Ranunculus sceleratus

especie de planta

Ranunculus sceleratus (apiu sardónico o sardonia) ye una planta de la familia Ranunculaceae natural de toa Europa onde crez en llugares húmedos y arenosos.

Ranunculus sceleratus
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Ranunculales
Familia: Ranunculaceae
Subfamilia: Ranunculoideae
Tribu: Ranunculeae
Xéneru: Ranunculus
Especie: R. sceleratus
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

 
Flores de Ranunculus sceleratus. Estrémense los sépalos verdes, los pétalos mariellos, los numberosos estames d'anteres intensamente marielles y un conxuntu ordenáu de carpelos formando una como piña verde (el xinecéu).
 
Ilustración

Ye una planta añal col tarmu erecto, buecu y con un altor de 40-50 cm. Les sos fueyes son verde brillante, llobaes y dentaes. Tien les flores de color mariellu maciu.

Intereses editar

Esta planta tien una facultá carauterística: si cómese o se tastia fai torcer la llingua y los llabios hasta llegar a la muerte nun horrible visax. Tradicionalmente consideróse que'l so zusmiu aplicao nos músculos de la cara contraer, provocando un visax qu'asonsaña la risa, "risa sardonia" o "risa sardónica", d'onde deriva l'axetivu "sardónicu".

Propiedaes editar

Estes plantes contienen anemonina, una sustancia bien tóxica pa los animales y los seres humanos. Ello ye que los herbívoros pastien les fueyes d'estes plantes con gran dificultá, y namái dempués d'un bon ensugáu que evapora les sustancies más peligroses. Inclusive les abeyes eviten libar la so néctar. Na piel humano estes plantes pueden crear angüeñes ( dermatitis ), ente que na boca pueden causar dolor intensu y encesu de les membranes mucoses.[2]

Según la medicina tradicional, estes plantes son antirreumáticas (amenorga'l dolor por cuenta de la inflamación de les articulaciones), antiespasmódicas ( amenorga los tiemblos musculares, y tamién relaxa'l sistema nerviosu), emenagoga (regula'l fluxu menstrual) y rubefaciente (trai'l sangre a la superficie, solliviando la presión interna).[3]

Taxonomía editar

Ranunculus sceleratus describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 551. 1753.[4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Ranunculus sceleratus (Fam. Ranunculaceae) y táxones infraespecíficos: 2n=32[5]

Etimoloxía

Ranunculus: nome xenéricu que provién del llatín tardíu que significa "ranita", de "xaronca" y un diminutivu final. Esto probablemente refierse a munches especies que s'atopen cerca de l'agua, como les xaronques.

sceleratus: epítetu

Variedaes
  • Ranunculus sceleratus var. anfrayi Corb. [1894]
  • Ranunculus sceleratus var. minimus DC. [1817]
  • Ranunculus sceleratus var. umbellatus DC.
Sinonimia

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Ranunculus sceleratus». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 23 de mayu de 2011.
  2. Giacomo Nicolini, Enciclopedia Botanica Motta. Volume 3, Milano, Federico Motta Editore, 1960, páx. 510.
  3. «Plants For A Future». Consultáu'l 15-02-2010.
  4. «Ranunculus sceleratus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 16 d'avientu de 2012.
  5. Notes cariológicas em algumas Ranunculaceae portugueses. Queirós, M. (1990) Collect. Bot. (Barcelona) 18: 45-57
  6. Ranunculus sceleratus en PlantList consultáu'l 23 de mayu de 2011

Bibliografía editar

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Flora of China Editorial Committee. 2001. Fl. China 6: 1–512. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  4. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
  5. El mundu de les plantes peligroses. 1998, Ultramar Editores S.A. ISBN 86-7386-920-6

Enllaces esternos editar