Reus

conceyu de la provincia de Tarragona

Reus ye una ciudá española allugada en Cataluña, na provincia de Tarragona. Ye la capital de la comarca del Baix Camp y forma parte del área metropolitana denomada Campu de Tarragona.

Reus
flag of Reus (en) Traducir coat of arms of Reus (en) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Bajo Campo (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcaldesa de Reus Sandra Guaita Esteruelas
Nome oficial Reus (ca)[1]
Nome llocal Reus (ca)
Códigu postal 43200–43206
Xeografía
Coordenaes 41°09′18″N 1°06′31″E / 41.15487°N 1.10871°E / 41.15487; 1.10871
Reus alcuéntrase n'España
Reus
Reus
Reus (España)
Superficie 52.8 km²
Altitú 117 m[2]
Llenda con Tarragona, Vila-seca, Constantí, La Canonja, La Selva del Camp, Riudoms, L'Aleixar, Castellvell del Camp y Almoster
Demografía
Población 108 479 hab. (2023)
- 50 415 homes (2019)

- 53 958 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Bajo Campo (es) Traducir
100% de Camp de Tarragona
13.19% de provincia de Tarragona
1.4% de Cataluña
0.23% de España
Densidá 2054,53 hab/km²
Viviendes 545 (1553)
Más información
Fundación 1833
Prefixu telefónicu 977
Estaya horaria UTC+01:00 (horariu estándar)
UTC+02:00 (horariu de branu)
Llocalidaes hermaniaes
reus.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Allugamientu editar

 
Llocalización de Reus, Tarragona.

Atopar a una altitú ente 114 y 142 metros sobre'l nivel del mar y falta unos 14 km de la capital, Tarragona. La so población ye de 103 194103 194 habitantes ( homes:50.011 y muyeres:53.183)(INE 2015).

Dos antigües villes formen parte del actual conceyu de Reus: El Burgar y Mascalbó. Bien d'antiguo tamién fueron villes dixebraes *La Boella (*anguaño nel términu municipal de La Canonja), Rubió y Comer d'Ulldemolins.

L'Aeropuertu de Reus, que s'atopa asitiáu ente los términos municipales de Reus y Constantí, ufierta vuelos regulares tol añu con delles ciudaes europees, la frecuencia de los cualos amóntase mientres el periodu branizu.

Toponimia editar

L'orixe del nome, ye una derivación de la pallabra llatina que designaba al encruz de caminos (Reddis).[ensin referencies]

Clima editar

   Parámetros climáticos permediu de Reus  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 13.8 15.0 16.7 18.4 21.5 25.4 28.7 28.8 25.9 21.7 17.2 14.7 20.7
Temperatura mínima media (°C) 4.0 5.1 6.6 8.4 11.9 15.7 18.6 19.3 16.5 12.3 7.6 5.2 10.9
Precipitación total (mm) 38 23 35 40 60 38 15 51 77 65 49 40 504
Díes de precipitaciones (≥ 1 mm) 4 3 4 6 6 4 3 4 5 5 4 4 51
Humedá relativa (%) 72 69 68 67 69 66 65 70 73 75 74 74 70
Fonte: Axencia Estatal de Meteoroloxía[3]

Historia editar

Persones destacaes editar

 
Reus, monumentu a Juan Prim.

Dolores Compte, política * Gabriel Ferraté Pascual, Inxenieru y rector fundador de la UPC y de la UOC.

  • Lluis Pascual, dramaturgu.

Hidrografía editar

Nel términu municipal de Reus nun s'atopa nengún ríu. Los principales ribayos (rieres) son los de l'Abeurada, Cinc Ponts, Roquís, la Boella, Escorial y Pedret y les Rieres de la Quadra (que vien del conceyu vecín d'Almoster), de la Selva, de Maspujols y del Pi del Burgar.

El conceyu editar

El centru neurálxicu de la ciudá constituyir tres places, xuníes por dos calles d'intensa actividá comercial y social. La mayor de los trés, la Plaza de la Llibertat, foi remocicada en 2003 y ye utilizada davezu pa esposiciones o feries rellacionaes con productos típicos de la zona, como l'aceite, el vinu o los frutos secos. La cai Llovera xune esta plaza cola plaza de Prim, históricamente considerada'l centru de la vida social de Reus, y sede mientres munchos años de la Rula de Contratación. Nella atópase tamién el mayor de los dos teatros clásicos con que cunta la ciudá, el Teatre Fortuny. La cai Monterols xune de la mesma esta plaza cola tercera de les mentaes, la Plaza del Mercadal (llamada asina porque nella allugábase históricamente'l mercáu de la ciudá). Na Plaza del Mercadal atópase l'edificiu del Conceyu, según tamién l'edificiu modernista más emblemáticu de la ciudá, la Casa Navàs. El nucleu antiguu, del que formaríen parte les places de Prim y Mercadal, pero non la de la Llibertá, ta allugáu ente los Arrabaldes de Robuster, de Sant Pere, de Jesús, de Martí Folguera, del Pallol y de Santa Anna, zona conocida como "Tomb de Ravals". Los dos calles piatonales antes mentaes, Monterols y Llovera, formen la exa comercial de la ciudá y, xunto al "Tomb de Ravals", dan a Reus un marcáu calter comercial.

Un nucleu más modernu ta dientro del perímetru de Rir Miró, Avenida Sant Jordi, Carrer Dr. Robert, Pasio Matu, Paséu Sunyer, Plaza de les Oques, Paséu Prim, Plaza Pastoreta, Avenida La Salle, Avenida Pere'l Cerimoniós y Riera d'Aragón. Más allá d'estes llendes la ciudá ta n'espansión.

La comisaría de los Mossos d'Esquadra ta allugada de primeres de l'avenida de Falset; los xulgaos, próximos al centru comercial Carrefour (onde hai un hotel NH y múltiples oficines), na avenida Marià Fortuny; y la Guàrdia Urbana na Avenida Marià Fortuny tamién, xunto al Club Natació Reus Ploms. Esisten aparcamientos municipales na Plaza de les Oques, Plaza de la Llibertat, Plaza Prim, Plaza Pastoreta, Centru Comercial La Fira y Plaza del Baluard.

Equipamientos editar

Reus tien diecisiete guarderíes o parvularios, venti centros d'educación primaria públicos, diez de secundaria, tres centros universitarios de la Universidá Rovira i Virgili (URV): la facultá de Ciencies Económiques y Empresariales, la Escuela Téunica Cimera d'Arquiteutura de Reus, y la Facultá de Medicina y Ciencies de la Salú. Amás tien el Centru d'Estudios Cimeros de l'Aviación (CESDA) adscritu tamién a la mesma Universidá Rovira i Virgili, y asitiáu en terrenes del Aeropuertu de Reus. Hai tamién escuela d'arte y diseñu, Escuela Oficial d'Idiomes, escuela d'adultos, y el Centru d'Arts Escèniques de Reus (CAYER), onde se faen adautaciones d'obres teatrales, y créanse espectáculos, que pueden ser estrenaos y representaos en Reus o n'otres ciudaes.

Amás la llocalidá tien teatros: Fortuny, Teatru Bràvium, Bartrina.

Hai un muséu (Museo Salvador Vila-seca) y dos archivos (l'hestóricu comarcal y l'alministrativu notarial). Hai tamién seis sales d'arte. Cuenta con un centru d'interpretación sobre Antoni GaudíRiudoms llamáu Gaudí Centre, asitiáu na Plaza del Mercadal.

 
Gaudí Centre na plaza del Mercadal de Reus.

La biblioteca principal ye la biblioteca central de Reus Xavier Amorós construyida nel antiguu mataderu públicu. Tamién esiste la biblioteca del Centru de Llectura, pero namái pa socios. Adicionalmente hai cuatro pequeñes biblioteques nos centros cívicos de los distritos.

Tocantes a la música atópase la entidá del Orfeón Reusense dedicada al cantar coral, amás esisten dos docenes de bandes de música, coblas y gralles, y la mesma cantidá de colles de la fiesta mayor y d'Antroxu. Los centros d'esparcimientu son 10.

Nel ámbitu del deporte, Reus cuenta con 6 campos de fútbol, El del Distritu V (Barrio Montserrat) (Verde Artificial), 2 nel del Reus Deportiu (1-verde natural y 1-artificial), el de La Pastoreta (verde artificial), el Mas Iglesias (anguaño instalándose verde artificial) y el del Reddis (verde artificial). Nel 1992 inauguróse'l Pabellón Olímpicu (onde s'apostaron delles pruebes olímpiques de ḥoquei sobre patinos), y apocayá les Piscines Municipales.

Pueden alcontrase tres mercados, el Central, el del Carrilet y el de la Mancomunidá de Tarragona(Mercat del camp), esti postreru, na llende ente Reus y Tarragona, pa mayoristas.

Finalmente siete partíos políticos tienen see abierta: PSUC-viu, CDC, UDC, ERC, ICV-EUiA, PSC, PPC, CORI. Anque funcionen otros ensin see (PSAN, Maulets, PCC). Los sindicatos representaos son seis: CCOO, CONC, CGT, UXT, USU y Xunió de Pagesos.

En payares del 2015, inauguróse'l centru comercial La Fira, con trés plantes de comerciu, una de restauración con una amplia terraza, según dos parquings. Dichu centru comercial contién firmes tales como Zara, Mangu, Bershka, H&M, Tagliatella, etc. N'avientu del 2016 confirmóse l'apertura na Fira d'una sala multicines.

Fiestes llocales editar

La Fiesta Mayor de Reus ye San Pedro, el 29 de xunu. Amás el 25 de setiembre celebra la fiesta de La nuesa Señora de la Misericordia. Unu de los actos más carauterísticos y populares de la fiesta mayor ye la llamada "tronada", que consiste nuna serie de 29 pequeños morteros ("masclets") y entrepolaos ente ellos fuertes "truenos" o petardos dispuestos en ringlera pel suelu y dando la vuelta a la Plaza del Mercadal (del conceyu) xuníos por un regueru de pólvora trazáu a mano. Ésta termina nun cuadráu final delantre de la casa consistorial faciendo un dibuxu con pólvora, más truenos y 4 "masclets" más.

Otres fiestes destacaes son l'Antroxu y la fiesta de la Ida a l'Antigua escontra Salou. Munchos barrios del conceyu tienen les sos propies fiestes.

Conceyu editar

 
La plaza Mercadal col conceyu al fondu.

Actual distribución del Conceyu

Partíos políticos nel Conceyu de Reus
Partíu políticu Conceyales
Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) - CiU
7
Candidatura d'Unitat Popular (CUP)
6
Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
4
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC)
4
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
2
Partit Popular (PP)
2
Ara Reus
2

Población editar

 
Cai de la font, con vistes a la Prioral de Sant Pere, Reus.

Dende 1857 hasta 1910 foi la segunda ciudá de Cataluña, tres Barcelona, pero la so importancia como centru de la provincia decayó en beneficiu de Tortosa y más tarde de Tarragona. La población apenes aumentó pasando de los 30.266 de 1920 a los 35.950 de 1950.

Dende entós volvió amontar se notablemente, pasando de 41.014 habitantes en 1960 a los 107.2011 en 2012 (la llende de los 100 000 foi superáu en 2005). La emigración, sobremanera de Marruecos, fixo crecer la población y fai de Reus la cuarta llocalidá de Cataluña más poblada por emigrantes de relixón musulmana principalmente nun 9%; la mayoría de los musulmanes son de la etnia bereber de la zona del Rif.

Xeografía editar

  • Altitú: 125 metros.
  • Llatitú: 41º 09' N
  • Llargor: 1º 06' Y

Bandera editar

La primer bandera de Reus iguar en seda en 1774 y tuvo n'usu hasta 1943. La bandera yera coloráu carmesí col escudu nel centru.

En 1943 el colloráu paez que s'acomuñar a la izquierda qu'acababa de ser ganada na guerra civil (1936-39) y por ello foi camudada[ensin referencies]. Como l'escudu históricu yera una rosa heráldica en campu de plata la nueva bandera foi blanca con una rosa heráldica nel centru. Dende 1943 hasta l'actualidá usáronse diverses variaciones menores de la rosa, ensin variar l'aspeutu xeneral de la bandera.

Anguaño la rosa tien una nueva versión tomada del emblema oficial del pueblu. Como l'emblema ye oficial supónse que la bandera tendría de selo, pero nun consta que tea aprobada oficialmente pola Xeneralidá de Cataluña. El Conceyu usar en tolos actos pero nun confirmó que fuera reconocida oficialmente.

Comerciu editar

La llocalidá destaca pola so tradición comerciante y poles sos tiendes y comercios de categoría y convirtióse nel segundu referente comercial de la provincia, por detrás de la capital, Tarragona.

Los díes cercanos al 25 de xunetu (Santiago o San Jaime) celébrase la feria, d'antiguo dedicada al ganáu pero anguaño cola presencia de munchos sectores.

La Fira de Mostres (EXPROREUS) celebrar nel Pabellón de Feries y Congresos, ta asitiada nel Tecnoparc, zona empresarial asitiada ente les carreteres de Tarragona y l'autovía de Bellissens. Información detallada de tolos actos na so páxina web: www.firareus.com

El mercáu celebra los llunes y sábados nel Mercáu Central.

La rula de contratación de los frutos secos na Plaza del Xeneral Prim, nun edificiu de la Caixa d'Estalvis de Tarragona, cerrar nel 2004.

Edificios singulares editar

 
Casa Navàs

.

  • Palaciu Bofarull (sede del Consevatorio de Música).
  • Palaciu de los Marqueses de Tamarit (Centru de Llectura).
  • Casa Navàs, arq. Domènech i Montaner, na Plaza Mercadal.
  • Institut Pere Mata (1897-1912), arq. Domènech i Montaner; na ctra. Instituto Pere Mata, 1; partida de Monterols.
  • Casa Cochs, na Cai Prat de la Riba.
  • Cal Boule, nel Raval de Santa Ana.
  • Casa Rull (antiguu Museu Prim-Rull, sede del Institutu Municipal d'Aición Cultural, IMAC), na cai de San Juan.
  • Casa Gassull, na Cai de San Juan.
  • Casa Serra, na Carretera de Castellvell del Camp.
  • Campanariu de la Prioral de San Pedro, na Plaza de San Pedro.
  • Castell del Cambrer, anguaño reformáu, na Plaza del Castillo.
  • Bancu d'España, nel Raval de Santa Ana, anguaño Museu Salvador Vila-seca.
  • El Conceyu, na Plaza Mercadal.
  • Diverses cases de la ruta del Modernismu, destacando principalmente los pabellones del hospital universitariu, Instituto Pere Mata, construyíu ente 1897 y 1912 como hospital psiquiátricu.

[[Escoles Prat de la riba(escuela inagurada en 1917 y construyida en 1911. modernistes

Gastronomía editar

L'Ablana de Reus que la so producción actual de l'ablana de Reus concentrar na provincia de Tarragona. El so comerciu regular na rula de Reus yá dende'l sieglu XIII. Trátase d'un frutu tradicionalmente integráu na dieta mediterránea de distintes formes, yá sía como aperitivo, como ingrediente de múltiples recetes y bébores o como elementu esencial de la industria confitero. La D.O. Ablana de Reus foi reconocida en 1997. La so presentación nel mercáu ye variada: con pulgu, con granu enteru -tamién conocida como ablana descascarillada o ablana en granu-, y tostada.

Bebíes editar

El plim que se trata d'un amiestu de zusmios de frutes. Ye una bébora típico de Reus. El Plim fabricar dende 1928, cuando'l señor Joan Gili empezó a comercializala. El nome provién, según les males llingües, de la respuesta d'unu de los comerciales de la empresa cuando s'empezar a fabricar. Según cúntase, al pidi-y qué nome se -y podría poner a la bébora, ésti contestó: "¡A mi, Plim...!".

El vermú tien una gran tradición na ciudá. En 1957, fúndase Vermuts Miró en Reus. Col vermut ellabórase'l masclet; esta bébora, típica de la fiesta mayor de Reus, ye un amiestu de vermut y plim. Anguaño ye la bébora oficial de la fiesta mayor. L'almendrina, otru productu típicu, ye una lleche d'almendra que puede utilizase como edulcorante, bebida caliente o bébora frío.

Monumentos editar

Queden bien poques fontes: la de la Plaza del Sangre (de 1779), la de Neptunu, na Plaza del Víctor (de 1789), y la de Hércules na Plaza del mesmu nome (datada en 1857).

Fontes ornamentales son les del Neñu de les Oques (na Plaza de les Oques), Triptòlem (Plaza Juan Rebull) y la de la Plaza de la Canal (al llau de la estación d'autobuses).

Hai tamién fontes nes estatues de la Pastoreta (Plaza Pastoreta) y de Mariano Fortuny (Plaza de la Llibertá). Otres estatues ensin fontes son la de Prim (Plaza del Xeneral Prim) y la del Condesito (na Plaza Mariano Fortuny, xunto al edificiu de La Caixa).

Curiosamente, nun esiste nengún monumentu a la figura heroica ensin dala dulda más conocida en toa España y natural de Reus: Agustina d'Aragón.

Deportes editar

L'equipu Reus Deportiu de ḥoquei patinos ye'l máximu referente deportivu de la ciudá. Ganó, ente otros munchos títulos, ocho Copes d'Europa (la postrera, en 2017) y el Mundial de Clubes (2009).

El Reus Deportiu tamién tien una seición de patinaxe artísticu onde'l grupu grande compitió l'añu 2011 en Nueva Zelanda el mundial de patinaxe artísticu y ganó'l títulu de Campeones del Mundu, y el grupu xuvenil en 2014 y en 2017 fueron los campeones d'Europa.

L'equipu llocal de fútbol, el Club de Futbol Reus Deportiu, compite anguaño na Segunda División. Tamién cabo destacar el C.N.Reus Ploms, otru club históricu de Reus y que n'hockey patinos destacar por tar dellos años en división d'honor. Esti club siempres tuvo escelentes atletes, destacando en natación y n'atletismu.

En Reus acaldía prauticar más el fútbol sala. Na actualidá l'equipu referente nel fútbol sala ye'l Mare Molas Reus CFS que milita en 3ᵉʳ División Nacional.

El Club Esportiu Legna Reus foi creáu nel añu 2005 y compite en fútbol sala, xeneralmente na Federación de Fútbol. Tamién participó na Federación Catalana de Fútbol Sala.

La O.D. Inmaculada fundir nel añu 1983, el Llocal Social del club ye'l Mesón el Quixote que s'atopa nel Barriu Inmaculada de Reus.

La Associació Esportiva Reus Futsal Club fundáu en 2007, con escuela de fútbol sala base y primer equipu compitiendo na Preferente Catalana.

La seición de Fútbol Sala del Club Esportiu Despertaferro con un equipu senior masculín compitiendo xeneralmente en 1ª provincial y un equipu femenín.

L'equipu Reus Xunió CFS, fundáu en 2010, compite en tercer división territorial.

L'equipu Steaua de Grifu, fundáu en 2013, nun compite a nivel federativu, pero sí en torneos locales.

Los Reus Imperials, equipu fundáu en 1989, pertenez na serie A de la Lliga Nacional de Fútbol Americano, en ganando en 2015 el títulu de la serie B y consiguir asina l'ascensu. Na so segunda temporada na máxima categoría del Fútbol Americano español consigue llegar a la final.

Ciudaes hermaniaes editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «Valores medios midíos nel observatoriu de Reus/Aeropuertu (1971-2000).». Aemet. Archiváu dende l'orixinal, el 20 de xunetu de 2011. Consultáu'l 31 d'avientu de 2010.

Enllaces esternos editar