Países Baxos Austriacos

Vease l'artículu principal d'esti periodu; Países Baxos de los Habsburgu.

Denominar Países Baxos Austriacos al conxuntu de territorios vencíos por España a Austria tres el Tratáu d'Utrecht en 1714 hasta l'anexón d'estos per Francia en 1795.

Países Baxos españoles
Países Baxos Austriacos
(de 1714 a 1795)
estáu del Sacru Imperiu Romanu Xermánicu
Alministración
Capital Kuype of Brussels (en) Traducir
Forma de gobiernu gobernación (es) Traducir
Xeografía
Economía
Moneda Austrian Netherlands kronenthaler (en) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

A la muerte del rei d'España Carlos II, el rei de Francia Lluis XIV proclamó al so nietu como Felipe V, acordies con el testamentu del rei difuntu; pero la so política espansiva provocó la medrana n'Europa y anicióse la Guerra de Socesión española, na que gran parte de los Países Baxos fueron conquistaos poles fuercies de la Gran Alianza de L'Haya a partir de la batalla de Ramillies.[1]

Yá que l'eleutor de Baviera Maximiliano II perdiera los sos territorios bávaros tres la batalla de Höchstädt (1704), y el subsiguiente Tratáu de Ilbersheim, el rei Lluis XIV convenció al so nietu Felipe V por que venciera[2] los Países Baxos al eleutor quitáu de Baviera, lo que fixo'l 22 de xunu de 1711[3] y volvió confirmar el 2 de xineru de 1712.[2]

Tres la Guerra de Socesión, nos trataos d'Utrecht y Rastadt-Baden,[4] el rei de Francia perdió Tournai, Furnes, Ypres, Menin y recuperó Lille, Aire, Béthune, Orchies y Saint Venant,[5] ente que l'eleutor de Baviera recuperaba'l so eleutoráu y los Países Baxos volvíen a la soberanía de los archiduques d'Austria, esto ye, se reintegraban de nuevu a la Casa d'Habsburgu, y los territorios pasaron a denominase Países Baxos austriacos.

Mientres el periodu austriacu llevar a cabu un llabor centralizador, que derivó na implantación del francés como llingua alministrativa, y tamién una puxanza industrial y nes artes y ciencies.

Sicasí, la política centralizadora del emperador Xosé II en contra de los antiguos privilexos llevó a la rebelión xeneral en 1788, la Revolución brabanzona, que —como dos sieglos antes— declaráronse independientes y formaron los Estaos Xuníos de Bélxica (11 de xineru de 1790), nuna declaración roblada por Brabante, Gelderland, Flandes, Flandes Occidental, Henao, Namur, Tournai, Tournaisis y Mechelen, pero non Luxemburgu.[6] A fines de 1790, el poder imperial restaurólo l'emperador Leopoldu II.

En 1792, mientres les Guerres Revolucionaries Franceses, l'exércitu revolucionariu francés venció al austriacu na batalla de Jemappes y conquistó los territorios de los Países Baxos meridionales, pero la victoria austriaca en Neerwinden en 1793 punxo en retirada al exércitu francés.

Finalmente'l franceses llograron en 1794 la victoria na batalla de Fleurus y los austriacos retirar de nuevu de los Países Baxos.

El 1 d'ochobre de 1795, la Convención Nacional anexonó los Países Baxos y el Obispáu de Liexa.[7] Y la perda de territorios foi reconocida per Austria nel Tratáu de Campo Formio, el 17 d'ochobre de 1797.

Ver tamién editar

Referencies editar

  • Heinrich Benedikt. Als Belgien österreichisch war. Herold, Vienna, 1965.