República parllamentaria

Una república parllamentaria o república constitucional parllamentaria ye un tipu de república qu'opera so un sistema parllamentariu.

República parllamentaria
forma de gobiernu
parllamentarismu y República
Cambiar los datos en Wikidata
     Estaos con república parllamentaria.     Estaos con sistema presidencial con gobiernu venceyáu al parllamentu.

N'oposición a la república presidencialista y la república semipresidencialista, el xefe del estáu, de normal, nun tien poderes executivos reales como un presidente executivu, una y bones la mayoría d'estos poderes fuéron-y concedíu al xefe de gobiernu, de normal llamáu primer ministru. Sicasí, el xefe d'estáu y el xefe de gobiernu tienen de formar una sola oficina nuna república parllamentaria (como Sudáfrica o Botsuana), pero'l presidente sigue escoyéndose de la mesma manera que'l primer ministru nos estaos tipu Sistema de Westminster. En ciertes ocasiones el Presidente hai de tener poder executivu llegal, pa llevar a cabu'l día ente día de les instituciones (como en Finlandia o Irlanda) pero nun faen usu d'estos poderes. Delles repúbliques parllamentaries podríen, poro, ser vistes como repúbliques con un sistema semipresidencialista, pero funcionando d'una forma parllamentaria.

Desenvolvimientu históricu editar

Les repúbliques parllamentaries prototípiques son aquelles que provienen d'estaos que primeramente yeren monarquíes, con un monarca, o un representante del mesmu (sobremanera nes repúbliques de la Commonwealth).

Llista de les actuales repúbliques parllamentaries editar

País Enantes República parllamentaria adoptada en Xefe d'Estáu escoyíu
  Albania Estáu unipartidista 1991 pol parllamentu, por mayoría de trés quintos
  Alemaña Estáu multipartidista (col SEI como partíu hexemónicu na República Democrática Alemana) 1949 pola Asamblea federal (Parllamentu y delegaos estatales), por mayoría de dos tercios
  Austria Estáu unipartidista 1955 direutamente, en segunda ronda
  Bangladex[1] República Presidencialista (Parte de Paquistán) 1971 pol parllamentu
  Birmania Sistema presidencial 2011 pol parllamentu
  Bosnia y Herzegovina Estáu unipartidista (parte de Yugoslavia) 1991 direutamente, en segunda ronda
  Botsuana Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1967 pol parllamentu
  Bulgaria Estáu unipartidista 1947 pol parllamentu
  Cabu Verde Estáu unipartidista 1990 direutamente
  Croacia Estáu unipartidista (parte de Yugoslavia) 1991 direutamente, en segunda ronda
  República Checa Estáu unipartidista (parte de Checoslovaquia) 1993 pol parllamentu, por mayoría
  Dominica Territoriu Británicu d'Ultramar 1978 pol parllamentu, por mayoría
  Eslovaquia Estáu unipartidista (parte de Checoslovaquia) 1993 pol parllamentu
  Eslovenia Estáu unipartidista (parte de Yugoslavia) 1991 direutamente, en segunda ronda
  Estonia Estáu unipartidista (parte de la Xunión Soviética) 1992 pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
  Etiopía Estáu unipartidista 1991 pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
  Finlandia Sistema semipresidencial 2000 direutamente, en segunda ronda
  Islles Fixi Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1987 pol parllamentu
  Grecia Direutoriu militar 1974 pol parllamentu, por mayoría
  Hungría Estáu unipartidista 1990 pol parllamentu, por mayoría absoluta
  Islandia Monarquía Constitucional (parte de Dinamarca) 1944 direutamente
  India Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1950 pol parllamentu y los llexisladores estatales
  Iraq Estáu unipartidista 2005 pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
  Irlanda Monarquía constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1949 direutamente
  Israel Protectoráu (parte del Mandatu Británicu de Palestina) 1949 pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
  Italia Monarquía constitucional 1948 pol parllamentu, por mayoría
  Kiribati align="center"|1979 direutamente
[[Archivu:|20x20px|border|link=|Bandera de Kirguistán]] Kirguistán Sistema presidencial 2010 direutamente, en segunda ronda
  Letonia Estáu unipartidista (parte de la Xunión Soviética hasta'l 21 d'agostu de 1991) 1991 pol parllamentu
  El Líbanu Protectoráu (parte del Mandatu francés d'El Líbanu) 1941 pol parllamentu
  Libia Gobiernu Provisional (dempués de 2011)
Yamahiriya (antes de 2011)
2012 pol parllamentu
  Lituania Estáu unipartidista (parte de la Xunión Soviética) 1990 direutamente, en segunda ronda
  Macedonia del Norte Estáu unipartidista (parte de Yugoslavia) 1991 direutamente, en segunda ronda
  Malta Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1974 direutamente, en segunda ronda
  Islles Márxal Territoriu en Fideicomiso de les Islles del Pacíficu 1979 pol parllamentu
  Mauriciu Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1992 pol parllamentu, por mayoría
  Estaos Federaos de Micronesia Territoriu en Fideicomiso de les Islles del Pacíficu 1986 pol parllamentu
  Moldavia Estáu unipartidista 1994 pol parllamentu
  Mongolia Estáu unipartidista 1949 pol parllamentu
  Montenegru República Federal (n'unión con Serbia) 2006 direutamente, en segunda ronda
  Nauru Territoriu en Fideicomiso d'Australia 1968 pol parllamentu
  Nepal Monarquía Constitucional 2008 pol parllamentu
  Paquistán Sistema presidencial y semipresidencial 2010[2][3] pol parllamentu y llexisladores del Estáu, por votu simple tresferible
  Polonia Estáu unipartidista 1990 direutamente, en segunda ronda
  Samoa Monarquía Constitucional 2007 pol parllamentu
  San Marín Parte del Imperiu Romanu 301 pol parllamentu
  Serbia República Federal (n'unión con Montenegru) 2006 direutamente, por segunda ronda
  Singapur Monarquía Constitucional (Parte de Malasia) 1965 direutamente, por segunda ronda
  Somalia Gobiernu Transicional (dempués de 1991)
Estáu unipartidista (antes de 1991)
2012 pol parllamentu
  Sudáfrica Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1961 pol parllamentu, por mayoría
  Suiza Direutoriu militar (ocupáu per Francia) 1802 Pol parllamentu[4]
  Timor Oriental Direutoriu militar (ocupáu por Indonesia) 1999 direutamente, en segunda ronda
  Trinidá y Tobagu Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1976 pol parllamentu
  Tunicia Sistema semipresidencial 2014 pol parllamentu, por mayoría
  Turquía Monarquía constitucional (parte del Imperiu otomanu) 1923 pol parllamentu
  Vanuatu Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) 1947 pol parllamentu y el conseyu rexonal de presidentes, por mayoría

Antigües Repúbliques parllamentaries editar

País Añu d'empiezu de la república parllamentaria !Añu del

cambéu de estatus

Camudáu a !Estatus

camudáu por

  Chile 1891 1924 Sistema presidencial Golpe d'estáu y promulgación de la Constitución de 1925
  Brasil 1961 1963 Sistema presidencial Referendu
  Tercer República Francesa 1870 1940 División del país nuna zona ocupada militarmente y nun estáu títere y autoritariu Invasión alemana (II Guerra Mundial)
  Cuarta República Francesa 1946 1958 Sistema semipresidencial
(Quinta República Francesa)
Inestabilidá política
  Segunda República Española 1931 1939 Dictadura militar Guerra Civil española
  Guyana 1970 1980 Sistema semipresidencial Reforma constitucional
  Paquistán 1956 Sistema presidencial Reforma constitucional
  Nixeria 1963 1979 Sistema presidencial Reforma constitucional
  Sri Lanka 1972 1978 Sistema presidencial Reforma constitucional
  Uganda 1963 1966 Sistema presidencial Suspensión de la Constitución

Chile editar

En Chile, el periodu históricu ente 1891 y 1925 correspuende a un réxime parllamentariu de facto. Esto por cuenta de que mientres esti periodu dio continuidá a la Constitución de 1833 (de fuerte calter presidencialista). Sicasí l'usu de la Rotativa Ministerial, que significaba'l poder constitucional del Congresu Nacional de Chile d'eslleir la totalidá del gabinete ministerial, provocó qu'a partir de la presidencia de Jorge Montt el gabinete tuviera conformáu pola mayoría parllamentaria. Manteniedose el Presidente de la República de Chile como Xefe d'Estáu.

Magar mientres esti réxime nunca esistió'l cargu de Primer Ministru, Premier o Conseyu de Ministros Presidente del Conseyu de Ministros, foi'l Ministru del Interior de Chile el que se convirtió nel "Primer Ministru de facto, el Xefe natural del Gabinete".[5]Nel casu de que'l Gabinete lideráu pol Ministru del Interior perdiera la mayoría del Llexislativu, esti lo podía faer arrenunciar por aciu el refugu a les Lleis Periódiques (Presupuestu, Financiamiento de les Fuercies Armaes, etc.) les que yeren ocupaes como un símil a les Mociones de Censura, onde usualmente el parllamentu destitúi a un primer ministru. Por cuenta de que nun esistía llimitación tocantes a la perda d'enfotu del parllamentu al Xefe de Gobiernu xefe de gobiernu, (como sí les hai en dellos rexímenes parllamentarios de iure como Alemaña) lo avezáu yera que la duración de los Gobiernos Parllamentarios en Chile nun duraren más allá de 8 meses, esto sumáu a la volatilidá de les Coaliciones de gobiernu, les que constantemente se modificar.

Referencies editar

  1. En Bangladex, un gobiernu provisional toma'l poder mientres los trés meses en que se realicen les campañes previes a les eleiciones parllamentaries. El gobiernu provisional ye presidíu por un conseyeru en xefe (el postreru Xefe de Xusticia a retirase) y un grupu de conseyeros neutrales apartidistas escoyíos pola sociedá civil. Mientres esti periodu'l presidente tien xurisdicción sobre'l Ministeriu de Defensa y del d'Asuntos Esteriores.
  2. By Kiran Khalid, CNN (9 d'abril de 2010). Pakistan lawmakers approve weakening of presidential powers. CNN.com. https://www.cnn.com/2010/WORLD/asiapcf/04/09/pakistan.constitution/. Consultáu'l 14 d'abril de 2010. 
  3. '18th Amendment to restore Constitution' | Pakistan | News | Newspaper | Daily | English | Online. Nation.com.pk. http://www.nation.com.pk/pakistan-news-newspaper-daily-english-online/Rexonal/Lahore/11-Apr-2010/18th-Amendment-to-restore-Constitution. Consultáu'l 14 d'abril de 2010. 
  4. Nun hai nin primer ministru, nin presidente de Suiza. El Presidente de la Confederación Helvética ye un pixín primus inter pares nel Conseyu Federal Suizu, los siete miembros executivos del conseyu que formen el gobiernu, formen coles mesmes la xefatura del estáu helvéticu.
  5. "La Construcción d'una República, polítiques ya idees", Simon Collier, Ediciones Universidad Católica de Chile. 2005.

Ver tamién editar