Nomo denominar a caúna de les subdivisiones territoriales del Antiguu Exiptu. Esti nome ye d'orixe griegu (Νομός, 'distritu'); la pallabra equivalente exipcia yera hesp o sepat, que designaba la superficie cultivable de los territorios.

Nomos del Baxu Exiptu.
Nomos del Alto Exiptu.

L'orixe de los nomos editar

Los pobladores prehistóricos d'Exiptu estableciéronse primeramente nel valle del Nilu, onde constituyeron comunidaes, principalmente agrícoles, gracies a lo cual consiguieron beneficiase de los periódicos hinchentes del ríu, crear un sistema de canales de riego y escoyer especies vexetales, ente otros llogros.

D'esta forma, los pobladores pierden la organización tribal y arrexuntar en nomos que yeren zones d'influencia dientro de les cualos convivíen delles comunidaes.

Los nomarcas editar

L'alministración provincial taba basada na figura del nomarca "el qu'abre les canales", que yera responsable de la regación, del rendimientu agrícola, recaldar impuestos y afitar les llendes de les propiedaes dempués del hinchente añal. Al mandu de cada nomo alzábase un nomarca, un cargu designáu pol faraón, qu'en delles dómines foi hereditariu.

Cuando'l poder del faraón yera más fuerte, los nomarcas yeren designaos por esti como gobernadores. Si'l poder central yera débil, como en dómines d'invasiones estranxeres o guerres civiles, los nomarcas reafitaben el so poder, llegando dalgunos a establecer llinaxes hereditarios. Los conflictos ente'l faraón y los nomarcas hereditarios fueron comunes mientres los denominaos periodos entemedios, hasta qu'unu de los gobernantes locales yera capaz d'afitar el control sobremanera'l país y alzase faraón.

El final de los nomos editar

La división territorial en nomos perduró hasta'l periodu Ptolemaicu y principios de la dómina de dominación Romana. So los gobernantes romanos los nomos acuñaron la so propia moneda, llamaes "monedes de los nomos," que reflexaba inda les tradiciones locales. Los nomos d'Exiptu gociaron d'importancia como principales unidaes alministratives hasta les reformes de la dómina de Diocleciano y Constantino.

El númberu de nomos editar

La división alministrativa del Antiguu Exiptu n'unidaes más pequeñes, los nomos, llevar a cabu nel Imperiu Antiguu y perduró, con dellos cambeos menores, hasta la invasión de los árabes en sieglu VII. Polo xeneral, na dómina de los faraones, puede suponese la esistencia de 42 nomos, de los cualos, 22 taben nel Altu Exiptu y 20 nel Baxu Exiptu.[1]

El númberu de los nomos varió ente 37 y 47, según Pliniu'l Vieyu, escritor del sieglu I. En dómina d'Estrabón, que visitó Exiptu c. 25 e. C., Exiptu taba estremáu en 37 nomos, 10 nel Delta, 17 en Exiptu Mediu y otros 10 nel Altu Exiptu.

Nomos del Alto Exiptu editar

Nᵘ Nome
Deidá
Traducción Capital
Otres ciudaes
En griegu |

style="background:#efefef;" width="100" | N'árabe | style="background:#efefef;" width="100" | Xeroglíficu

Tȝ-sty


Horus

La Tierra del arqueru
Kush (Nubia)
Abu
Sunet
Nubyt
Elefantina
Siena
Ombos
Geziret
Asuán
Kom Ombo
N16
X1
T9A
N18
Wṯst-ḥr


Horus
Behedet

La sede de Horus Dyeba Apolinópolis M. Edfu
H6G5S106
Aa14
R12
N24
Nḫn


Nejbet
Horus

El Rural Nejen
Nejbet
Iunet
Hieracómpolis
Eleitiáspolis
Latópolis
Kom el-Ahman
El Kab
Esna
S9
O48
R12
N24
IV Wȝst
Montu
Uaset


Iuny
Per-Hathor
Dyerty
Madu

Tebas
Hermontis
Patyris
Tufion
-
Luxor-Karnak
Armant
Gebelein
Tod
Medamud
R19R12
N24
V Bȝw
Min
Los dos Ferres Gebtyu
Nubt
Gis
Coptos
Ombos
Apolinópolis P.
Qift
Naqada
Qus
G5G5R12
N24
ˁIḳr


Hathor

Iunet Tentyris Dendera
H6
I3
R12
N24
Bȝt


Bat

El Sistro Hut-Sejen Dióspolis Parva Hu
Y8R12
N24
Tȝ-wr


Jentamentiu

Abdyu


Cheni

Abidos
Tinis
El Arabah
Girga (?)
R17R12
N24
IX Mn
Min
Min Jent-Min Panópolis Ajmim
H6
R22
R12
N24
X Wȝḏỉt
Bau
Dyeu-qa


Tyebu

Afroditópolis
Antaeópolis
Ifteh
Qau el-Kabir
I10H6
 
R12
N24
Stš


Seth
Horus

Seth Shashotep Apoteke Shutb
Y21R12
N24
ȝtft


Matyt

Per-Nemty Híeracon El Ataula
N26
I9
R12
N24
Nḏft

ḫnt
Upuaut

Árbol Sagráu de la víbora del Sur Saut Licópolis Asiut
M1
f
R12
N24
W18
t t
XIV Nḏft pḥt
Hathor
Qesy Cusae El Qusiya
M1
I9
R12
N24
F22
XV Wnt
Bes
Jemenu Hermópolis Magna Ashmunein
Y34R12
N24
Mȝ-ḥḏ


Horus

El Orix Hebenu
Tadehnet
Teodosiópolis
Acoris
Beni Hassan
Tihna el-Jebel
Y28R12
N24
ˁInpw


Anubis

Saka Cinópolis El Qes (?)
Y15R12
N24
ˁnty


Nemty

El Ferre volador Hutnesut Hipponos Sharuna
G7AR12
N24
XIX Wȝbwỉ
Igay
Los dos Cetros Per-Medyed Oxirrinco Bahnasa
R19D58R19R12
N24
XX Nˁrt ḫnt Árbol Sagráu del Sur Henen Nesut Heracleópolis Magna Ihnasiya
M1
D36
R12
N24
W18
X1 X1
Nˁrt

pḥt
Jnum

Shenajen Cocodrilópolis, Arsínoe Medinet el-Fayum
M1
D36
R12
N24
F22
t
XXII Mdnỉt
Neit
Los Cuchiellos (Raspadores) Tepihu Afroditópolis Atfih
O8X1R12
N24

Nome de los nomos del Altu Exiptu grabaos na capiya de Sesostris I, na cortil de Karnak.

Nomos del Baxu Exiptu editar

Nᵘ Nome
Deidá
Traducción Capital
Otres ciudaes
En griegu |

style="background:#efefef;" width="100" | N'árabe | style="background:#efefef;" width="100" | Xeroglíficu

ˁInb-ḥḏ


Horus

Mennefer Menfis Mit Rahina
O36T3R12
N24
ḫpš


Jentyjem

Jem Letópolis Ausim
F24R12
N24
ˁImntt


Hapy

Imu Apis Kom el-Hisn
H6G5R12
N24
IV Nt-rsy
Sobek
Neit del Sur Petjeka Naucratis Kom el-Gi'eif
T11
T11
O26
M25R12
N24
V Nt-mḥt
Sau
Sau Sais Sa el-Hagar
T11
T11
O26
M15R12
N24
ḫȝsww Toru montañés Jasu
Pe y Dep
Xois
Buto
Saja
Tell el-Farain
N26Y2R12
N24

m ḥww ˁImnt

Arpón occidental Per-Haneb-Amenty Metelis Damanhur
T21
P13
R12
N24
R14
Aa14

m ḥww ˁIȝbt

Arpón oriental Per Atum[2] Heroónpolis Tell el-Masjuta
T21
P13
R12
N24
R15
Aa14
IX ˁnḏty
Osiris
El proteutor Per Usir, Dyedu Busiris Abu Sir Bana
A22H6H6R12
N24
X ḳm-wr Hut

Her ib

Atribis Tell Atrib
I6Y2R12
N24
ḥsb Taremu Leontópolis Tell el-Muqdam
Aa2Y2R12
N24
ṯb-nṯrt

o Ka Iu

Xatu divín Tyeb Necher
Per

hebyt |Sebennitos
-

Samanud
Behbeit
Y9Y2R12
N24
ḥḳȝ-ˁd

Isis, Bast
Iunu


Jeraha

Heliópolis
Babylon
Matariya
El Cairu (?)
S38V27R12
N24
XIV ḫnt-ˁIȝbt
Horus
Nomo oriental Tyaru Sile Tell Abu Seifa
W18R15R12
N24
D58
Aa13
XV ḥb
Dyehuty
La Ibis (Dyehuty) Baj, Ueprehuy (?) Hermópolis Parva Baqliya
G26AR12
N24
ḥȝt-mḥt El Delfín Dyedet Mendes Tell el-Ruba
K4R12
N24
Bḥdt El Tronu
"Behedet xúnelos"
Semabehdet Dióspolis Inferior Tell el-Balamun
F36F18
D46
X1 O49
G17
ˁImt-ḫnt


Isis, Bast

El Príncipe del Sur Per-Bastet, Bast Bubastis Tell Basta, Zagazig
A18F1
X1
 
N41 Z1
Z2ss
O36T3R12
N24
XIX ˁImt-pḥt Dyanet


Imet

Tanis
-
San el-Hagar
Nebesha
A18F22
R12
 
W18n
t
XX Spd Shedet,


Per-Sobek
Per-Sopdu

Cocodrilópolis,
Arsínoe
-
Medinet el-Fayum
Saft el-Henna
M44G13
R12
 
N24
t Z2ss
M15

Nome de los nomos del baxu Exiptu grabaos na capiya de Sesostris I, na cortil de Karnak.

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar