Provincies d'Italia

N'Italia, la provincia ye una división alministrativa de nivel entemediu ente'l conceyu (comune) y la rexón (regione).

Una provincia ta compuesta por dellos conceyos (comuni), y de normal delles provincies formen una rexón (sacante la rexón del Valle d'Aosta, que nun tien nenguna). Por casu, Módena y Maranello son dos conceyos de la provincia de Módena; y Módena y Reggio Emilia son dos provincies de la rexón Emilia-Romaña.

Evolución institucional editar

En 2004, había 103 provincies n'Italia. Nel 2001 se instituyeron cuatro nueves provincies en Cerdeña (Olbia-Tempio, Ogliastra, Mediu Campidano y Carbonia-Iglesias) y fueron adoptaes nel 2005; nel 2004 se instituyeron otros trés nueves provincies (Monza y Brianza en Lombardía, Fermo nes Marche y Barletta-Andria-Trani en Puglia), que fueron adoptaes nel 2009. Eso dio llugar a un total de 110 provincies.

En 2015, les provincies de les principales ciudaes italianes (Roma, Milán, Nápoles, Turín, Bari, Florencia, Bolonia, Xénova, Venecia y Regio de Calabria) fueron suprimíes pa dar vida a diez ciudaes metropolitanes.[1]

Nel agostu del mesmu añu, la Rexón siciliana suprimió los sos nueve Provincies constituyendo seis Liberi consorzi comunali (Llibres consorcios municipales) y los trés Ciudaes metropolitanes de Palermo, Catania y Messina.[2]

En 2016, suprimiéronse les provincies sardas d'Olbia-Tempio, Ogliastra, Carbonia-Iglesias y Mediu Campidano y constituyéronse la Provincia de Cerdeña del Sur y la Ciudá metropolitana de Cagliari (en llugar de la homónima provincia suprimida).[3]

Competencies editar

 
Provincies d'Italia hasta abril de 2016.
 
Población nes provincies.

Con base nel artículu 19 del Decretu Llexislativu del 18 d'agostu de 2000, n. 297 (TUEL), pertenecen a la provincia les funciones alministratives que cubren grandes zones de la mesma o toa ella nes siguientes árees:

  1. El caltenimientu del suelu, la proteición y meyora del mediu ambiente y la xestión en casos de desastre.
  2. Proteición y meyora de los recursos hídricu y enerxéticu.
  3. Promoción del patrimoniu cultural.
  4. Tráficu y tresporte.
  5. Proteición de la flora y fauna en parques y reserves naturales.
  6. La caza y la pesca nes agües continentales.
  7. Organización de la xestión de los residuos a nivel provincial, l'aldu, la disciplina y el control de les agües residuales y de les emisiones atmosfériques según la contaminación acústica.
  8. Servicios de salú, la salú pública y prevención, atribuyíes pola llexislación nacional y rexonal.
  9. Xeres rellacionaes cola educación secundaria y la formación artístico y profesional, incluyendo edificios escolares, atribuyíes pola llexislación nacional y rexonal.
  10. Escoyeta de datos y el procesamientu, l'asistencia téunica y alministrativa a les autoridaes llocales.

Amás, les provincies tienen un importante papel nes xeres de promoción y coordinación d'actividaes y la realización d'obres d'interés provincial nel sector manufacturero, el comerciu y el turismu, y nel social, cultural y deportivu.

Nel artículu 20 de la llei del 18 d'agostu del 2000, n. 267, la provincia ye tamién la encargada, acordies coles normes dictaes a nivel rexonal de la ordenación y planificación territorial, esto ye: usos del suelu y zonificación, allugamientu de grandes infraestructures y carreteres principales, los oxetivos y los métodos d'intervención pal almacenamientu d'agua, xestión hidrolóxica ya hidrolóxica-forestal ( en cuantes qu'implica afecciones ambientales). Ye por ello que la provincia la encargada de determinar la compatibilidá de los preseos d'ordenación territorial ellaboraos polos conceyos.

El Decretos Leggilativo n. 112/1998 dio a les provincies más competencies procedentes de les rexones y del Estáu, de conformidá de primeres de subsidiariedad, siendo les más importantes les relatives a:

  1. Proteición civil (execución de los planes rexonales, la preparación de los planes de distritu).
  2. Escueles y educación (creación y zarru d'escueles, organización de la rede d'escueles, edificios escolares).
  3. Aforru y eficiencia enerxética.
  4. Tresporte.
  5. Autoescueles (llicencies, supervisión, consorcios, pruebes d'aptitú pa profesores).
  6. Inspeición téunica de vehículos y arreglu de vehículos de motor.
  7. Concesión de llicencies de tresporte automotor y álbumes provinciales de tresportistes per carretera.
  8. Industria.
  9. Trabayu y oficines d'empléu.

Igualmente casi toles provincies italianes disponen del so propiu cuerpu de Policía Provincial (it. Polizia provinciale), con competencies n'alministración, xusticia, mediu ambiente, construcción, caza y pesca, tráficu, proteición civil, etc.; amás d'otres funciones que puedan ser establecíes poles directrices operatives de la seguridá pública provincial.

Organización editar

Cada provincia tien un conseyu provincial (consiglio provinciale) compuestu de conseyeros provinciales (consiglieri provinciali). Los conseyeros provinciales son escoyíos polos habitantes de la provincia.

Cada provincia ye dirixida por un presidente (presidente). El presidente de la provincia preside'l conseyu provincial y coordina los servicios administativos de la provincia. Ye escoyíu polos habitantes de la provincia pa un mandatu de 5 años.

Llistáu de provincies per rexón editar

La llista siguiente resalta en negrina la provincia que la so capital alministrativa ye tamién la capital alministrativa de la so rexón.

El códigu pa les provincies italianes ye ISO 3166-2:IT.

Rexón Provincies Mapa
Abruzzo Chieti  
L'Aquila
Pescara
Teramo
Puglia Bari*  
Barletta-Andria-Trani
Brindisi
Foggia
Lecce
Taranto
Basilicata Matera  
Potenza
Calabria Catanzaro  
Cosenza
Crotone
Regio de Calabria*
Vibo Valentia
Campania Avellino  
Benevento
Caserta
Nápoles*
Salerno
Cerdeña Cagliari*  
Cerdeña del Sur
Nuoro
Oristano
Sácer
Emilia-Romaña Bolonia*  
Ferrara
Forlì-Cesena
Módena
Parma
Piacenza
Rávena
Reggio Emilia
Rimini
Friuli-Venecia Julia Gorizia  
Pordenone
Trieste
Udine
Lazio Frosinone  
Llatina
Rieti
Roma*
Viterbo
Liguria Xénova*  
Imperia
La Spezia
Savona
Lombardía Bergamo  
Brescia
Como
Cremona
Lecco
Lodi
Mantua
Milán*
Monza y Brianza
Pavía
Sondrio
Varese
Marche Ancona  
Ascoli Piceno
Fermo
Macerata
Pesaro y Urbino
Molise Campobasso  
Isernia
El Piamonte Alessandria  
Asti
Biella
Cuneo
Novara
Turín*
Verbano-Cusio-Ossola
Vercelli
Sicilia Agrigento**  
Caltanissetta**
Catania*
Enna**
Messina*
Palermo*
Ragusa**
Siracusa**
Trapani**
Toscana Arezzo  
Florencia*
Grosseto
Livorno
Lucca
Massa y Carrara
Pisa
Pistoia
Prato
Siena
Trentín-Altu Adigio Bolzano***  
Trento***
Umbría Perusa  
Terni
Valle d'Aosta Nun esiste  
Vénetu Belluno  
Padua
Rovigo
Treviso
Venecia*
Verona
Vicenza
  • * Ciudá metropolitana *
    • Llibre consorciu municipal
  • *** Provincia autónoma

Denominación de les provincies editar

La denominación de les provincies ye, na mayoría de los casos, la de la so capital.

  • Tres provincies tienen doble denominación: Forlì-Cesena, Masa-Carrara, Pesaro-Urbino.
  • Una provincia tien triple denominación: Barletta-Andria-Trani.
  • Tres provincies tienen una denominación (siquier parcialmente) xeográfica: Cerdeña del Sur, Monza y Brianza, Verbano-Cusio-Ossola.
  • Dos provincies son billingües: Bolzano-Altu Adige/Bozen-Südtirol y Aosta/Aoste. Les provincies de Trieste, Gorizia y Udine nun son del tou billingüe, namái dalgunos de los sos conceyos.
  • Los seis provincies sicilianes que nun son ciudaes metropolitanes son llamaes Llibres consorcios municipales (Liberi consorzi comunali) por llei rexonal. De fechu esisten el Llibre consorciu municipal d'Agrigento (Llibero consorzio comunale di Agrigento), el Llibre consorciu municipal de Trapani (Llibero consorzio comunale di Trapani) y asina pol estilu.

Les provincies en datos editar

De siguío amuésase una tabla colos datos de población, superficie y densidá demográfica, sigla, númberu de conceyos, rexón y presidente de les provincies italianes (incluyendo'l Valle d'Aosta, les provincies autónomes de Trento y Bolzano y les ciudaes metropolitanes).[4]

Provincia Sigla Rexón Población
(hab.)
Superficie
(km²)
Densidá
(habs./km²)
Nᵘde Conceyos Presidente Partíu
Agrigento (Llibre consorciu municipal) AG Sicilia 448 831 3042 148 43 Marcello Maisano Comisariu estraordinariu
Alessandria AL El Piamonte 433 996 3559 122 190 Maria Rita Rossa PD
Ancona AN Marche 479 275 1940 247 47 Liana Serrani PD
Nun esiste AO Valle d'Aosta 128 591 3263 39 74 Augusto Rollandin (Presidente de la Rexón) UV
Arezzo AR Toscana 346 661 3236 107 37 Roberto Vasai PD
Ascoli Piceno AP Marche 211 756 1228 172 33 Paolo D'Erasmo PD
Asti AT El Piamonte 219 988 1515 145 118 Marco Gabusi Independiente de Centroderecha
Avellino AV Campania 430 214 2792 154 118 Domenico Gambacorta FI
Bari (Ciudá metropolitana) BA Puglia 1 261 964 3825 330 41 Antonio Decaro (Alcalde Metropolitanu) PD
Barletta-Andria-Trani BT Puglia 393 769 1538 256 10 Francesco Spina SC
Belluno BL Vénetu 209 430 3676 57 67 Daniela Larese Filon PSI
Benevento BN Campania 283 763 2071 137 78 Claudio Ricci PD
Bergamo BG Lombardía 1 107 441 2723 407 242 Matteo Rossi PD
Biella BI El Piamonte 182 325 914 199 82 Emanuele Ramella Pralungo PD
Bolonia (Ciudá metropolitana) BO Emilia-Romaña 1 001 170 3702 270 56 Virginio Merola (Alcalde metropolitanu) PD
Bolzano (Provincia autónoma) BZ Trentín-Altu Adigio 515 714 7400 70 116 Arno Kompatscher SVP
Brescia BS Lombardía 1 262 295 4783 264 206 Pier Luigi Mottinelli PD
Brindisi BR Puglia 401 652 1839 218 20

PD

Cagliari CA Cerdeña 431 302 1248 346 17 Massimo Zedda (Alcalde metropolitanu) SEL
Caltanissetta (Llibre consorciu municipal) CL Sicilia 274 731 2124 129 22

Comisariu estraordinariu

Campobasso CB Molise 227 482 2910 78 84 Rosariu De Matteis PdL
Caserta CE |

align=center|Campania

923 113 2640 350 104 Angelo Di Costanzo FI
Catania (Ciudá metropolitana) CT Sicilia 1 115 704 3553 314 58 Enzo Bianco (Alcalde metropolitanu) PD
Catanzaro CZ Calabria 363 979 2392 152 80

PD

Cerdeña del Sur -[5] Cerdeña 35 829 6339 56 107 Giorgio Sanna Alministrador estraordinariu
Chieti CH Abruzzo 393 734 2588 152 104 Mario Pupillo PD
Como CO Lombardía 598 810 1288 465 154 Maria Rita Livio PD
Cosenza CS Calabria 719 345 6650 106 155 Mario Occhiuto FI
Cremona CR Lombardía 362 141 1771 204 115 Carlo Vezzini PD
Crotone KR Calabria 174 068 1716 101 27 Peppino Vallone PD
Cuneo CN El Piamonte 592 365 6902 86 250 Federico Borgna SC
Enna (Llibre consorciu municipal) EN Sicilia 172 456 2561 67 20 Angela Scaduto Comisariu estraordinariu
Fermo FM Marche 176 408 860 205 40 Aronne Perugini PD
Ferrara FE |

align=center|Emilia-Romaña

355 101 2630 135 24 Tiziano Tagliani PD
Florencia (Ciudá metropolitana) FI Toscana 1 007 252 3515 287 42 Dario Nardella (Alcalde metropolitanu) PD
Foggia FG Puglia 635 344 6966 91 61 Francesco Miglio PD
Forlì-Cesena FC Emilia-Romaña 396 636 2376 167 30 Davide Drei PD
Frosinone FR Lazio 497 678 3243 153 91 Antonio Pompeo PD
Xénova (Ciudá metropolitana) GUE |

align=center|Liguria

868 046 1839 472 67 Marco Doria (Alcalde metropolitanu) Comisariu estraordinariu
Gorizia GO Friuli-Venecia Julia 141 076 466 303 25 Enrico Gherghetta PD
Grosseto GR Toscana 225 098 4501 50 28 Emilio Bonifazi PD
Imperia IM Liguria 217 703 1156 185 67 Fabio Natta PSI
Isernia IS Molise 87 243 1529 57 52 Luigi Brasiello PD
La Spezia SP Liguria 222 377 881 252 32 Massimo Federici PD
L'Aquila AQ Abruzzo 306 701 5035 61 108 Antonio De Crescentiis PD
Llatina LT Lazio 569 664 2250 253 33 Eleonora Della Penna PD
Lecce -Y Puglia 807 256 2759 293 97 Antonio Maria Gabellone FI
Lecco LC Lombardía 340 814 816 418 88 Flavio Polano PD
Livorno LI Toscana 340 471 1211 281 20 Alessandro Franchi PD
Lodi LO |

align=center|Lombardía

229 082 782 293 61 Mauro Soldati PD
Lucca LU Toscana 394 600 1773 223 34 Luca Menesini PD
Macerata MC Marche 321 314 2774 116 57 Antonio Pettinari UDC
Mantua MN Lombardía 415 147 2339 177 69 Alessandro Pastacci PD
Massa y Carrara MS Toscana 200 325 1157 173 17 Narciso Buffoni PD
Matera MT Basilicata 201 133 3447 58 31 Francesco De Giacomo PD
Messina (Ciudá metropolitana) ME |

align=center|Sicilia

648 371 3247 200 108

Comisariu estraordinariu |-bgcolor=#D2D2D2

Milán (Ciudá metropolitana) LA MIO Lombardía 3 176 180 1575 2017 134 Giuliano Pisapia (Alcalde metropolitanu) SEL
Módena MO Emilia-Romaña 700 918 2689 261 47 Gian Carlo Muzzarelli PD
Monza y Brianza MB Lombardía 862 684 405 2130 55 Pietro Luigi Ponti PD
Nápoles (Ciudá metropolitana) NA Campania 3 127 390 1171 2671 92 Luigi de Magistris (Alcalde metropolitanu) MA
Novara NON El Piamonte 371 686 1339 278 88 Matteo Besozzi PD
Nuoro NU Cerdeña 213 206 5786 37 75 Alessandra Pistis Comisariu estraordinariu
Oristano OR Cerdeña 163 511 3040 54 88

Comisaria estraordinariu

Padua PD Vénetu 936 233 2143 437 104 Enoch Soranzo LN
Palermo (Ciudá metropolitana) PA Sicilia 1 275 598 4992 256 82 Leoluca Orlando (Alcalde metropolitanu) IdV
Parma PR Emilia-Romaña 443 176 3450 128 47 Filippo Fritelli PD
Pavía PV Lombardía 548 326 2965 185 190 Daniele Bosone PD
Perusa PG Umbría 665 217 6332 105 59 Nando Mismetti PD
Pesaro y Urbino PU Marche 364 385 2564 142 59 Daniele Tagliolini PD
Pescara PE |

align=center|Abruzzo

322 401 1225 263 46

PD

Piacenza PC Emilia-Romaña 288 483 2590 111 48 Francesco Rolleri PD
Pisa PI |

align=center|Toscana

420 254 2445 172 37 Marco Filippeschi PD
Pistoia PT Toscana 291 788 965 302 22 Rinaldo Vanni PD
Pordenone PN Friuli-Venecia Julia 314 644 2130 148 51 Claudio Pedrotti PD
Potenza PZ Basilicata 377 258 6549 58 100 Nicola Valluzzi PD
Prato PO Toscana 253 245 365 693 7 Matteo Biffoni PD
Ragusa (Llibre consorciu municipal) RG Sicilia 318 249 1614 197 12 Dario Cartabellotta Comisariu estraordinariu
Rávena RA Emilia-Romaña 392 358 1858 211 18 Claudio Casadio PD
Regio de Calabria (Ciudá metropolitana) RC Calabria 559 759 3184 176 97 Giuseppe Falcomatà (Alcalde metropolitanu) PD
Reggio Emilia RE |

align=center|Emilia-Romaña

534 258 2292 233 45 Giammaria Manghi PD
Rieti RI Lazio 159 670 2750 58 73 Giuseppe Rinaldi PD
Rimini RN Emilia-Romaña 334 254 863 387 26 Andrea Gnassi PD
Roma (Ciudá metropolitana) RM Lazio 4 321 244 5352 807 121 Virginia Raggi (Alcaldesa metropolitana) M5S
Rovigo RO |

align=center|Vénetu

244 062 1790 136 50 Marco Trombini FI
Salerno SA Campania 1 105 485 4918 225 158 Giuseppe Canfora PD
Sácer SS Cerdeña 494 388 7692 64 92 Guido Sechi Comisariu estraordinariu
Savona SV Liguria 283 813 1545 184 69 Monica Giuliano PD
Siena SI |

align=center|Toscana

270 817 3823 71 36 Fabrizio Nepi PD
Siracusa (Llibre consorciu municipal) SR Sicilia 404 847 2108 192 21 Antonino Lutri Comisariu estraordinariu
Sondrio SO |

align=center|Lombardía

182 480 3210 57 78 Luca Della Bitta FI
Taranto TA Puglia 590 281 2436 242 29 Martino Tamburrano FI
Teramo TE |

align=center|Abruzzo

311 103 1948 160 47 Renzo Di Sabatino PD
Terni TR Umbría 231 525 2122 109 33 Leopoldo Di Girolamo PD
Turín (Ciudá metropolitana) TO El Piamonte 2 297 917 6829 336 316 Chiara Appendino (Alcaldesa metropolitana) M5S
Trapani (Llibre consorciu municipal) TP Sicilia 436 150 2460 177 24 Giuseppe Amato Comisariu estraordinariu
Trento (Provincia autónoma) TN Trentín-Altu Adigio 536 237 6203 86 217 Ugo Rossi PATT
Treviso TV Vénetu 887 722 2477 358 95 Leonardo Muraro LN
Trieste TS Friuli-Venezia Giulia 235 700 212 1112 6 Maria Teresa Bassa Poropat PD
Udine UD Friuli-Venezia Giulia 537 943 4904 110 135 Pietro Fontanini LN
Varese VA |

align=center|Lombardía

889 639 1198 743 139 Nicola Gunnar Vincenzi PD
Venecia (Ciudá metropolitana) VE |

align=center|Vénetu

857 841 2461 349 44 Luigi Brugnaro (Alcalde metropolitanu) FI
Verbano-Cusio-Ossola VB El Piamonte 161 412 2256 72 77

PD

Vercelli VC El Piamonte 177 109 2088 84 86 Carlo Riva Vercellotti PdL
Verona VR Vénetu 921 717 3120 295 98 Antonio Pastorello FI
Vibo Valentia VV Calabria 163 382 1139 143 50 Andrea Niglia NCD
Vicenza VI |

align=center|Vénetu

869 813 2723 319 121 Achille Variati PD
Viterbo VT Lazio 322 195 3614 89 60 Mauro Mazzola PD
Total Italia - - 60 782 668 301 338 202 8000 - -

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar