La pallabra obús fai referencia a un tipu de pieza d'artillería y a un tipu de munición.[1]

Obús usáu pol Exércitu d'Italia mientres la Primer Guerra Mundial.
Obús francés TRF1 de 155 mm.

Ye un tipu de pieza d'artillería d'un llargor en calibre inferior al cañón (de 15 a 25 calibres) y superior al morteru. Utiliza una carga impulsora comparativamente pequeña, lo que dexa disparar proyeutiles con tiru curvu, esto ye, con ángulos de tiru altos, superiores inclusive a 45º, con un pronunciáu ángulu de cayida, p'algamar blancos que s'atopen tres torgues naturales o artificiales del terrén.

Nes taxonomíes de les pieces d'artillería usaes polos exércitos europeos (y nel estilu européu) nos sieglos XVII, XIX y XX, l'obús asitiar ente'l «cañón» (el cual tien un cañu más llargu, mayores cargues de propulsión, proyeutiles más llixeros, velocidaes más altes y trayectories más planes) y el «morteru» (el cual tien l'habilidá de disparar proyeutiles con ángulos más pronunciaos d'ascensu y cayida). Los obuses, igual qu'otres pieces d'artillería, tán entamaos usualmente en grupos llamaos bateríes.

L'obús apaeció na primer metá del sieglu XIX, pero foi na Primer Guerra Mundial na qu'algamó gran importancia como principal pieza artillera pesada, al dexar atacar «dende enriba» les fortificaciones semienterradas que yeren casi invulnerables pa los cañones de campaña tradicionales.

La velocidá de los proyeutiles disparaos por un obús yera antes inferior a la consiguida por un cañón del mesmu calibre en tiru direutu, pero gracies a los adelantos actuales en materia de pólvores modernes, consíguese una mayor velocidá inicial del proyeutil, amestando cargues de propulsión adicionales, consiguiendo con ello algamar mayores distancies pa bater un oxetivu.

Anguaño, la mayoría de les pieces artilleres modernes son mistes, cañón obús,[1] dexando actuar tantu en tiru direutu como indireutu. Na Segunda Guerra Mundial l'obús arremolcáu M2A1 de 105 mm foi probablemente l'arma más eficaz del exércitu d'Estaos Xuníos na guerra.

Per otru llau, ésti ye'l nome col que se conoz genéricamente a la munición artillera de forma cilindrocónica pa estremala de les balas esfériques tradicionales.

Posiblemente'l términu, que orixinalmente referir a la pieza d'artillería, adoptar al emplegase orixinalmente esta munición n'obuses per primer vegada n'España mientres les guerres carlistes.

La pallabra obús provién del checu houfnice, que designa una pieza d'artillería que s'usaba yá nel sieglu XV pa faer tiros de poca precisión sobre un grupu, o banda (houf), de persones; del checu pasó al español per mediu del alemán y del francés.[1][2]

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar