Piera

conceyu de la provincia de Barcelona

Piera ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Barcelona, na comarca del Anoia y ye el términu municipal más estensu de la contorna. Llenda al norte con Castellolí y Bruch, al sur con Sant Sadurní d'Anoia, al este con Masquefa, al oeste llenda con Cabrera d'Anoia, al nordeste con Hostalets de Pierola, al noroeste colos términos de la Pobla de Claramunt y Vallbona d'Anoia, al sureste con Sant Llorenç d'Hortons y finalmente al suroeste con Torrelavit.

Piera
Q26806210 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Anoia
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Nome oficial Piera (ca)[1]
Códigu postal 08784
Xeografía
Coordenaes 41°31′20″N 1°44′58″E / 41.522222222222°N 1.7494444444444°E / 41.522222222222; 1.7494444444444
Piera alcuéntrase n'España
Piera
Piera
Piera (España)
Superficie 57.2 km²
Altitú 324 m[2] y 324 m
Llenda con
Demografía
Población 17 203 hab. (2023)
- 7976 homes (2019)

- 7627 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Anoia
0.3% de provincia de Barcelona
0.22% de Cataluña
0.04% de España
Densidá 300,75 hab/km²
Viviendes 124 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
viladepiera.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Tien una superficie de 57,3 km² y una altitú media de 324,7 m. Piera cunta con más de 15.000 habitantes empadronaos. Esta población aumenta considerablemente nel branu por cuenta de les segundes residencies.

La so situación al sureste de la contorna d'Anoia facer estremera con Alto Penedés, les sos tierres del sur del términu tienen les mesmes carauterístiques que les del Penedés. Conjuntamente col nucleu urbanu, Piera formar, según l'inventariu de 1981, 74 caseríos y 18 barrios. Ente esos barrios destaquen Can Canals de Masbover, Can Bonastre y Can Claramunt

El conceyu comunicar con otres poblaciones al traviés de la llinia R6 de los FGC, la Hispanu Igualadina y con vehículu propiu puede llegase por 5 carreteres.

Clima editar

D'alcuerdu a los datos de la tabla de siguío y a los criterios de la clasificación climática de Köppen modificada[3] el clima de Piera ye mediterraneu de tipu Csa (templáu de branu secu y calorosu).[4]

   Parámetros climáticos permediu de Piera nel periodu 1975-1994  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura media (°C) 6.4 8.3 11.0 12.6 16.4 19.8 24.0 23.8 20.5 15.6 10.3 7.8 14.7
Fonte: Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente. Datos de precipitación y de temperatura pal periodu 1975-1994 en Piera.[5]

Economía, turismu y ociu editar

La población activa parte les actividaes ente la industria metalúrxico y de material llétrico, materiales pa la construcción y empreses del mesmu ramu, química, carpintería, agricultura de secanu, con predominiu de la viña, con Denominación d'Orixe Penedés, y la cebera, amás de los cultivos arborícoles: la olivar y l'ablanéu, estos en retrocesu, coles mesmes, supo desenvolver un específicu ámbitu de servicios. Nel campu de la industria, dende 1990 ta desenvolviéndose la industrialización del polígonu industrial.

Piera conserva inda a dos de los ceramistes locales y ta viva la tradición de faer alimentos artesanos. Más d'un centenar d'entidaes y asociaciones dan testimoniu del dinamismu social del conceyu.

El términu municipal ufierta al visitante llugares d'interés históricu y xeográficu. Los trés llugares por excelencia de Piera son la pineda de Can Ferrer del Coll, onde seculares pinos y maxestoses encines formen un conxuntu harmonioso del Bedorc, les Flandes de 64 ha, a cencielles un caprichu de la naturaleza que, cola erosión, tresformó una zona magriza nun llugar, comparable a los congostos de la fama mundial d'El Coloráu y la ilesia modernista de Ca N'Aguilera, obra de Francesc Berenguer (díscipulo de Gaudí), que forma parte del conxuntu arquiteutónicu de l'antigua "casa Aguilera" o "casa Zaragoza de Viala" nel barriu de Ca N'Aguilera.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Manuel Lacambra Pellicer   CiU
1983-1987 Pedro Farres Bonastre   PSC
1987-1991 Pedro Farres Bonastre   PSC
1991-1995 Jaume Salvador Guixà i Soteras   CiU
1995-1999 Jaume Salvador Guixà i Soteras   CiU
1999-2003 Jaume Salvador Guixà i Soteras   CiU
2003-2007 Jaume Salvador Guixà i Soteras   CiU
2007-2011 Josefina Altarriba Queraltó (2007-2009)
Jordi Madrid Roca (2009-2011)
  PSC
  ERC
2011-2015 Jaume Salvador Guixà Soteras   CiU
2015-2019 Jordi Madrid Roca   ERC
2019-2023 Josep Llopart Gardela []] PDeCAT
2023- n/d n/d

Ciudaes hermaniaes editar

  Estepa (España)

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Critchfield, H.J.. University of Idaho (ed.): «Criteria for classification of major climatic types in modified Köppen system» (inglés). Xeneral Climatology. Prentice Hall. Archiváu dende l'orixinal, el 30 de setiembre de 2009. Consultáu'l 29 de payares de 2012.
  4. Axencia Estatal de Meteoroloxía (ed.): «Atles climáticu ibéricu».
  5. Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente. (ed.): «Programa SIGA. Permedios climáticos na estación 0178A de Piera». Consultáu'l 24 de xunetu de 2013.

Enllaces esternos editar