Montroi

(Redirixío dende Montroy)

Montroy (en valencianu y cooficialmente Montroi) ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta.

Montroi
Q11920146 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Ribera Alta
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Montroy (es) Traducir José Antonio Polo i Bessó (es) Traducir
Nome oficial Montroi (ca)[1]
Montroy (es)[2]
Nome llocal Montroi (ca)
Códigu postal 46193
Xeografía
Coordenaes 39°20′22″N 0°36′50″W / 39.339444444444°N 0.61388888888889°O / 39.339444444444; -0.61388888888889
Montroi alcuéntrase n'España
Montroi
Montroi
Montroi (España)
Superficie 31.4 km²
Altitú 145 m
Llenda con
Demografía
Población 3295 hab. (2023)
- 1533 homes (2019)

- 1334 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Ribera Alta
0.13% de provincia de Valencia
0.06% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 104,94 hab/km²
montroi.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Asitiáu nel centru de la Vall dels Alcalans ente Montserrat y Real del que ta dixebráu pol ríu Magro, que traviesa la zona norte'l términu d'oeste a este. Al SOl llanu de Algoder drena pol ribayu homónimu nel ríu nel términu de Real dempués de traviesa pela parte central del términu de Montroy. Este fuelga nun ampliu valle con terraces de material sedimentario non consolidáu del cuaternariu. Nel centru esisten dellos afloramientos aisllaos de conglomeraos y na metá norte una importante zona de materiales triásicos: yelsos magres y margues. Del Keuper estrayer magres pa la industria. Y tamién s'estrayi yelsu de canteres pero la mayoría tán abandonaes.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de la CV-405. Y la CV-50 xunir con llocalidaes de les contornes de La Safor, la Ribera Alta, Hoya de Buñol y el Campu de Turia.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Montroy parte coles siguientes llocalidaes: Dos Aguas, Llombai, Montserrat, Real y Torís, toes elles de la provincia de Valencia.

Nucleos editar

Balcón de Montroy

Historia editar

Anque-y la supón más antigua, esiste constancia de la población dende la dómina musulmana. Dende l'Alta Edá Media hasta la espulsión de los moriscos en 1609 esistió un asentamientu a lo cimero del monte al llau de la torre. En 1510 formar 38 cases, en 1609 llegaben a les 70. Pero en 1663 tan solo quedaben 5.

Dellos historiadores suponen, al traviés de les sos investigaciones, que'l nome de Montroy ye un apellíu antiguu, cuidao qu'en tiempos del rei Xaime I figuraben nes sos tropes dellos caballeros y soldaos col apellíu Montroy. Otros estudiosos deriven el topónimu del mozárabe 'mont roi', ye dicir 'monte coloráu'[3] por cuenta de la coloración acoloratada del monte onde s'asitia la torre.

Nel Llibro del Repartimientu ("Llibre del Repartiment") que dichu rei mandó redactar al envís de retribuir a los sos soldaos los sacrificios y fechos d'armes efectuaos mientres la epopeya de la Conquista, consta de forma fehaciente que donó'l pequeñu pueblu de Montroy a Rodoviens de Lizana en 1238. Nel añu 1307 Don Pedro Soler, Maestre de la Orde del Temple, yá dio a poblar el pueblu de Montroy. Sábese, tamién, que más tarde el monarca Pedru IV el Ceremoniosu vendió Montroy, con tolos sos derechos y privilexos al Maestre de Montesa. Darréu, foi parar al patrimoniu de don Rodrigo Corella, pero como ésti conspiró contra'l rei nes guerres de la Unión, el monarca mandó "despropiar el pueblu de Montroy a Don Rodrigo, por alta traición". El postreru señor territorial foi'l Maestre de Montesa, Romeu de Corbera, que por aciu la compra a don Melchor Mercader en 1436 incorporar a la orde. Cola abolición de les ordenes militares pasu a la corona.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Femenía Hurtado, Abundio PSOE
1983-1987 Femenía Hurtado, Abundio PSOE
1987-1991 Blanco Sala, Manuel Miguel PSOE
1991-1995 Blanco Sala, Manuel Miguel PSOE
1995-1999 Blanco Sala, Manuel Miguel PSOE
1999-2003 Espert Navarro, Emilio José
Carrión Gil, Francisco Javier
UV
PP
2003-2007 Carrión Gil, Francisco Javier
Polo Bessó, José Antoni
PP
PSOE
2007-2011 Polo Besó, José Antoni PSOE
2011-2015 Polo Besó, José Antoni PSOE
2015-2019 Polo Besó, José Antoni
Carrascosa, Antonio
Baixauli, Vanesa
Units Per Montroi
en funciones (2015-16)
PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Caso de corrupción editar

El 3 de febreru de 2009 ye deteníu'l que fuera alcalde de la llocalidá, Francisco Javier Carrión, del PP por delitu urbanísticu y prevaricación.[4]

Demografía editar

En 1572 esistíen 40 cases habitaes. Pero la espulsión de los moriscos en 1609 afectar bien negativamente y 1646 solo quedaba 3 cases habitaes. La situación empezó a ameyorar amodo y en 1713 yá yeren 19 les casa habitaes. A finales del sieglu XVIII contabilizáronse 686 habitantes. En 1877 yá yera 1212 y en 1910 llegaron a 1521 La crisis de filoxera afectó a la población y en 1930 menguara hasta 1370. Darréu la población volvió recuperase amodo.[5]

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009 2015
1.494 1.491 1.486 1.567 1.514 1.538 1.616 1.768 1.915 2.500 2.804 2.891

Economía editar

Según Cavanilles, en 1795 producía seda, trigu, maíz, vinu, aceite y algarrobes. Na actualidá la economía sigue dependiendo de l'agricultura, con un focu importante na producción de miel. Les viñes práuticamente sumió. Nos años 60 del sieglu XX yeren 1.370 hai pasando 765 hai en 1986. El cultivu de naranxes creció de forma paralela a la estensión del regadío.[5] En 1959 18 hai, en 1986 673 hai y en 1993 1.039 hai. Na actualidá en naranxal ta perdiendo importancia camudándose pol caqui

Monumentos editar

  • Ilesia Parroquial. La ilesia de Santa María foi construyida nel sieglu XVI. Ye de planta de cruz llatina y cuenta con tres naves. Nel interior topa un escelente retablu barrocu y una Piedá de Gregorio Fernández.
  • La Torre. torre de defensa d'orixe musulmán. Mandada construyir pola dinastía Nazarí nel sieglu XIII. Foi construyida por cuenta de la vulnerabilidá de la llocalidá dende'l mar. Formaba parte d'un sistema defensivu xunto colos castiellos de Montserrat y de Alcalá. El so altor ye de 12 metros. Construyida con adobe de tierra y compónse de dos plantes con ventanes vixilantes al mar y una terraza.

Cultura editar

La llocalidá tien una gran tradición musical. La celebración de les falles ta movíu por cuenta de que los músicos mover a les falles de Valencia. Coesisten dos bandes de música. Nel añu 1932 formóse la Unión Proteutora Musical pero por cuenta de la Guerra Civil atayóse la so actividá. En 1945 creóse la Unión Artística Musical y más recién, 1972, la Sociedá Musical "L'Harmonía".

Na llocalidá celebra la Feria Valenciana del Miel y ta allugáu'l Muséu Valencianu del Miel.

Fiestes llocales editar

  • Falles En marzu, una selmana dempués del 19, celébrense les Falles nesta llocalidá. Onde se realiza una ufrienda de flores a la patrona del conceyu la Divina Aurora.
  • Fiestes patronales. Sobre la tercer selmana del mes d'agostu empiecen les fiestes patronales n'honor a San Bartolomé Apóstol con castiellos de fueos artificiales mientres una selmana y verbenes a partir de media nueche. La última selmana d'agostu empieza la selmana taurina, de gran tradición nel pueblu.

Referencies editar

  1. «Decreto 164/2013, de 25 de octubre, del Consell, por el que se aprueba el cambio de denominación del municipio de Montroy por la forma bilingüe de Montroi/Montroy.» (castellanu). Boletín Oficial del Estáu. Agencia Estatal Boletín Oficial del Estado.
  2. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  3. Membrado Tena, Joan Carles. TOPONIMIA SUCRONENSE EN VALENCIA (en castellanu). Consultáu'l 29 de payares de 2016.
  4. L'ex edil de Montroi dexó llevantar chalés illegales pa estranxeros
  5. 5,0 5,1 Geogrefia de les comarques valencianes (en valencianu). Foro, páx. 289,290. ISBN 84-8186-018-2.

Enllaces esternos editar