Ranunculus arvensis

especie de planta

Ranunculus arvensis ye una especie venenosa de la familia de les ranunculacees.

Ranunculus arvensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Ranunculeae
Xéneru: Ranunculus
Especie: Ranunculus arvensis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Planta en flor
Detalle de la flor

Descripción editar

Ye una planta añal qu'algama un tamañu d'ente 20 y 60 cm d'altor. Les fueyes basales esteriores son flabelado-llobaes. Les flores son mariellu claru con pétalos patentes. Los aquenios tienen ente 5 y 9 mm de llargor con munchos escayos. Tán soldaos al receptáculu, polo tanto son persistentes. El picu del aqueniu ye subulado-espinosu y llargu.

Hábitat editar

Habita en cultivos de secanu y barbechos en suelos con ciertu mugor. Floria ente n'España ente marzu y xunetu.

Distribución editar

Ranunculus arvensis tien una distribución holártica con ombrótipos semiárido, secu, subhúmedo y húmedu. Crez práuticamente en toa España menos los llugares mas grebos.

Propiedaes editar

Estes plantes contienen anemonina, una sustancia bien tóxica pa los animales y los seres humanos. Ello ye que los herbívoros pastien les fueyes d'estes plantes con gran dificultá, y namái dempués d'un bon ensugáu que evapora les sustancies más peligroses. Inclusive les abeyes eviten libar la so néctar. Na piel humano estes plantes pueden crear angüeñes ( dermatitis ), ente que na boca pueden causar dolor intensu y encesu de les membranes mucoses.[1] En delles llocalidaes, la planta utilizar pal tratamientu del asma, reumatismu, fiebre alta y enfermedaes intestinales.[2]

Taxonomía editar

Ranunculus arvensis describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 555. 1753.[3]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Ranunculus arvensis (Fam. Ranunculaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=32[4][5][6]

Etimoloxía

Ranunculus: nome xenéricu que provién del llatín tardíu que significa "ranita", de "xaronca" y un diminutivu final. Esto probablemente refierse a munches especies que s'atopen cerca de l'agua, como les xaronques.

arvensis: epítetu llatín que significa "de campos cultivaos".[7][8]

Sinonimia
  • Cynomorbium heterophyllum Opiz
  • Hericinia arvensis Fourr.
  • Pfundia arvensis Opiz
  • Ranunculus arvensis var. tuberculatus DC.[9]
  • Ranunculus echinatissimus Blatt.

Nome común editar

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta. Volume 3 , Milano, Federico Motta Editore, 1960, páx. 510.
  2. Murat Orak, Mehmet Ustundag, Cahfer Guloglu, Mahmut Tas, Berat Baylan. «A skin burn associated with Ranunculus arvensis (wedding bloom)».
  3. «Ranunculus arvensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 15 d'avientu de 2012.
  4. Citotaxonomia de les especies añales de Ranunculus, con aquenios afataos y fueyes estremaes, na Península Ibérica. Diosdáu, J. C. & J. Y. Pastor (1993) Lagascalia 17(1): 71-86
  5. Citotaxonomia de les especies añales de Ranunculus, con aquenios afataos y fueyes estremaes, na Península Ibérica. Diosdáu, J. C. & J. Y. Pastor. Lagascalia 17(1): 71-86 (1993).
  6. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes Flora
  7. N'Epítetos Botánicos
  8. http://www.winternet.com/~chuckg/dictionary/dictionary.1.html
  9. Ranunculus arvensis en PlantList

Bibliografía editar

  • Manfred A. Fischer: Exkursionsflora von Österreich, Stuttgart 1994, ISBN 3-8001-3461-6
  • Ranunculus arvensis
  • Pedro Sánchez Gómez, Juan Guerra Montes: Nueva Flora de Murcia, DM, 2007.
  • Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 6: 1–512. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos editar