La Base Aérea de Monte Prestosu (IATA: MPNOACI: EGYP) (n'inglés: RAF Mount Pleasant, tamién conocida como Aeropuertu Internacional Monte Prestosu, Mount Pleasant Airport, Mount Pleasant Complex o MPA)[1] ye una base militar de la Royal Air Force británica nes islles Malvines. Forma parte de la British Forces South Atlantic Islands (BFSAI).

RAF Mount Pleasant
Royal Air Force station (en) Traducir
IATA: MPN • OACI: EGYP
Llocalización
Territoriu británicuBandera d'Islles Malvines Islles Malvines
Llugar físicu Isla Soledad (es) Traducir
Coordenaes 51°49′22″S 58°26′50″W / 51.8228°S 58.4472°O / -51.8228; -58.4472
RAF Mount Pleasant alcuéntrase n'Islles Malvines
RAF Mount Pleasant
RAF Mount Pleasant
RAF Mount Pleasant (Islles Malvines)
RAF Mount Pleasant alcuéntrase n'Atlánticu Sur
RAF Mount Pleasant
RAF Mount Pleasant
RAF Mount Pleasant (Atlánticu Sur)
Altitú 74 m
Historia y usu
Apertura1985
Xestión Royal Air Force
Usuariu No. 1310 Flight RAF (en) Traducir
No. 1312 Flight RAF (en) Traducir
No. 1435 Flight (en) Traducir
Aeropuertu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

La estación ye'l llar d'ente 1000 y 2000 militares del Reinu Xuníu y ta alcontrada a cerca de 48 km al suroeste de Puertu Arxentín/Stanley, la capital de les Malvines, na islla Soledá. El corredor más llargu del mundu, de media milla de llargor, venceya les barraques, comedores y les árees de recréu y bienestar de la base.[2] La base ye dacuando referida polos sos residentes como Death Star (la estrella de la muerte) por cuenta del so diseñu daqué confusu.

Atopar a 74 msnm y tien dos pistes d'asfaltu de 2590 y 1525 m.

Historia editar

 
Llocalización de la RAF Mount Pleasant nes islles Malvines..

Mount Pleasant foi inaugurada pol Príncipe Andrés de York, el 12 de mayu de 1985 y empezó a funcionar l'añu siguiente. La estación foi construyida como parte de los esfuercios británicos pa reforzar la defensa de les Islles Malvines dempués de la guerra de 1982 coles fuercies arxentines. La base de Monte Prestosu ye'l más recién aeródromu de la Royal Air Force y reemplazó les anteriores instalaciones nel Aeropuertu de Puertu Arxentín/Stanley.[3]

La RAF primeramente utilizó una pequeña base nel aeropuertu de la capital dempués del final de les hostilidaes en 1982. Mientres la Guerra de les Malvines, cuando les islles fueron recuperaes por fuercies militares de l'Arxentina, aviones británicos Avro Vulcan de la RAF fueron unviaos a bombardear la pista de la capital de les islles (Operación Black Buck) y Sía Harriers de la Marina Real fixeron raids moderadamente esitosos. La primer misión de bombardéu de los Vulcan refundió 1000 llibres de bombes sobre la metá de la pista inutilizándola. Sicasí, los arreglos realizaos polos arxentinos dexaron qu'aviones de tresporte C-130 Hércules siguieren utilizándola hasta'l final del conflictu. Dempués del final de les hostilidaes la pista foi dafechu reparada por inxenieros militares británicos.

Dempués de la rindición de les fuercies arxentines nes islles, los británicos encararon el problema d'un potencial ataque aereu arxentín dende'l continente, ye por eso qu'un portaviones permaneció de guardia nes islles col so escuadrón de Sía Harriers hasta que l'aeródromu local foi preparáu p'aviones jets. L'HMS Hermes foi'l primeru en realizar la guardia, ente que l'HMS Invincible dir al norte pa ser reparáu y depués retornó pa reemplazar al HMS Hermes. El HMS Invincible foi depués releváu pol HMS Illustrious. Una vegada que la pista tuvo disponible pa jets, el HMS Illustrious foi releváu por dellos Phantom FGR.2 de la RAF.

El Gobiernu británicu entendió que l'aeropuertu nun yera la meyor opción pa una base permanente y decidió construyir una nueva base y faela nun llugar central de les islles qu'aumentara considerablemente les defenses. La intención foi disuadir cualquier intentu futuru de l'Arxentina pa recuperar les islles pola fuercia. Monte Prestosu, al oeste de la capital, foi escoyida como'l sitiu pa la nueva estación. La pista foi inaugurada pol príncipe Andrés en 1985, y volvióse dafechu operacional en 1986.[4]

Equipamientu actual editar

 
RAF Mount Pleasant
 
Cartelu de bienvenida escontra'l pueblu de la base

Monte Prestosu tien una amplia gama d'instalaciones deportives y sociales incluyendo un ximnasiu, piscina pa water polu, campu de golf, centru de bucéu, karting, llibrería, cine, boliche, y campos de deportes al campu. Hai peluqueríes, un centru médicu y un centru educativu na base. Hai tamién un complexu qu'inclúi una cafetería y una pequeña tienda que son propiedá de Falkland Islands Company.[5]

Tán basaos en Monte Prestosu 4 Eurofighter Typhoon (N° 1435 Flight RAF),[6] con un avión cisterna Vickers VC-10 y un C-130 Hércules, y tamién dende payares de 2007 el N° 1564 Flight RAF con 2 helicópteros Westland Sea King. Hai tamién 2 helicópteros civiles Sikorsky S-61 del British International Helicopters Limited (Brintel). Les unidaes de tierra inclúin 3 unidaes de señales y un destacamentu de misiles Rapier de l'Artillería Real (Royal Artillery). Estos fueron primeramente remanaos por un reximientu de la RAF, pero la Royal Artillery tien agora la responsabilidá d'operar los Rapiers.

El 33 Engineer Regiment aprove constante soporte y ye parte del Joint Service Falkland Islands Detachment que consiste n'equipos de la RAF y del Royal Logistic Corps. Ta principalmente basáu na capital, pero hai tamién un destacamentu en Monte Prestosu. La xera del grupu ye destruyir municiones ensin esplotar de la Guerra de les Malvines, informar a les tropes, turistes y isleños sobre les árees segures, y marcar los campos minaos ensin llimpiar.[7]

Hai tamién una unidá conxunta de comunicaciones pa la guerra electrónica y el comandu y control de los sistemes de la Marina, Exércitu y Fuercia Aérea.[8]

Denuncies d'Arxentina sobre la base editar

A partir de 2010 el gobiernu de les Islles Malvines empezó con les esploraciones y perforaciones de gas y petroleu n'agües en disputa. Por cuenta de esto, Arxentina retomó los pidíos de soberanía especialmente ante los países llatinoamericanos y organismos internacionales y llevó a cabu un bloquéu comercial (a nivel llatinoamericanu y caribeñu) qu'afectó al archipiélagu austral. Por cuenta de esto, el gobiernu británicu ordenó'l rearmamientu sobre l'Atlánticu Sur y les islles Malvines y collo la execución d'exercicios militares. A pesar que'l gobiernu arxentín acusa al Reinu Xuníu de militarizar la rexón en disputa, el gobiernu británicu negó diches acusaciones, afirmando que lo que se lleva a cabu fueron «exercicios rutinarios».[9][10]

Metanes les tensiones diplomátiques, en febreru de 2012 el príncipe británicu Guillermo de Cambridge realizó entrenamientos militares na base.[11][12][13] A principios de 2013, el primer ministru británicu David Cameron aseguró que'l so país taría «dispuestu a lluchar si fuera necesariu» pa caltener el territoriu, y remarcó que tienen jets y tropes aparcaes nes islles.[14]

Daniel Filmus, ex secretariu d'Asuntos Relativos a les Islles Malvines, dixo que:

Ye bien importante y estratéxicu frente al creciente armamentismo británicu, qu'instaló una enorme base militar nes Islles Malvines.[15]

El gobiernu arxentín argumenta que la base de Monte Prestosu ye la más grande ya importante de la rexón del Atlánticu Sur.[15] Tamién acusa al gobiernu británicu de tener armes nucleares nes islles y de violar el Tratáu de Tlatelolco que prohibe dafechu l'armamentu nuclear n'América Llatina y el Caribe.[16][17] Les autoridaes arxentines tamién denunciaron que Monte Prestosu constitúi una base de la OTAN.[18]

Vuelos de pasaxeros editar

 
Panavia Tornado allugáu sobre la pista.

Usando'l códigu d'aeropuertos d'IATA MPN, Monte Prestosu tamién sirve como l'únicu aeropuertu internacional de les Malvines. Vuelos con un porcentaxe d'asientos abiertos a pasaxeros civiles operen una vegada a la selmana. Dende la seronda de 2008[19] y hasta avientu de 2009 esos vuelos fueron operaos pola aereollinia civil Flyglobespan en nome de la Royal Air Force. Dende entós los vuelos fueron operaos por Air Tahiti Nui, Titan Airways y Air Seychelles. Vuela dende la base de la RAF en Brize Norton en Oxfordshire, con una parada de reabastecimiento na base de la RAF na islla Ascensión nel Atlánticu sur-central, utilizando aviones Boeing 767. Depués de la bancarrota de Flyglobespan los vuelos fueron asumíos por Air Italy y Hifly.[20] Dacuando un Lockheed Tristar de la RAF realiza'l tresporte de mercancíes, o un Antonov An-225 cuando'l tresporte ye mayor.

 
2 Tornado F3 sobrevolando los aires de Puertu Arxentín/Stanley.

Adicionalmente, LATAM opera un vuelu comercial programáu selmanal dende l'Aeropuertu Internacional Presidente Carlos Ibáñez del Campo de la ciudá de Punta Arenas nel sur de Chile; mientres trés sábados ye de manera direuta, y nel restante ye una escala entemedia na ciudá arxentina de Ríu Gallegos. Esta ye la única conexón aérea col continente americanu.

El 2 de marzu de 2012, la presidenta arxentina Cristina Fernández de Kirchner anunció que vuelos d'Aerolíneas Argentinas dende Buenos Aires reemplazaríen los vuelos de la entós LAN Airlines dende Chile. La idea de los vuelos escontra Arxentina nun foi sofitada nes islles, una y bones esto podría resultar que Arxentina tenga'l monopoliu de los vuelos comerciales y el control de tolos accesos aereu comerciales.[21][22]

El 2 d'abril de 2012, una compañía aérea uruguaya, Air Class Llinies Aérees, llogró'l permisu del Ministeriu de Defensa uruguayu a empecipiar un vuelu comercial a les Islles Malvines.[23]

Tamién se van realizar vuelos comerciales a la Islla Santa Lena, cuando un nuevu aeropuertu abrir en 2016.[24]

Aereollinies y destinos editar

 
Lockheed C-130 Hercules perteneciente a la Real Fuercia Aérea faciendo la ruta Monte Prestosu-Aeropuertu de Puertu Arxentín/Stanley.
 
Un Airbus 320 de la entós LAN Airlines en Santiago de Chile. Los aviones d'esti tipu son los que lleguen a les islles.

Nota: munchos de los vuelos chárter a la base sirven principalmente pa los militares británicos.

Ciudaes Nome del Aeropuertu Aereollinies
  Chile
Punta Arenas Aeropuertu Internacional Presidente Carlos Ibañez del Campo (selmanal)   LATAM
Santiago de Chile Aeropuertu Internacional Comodoro Arturo Merino Benítez (selmanal)   LATAM
  Arxentina
Rio Gallegos Aeropuertu Internacional Pilotu Civil Norberto Fernández (serviciu mensual)   LATAM
  Islles Malvines
Puertu Arxentín/Stanley Aeropuertu de Puertu Arxentín/Stanley   FIGAS[25]
Destinos chárter: Darwin, Puerto San Carlos, Direutor Dunnose, Badea Fox, Cuetu Cove, Puertu Mitre, ente otres bandera|Islles Malvines}} FIGAS[25]
  Reinu Xuníu
Londres Aeropuertu de Londres-Gatwick (chárter)   Hifly
Oxfordshire Base Aérea de Brize Norton (chárter)   AirTanker Services
  British International
Plantía:Xeodatos Islla Ascensión
Georgetown Base Aérea d'Islla Ascensión (chárter)   AirTanker Services
  British International
  Portugal
Lisboa Aeropuertu de Portela (chárter)   Hifly
  Cabu Verde
Islla de Sal Aeropuertu Internacional Amílcar Cabral (chárter)   Hifly

Aereollinies y destinos que cesaron operaciones editar

Operaciones futures o entamaes editar

Referencies editar

  1. Falkland Islands Information Portal Archiváu el 19 de xunu de 2006 na Wayback Machine.
  2. Obituary of former commander, British Forces, Falkland Islands, Brig. David Nicholls.
  3. «Royal Air Force». Archiváu dende l'orixinal, el 20 de xunu de 2006. Consultáu'l 19 de xunu de 2006.
  4. Falkland Islands Government
  5. Falkland Islands HIVE
  6. «Inglaterra unvió cuatro aviones a les Malvines y Arxentina protestó» (castellanu). LaCapital.com.ar (23 de setiembre de 2009). Consultáu'l 15 d'ochobre de 2009.
  7. Royal Engineers
  8. Royal Corps of Signals
  9. «Gran Bretaña dio a entender que tien armes nucleares en Malvines». Toa Noticies (10 de febreru de 2012).
  10. «Mientres l'ALBA sumir al sofitu pola soberanía, Londres embrivió l'esplegue militar». Clarín (periódicu) (5 de febreru de 2012).
  11. «custodia especial-en-malvinas El príncipe Guillermo, con custodia especial en Malvines». La Nación (Arxentina) (28 de febreru de 2012).
  12. «Les práutiques del príncipe Guillermo en Malvines disparen la tensión editorial=El País (España)» (19 de xineru de 2012).
  13. «El príncipe Guillermo llegó a Malvines». La Nación (2 de febreru de 2012).
  14. «gobiernu-refugo-les amenaces-de-cameron-por-malvinas El Gobiernu refugó les "amenaces militaristes" de Cameron per Malvines». La Nación (6 de xineru de 2012).
  15. 15,0 15,1 «base militar-en-malvinas-seria-la-mas-grande-de-la-region Daniel Filmus denunció que la base militar en Malvines sería la más grande de la rexón editorial=La Nación» (7 d'agostu de 2014).
  16. «Arxentina denunció a Gran Bretaña por unviar armes nucleares a Malvines». Diariu Unu (Mendoza) (25 de febreru de 2013). (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
  17. «Arxentina acusó al Reinu Xuníu por unviar submarinos nucleares a Malvines». Clarín (25 de febreru de 2013).
  18. «El gobernador británicu de Malvines dixo que los habitantes de les islles sufren bullying del gobiernu arxentín». La Nación (7 de mayu de 2014).
  19. «Excellent Craft Fair Larger This Year - Falkland Islands News».
  20. Airbridge Flights Update
  21. Goni, Uki (2 de marzu de 2012). escritu en London. «Argentine president calls for direct flights from Falklands to Buenos Aires». The Guardian. http://www.guardian.co.uk/uk/2012/mar/02/falklands-argentina-direct-flights. 
  22. «Arxentina wants its airline to fly to Falklands». Reuters. 2 de marzu de 2012. http://www.reuters.com/article/2012/03/02/uk-argentina-britain-falklands-idUSLNE82100520120302. 
  23. Green light for Uruguayan flight to Falklands; Argentine ambassador says it's not commercially vidable. MercoPress
  24. 24,0 24,1 Planning for when the 2016 airport, St Helena after closer links with Faklands. MercoPress
  25. 25,0 25,1 FIGAS

Enllaces esternos editar

51°49′22″S 058°26′50″W / 51.82278°S 58.44722°O / -51.82278; -58.44722