Phyllanthus acidus
La brusel estrelláu, averrhoa trébole (pola so apariencia al reparar la so corte transversalmente), acerolo o brusel de Taití (Phyllanthus acidus) ye un arbustu de la familia de les filantacees, orixinaria del sur d'Asia[2] o de Madagascar[3] y anguaño cultivada en distintes rexones tropicales d'Asia, Polinesia y les Amériques.
Phyllanthus acidus | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Angiospermae | |
Clas: | Eudicots | |
Superorde: | Rosids | |
Orde: | Malpighiales | |
Familia: | Phyllanthaceae | |
Tribu: | Phyllantheae | |
Subtribu: | Flueggeinae | |
Xéneru: | Phyllanthus | |
Especie: |
Phyllanthus acidus (Linnaeus, 1753) Skeels, 1909[1] | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Descripción editar
Algama unos 6 m altor. La copa ye trupa y trupa. Les fueyes son alternes y ovaes o llanceolaes y miden 8 por 4 cm. Presenta inflorescencia en recímanos, con panícules de 5 a 12,5 cm de llargor. Les flores son de verdes, blancucies, rosaes o acolorataes.
Produz numberosos frutos, que son drupes d'hasta 1 cm de diámetru caúna, de color mariellu maciu, verdosu o blancuciu, con magaya cerosa, crujiente, xugosa y bien aceda. Cada frutu tien una sola grana.[2]
Usos editar
El frutu ye comestible. Puede consumise frescu, pero más frecuentemente úsase pa ellaborar dulces, mermelaes, conserves o bébores, ye costume n'Ecuador y El Salvador consumila con sal cuando entá esta verde. Tamién s'aprovecha como alimentu pa les aves. La planta ye apreciada como ornamental.
Nutrición editar
La magaya del frutu ta compuesta en 91,7% d'agua; 6,4% de carbohidratos, 0,7% de proteínes; 0,6% de fibres y 0,5% de cenices. Cada 100 g contienen 23 mg de fósforu; 5 mg de calciu; 0,4 mg de fierro, 0,01 mg de tiamina , 0,05 mg de riboflavina y 8 mg de vitamina C.[3]
Taxonomía editar
Phyllanthus acidus describióse por (Linnaeus) Skeels y espublizóse en U.S. Department of Agriculture Bureau of Plant Industry Bulletin 148: 17. 1909.[4]
- Averrhoa acida L. basónimu
- Cicca acida (L.) Merr.
- Cicca acidissima Blanco *
Cicca disticha L.
- Cicca nodiflora Lam.
- Cicca racemosa Lour.
- Diasperus acidissimus (Blanco) Kuntze
- Phyllanthus acidissimus (Blanco) Müll.Arg.
- Phyllanthus cicca Müll.Arg.
- Phyllanthus cicca var. bracteosa Müll.Arg.
- Phyllanthus cochinchinensis (Lour.) Müll.Arg.
- Phyllanthus distichus (L.) Müll.Arg.
- Phyllanthus distichus f. nodiflorus (Lam.) Müll.Arg.
- Phyllanthus longifolius Jacq.
- Tricarium cochinchinense Lour.[5][6]
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ Skeels, Homer Collar (1909) Bulletin, Bureau of Plant Industry: 148: 17, United States Department of Agriculture. Washington, D.C.
- ↑ 2,0 2,1 González, Favio; John Nelson Díaz y Petter Lowy (1995) Flora Ilustrada de San Andres y Providencia. Bogotá: SENA - Universidá Nacional de Colombia.
- ↑ 3,0 3,1 Janick,Jules and Robert E. Paull (2008) The encyclopedia of fruit & nuts: 373. Oxfordshire, UK: CABI.
- ↑ «Phyllanthus acidus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.
- ↑ Phyllanthus acidus en PlantList
- ↑ «Phyllanthus acidus». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 4 d'avientu de 2012.
Bibliografía editar
- FPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Balick, M. J., M. Nee & D. Y. Atha. 2000. Checklist of the vascular plants of Belize. Mem. New York Bot. Gard. 85: i–ix, 1–246.
- Breedlove, D. E. 1986. Flora de Chiapas. Llistaos Floríst. Méxicu 4: i–v, 1–246.
- Burger, W. & M. Huft. 1995. Family 113 Euphorbiaceae. Fieldiana, Bot., n.s. 36: 1–169.
- CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
- Correa A., M. D., C. Galdames & M. N. S. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
- Dodson, C. H. & A. H. Gentry. 1978. Flora of the Río Palenque Science Center: Los Ríos Province, Ecuador. Selbyana 4(1–6): i–xxx, 1–628.
- Dodson, C. H., A. H. Gentry & F. M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Bancu Central del Ecuador, Quito.
- Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
- Lawesson, J. Y., H. Adsersen & P. Bentley. 1987. An updated and annotated check list of the vascular plants of the Galapagos Islands. Rep. Bot. Inst. Univ. Aarhus 16: 1–74.
- Linares, J. L. 2003 [2005]. Listado comentado de los arboles nativos y cultivados en la Republica de El Salvador. Ceiba 44(2): 105–268.
Enllaces esternos editar
Articulos
Wikispecies tien un artículu sobre Phyllanthus acidus. |
Recetes