Presidente de la Xeneralidá de Cataluña

cabezaleru del Gobiernu de la Xeneralidá de Cataluña

El presidente de la Xeneralidá de Cataluña (Catalán: President de la Generalitat de Catalunya) ostenta la más alta representación de la Xeneralidá y l'ordinaria del Estáu na comunidá autónoma. Coles mesmes, dirixe y coordina l'acción del Gobierno autonómicu. Ye escoyíu pol Parllamentu autonómicu d'ente los sos diputaos y nomáu pol rei.

Presidente de la Xeneralidá de Cataluña
cargu electu
presidente y xefe de Gobiernu
Titular Pere Aragonès i Garcia dende 24 mayu 2021
Tratamientu Mui Honorable
Nomáu por Parllamentu de Cataluña y Rei d'España
Parte de Gobiernu de Cataluña
Xurisdicción Cataluña
Institución Xeneralidá de Cataluña y Diputación del General del Principado de Cataluña (es) Traducir
Estáu España
Duración del cargu 4 años
Creación 1359 y 1932
Salariu 153 235,5 euros
Suplente vicepresidente del Gobiernu de Cataluña
Llista llista de presidentes de la Generalitat de Cataluña
Sitiu web https://president.cat/
Cambiar los datos en Wikidata

Como más alta representación de la Xeneralidá de Cataluña, correspuénde-y la convocatoria de les eleiciones al Parllamentu de Cataluña. Como representante ordinariu del Estáu en Cataluña, correspuénde-y promulgar en nome del rei les lleis de Cataluña y ordenar que se publicar y cumplan, según ordenar la publicación nel Diariu Oficial de la Xeneralidá de Cataluña del nomamientu del presidente del Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña.

Eleición editar

La eleición del presidente de la Xeneralidá establecer nos artículos 152.1 de la Constitución española y l'artículu 67.2 del Estatutu d'Autonomía de Cataluña de 2006, y queda esplegada polos artículos 49 y siguientes de la llei 3/1982 según polos artículos 127 y 128 del reglamentu del Parllamentu de Cataluña de 2005.[1] Na eleición del president hai 3 fases claramente especificaes:[2]

  • 1ª fase: Una vegada realizaes les eleiciones, y constituyíu el Parllamentu, el Presidente del Parllamentu de Cataluña realiza una rueda de consultes colos distintos representantes de los grupos políticos y propón un candidatu a la presidencia de la Generalitat, que obligatoriamente hai de ser miembru del Parllamentu escoyíu.
  • 2ª fase: El candidatu propuestu hai d'esponer el programa de gobiernu y solicitar l'enfotu del Parlament, nuna sesión plenaria denomada "Alderique d'investidura". Al acabar l'alderique, dar# en la votación, na cual el candidatu és investido, siempres que llogre un númberu de votos afirmativos igual o superior a la mayoría absoluta de la cámara. En casu de nun consiguilo, pasar a una segunda vuelta onde'l candidatu quedaría investido por mayoría simple. Nel casu, que'l candidatu nun consiguió l'enfotu del Parlament, el Presidente del Parllamentu fadría de presentar nuevos candidatos de forma socesiva col términu máximu de dos meses, devasáu dichu plazu'l Parlament eslleir y convóquense nueves eleiciones.
  • 3ª fase: El presidente del Parlament hai de comunicar la decisión del Parllamentu al Rei d'España.

Cesamiento editar

Cáuses-yos de cese de funciones del Presidente de la Generalitat queden establecíes pol artículu 59 de la llei 3/1982 y los artículos 129 y siguientes del reglamentu del Parllamentu de Cataluña de 2005. Son causales de cesamiento del President:[2]

  • L'aprobación d'una moción de censura, qu'en casu de ser almitida a trámite da en la celebración d'un alderique en que pueden intervenir el President, y el candidatu que propón la materia. Nel casu de ser aprobada, el President ye cesáu, d'igual manera que'l restu del gobiernu y queda investido como nuevu presidente'l candidatu explícitamente propuestu na moción.
  • Pola denegación d'una moción d'enfotu, en que dempués d'un alderique previu, si al president se -y deniega l'enfotu, ye cesáu conxuntamente colos demás miembros del Gobiernu.
  • Dimisión
  • Por bultable incapacidá física y mental, reconocida pol Parlament y qu'inhabilita al President exercer les sos funciones.
  • Por fallecimientu.

Naquellos dos últimos casos, el Presidente del Parllamentu de Cataluña asume les funciones del President de la Generalitat, y tien de preparar les eleiciones d'un nuevu Parlament pa la eleición d'un nuevu presidente.

Llistáu de presidentes dende 1931 editar

Presidente Trubiecu Entamu del mandatu Fin del mandatu Partíu Llexislatura
1     Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú,
Provincia de Barcelona
17 d'abril
de 1931
25 d'avientu
de 1933
Fina de muerte natural nel cargu[3]
Esquerra Republicana Preautonomía
I
(1932)
Mayoría absoluta ERC
2     Lluís Companys i Jover Tarrós, Tornabous
Provincia de Lleida
31 d'avientu
de 1933
7 d'ochobre
de 1934
Suspensión de l'autonomía
Esquerra Republicana
29 de febreru
de 1936
15 d'ochobre
de 1940
Fusiláu[4]
Exiliu
1939-1977
3   Josep Dila i Bosch Sant Feliu de Guíxols,
Provincia de Girona
15 d'ochobre
de 1940
7 de mayu
de 1954
Esquerra Republicana
4     Josep Tarradellas Joan Cervelló,
Provincia de Barcelona
7 de mayu
de 1954
8 de mayu
de 1980
Esquerra Republicana
Preautonomía
5     Jordi Pujol i Soley Barcelona,
Provincia de Barcelona
8 de mayu
de 1980
20 d'avientu
de 2003
Converxencia II
(1980)
Mayoría simple CiU
(soportada por ERC y CC-UCD)
III
(1984)
Mayoría absoluta CiU
IV
(1988)
Mayoría absoluta CiU
V
(1992)
Mayoría absoluta CiU
VI
(1995)
Mayoría simple CiU
(soportada por PSC, ERC y PP)
VII
(1999)
Mayoría simple CiU
(soportada por PP)
6     Pasqual Maragall i Mira Barcelona,
Provincia de Barcelona
20 d'avientu
de 2003
28 de payares
de 2006
Socialista VIII
(2003)
"Pactu del Tinell"
(PSC+ERC+ICV-EUiA)
7     José Montilla Aguilera Iznájar,
Provincia de Córdoba, Andalucía
28 de payares
de 2006
27 d'avientu
de 2010
Socialista IX
(2006)
"Alcuerdu Nacional pal Progresu"
(PSC+ERC+ICV-EUiA)
8     Artur Mas i Gavarró Barcelona,
Provincia de Barcelona
27 d'avientu
de 2010
12 de xineru
de 2016
Converxencia X
(2010)
Mayoría simple CiU
(soportada por PP)
XI
(2012)
Mayoría simple CiU
(soportada por ERC)
9     Carles Puigdemont i Casamajó Amer,
Provincia de Girona
12 de xineru
de 2016
Nel cargu Converxencia
(hasta 2016)
XII
(2015)
Mayoría simple Junts pel Sí
(soportada por CUP)
PDECat

Llinia temporal dende 1931 editar

Joaquim TorraCarles PuigdemontArtur MasJosé MontillaPasqual MaragallJordi PujolJosep TarradellasJosep DilaLluís CompanysFrancesc Macià

Notes editar

Referencies editar

  1. Reglament del Parlament de Catalunya, DOGC, 18 de gener 2006 (consulta: 28-09-15)
  2. 2,0 2,1 El President de la Generalitat: Elecció, cessament i funcions. [1]  — PDF
  3. Gran Enciclopedia Catalana (ed.): «Presidente de la Xeneralidá de Cataluña» (catalán). l'Enciclopèdia.
  4. «crime-contra-catalunya Lluís Companys, 70 años d'un crime contra Catalunya». Público. 15 d'ochobre de 2010. https://www.publico.es/espana/341623/lluis-companys-70-anos-de-un crime-contra-catalunya.