los ríos Maritsa, Iskar y Mesta.

El picu más altu ye'l Musala de 2925 msnm; ye'l picu más altu de los Balcanes. Emplazado a dos hores de la capital de Bulgaria, Sofía. Ye la principal zona d'esquí cercana a Sofía y hai dellos albergues de montes nes sos fasteres.

Tien más de 2.000 especies de plantes y una gran riqueza faunística.

Xeoloxía editar

Rila ye un monte de cume arrondada macizu teutónicu, parte de la más antigua tierra de los Balcanes, el Macizu Macedoniu-Traciu. Ta compuesta por granitu y roques de gneis mientres el Paleozoicu (fai 250.000.000 años). El relieve alpín de Rila formóse más tarde, fai de 10 a 12.000 años, tres la Glaciación de Würm o Wisconsin, cuando la cota de nieve taba a 2100 msnm, enriba d'esta llinia los glaciares camudaron radicalmente'l relieve esistente, creando fondos circos, pirámides abruptas, picos arrondaos, picos predresos, munchos valles, morrenes y otres típiques formaciones glaciares.

Llendes y clima editar

Rila tien 2.400 km². el visu del monte alza sobre los valles montascosos circundantes, col Borovets Saddle (1305 m) coneutando la cresta principal de Musala coles crestes Shipochan y Shumnatica que conecten col Ihtiman Sredna Gora montes al traviés del pasu de la Puerta de Traxanu. El Yundola Saddle (1375 m) y el Avraam Saddle (1295 m) enllacen Rila colos Ródope al este, ente que la conexón con Pirin ye'l Predel Saddle (1140 m), l'únicu col Verila que ta nel Klisura Saddle (1025 m).

El clima ye típicamente alpín, con 2000 mm de precipitación en Musala añalmente, 80% de la cual ye nieve. La media de temperatura más baxo midida en Musala ye en febreru con –11,6 °C y la mínima absoluta de -31,2 °C. la media de temperatura n'agostu is 5,4 °C, el máximu ye de 18,7 °C.

Subdivisión editar

Rila subdividir en numberoses partes dependiendo de la so posición xeográfica.

  • Rila Esti o la Cresta Musala ye la parte más alta y vasta. El picu más altu, tien 12 de los 18 picos percima de 2.700 m alcontraos ellí — Musala, Yastrebets, Irechek, Deno, Mancho, etc.

Los llagos Musala Lakes estender nesta parte de Rila, como'l Ledeno ezero ("Llagu Xeláu"), el llagu más altu de los Balcanes a 2.709 m. Otros llagos en Rila Esti son los Llagos Maritsa Lakes y los Llagos Ropalitsa. El renombráu resort del monte Borovets ta tamién alcontráu nesta parte del monte.

  • Rila Central o la Cresta Skakavets ye la parte más pequeña (1/10 del área total), colos más famosos de los llagos galciares — los Llagos del Pexe, los Llagos Dzhendem, Llagu Iozola y los Llagos del Monesteriu Lakes. El más grande llagu glaciar de los Balcanes, Smradlivo ezero ("Llagu Apestosu") con una área de 21,2 km², ta alcontráu en Rila Central, como los picos Kanarata, Cherna polyana, Malak Skakavets y Golyam Skakavets, Rilets. La cresta del Skakavtsi (los picos de Golyam Skakavets y Malak Skakavets, Pchelina y Sveti Duh) xube aisllada ente los ríos Levi y Beli Iskar . A otra bien conocida cresta nesta área ye la de Marinkovitsa y Vodniya chal, estendiéndose hasta la reserva forestal de Kobilino branishte.
  • Rila Noroeste ocupa uel 25% del área total de Rila. el picu más altu ye'l Malyovitsa de 2.730 m. Los Siete Lago Rila son un finxu importante nesta parte, con munchos picos remotu y pequeñu llagos.
  • Rila Suroeste o la Cresta Kapatnik ocupa'l 30% de Rila y ye la más antigua reserva de Bulgaria. Amás de esta pequeña parte septenetrional, Rila Suroeste nun tien la mesma apariencia alpina que les otres partes.

Picos de Rila editar

  • Musala — 2925 m
  • Malka Musala — 2902 m
  • Ovcharets — 2768 m
  • Golyam Kupen — 2731 m
  • Malyovitsa — 2729 m
  • Popova kapa — 2704 m
  • Malka Malyovitsa — 2698 m
  • Lopushki vrah — 2698 m
  • Lovnitsa — 2695 m
  • Kanarata — 2691 m
  • Orlovets — 2685 m
  • Pastri slap (Aladzha slap) – 2684 m
  • Zliya zab — 2678 m
  • Eleni vrah — 2654 m
  • Ravni vrah (Ravni chal) — 2637 m
  • Belmeken (Kolarov) — 2627 m
  • Kamilata — 2621 m
  • Golyam Mechi vrah — 2618 m
  • Dvuglav — 2605 m
  • Golyam Mermer (Mramorets) — 2598 m
  • Dodov (Drushlevishki) vrah — 2597 m
  • Kozi vrah — 2587 m
  • Iglata — 2575 m
  • Golyam Mechit — 2568 m
  • Ushite — 2560 m
  • Ptichi vrah (Ashiklar) — 2536 m
  • Malak Mechit — 2535 m
  • Yanchov vrah — 2481 m
  • Malak Mechi vrah — 2474 m
  • Strazhnik (Kurdzhilak) — 2469 m
  • Budachki kamak — 2447 m
  • Kukov vrah — 2411 m
  • Tsarev vrah — 2376 m
  • Damga (Ivan Vazov) — 2342 m
  • Markov kamak (Gorna Kadiitsa) — 2342 m
  • Malka Popova kapa — 2180 m
  • Treshtenik — 2020 m
  • Angelov vrah
  • Malak Lopushki vrah
  • Malak Mermer

Llugares d'interés editar

Culturalmente, Rila ye famosa pol Monesteriu de Rila, el más grande y más importante monesteriu de Bulgaria, fundáu nel sieglu X por San Juan de Rila.

Referencies editar

Enllaces esternos editar