Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandeses

Koninklijke Academie voor Nederlandse Taal- en Letterkunde, tamién conocida como la KANTL, ye la Real Academia qu'estudia y promueve la llingua neerlandesa nos Países Baxos y la rexón de Flandes (Bélxica).

Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandeses
Koninklijke Academie voor Nederlandse Taal- en Letterkunde (nl)
regulador del idioma
Llocalización
PaísBandera de Bélxica Bélxica
Rexón[[Rexón Flamenca|{{{2}}}
Provincia[[Provincia de Flandes Oriental|{{{2}}}
Distritu[[d:Special:EntityPage/Q90948|10px
Conceyu[[Gante|{{{2}}}
Sede Gante
Coordenaes 51°03′19″N 3°43′41″E / 51.055337°N 3.72801°E / 51.055337; 3.72801
Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandeses alcuéntrase en Bélxica
Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandeses
Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandeses
Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandeses (Bélxica)
Forma xurídica public institution (en) Traducir
Historia
Fundación1886
Organigrama
Presidente Pieter Willems (1886)
Pieter Génard (1893)
Karel Frans Stallaert (1863)
Napoleon de Pauw (es) Traducir (1888)
Emmanuel Hiel (1890)
Forma parte de
Varios
Premios
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

 
Sede de la Real Academia nel Palaciu Oombergen, cai Kammerstraat (Gante)

La Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandesa (KANTL poles sos sigles en neerlandés) ye una organización fundada por Real decretu en 1886 col nome de Koninklijke Vlaamse Academie voor Taal- en Letterkunde (Real Academia flamenca pa la llingua y la lliteratura).[1] En 1972 el so nome camuda al de Real Academia de la llingua y de la lliteratura holandeses.

En 1981 la vixencia de l'Academia foi confirmada por un decretu del Conseyu p'Asuntos Culturales de la comunidá cultural holandesa, predecesor del Parllamentu flamencu (decretu de 13 de febreru de 1980).[2] La KANTL ye, pos, una institución de los Gobiernos holandés y flamencu.

L'Academia foi la primer institución oficial onde la llingua neerlandesa foi estudiada científicamente; la so función ye la coordinación ente los campos del saber científicu y humanísticu que se sirven de la llingua neerlandesa.

Como afitaos más importantes, destacamos qu'en 1938 creáronse les Reales Academies pa les Ciencies y les Artes y la Real Academia de la Medicina de Bélxica. D'esta miente, la responsabilidá de l'Academia llindar a la llingua neerlandesa y la so lliteratura. L'Academia flamenca xugó una función importante na emancipación flamenca y sirvió como caxa de resonancia del Movimientu flamencu na cultura y les Humanidaes. Anque en cuestiones polítiques, l'Academia ye siempres neutra.

La Real Academia de la llingua y de la lliteratura neerlandesa tien la so sede na Casa de Oombergen, cai Koningsstraat de Ghent. L'edificiu foi restauráu en 2012.

Miembros editar

L'Academia componer de 30 miembros de plenu derechu del mundu de la llingua holandesa y la lliteratura, los llingüistes, lliteratos y autores creativos. Amás, hai hasta un máximu de cinco miembros acomuñaos d'otres comunidaes culturales de Bélxica. L'Academia tamién cunta con miembros honorarios. Hai 25 miembros honorarios estranxeros y un númberu variable de miembros honorarios domésticos.

Comité Alministrativu editar

Les polítiques y el funcionamientu de l'Academia son determinaos pol Comité Alministrativu, que ta formáu pol presidente y el vicepresidente, secretariu y dos miembros ordinarios. El Comité Alministrativu formula encamientos pa ser ratificaes pol plenariu.

Premios de la Real Academia de lliteratura y llingua holandeses editar

Dende la so fundación, la Real Academia dio premios añales pa destacar los trabayos, escritos o investigaciones escepcionales en llingua neerlandesa. Dende 2005, búscase tamién premiar a los autores más destacaos nel campu de la lliteratura y la llingua neerlandeses. Los premios estremar en delles categoríes y otorgar añalmente de forma alternativa: ensayu, teatru, prosa y poesía.

Ganadores del premiu editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Royal Decree from 8 July 1886
  2. Royal Decree from 20 April 1972

Enllaces esternos editar