Rexón de Bruxeles-Capital

rexón belga
Artículu revisáu

La Rexón de Bruxeles (en francés: «Région Bruxelloise» y en neerlandés: «Brussels Hoofdstedelijk Gewest») ye una de les trés rexones que componen Bélxica. La so capital ye la ciudá de Bruxeles y compónse d'otros 18 conceyos.

Rexón de Bruxeles-Capital
flag of the Brussels-Capital Region (en) Traducir
Alministración
PaísBandera de Bélxica Bélxica
ISO 3166-2 BE-BRU
Tipu d'entidá rexón de Bélxica
Capital Bruxeles
Minister-President of the Brussels-Capital Region (en) Traducir Rudi Vervoort
Nome oficial Région de Bruxelles-Capitale (fr)
Brussels Hoofdstedelijk Gewest (nl)
Region Brüssel-Hauptstadt (de)
Nome llocal Bruxelles (fr)
Brussele (wa)
Brussel (nl)
Brussel (vls)
Brussel (li)
Brusselle (pcd)
Llingües oficiales neerlandés
francés
División
Xeografía
Coordenaes 50°50′48″N 4°21′09″E / 50.8467°N 4.3525°E / 50.8467; 4.3525
Superficie 161.38 km²
Llenda con Brabante Flamencu y Rexón Flamenca
Altitú media 13 m
Demografía
Población 1 218 255 hab. (2020)
Densidá 7548,98 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Dominiu d'Internet .brussels (en) Traducir
Fundación 12 xineru 1989
be.brussels
Cambiar los datos en Wikidata

La Rexón tien una superficie de 161,38 km² y una población d'aproximao 1 185 800 habitantes, lo que supón un 5 % de la superficie y un 8 % de la población belga.

Esta rexón, billingüe según los estatutos municipales, ta habitada por belgues que pertenecen a les dos principales comunidaes llingüístiques del país: la comunidá francesa y la comunidá flamenca. Envalórase que 50% de la población bruxelense ye francófona pol orixe de la so llingua materna, 10% flamenca y 40 % falen otres llingües. El francés ye emplegáu de manera habitual como «llingua franca».

Por causa de la presencia nel so territoriu de numberoses instituciones internacionales, alcuéntrase igualmente ente les concentraciones más importantes d'habitantes nacíos d'otros países de la Xunión Europea. A esto súmense numberosos inmigrantes procedentes del Magreb (especialmente de Marruecos) de Turquía, d'América, d'África (especialmente de la República Democrática d'El Congu, antigua colonia belga) y d'Europa central, faciendo de la Rexón un conxuntu cosmopolita y multicultural.

Historia editar

El 18 de xunu de 1989, per primer vegada, los bruxelenses escueyen direutamente a los sos representantes rexonales. Bruxeles constitúi dende entós una rexón autónoma, comparable a les rexones de Flandes y la Rexón Valona.

Composición editar

 

La rexón compónse de 19 conceyos (communes, gemeenten): Bruxeles, que s'atopa nel centru, y al so alredor los 18 restantes. Los 19 conceyos son (col códigu postal):

  1. Anderlecht (1070)
  2. Auderghem (1160)
  3. Berchem-Sainte-Agathe (1082)
  4. Saint-Josse-ten-Noode (1210)
  5. Etterbeek (1040)
  6. Evere (1140)
  7. Koekelberg (1081)
  8. Ganshoren (1083)
  9. Ixelles (1050)
  10. Jette (1090)
  11. Forest (1190)
  12. Molenbeek-Saint-Jean (1080)
  13. Saint-Gilles (1060)
  14. Bruxeles (1000, 1020, 1120, 1130, 1040, 1050)
  15. Schaerbeek (1030)
  16. Uccle (1180)
  17. Watermaal-Bosvoorde (1170)
  18. Woluwe-Saint-Lambert (1200)
  19. Woluwe-Saint-Pierre (1150)

Situación llingüística editar

 
Idiomes falaos nel llar (2013 — estimaciones)[1]
     Francés     Neerlandés y francés     Neerlandés     Francés y otru idioma     Otros idiomes

La rexón de Bruxeles-Capital estrémase de les otres dos pol so billingüismu oficial: el francés y el neerlandés, que son d'usu obligáu en tolos servicios públicos (alministraciones, hospitales, policía...). De facto, el francés ye llargamente mayoritariu na población (95,55%), debíu tanto al deprendizaxe na escuela como al fluxu migratoriu dende países francófonos.[2]

Acordies cola llingua falada nel llar polos habitantes, la distribución ye la siguiente:

  • Francés: 38%
  • Neerlandés: 5%
  • Billingüe francés/neerlandés: 17%
  • Billingüe francés/otru idioma: 23%
  • Otros idiomes: 17%

La distribución de llingües correutamente falaes na práutica pola población sería la siguiente:

  • 95,55% de la población fala francés.
  • 35,40% de la población fala inglés.
  • 28,23% de la población fala neerlandés.
  • 7,39% de la población fala español.
  • 6,36% de la población fala árabe.
  • 5,72% de la población fala italianu.
  • 5,56% de la población fala alemán.
 

Históricamente Bruxeles ye una ciudá flamenca na que l'idioma popular yera'l neerlandés, pero nel sieglu XIX al igual qu'en práuticamente toa Europa, la nobleza y l'alta burguesía falaba francés. Cuando Bélxica independízase, les clases dirixentes escueyen el francés como llingua oficial del país, suponiéndolo un idioma más cultu y avanzáu. Esta decisión va causar darréu un conflictu llingüísticu entá pendiente d'iguar.

En Bruxeles, au s'establez la corte, tola burguesía convirtióse en francófona y tamién gran parte de la población deprende'l francés p'ameyorar les sos probabilidaes de promoción. Darréu Bélxica reconoz como oficial l'idioma neerlandés y en marcando una frontera llingüística, Bruxeles como capital tantu de Valonia como de Flandes ye declarada oficialmente billingüe, anque de facto el francés va siguir siendo mayoritariu.

Anguaño los habitantes de Bruxeles viven el billingüismu y la predominancia del francés d'una forma bastante más natural que los políticos que los representen[3] y conviven instituciones francófones, neerlandófones y billingües ensin grandes problemes.

Referencies editar

  1. Janssens, Rudi (2013). BRIO-taalbarometer 3: diversiteit als norm (pdf), Brussels Informatie-, Documentatie- en Onderzoekscentrum. Consultáu'l 26 mei 2015.
  2. L’usage des langues à Bruxelles et prestar du néerlandais (Brussels studies. nº 13, 7 de xineru de 2008)
  3. El 15 de xunetu de 2008 el primer ministru Leterme presenta la so dimisión, ente otres razones, tamién pola imposibilidá de solucionar el conflictu llingüísticu en dellos conceyos qu'arrodien Bruxeles.

Enllaces esternos editar

Oficiales

Non oficiales