Retama monosperma

especie de planta

Retama monosperma ye una especie de lleguminosa del xéneru Retama de flores blanques. Especie bien típica de les mariñes del suroeste ibéricu y noroeste marroquín. Dacuando utilizar p'afitar dunes y en ornamentación n'otres rexones de la Península ibérica. Asociada al palmito, altabaca (Dittrichia mafosa), taraje (Tamarix sp.) y camarina.

Retama monosperma
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Fabales
Familia: Fabaceae
Subfamilia: Faboideae
Tribu: Genisteae
Xéneru: Retama
Especie: R. monosperma
(L.) Boiss.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Vista de la planta
Nel so hábitat
Detalle de les flores
Retama monosperma, Agave americana y Aloe Vera. Mezraya, Djerba

Descripción editar

Tien tarmos qu'algamen un tamañu d'hasta 3,5 m d'altor, abondosos, ramificaos. Fueyes lliniares, caduques, pubescentes. Les inflorescencies en recímanos laxos. Mota de 4 mm, campanuláu, glabro; llabiu cimeru con 2 dientes bien marcaos; l'inferior con 3 dientes mucronulaos pequeños. Corola de 9-13 mm, blanca, pubescente. Llegume de 12-16 mm, ovoidea, con un mucrón uncináu. Floria y fructifica de xineru a abril.[1]

Distribución y hábitat editar

Alcuéntrase en sabinares, enebrales y pinares de les dunes móviles o semifijas costeres; 0-300 m na península ibérica y NO de Marruecos. SO de la Península Ibérica (dende Setúbal hasta Xibraltar); naturalizada en diversos puntos de la Península.

Propiedaes editar

Les granes contienen citisina, un alcaloide tóxicu. Quince quinolizidínicos y trés dipiperidina alcaloides tamién pueden aisllase de distintos partes de la planta. En particular, la presencia de (+) - esparteína , α-y β- isosparteina​​, (+) -17 - oxosparteina​​, (-) - lupanina, 5,6-dehydrolupanine , (-) - anagrina, (-) - N -metilcitisina y (+) - ammodendrina pueden ser detectaes.[2]

Taxonomía editar

Retama monosperma describióse por (L.) Boiss. y espublizóse en Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2(5): 144. 1840.[3]

Etimoloxía

Retama: nome xenéricu que deriva de Retáma, -ae f. – del árabe andalusí ratama (ár. cultu ratam); castellán: retama f. = nome de non poques genísteas, como les retamas puramente diches –Retama monosperma (L.) Boiss., R. sphaerocarpa (L.) Boiss. y R. raetam (Forssk.) Webb– y especies varies de los xéneros Cytisus L., Genista L. y Spartium L.[4]

monosperma: epítetu llatín que significa "con una sola grana".[5]

Sinonimia
Citoloxía

Númberos cromosomáticos de Retama monosperma (Fam. Leguminosae) y táxones infraespecificos: 2n=48[6][7]

Sinonimia
  • Retama rhodorhizoides Webb & Berthel.[8]
  • Lygos monosperma (L.) Heywood in Feddes Repert. 79: 53 (1968)
  • Genista monosperma (L.) Lam., Encycl. 2: 616 (1788)
  • Spartium monospermum L., Sp. Pl. 708 (1753)
  • Spartium clusii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 290 tab. 16, fig. 3 (1843)
  • Retama webbii (Spach) Webb, Otia Hispan. ed. 2 24 (1853)
  • Spartium webbii Spach in Ann. Sci. Nat., Bot. ser. 2 19: 291 tab. 16, fig. 4 (1843)[7]

Nome común editar

Nun hai conseñaos nomes comunes n'asturianu pa esta especie.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Retama monosperma en Flora Vascular
  2. Alkaloids from Retama monosperma ssp. eumonosperma. Touati D, Allain P, Pellecuer J, Fkih-Tetouani S and Agoumi A, Fitoterapia, 1996, volume 67, number 1, pages 49-52, INIST-3027852
  3. «Retama monosperma». Tropicos.org. Xardín Botánicu de Missouri. Consultáu'l 14 de marzu de 2014.
  4. En Flora Vascular
  5. N'Epítetos Botánicos
  6. Algumas contagens de cromosomes nos xéneru Genista L. y Cytisus L. Santos, A. Bol. Soc. Brot. ser. 2 19: 519-521 (1945).
  7. 7,0 7,1 «Retama monosperma». Real Xardín Botánicu: Flora Ibérica. Consultáu'l 11 d'avientu de 2010.
  8. Retama monosperma en EOL
  • Voyage botanique dans le midi de l'Espagne 2:144. 1840
  • USDA, ARS, National Genetic Resources Program. Germplasm Resources Information Network - (GRIN) [Data from 07-Oct-06]. [1]

Bibliografía editar

  1. Greuter, W. et al. (Eds.) (1989) Med-Checklist Vol. 4 (published)
  2. Viciosu, C. (1953) Genisteas Espaniolas 2. Min. de Agric. Madrid Non. 72
  3. Polunin, O. & Smythles, B.Y. (1973) Fls. of South-West Europe. Oxford Univ. Press
  4. Polunin, O. (1969) Flowers of Europe.O.O.P.
  5. Chittenden, F.J. (1951) The RHS Dictionary of Gardening II. Oxford Univ. Press
  6. Chen, Te-chao & Wu, Te-lin (1986) Typed Script (MO) 14pp Enumeration Chinese Caesalpinioideae
  7. Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
  8. Heywood, V.H. & Ball, P.W. (1968) Leguminosae. In: Flora Europaea Vol. 2. ed. Tutin, T.G. et al.
  9. Pignatti, S. (1982) Flora Italica. Edagicole, Bologna.
  10. Burkart, A. (1952) Acme Agency, Buenos Aires 569 pp Les Lleguminoses Arxentines
  11. Quezel, P. & Santa, S. (1962) Nouvelle flore de l'Algerie et des regions desertiq. merid. 1
  12. Negre, R. (1961) Petite flore des regions arides du Maroc occidentale. 1. CNRS.
  13. Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part.
  14. Dominguez, Y. (1987) Pap. in Flora Vasc. de Andalucia Occ. Ketres, Barcelona #
Polunin, O. (1976) Trees and Bushes of Europe. Oxford Univ. Press
  1. Parodi, L.R. (1987) Enciclop. Arxentina de Agr. y Jard. (3rd Ed.) Acme: Buenos Aires

Enllaces esternos editar