Natalia Коbrynska (n'ucraín Наталія Кобринська) (8 de xunu de 1855, Raión de Sniatyn — 22 de xineru de 1920, Boléjiv) escritora ucraniana, organizadora y precursora del movimientu feminista n'Ucraína.[3]

Natalia Kobrynska
Vida
Nacimientu Beleluia (en) Traducir8 de xunu de 1855[1]
Nacionalidá Bandera de Imperiu austrohúngaru Imperiu austrohúngaru
República Popular d'Ucraína Occidental
Muerte Boléjiv (es) Traducir22 de xineru de 1920[1] (64 años)
Causa de la muerte Tifus
Familia
Padre Ivan Ozarkevych
Estudios
Llingües falaes checu[2]
Oficiu escritora, activista polos derechos de les muyeres, editorafeminista
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

 
Participantes del congresu d'escritores ucraínos en Lviv n'ocasión del 100 aniversariu de la publicación de "Энеиды" por Kotlyarevsky (Котляревского) 1898. En primer fila: Mikhail Pavlik, Yevgenia Yaroshinskaya, Natalia Kobrynska, Olga Kobylianska, Sylvester Lipky, Andrei Tchaikovsky, Konstantin Pankivsky. En segunda fila: Ivan Kopach, Vladimir Hnatyuk, Osip Makovei, Mikhail Grushevsky, Ivan Franko, Alexander Kolessa, Bogdan Lipky. En tercer fila: Ivan Petrushevich, Filaret Kolessa, Iosif Kishakevich, Ivan Trush, Denis Lukyanovich, Nikolai Ivasiuk.
 
Natalia Кobrynska, 1900.
 
Sobre dedicáu al 160 aniversariu de la nacencia de Natalia Kobrynska.

Nació el 8 de xunu de 1855, nel Raión de Sniatyn (agora nel Óblast d'Ivano-Frankivsk, Ucraína, entós Reinu de Galitzia y Lodomeria, Austro-Hungría) na familia d'un sacerdote de la Ilesia greco-católica ucraniana onde se respetaben les tradiciones nacional y cultural.

Naquella dómina a les muyeres nun se-yos dexaba siguir la so educación más allá del nivel elemental y polo tanto siguíen la so educación principalmente nel llar. Estudió dellos idiomes: alemán, francés, polacu y rusu. En 1871, casóse con Theofil Kobrynsky. Morrió unos años más tarde y viose obligada a tornar a Boléjiv pa vivir colos sos padres.[3]

Kobrynska foi a Viena col so padre, onde conoció a Iván Franko, quien la animó a asumir la xera d'ameyorar la situación de les muyeres ucraínes y afalales a buscar la igualdá colos homes.[4] En 1884, entamó'l Tovarystvo Rus'kykh Zhinok (Asociación de Muyeres ucraínes)[3] pa educar a les muyeres al traviés de la lliteratura y promoviendo discutinios sobre los derechos de les muyeres. En 1890 formó parte d'una delegación que primió al Ministru d'Educación por que les muyeres asistieren a la universidá. Tamién abogó pol sufraxu universal, la guardería y les cocines comuñales.[4]

La so mayor influencia foi'l publicista y críticu Ostap Terletsky, amigu d'Iván Franko. Nel añu 1883 apaeció'l rellatu "Шумінська" "Shuminska" (nome posterior "Дух часу", n'español "L'espíritu del tiempu"), y un añu más tarde "Por un cachu de pan" ("Задля кусника хліба").[5] Foi entós cuando Kobrynska entendió que la meta de la so vida yera la realización y desenvolvimientu de les sos idees feministes al traviés de la lliteratura. Ivan Franko llegó a aportuna-y en que los sos trabayos periodísticos nun tendríen tantu efeutu nel desenvolvimientu del espíritu femenín como les sos obres lliteraries.

El so güelu, Ivan Hryhorović Ozarkević (17951854), foi conocíu por popularizar les obres de los escritores ucraínos en Galizia. Precursor del teatru ucraín amateur, autor y direutor d'escena.

El so padre, Ivan Ivanović Ozarkević (en ucranio Іван Іванович Озаркевич) (18261903) foi una figura pública, diputáu del parllamentu Astru-Húngaru (Conseyu Imperial) y escribía poemes. La so madre, Teofilia Danilіvna Okunevska (en ucranio Теофілія Данилівна Окуневська). Sofía Okunevska, prima hermana, que dempués de la muerte de la so madre vivió cola familia Ozarkević.

En mayu de 1886 participó na boda de Michael y Katerina Hrushevska (en ucranio Катерина Михайлівна Грушевська) na llocalidá de Skala-Podilska.

Kobrynska formó parte del orixe del feminismu ucraín trabayando contra'l sexismu y dende la igualdá, la construcción y la creatividá. Kobrynska convertir na iniciadora de la primer editorial de muyeres ucraínes sol nome de "La Primer Corona" («Перший вінок») sentando les bases de les revistes femenines editaes y publicaes por muyeres. Publicós'en 1889 en Lviv editada por Olena Pchilka y Natalia Kobrynska. La editorial produció tres númberos del almanaque femenín llamáu El nuesu Destín (Nasha dolya).[5]

Al crear la publicación llograron atraer a les meyores voces creatives de muyeres tantu del Dnieper d'Ucraína como en Galizia: Olena Pchilka, Lesya Ukrainka, Dniprova Chayka, Liudmyla Starytska-Cherniakhivska, Anna Pavlik, Olga-Alexandra Porfyrivna Bazhanska Ozarkević y otres munches.

La publicación de la "Primer Corona" foi posible gracies a les donaciones privaes y el sofitu financieru d'Olena Pchilka. Kobrynska desenvolvió una vida pública implicándose socialmente al entamar la recoyida de firmes lluchando polos derechos de les muyeres a estudiar n'universidaes y ximnasios.

Ente los años 1893 y 1896 Kobrynska dedicar a la edición dede la editorial "Women's Business" (en ucranio "Жіноча справа"). Pa favorecer el so llabor, Kobrynska treslladar a Lviv, onde creía qu'habría meyores condiciones pa desenvolver los sos ideales feministes. Morrió'l 22 de xineru de 1920 de tifus epidémicu.

Bibliografía editar

  • Вибрані твори / Н. І. Кобринська. — К.: Держ. Вид-во худож. л-ри, 1958. — 417 с. 4 арк. Фотогр., портр.
  • Вибрані твори / Н. І. Кобринська. — К.: Дніпро, 1980. — 446 с., 2 арк. фотогр.
  • Вибрані оповідання / Н. І. Кобринська. — Л.: Книж.-журн. вид-во, 1954. — 214 с.
  • Оповідання / Н. І. Кобринська. // Ред. І передм. Березинського. — Х.: Рух, 1929. — 427 с.
  • Дух часу: Оповідання, повість / Н. І. Кобринська. — Л.: Каменяр, 1990. — 352 с.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «History Encyclopedia of Ukraine» (ucraín). Naukova Dumka (2003).
  2. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: js2007400483. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  3. 3,0 3,1 3,2 Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna (2006). Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (n'inglés). Central European University Press. ISBN 9789637326394. Consultáu'l 29 de mayu de 2017.
  4. 4,0 4,1 «Kobrynska Biography». Consultáu'l 29 de mayu de 2017.
  5. 5,0 5,1 «The Pioneer of Ukrainian Feminism» (inglés). Consultáu'l 29 de mayu de 2017.

Les fontes y la lliteratura editar

  • В. І. Кізченко. Кобринська Наталія Іванівна // Енциклопедія історії України : у 10 т. / редкол.: В. А. Смолій (голова) та ін. ; Інститут історії України НАН України. — К. : Наук. думка, 2007. — Т. 4 : Ка — Ком. — С. 373. — ISBN 978-966-00-0692-8.
  • Т. І. Гундорова. Кобринська Наталія Іванівна // Енциклопедія сучасної України : у 30 т. / ред. кол. І. М. Дзюба [та ін.] ; НАН України, НТШ, Координаційне бюро енциклопедії сучасної України НАН України. — К., 2003–2016. — ISBN 944-02-3354-X.

Lliteratura editar

  • El molineru, a. la Vieyera y l'avieyamientu na práutica de la carta de natalia Кобринской // ucrania de la Modernidá. — 23.09.2016
  • Денисюк ye dicir Поборница progresu /ye dicir Денисюк; Porque'l krill // Кобринская N. Ye Dicir Selecc. composición /N.Y Кобринская.- K., 1980. — C. 5-20.
  • Жовтуля, esto ye, De la lliteratura hasta feminismu / ye dicir Жовтуля // Modernidá, 2002. — Nᵘ 11. — C. 84-89.
  • Качкан S. a. Верховинная estética: el toque final a la vert. Natalia Кобринской // En Качкан. A. Ucraín народоведение nos nomes de: 2 h. / Por redaición d'a. De. Moskalenko / D. A. Качкан. — K., 1994. — C. 143-151.
  • F Погребенник. Trés фотопортреты natalia Кобринской / F. Погребенник // Cl. Y pel momento, 1995. — Nᵘ 5/6. — C. 31-32.
  • Кобринская Natalia Ivánovna: (8.Y1.1855-22.1.1920) // Ucraín lliteraria de la enciclopedia: 5 ye / )..: Y. a. Дзеверін (cte.ed.). — K., 1990. — Ye 2. — C. 505-506.
  • Кобринская natalia ivanovna (8.06.1855-22.01.1920) // Ucraín Periodismu nos nomes de //Por redaición de Metros Cuadraos Романюка; Передм. El Sieglu Качкана. — L., 1994. — Vol. 1. — C. 95-97.

Enllaces esternos editar