Potentilla erecta

especie de planta

Tormentila, sietenrama, consuelda colorada o loranca ye una planta yerbácea perenne de la familia Rosaceae. Distribúise per toa Europa onde s'atopa n'llanures, praderíes clares o montes, en terrenes húmedos y ácidos.

Potentilla erecta
Clasificación científica
Superreinu: Eukaryota
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Rosoideae
Tribu: Potentilleae
Subtribu: Potentillinae
Xéneru: Potentilla
Especie: P. erecta
(L.) Raeusch.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Flor
Ilustración
Sello postal d'Islles Faroe
Nel so hábitat

Descripción editar

Ye una planta baxa chada perenne qu'algama los 1-3 dm d'altor que crez n'Asia y Europa del norte, sobremanera nes escamplaes de los montes en suelos arenosos y dunes. Tien el tarmu llargu sonce qu'algama los 35 cm d'altor. Les fueyes radicales tienen llargos peciolos. Les flores son de color mariellu con pétalos anchos que crecen nel estremu d'un tarmu llargu. La corola y el mota tán estremaos en cuatro segmentos. Casi siempres tien pétalos más llargos que los sépalos. Tien 20-25 estames.

Usos editar

Les fueyes son brilloses y palmotiaes con un llargu peciolu nes fueyes radicales. El raigañu ye gruesa y colla prepara una loción utilizaes pa detener les fories. En tiempos de necesidá utilizóse pa l'alimentación humano y pa tiñir el cueru de colloráu.

Esta planta foi bien utilizáu na antigüedá pero la introducción del raigañu de la ratania de Perú facer cayer en desusu.

Taxonomía editar

Potentilla erecta describióse por (L.) Raeusch. y espublizóse en Nomenclator Botanicus [ed. 3] 152. 1797.[1]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Potentilla erecta (Fam. Rosaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=28[2]

Etimoloxía

Potentílla: nome xenéricu que remanez del llatín postclásico potentilla, -ae de potens, -entis, potente, poderosu, que tien poder; llatín -illa, -illae, sufixu de diminutivu–. Alude a les poderoses presuntes propiedaes tóniques y astringentes d'esta planta.

erecta: epítetu llatín que significa "erecta".

Variedaes aceptaes
Sinonimia
  • Fragaria tormentilla Crantz
  • Potentilla dacica Borb s ex Zimmeter
  • Potentilla divergens Nyman
  • Potentilla divergens (Rchb.) Poeverl.
  • Potentilla favratii Zimmeter ex Favrat
  • Potentilla laeta Salisb.
  • Potentilla monacensis Woerl. ex Zimmeter
  • Potentilla officinalis Gray
  • Potentilla pubescens (Holler ex Woerl.) Poeverl.
  • Potentilla reducta (Rouy & E.G.Camus) A.W.Hill
  • Potentilla sciaphila Zimmeter
  • Potentilla sylvestris Neck.
  • Potentilla tetrapetala Haller f.
  • Potentilla tetraphylla Haller f.
  • Potentilla tormentilla Stokes
  • Potentilla tormentilla (Crantz) Neck.
  • Tormentilla adstringens Lindem.
  • Tormentilla alpina Opiz
  • Tormentilla dissecta Timb.-Lagr.
  • Tormentilla divergens Rchb.
  • Tormentilla erecta L.
  • Tormentilla ericetorum Timb.-Lagr.
  • Tormentilla gracilis Timb.-Lagr.
  • Tormentilla montana Schur
  • Tormentilla nodosa Schur
  • Tormentilla officinalis Curtis
  • Tormentilla officinarum Neck.
  • Tormentilla orophila Timb.-Lagr.
  • Tormentilla parviflora Wallr.
  • Tormentilla recta Schur
  • Tormentilla sessilifolia Stokes
  • Tormentilla sylvestris Neck. ex Bubani
  • Tormentilla tuberosa P.Renault
  • Tormentilla vulgaris Hill[3]

Nome común editar

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Potentilla erecta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 11 de xineru de 2015.
  2. Karyosystematic study of "Potentilla" L. subgen. "Potentilla" (Rosaceae) in the Iberian Peninsula Delgado, L., F. Gallego & Y. Ricu (2000) Bot. J. Linn. Soc. 132(3): 263-280
  3. «Potentilla erecta». The Plant List. Consultáu'l 11 de xineru de 2015.

Bibliografía editar

  1. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  2. Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.

Enllaces esternos editar