Nalda

conceyu de La Rioxa (España)

Nalda ye un conceyu de la comunidá autónoma de La Rioxa (España), asitiáu a unos 17 km de Logroño. La so población ye de 1.074 habitantes y tien una estensión de 24,6 km². Asitiada nel Valle del Iregua y a les faldes del Moncalvillo ta enclaváu nun puntu que'l so paisaxe ye espectacular. Llenda al norte con Albelda de Iregua, al sur con Viguera, al este con Clavijo y Soto en Cameros (aldegues de Trevijano y Luezas) y al oeste con Sorzano. Cuenta con un nucleu de población asitiáu en cantu de la carretera N-111 col nome d'Islallana.

Nalda
Alministración
País España
AutonomíaBandera de La Rioxa La Rioxa
Tipu d'entidá conceyu de La Rioxa
Alcalde de Nalda (es) Traducir Daniel Osés Ramírez (es) Traducir
Nome oficial Nalda (es)[1]
Códigu postal 26190
Xeografía
Coordenaes 42°20′02″N 2°29′13″W / 42.333888888889°N 2.4869444444444°O / 42.333888888889; -2.4869444444444
Nalda alcuéntrase n'España
Nalda
Nalda
Nalda (España)
Superficie 24.6 km²
Altitú 580 m
Llenda con
Demografía
Población 1329 hab. (2023)
- 555 homes (2019)

- 468 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.42% de La Rioxa
0% de España
Densidá 54,02 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
ayto-nalda.es
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

 
Términu municipal de Nalda.

La llocalidá foi escenariu de los preliminares de la famosa Batalla de Clavijo ente árabes y cristianos nel añu 844. Apaez citada per primer vegada nel sieglu XI, del añu 1040, na rellación de propiedaes que'l rei don García'l de Nájera concedió a la so esposa Estefanía.

Nel testamentu de la Reina Doña Estefanía, vilba de García Sánchez III Rei de Pamplona llamáu el de Nájera, dexa al so fíu'l Rei Sancho el de Peñalén, trece villes, ente les cualos ta Nalda.

Nel añu 1064, el Rei Sancho'l Noble, donó al monesteriu de San Prudencio el de San Agustín de Nalda, diciendo que yera, por remediu de la so alma y por rogalo Jimeno Fortúnez. En 1067 el monesteriu de San Prudencio dar sicasí al Monesteriu de San Martín de Albelda pol de Pampaneto.

Nalda ta entendida na escritura del Señoríu de Cameros, concedíu a Don Juan Ramírez de Arellano pol rei Enrique II de Castiella en 1366. Dende entós y hasta'l sieglu XIX convertir na cabecera d'esti señoríu.

En marzu de 1834 , Miguel Martínez, orixinalmente Michael McMartin, llegáu en 1810 al pueblu na Guerra de la Independencia con avanzaes de les tropes de Sir Arthur Wellesley ( Duque de Wellington ) ( Guerra Peninsular), d'orixe escocés ( Reximientu d'Escoceses - 79th - Cla Cameron ) y afincáu nel pueblu tres la victoria, trabayando col so azadón nel campu , vio pasar cerca de sigo a trés carlistes armaos ( Diccionariu Xeográficu Estadísticu d'España - Pascual Madoz - La Rioxa - 1851) : refundióse sobre ellos col so azadón y -yos intimó a la rindición : pero mancáu mortalmente nun pudo peracabar la empresa . Reinar Gobernadora concedió la pensión de 8 reales diarios a la so viuda transmisible a los sos seis fíos.

Nel añu 2012 empezaron les escavaciones del "cuetu del castiellu", lo que dexó afayar la muralla orixinal y dalgunes de les sos torres, según un espectacular barcal de 4 metros de llargor, datáu nel sieglu XII. Esti castiellu foi'l centru alministrativu del señoríu de Cameros ente los sieglos XIV y XVIII.

Nesti castiellu caltúvose ellí mientres munchos años el puñal col que'l Rei Enrique II mató al so mediohermanu Don Pedru I, Rei de Castiella. Tamién caltuvo un importante archivu, del que Salazar arrexuntó muncha información pa la so hestoria xenealóxica de la Casa de los Lara.

L'abolición de los privilexos nobiliarios poles Cortes de Cádiz en 1811 llevar al abandonu.

Arte editar

 
Ermita de Villavieja.
  • Ilesia Parroquial de l'Asunción. D'estilu renacentista, foi construyida nel sieglu XVI. Destaca la so portada barroca del sieglu XVII y la so torre de tres cuerpos, construyida en sillería. El retablu mayor ye tamién d'estilu barrocu.
  • Exconvento de San Francisco. Anguaño en ruines, foi construyíu ente 1611 y 1617. Foi abandonáu en 1836 na aplicación de la desamortización de Mendizábal.
  • Ermita de Santa María de Villavieja. Construcción barroca del sieglu XVII realizada en mampostería y lladriyu. Ta asitiada a un quilómetru del pueblu.
  • Palombares. Esti conxuntu de palombares (anque recibe esti nome pola so estructura y ye posible que fuera usáu como tal, el so orixe ye monásticu o eremita) ye'l mayor del valle, escavar nel llau suroeste del cuetu, da vistes al ríu Iregua y a la vía romana Dime Numancia que pasa so él, a 700 metros.[2]
  • Dólmenes de Peña Guerra I y II. restos arqueolóxicos del megalíticu que s'asitien na zona de peña guerra a más o menos 1:30 del pueblu.los restos atopaos atópense l'el muséu de la Rioja 
  • Castiellu de Nalda Señorio de Cameros. Castillo fundáu darréu a la famosa batalla de Clavijo. Esti castiellu yera la sede del Señoríu de Cameros mientres los sieglos XVI, XVII y XVIII, un territoriu que tomaba dende Yangüas y Montenegro hasta Alcanadre y Ausejo.

Fiestes editar

  • L'Asunción de Ntra. Sra. De l'Asunción , San Roque y fiesta de los gallos, del 14 al 19 d'agostu. Hasta[1995], llevar a cabu una tradición, que consistía n'intentar arrincar la cabeza de gallos vivos colgaos d'una cuerda, pasando per debaxo d'esta montaos a caballu. Anguaño yá nun s'utilicen animales vivos.
  • Fiestes de la Natividá de la Virxe,(so la advocación de Villavieja) romería na so ermita'l 8 de setiembre.
  • Fiesta de la Ciruela Reina Claudia, a finales de xunetu celebra l'empiezu de la collecha y a principios d'agostu, la so final. En 2011 celébrase'l 7 d'agostu.
  • Fiestes de la mocedá, celebrar a mediaos de xunetu nel que tol pueblu come na plaza ranchu fechu pol Ayto cola ayuda de los vecinos y darréu fáense más actividaes como dj o fiesta de la espluma.
  • San Isidro, el 15 de mayu celebra San Isidro n'honor a tolos llabradores del pueblu,les fiestes suelen durar 3 dias.
  • Fiesta de los Kintos, celebrar en febreru.toles xuntaes del pueblu se reunen una nueche pa cenar y darréu tol pueblu va al clú nel que se fai una fiesta. Los kintos esa nueche van pol pueblu cantando rimas a tol mundu xunto a la famosa cancion que to el pueblu conoz.
  • San Blas, como na mayoría de los pueblos de la zona'l 2 de febreru llevar a bendicir el bollu o la rosca de san Blas a la ilesia.

Demografía editar

A 1 de xineru de 2010 la población del conceyu xubía a 1044 habitantes, 577 homes y 467 muyeres.[3]

Gráfica d'evolución demográfica de Nalda (conceyu) ente 1857 y 2017

     Población de derechu (1857-1897) según los censos de población del INE del sieglu XIX.      Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2015 del INE.

Población por nucleu editar

Nucleos Habitantes (2001) Habitantes (2015[4])
Nalda 776 836
Islallana 117 147

Historia editar

Nel censu de la Corona de Castiella del sieglu XVI, apaez con 300 vecinos, 1.500 almes. Nel censu de la nueva Provincia de Logroño, con Islallana, 376 vecinos y 1.804 almes.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Narciso Viguera Martínez DM
1983-1987 Pablo Pedro Ruíz Chácharo PSOE
1987-1991 Pablo Pedro Ruíz Chácharo PSOE
1991-1995 Juan Bautista García Escarza PSOE
1995-1999 Juan Bautista García Escarza PSOE
1999-2003 Jesús Ramírez Martínez PSOE
2003-2007 Domingo Ruíz Fernández PP
2007-2011 Domingo Ruíz Fernández PP
2011-2015 Daniel Osés Ramirez PP
2015-2019 Daniel Osés Ramirez PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Deportes editar

Tien un equipu na tercer división rioxana, el "A.D. Nalda" qu'anguaño xuega en 2°B nel grupu II y esta lluchando para nun baxar sol mandu de Jose Angel Martinez Arcaya

Bibliografía editar

  • GOVANTES, Ángel Casimiro d'editor Real Academia de la Historia (1846). Diccionariu Xeográficu Históricu d'España, Seición II entiendi La Rioxa o tola Provincia de Logroño y dellos pueblos de la de Burgos., reimp., Logroño, Conseyería d'Educación, Cultura y Deportes, (1986). ISBN 84-505-3985-4.

Enllaces esternos editar

Imáxenes de Nalda y la so redolada.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaz esternu editar