La asonsaña (del griegu, παρώδïα, παρα, enn contra d'o al llau de, y ώδή, oda) ye una obra satírica que caracteriza o interpreta humorísticamente otra obra d'arte, un autor o una tema, por aciu la emulación o alusión irónica. Modernamente, la parodia nun implica necesariamente la burlla del testu asonsañáu. Nel sentíu de en contra del cantar, la parodia referir a imitaciones burllones de la forma de cantar o recitar, mientres nel real sentíu de al llau del cantar implica repetición con diferencia, ensin necesariamente burlla.[1]

Les parodies surdiríen na antigua lliteratura griega, con poemes qu'asonsañaben de forma irrespetuosa los conteníos o les formes d'otros poemes. Los romanos tamién desenvolvíen parodies como imitaciones d'estilu humorísticu, al igual que la lliteratura francesa neoclásica.

La parodia esiste en tolos xéneros, incluyendo la lliteratura, la música , el cine y la televisión. Un acontecimientu políticu, social o cultural pue ser coles mesmes asonsañáu. La parodia ye la recreación d'un personaxe o un fechu, emplegando recursos irónicos pa emitir una opinión xeneralmente tresgresora sobre la persona o l'acontecimientu asonsañáu.

Trátase d'una imitación burlesca que caricaturiza a una persona, una obra d'arte o una cierta temática.Como obra satírica, la parodia apaez en diversos xéneros artísticos y medios. La industria cinematográfica, la televisión, la música y la lliteratura suelen realizar parodies de fechos políticos o d'otres obres. Polo xeneral apelar a la ironía y a la desaxeración pa tresmitir un mensaxe burlesco y pa prestar a los espectadores, llectores o oyentes.

Personaxes editar

Les series de televisión que más asonsañen a la política, la industria cinematográfica y la historia son series tales como: The Simpsons, Huevocartoon, Animaniacs, Padre de familia, American Dad, La Casa de los Dibuxos, Pollu Robot, Alejo y Valentina, South Park, MAD, Gintama, Sket Dance, Dragon ball, Haiyore! Nyaruko-san, Hayate non Gotoku!, La Casona de los Políticos, ente otros.

Exemplos editar

Un tipu de parodia utiliza dellos elementos de la realidá, pa dexar ciertu aire a la verdá, un pocu de fantasía y un aire sofisticáu de narración. Con esto créase la narración paródica. Del los franceses

Exemplos históricos editar

Esos conceutos formen yá parte d'una antigua tradición. Siguiendo a la crítica Linda Hutcheon, la parodia na lliteratura contemporánea ye "repetición con diferencia". Intenta ser una recreación. Ye una recontextualización que munches vegaes brinda homenaxe.

Hudibras por Samuel Butler

Parodies de páxina web editar

Referencies editar

  1. Hutcheon (1985) páxs.31-2

Referencies editar

Bibliografía aconseyada editar

  • Bakhtin, Mikhail (1981). The Dialogic Imagination: Four Essays. Ed. Michael Holquist. Trans. Caryl Emerson and Michael Holquist. Austin and London: University of Texas Press, 1981. ISBN 0-292-71527-7.
  • Caponi, Gena Dagel (1999). Signifyin(g), Sanctifyin', & Slam Dunking: A Reader in African American Expressive Culture. University of Massachusetts Press. ISBN 1-55849-183-X.
  • Dentith, Simon. Parody (The New Critical Idiom). Routledge. ISBN 0-415-18221-2.
  • François Cécile. (2016) Personaxe femenín y intertextualidad paródica na triloxía novelesca d'Enrique Jardiel Poncela. Madrid: Visor Libro. ISBN 978-84-9895-185-1
  • Gates, Henry Louis, Jr. (1988) The Signifying Monkey: A Theory of Afro-American Literary Criticism. Oxford University Press. ISBN 0-19-503463-5.
  • Gray, Jonathan. (2006) Watching with The Simpsons: Television, Parody, and Intertextuality. New York: Routledge. ISBN 0-415-36202-4.
  • Harries, Dan. (2000) Film Parody. London: BFI. ISBN 0-85170-802-1.
  • Hutcheon, Llinda. A Theory of Parody: The Teachings of Twentieth-Century Art Forms' (1985). New York: Methuen. ISBN 0-252-06938-2.
  • Pratt, Mary Louise. "Arts of the Contact Zone"
  • Pueo, Juan Carlos. (2002) Los reflexos en xuegu (Una teoría de la parodia). Valencia (Spain): Tirant lo Blanch ISBN 84-8442-559-2.
  • Rose, Margaret. (1993) Parody: Ancient, Modern and Post-Modern. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-41860-7.

Enllaces esternos editar