Nou Estadi de Tarragona

El Nou Estadi de Tarragona ye un recintu deportivu municipal de la ciudá de Tarragona, Cataluña (España), inauguráu en 1972 onde apuesta los sos partíos oficiales el Club Gimnàstic de Tarragona. Ta asitiáu al este del centru urbanu, nel barriu de la Vall de l'Arrabassada y próximu a la sablera del mesmu nome. L'estadiu, que tien un aforu de 14.561 espectadores, forma parte del complexu polideportivu del Nàstic.

Nou Estadi de Tarragona
instalación deportiva
Llocalización
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Contorna Tarragonés (es) Traducir
Conceyu Tarragona
Coordenaes 41°07′37″N 1°16′22″E / 41.1269°N 1.2728°E / 41.1269; 1.2728
Nou Estadi de Tarragona alcuéntrase n'España
Nou Estadi de Tarragona
Nou Estadi de Tarragona
Nou Estadi de Tarragona (España)
Historia y usu
Apertura1972
Dueñu Tarragona
Xestión Ayuntamiento de Tarragona (es) Traducir
Deporte fútbol
Usuariu Club Gimnàstic de Tarragona
Aforu 14 591 asiento individual (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

A finales de los años 60 el vieyu Estadi de l'Avinguda de Catalunya, que tenía una capacidá d'unos 10.000 espectadores, empezaba a dar síntomes de quedase pequeñu y anticuáu. L'estadiu, al tar allugáu nun área urbanizada bien cercana al centru históricu de la ciudá (actual mazana ente la Avinguda de Catalunya, les cais Rovira i Virgili y Florenci Vives y la plaza Sentís i Porta), nun tenía bona ampliación, y la so renovación valoróse inútil. Nesi momentu, el club decidió adquirir la Partida Budallera, una finca rural allugada pela rodiada de la ciudá en direición este siguiendo la Carretera de Barcelona, actual Via Augusta. Nestos terrenes, de dimensiones considerables, el club proyeutó una gran ciudá deportiva que dispunxera de les instalaciones necesaries pa la práutica de los deportes nos que les diverses seiciones del club pertenecíen. L'estadiu proyeutóse como l'elementu central de les nueves instalaciones, con una capacidá de 16.000 espectadores y un diseñu moderno y funcional. La carauterística más destacada del estadiu nel momentu de la so construcción yera la tribuna, concebida como un doble graderíu abellugáu por una cubierta soportada por un costellame de formigón armao y tirantes d'aceru. Les obres empezaron a finales de 1970 y remataron dos años dempués.[1]

El dia 1 de Febreru de 1972 inaugurábense les nueves instalaciones por aciu un amistosu contra'l FC Barcelona, qu'acabó con derrota grana por 0-1. El primer enfrentamientu oficial tendría llugar una selmana más tarde, nel que'l Club Gimnàstic de Tarragona batió al Ontinyent Club de Futbol por 3-1, marcando Gallestegui el primer gol oficial nel acabante estrenar estadiu. La nueva sede del club traería suerte a la entidá, qu'esi mesmu añu proclamaríase campeón del Tercer División d'España - Grupu V y xubiría a Segunda División d'España per primer vegada en dos décades.[2]

El nuevu estadiu del Nàstic foi bautizáu nun entamu como Estadiu José Luís Calderón n'honor al presidente del club impulsor de la construcción de les instalaciones. El fechu de qu'una decisión tan trascendental fuera tomada ensin el previu consentimientu de l'asamblea de socios provocó la indignación de parte de l'afición. En vista del malestar provocáu, el club anunció una consulta popular pa decidir el nome del nuevu estadiu, pero en mediu del procesu de decisión Calderón abandonó la presidencia del club, y el nuevu presidente, el señor Pons, tomó la midida salomónica de nomar al nuevu estadiu a cencielles asina, Nou Estadi. L'estadiu, sicasí, tamién recibe'l llamatu de La Budallera, pola finca na que ta asitiáu.[3]

Década y media más tarde, en 1986, el Club Gimnàstic de Tarragona, que celebraba'l so centenariu, viose obligáu a vender el Nou Estadi al Conceyu de Tarragona debíu al déficit millonariu qu'abasnaba. L'estadiu pasó a ser de propiedá municipal, non asina los terrenes y estructures circundantes, que permanecieron en propiedá del club.

 

Nel so casi mediu sieglu d'historia, el Nou Estadi foi testigu de cinco ascenso del Nàstic a Segunda División y un ascensu a Primer División. Esti postreru, asocedíu en 2006, añu del cientu venti aniversariu de la fundación del Club Gimnàstic, favoreció la remodelación y ampliación más importante de la historia del estadiu pa cumplir colos requerimientos del fútbol de primer nivel. En cuestión de meses, l'estadiu ampliar hasta llograr una capacidá de 14.600 espectadores por aciu la construcción d'un nuevu graderíu percima de Preferente que práuticamente doblaba n'altor a les estructures anteriores. De la mesma, ameyoráronse los accesos, los servicios sanitarios y los de restauración.

A finales de 2016 empezaron les obres d'una nueva remodelación empobinada a preparar al estadiu pa ser la sede principal de los Xuegos Mediterráneos de 2017 y allugar les ceremonies d'apertura y clausura. La remodelación prevía la renovación del aspeutu del Nou Estadi, tantu interna (Pintáu de les graes del color granate del Nàstic, renovación de los palcos, cambéu de los asientos de Tribuna Alta y saneamientu estructural xeneral) como externamente (Nueva fachada, nuevos pabellones d'accesu y reordenación de la movilidá). Esta última remodelación aparca definitivamente l'anterior proyeutu de construcción d'un estadiu nuevu nel barriu de Campclar, al oeste de la ciudá. Dichu proyeutu, que nació dempués del ascensu del club a Primer División d'España, prevía la venta de los terrenes de La Budallera pa construyir una nueva ciudá deportiva y un estadiu pa 18.000 espectadores. Por cuenta de la crisis económica y al españíu de la burbuya inmobiliaria, el proyeutu abandonar por ser invidable económicamente.

 
Partíu apostáu nel Nou Estadi ente'l Nàstic y el CD Leganés en mayu de 2016 (0:0). Vista dende Preferent Alta

Estructura editar

El Nou Estadi tien cuatro graderío bien estremaos:

-Tribuna: Estremada en Tribuna Alta i Tribuna Baixa, alluga nel so interior les instalaciones alministratives, representatives y deportives del estadiu. La so cubierta, que cubre tamién dambes esquines de Gol, ta suspendida por aciu unes carauterístiques costielles de formigón y aceru que percuerren la fachada esterior. Tien una capacidá de 3.262 espectadores.

-Preferent: Estremada en Preferent Alta i Preferent Baixa, ye l'área con más aforu del estadiu. Escurre en paralelu enfrente de Tribuna. Adosáu a la so fachada esterior atópase'l frontón del Nàstic, onde xuega la seición de pelota vasca del club. Tien una capacidá de 6.793 espectadores.

-Gol de Muntanya: Tamién llamáu Gol Nord, ta asitiáu detrás de la portería a la izquierda de Tribuna. La so estructura ta sofitada na antigua cantera (d'orixe posiblemente romanu) qu'escurre per debaxo, colo que'l so accesu realizar por una rampla que da al so parte cimera. Alluga a les peñes más ruidoses, como Orgull Grana, lo que la convierte na grada con más ambiente.

-Gol de Mar: Tamién llamáu Gol Sud, ta asitiáu a la derecha de Tribuna. Nel so interior atópense tantu les taquilles como la tienda oficial del club. Nel so cume asítiase la pantalla del marcador. La esquina ente Gol de Mar y Preferent Baixa ye l'espaciu reserváu pa l'afición visitante, el llamáu Formatget ("Quesín")

Eventos editar

Copa Cataluña (2):

-2004-2005: XVI Copa Catalunya. El FC Barcelona proclamóse campeón ganando al RCD Español por 1-0

-2010-2011: XXII Copa Catalunya. El RCD Español ganó al FC Barcelona por 3-0 y llevantó el troféu

Supercopa de Cataluña (1):

-2016-2017: II Supercopa de Catalunya. El RCD Español enfrentar al FC Barcelona

International Women's Cup (1):

-2010-2011: V International Women's Cup. El Montpellier HSC (femenín) bate por 4-1 al FC Barcelona Femenín

Xuegos del Mediterraneo (1):

-2018: XVIII Xuegos Mediterráneos de 2018. Ceremonies d'apertura y clausura

Tresporte públicu editar

Autobús urbanu: A pocos metros del estadiu hai una parada de la llinia 8, llamada "Estadi". Amás, dende una hora antes del entamu de cada partíu del Nàstic nel Nou Estadi les llinies 1, 2, 3, 5, 6 y 7 tienen un percorríu especial que les avera a la mentada parada.

Autobús interurbanu: La parada Tuset-CAP Llevant de la llinia Y1 Tarragona-Torredembarra-El Vendrell del serviciu Exprés.cat atopar a unos 500 metros del Nou Estadi, nel barriu de La Vall de l'Arrabassada.

Referencies editar

  1. http://www.gimnasticdetarragona.cat/s-a-y/nou-estadi/
  2. PUJOL, Y. 2000: Gimnàstic, la història continua. p. 52
  3. PUJOL, Y. 2016: Nàsticflaix. p. 138

Enllaces esternos editar


Predecesor:
Estadiu Olímpicu de Mersin
  Mersin 2013
 
Estadiu Mediterraneo

  Terragona 2018
Socesor:
Estadiu Olímpicu d'Orán
  Orán 2021