Provincia de Qazvín

Qazvín (en persa: قزوین), dacuando treslliteráu Ghazvin, ye una de les 31 provincies (ostán) d'Irán. Ta al noroeste del país, la so capital ye Qazvín. Formó parte de la provincia de Zanyán hasta 1996, ya inclúi 20 ciudaes: Qazvín, Takestan, Abyek, Bou'in-Zahra, Eqhbalieh, Mohammadieh, Alvand, Esfarvarin, Mahmood Abá Nemooneh, Joram Dasht, Ziä Abá, Avaj, Shäl, Danesfahan, Abgarm, Ardägh, Moallem Keläyeh, Razmian Kouhin y Bidestan na forma de cuatro municipios urbanos (ciudaes capital) y contién 18 seiciones, 44 distritos rurales y 1543 pueblos.

Provincia de Qazvín
Alministración
PaísBandera de Irán Irán
ISO 3166-2 IR-26
Tipu d'entidá provincia d'Irán
Capital Qazvin (es) Traducir
Nome llocal استان قزوین (fa)
Llingües oficiales persa
División
Xeografía
Coordenaes 36°16′09″N 50°00′10″E / 36.2693°N 50.0029°E / 36.2693; 50.0029
Superficie 15567 km²
Llenda con Provincia de Zanyán, Provincia d'Elburz, Mazandarán, Guilán, Markazí y Provincia d'Hamadán
Demografía
Población 1 273 761 hab. (2016)
Densidá 81,82 hab/km²
Fundación 1993
Cambiar los datos en Wikidata

La población de la provincia ye de más d'un millón d'habitantes (2003) de los que'l 62% vive nes ciudaes y un 38% viven en pueblos. No que fai a la ratio ente sexos, la proporción d'homes al respeutive de muyeres ye de 50.7 a 49.3%. 99.6% de la población de la provincia ye musulmana y el 0.4% vienen d'otres relixones. El grau d'alfabetización ye llixeramente cimera al 82% lo que representa'l puestu séptimu n'Irán.

Xeografía y clima editar

La provincia tien una superficie de 15.821 km² ente 48-45 y 50-50 este del meridianu de Greenwich de llargor y 35-37 a 36-45 norte de llatitú respeuto al ecuador. La provincia llenda al norte cola de Mazandarán y Guilán, al oeste con Hamadán y Zanyán, al sur con Markazí y al este cola provincia de Teḥrán.

Los montes famosos de la provincia son les de Siälän, Shäh Alborz, Khashchäl, Sephidkouh, Shojä y din, Alehtareh, Rämand, Ägh dägh, Kharaghän, Saridagh, Soltan pïr y Siähkouh, siento les más altes Siälän (4.175 m) y Shäh Alborz (4.056 m). Toes formen parte de la cadena central de los Elburz. El puntu inferior de la provincia ta en Tärom y Soflä.

El clima de la provincia nes partes septentrionales ye fría y nevosa nos iviernos y templada nos branos. Nes partes meridionales el clima ye nidiu con iviernos comparativamente fríos y branos templaos.

Historia editar

Qazvín foi una de les capitales del antiguu Imperiu persa y contién más de 2000 xacimientos arqueolóxicos y arquiteutónicos. Ye güei una capital provincial que foi un centru cultural de mases a lo llargo de la historia.

Los afayos arqueolóxicos na llanura de Qazvín revelen la esistencia d'asentamientos agrícoles urbanos que se remonten al 7000 e. C. El nome «Qazvín» o «Kasbín» deriva de Cas, una tribu antigua que vivía al sur del mar Caspiu fai milenios. Qazvín tamién s'escribió históricamente como Kazvin, Kasvin y Casbin en testos occidentales. El mesmu mar Caspiu de fechu lleva esti nome como deriváu del mesmu orixe. Qazvín xeográficamente coneuta Teḥrán, Isfahán y el golfu Pérsicu cola mariña del Caspiu y Asia Menor, d'ende'l so allugamientu estratéxicu a lo llargo de los sieglos.

Qazvín foi'l llugar en que surdieron acontecimientos históricos na historia iranina. Nos primeros años de la era islámica, Qazvín sirvió como base de les fuercies árabes. Destruyíu por Gengis Kan (sieglu XIII), los monarques safávidas fixeron de Qazvín la capital del so imperiu en 1548 pa treslladala a Isfahán en 1598. Mientres la dinastía Kayar y el periodu contemporaneu, Qazvín siempres foi unu de los más importantes centros gubernamentales por cuenta de la so proximidá a Teḥrán.

Bombardeada y ocupada por fuercies ruses en dambes guerres mundiales, Qazvín ye tamién onde se llanzó'l famosu golpe d'estáu que determinó la puxanza de la primer dinastía Pahlavi en 1921. Qazvín ta tamién cerca d'Alamut, dende onde operaba Hasan-i Sabbah, fundador de la secreta orde ismailí de los Asesinos.

Economía editar

 
Planta llétrica de Shahid rajai.

Na provincia de Qazvín cultívense 13 000 km², lo que supón el 12% de les tierres cultivaes del país. Tán irrigadas por numberoses canales soterraños, pozos y una gran canal que vien de la presa de Sangbän en Taleghän y Ziärän. Prodúcense uves, ablanes, pistachos, almendres, nueces, aceitunes, mazanes, trigu, remolacha azucrera, granaes, figos y ceberes. Tamién se críen animales acuáticos y volatería.

En décades recién, Qazvín foi un centru de desenvolvimientu del país, principalmente por cuenta del so allugamientu privilexáu. Qazvin güei ye un centru de comerciu testil, incluyendo algodón, seda y terciopelu, amás del cueru. Ta na llinia de ferrocarril y na carretera ente Teḥrán y Tabriz.

Qazvín tien una de les plantes d'enerxía más grandes de la rede llétrica iranina, Shahid Rayaí, qu'apurre'l 7% de la eletricidá del país.

Educación editar

  1. Universidá Internacional Imán Jomeini
  2. Universidá islámica Azad de Takestán
  3. Universidá islámica Azad de Qazvín
  4. Universidá de Qazvin de ciencies médiques
  5. Institutu Téunicu Shahid Babaee

Atraiciones de Qazvín editar

Qazvín contién delles escavaciones arqueolóxiques que se remonten a hai 9000 años. Hai 23 castiellos de los nizaríes ismailíes y, nel centru de la capital, pueden trate les ruines de Meimoon Ghal'eh, unu de los diversos edificios sasánidas de la rexón.

Qazvín contién pocos edificios de la dómina safávida cuando yera capital de Persia. Quiciabes el más famosu de los edificios sobrevivientes ye la casona Ali Qapu, güei un muséu nel centru de Qazvín.

Mezquites históriques editar

 
Mezquita Jame de Qazvin, sieglu IX.

Dempués del Islam, l'abondosa concentración de místicos (ascetes), según la prevalencia de les tradiciones canóniques islámiques, la xurisprudencia relixosay la filosofía en Qazvín, llevó a la construcción de munches mezquites y escueles relixoses, ente les que destaquen:

  • Antigua mezquita aljama: Una de les más antigües d'Irán, construyida por orde de Harún al-Rashid en 807. A pesar de la devastadora invasión mongola, esta mezquita entá se caltién anguaño.
  • Mezquita Heydarié: anovada por Amir Qomar Tash dempués del terremotu de 1119, la historia de la construcción d'esta mezquita remontar a la dómina pre-islámica, cuando yera un templu del fueu.
  • Mezquita del Profeta o Mezquita Soltaní: con una área de 14000 m², esta mezquita ye una de les más destacaes de l'antigüedá, construyida nel periodu safávida.
  • Mezquita Sanyidé: otra mezquita de Qazvín de la dómina preíslámica, tamién anterior templu del fueu; la so apariencia actual ye de la dómina selyúcida.
  • Mezquita Panyé-ye Alí: anterior centru d'oración pa los miembros del harén real nel periodu safávida.
  • Mezquita-escuela Peyghambarié: fundada en 1644 según una inscripción.
  • Mezquita-escuela Molla Verdiyaní: fundada en 1648.
  • Mezquita-escuela Salehié: fundada en 1845.
  • Mezquita-escuela Sheij ol-Eslam: anovada en 1903.
  • Escuela Eltefatié: data del iljanato.
  • Mezquita-escuela Sardar: realizada por dos hermanos Hosein Jan y Hasan Jan Sardar en 1815, como cumplimientu del so votu pal casu de tornar victoriosos d'una batalla frente a los rusos.

Arquiteutura rusa ya ilesies editar

Qazvín contién de fechu tres edificios construyíos polos rusos a finales del sieglu XIX y principios del XX. Ente ellos ta l'actual Conceyu, una presa d'agua y la ilesia Cantor onde ta soterráu un pilotu rusu.

Según los esploradores Pietro Della Valle (1588-1713), Jean-Baptiste Tavernier (1605-1689) y Johannes Chardin (1643-1713), ente otros, había munchos cristianos de diverses confesiones en Qazvin nos sieglos pasaos. En Qazvín ta la ilesia de san Hripsime, y tamién ye onde cuatro profetes xudíos antemanaron la noticia de la llegada de Xesucristo. La so tumba ye agora un popular santuariu llamáu Peyghambarié («del Mensaxeru»).

Castiellos y fuertes editar

Hai castiellos y fortificaciones dexaos sobremanera pol movimientu ismailí de la Edá Media:

Tumbes, santuarios y mausoleos editar

 
Peihgambariyeh ("el llugar de los profetes"). El mausoléu contién la tumba de cuatro profetes xudíos.

Otra gran atraición de la provincia de Qazvín ye la tumba de dos príncipes de la dómina selyúcida, Abu Saíd de Biyar y Abu Mansur Iltaí, que tán allugaes en dos torres separaes conocíes como les torres ximielgues Jarrakán (o Kharraqan). Construyíes en 1067, estes son los primeros monumentos na arquiteutura islámica qu'inclúin una cúpula de dos capes non cónica. Dambes torres resultaron estropiaes pol devastador terremotu de marzu de 2003.

Dellos populares santuarios y mausoleos na provincia de Qazvin son:

  • Imamzadé Hosein
  • Peyghambarié (onde tán los cuatro profetes xudíos)
  • Imamzadé Ismail
  • Amené Jatún
  • Zobeidé Jatún (que tien tamién un banzáu d'agua único)
  • Imamzadé Abazar
  • Imamzadé Abdollah y Imamzadé Fazlollah, en Farsayín
  • Imamzadé Valí, en Ziaabad
  • Imamzadé Kamal, en Ziaabad
  • Imamzadé Alí, en Shekarnab
  • Llugar de pelegrinación Haft Sanduq
  • Tumbes de Hasanabad y Shahkuh
  • Soltán Veis
  • Mausoléu de Pir-y Takestán
  • Kafar Gonbad
  • Balta de Hamdollah Mostowfi
  • Tumba de Ahmad Ghazalí
  • Balta de Molla Jalilé
  • Balta de Shahid Salés
  • Balta de Raís ol-Moyahedín

Banzaos tradicionales editar

Na antigüedá, Qazvín foi moteyada la ciudá de los banzaos d'agua». Del centenar averáu de banzaos de Qazvín, namái queden 10, toos protexíos pola Organización del patrimoniu Cultural Provincial.

Bazares y caravasares editar

 
Caravasar de Sa'd-ol-Saltaneh.

Qazvín tien dellos bonos exemplos de bazares y caravasares antiguos:

  • Complexu de Saad vos-Saltané
  • Qeysarié
  • Saray-y Vazir
  • Saray-y Razaví (tamién Saray-y Shah)
  • Saray-y Hach Rezá
  • Bazar Saadié
  • Caravansarai Shah Abbasí de Avach
  • Caravansarai Shah Abbasí de Mohammadabad
  • Caravansarai Hayeb Shah Abbasí (tamién Keijosró)

Antigües puertes de la ciudá y otros edificios populares editar

Mientres el sieglu IX siete puertes dexaben l'accesu a la ciudá. Na dómina Kayar esistíen nueve qu'arrodiaben la ciudá que taben coneutaes ente sigo por un muriu qu'arrodiaba la ciudá. Estes puertes (darvāzé en persa) yeren:

  1. Pambé Risé
  2. Sheijabad
  3. Rasht
  4. Maghlavak
  5. Jandaghbar
  6. Shahzadé Hosein
  7. Mosalla
  8. Teḥrán
  9. Rah-y Kushk

Por cuenta de la espansión urbana del sieglu XX, namái queden dos puertes de pies.
Otres atraiciones populares de la provincia de Qazvín son:

  • Palaciu-Muséu Chehel Sotún
  • Hoseinié Aminihá, un bon exemplu de l'arquiteutura residencial persa tradicional autóctona de Qazvín.
  • Ponte Shah Abbasí
  • Bañu tradicional Safá
  • Bañu tradicional Kayar

Referencies editar

Enllaces esternos editar

Enllaces oficiales editar

Miscelánea editar