Reximientu de Candás y Lluanco

El Reximientu de Candás y Lluanco entamar n'Uviéu en xunetu de 1808, en plena Guerra de la Independencia. El mandu recái nel coronel Juan González Cienfuegos, Conde de Peñalba (perteneciente a la familia homónima qu'había monopolizado los cargos públicos de Lluanco nos sieglos anteriores). La mayor parte de los homes del reximientu son vecinos de los conceyos de Gozón y Carreño, anque a lo llargo de la so esistencia va recibir reemplazos d'Illas, Castrillón, Ribeseya, Cabranes, Corvera y Llanera. Orixinariamente, componer de diez compañíes, con un total de 748 infantes y 30 oficiales.

Reximientu de Candás y Lluanco
Direición España
Cambiar los datos en Wikidata

Participaciones editar

La primer batalla en que tuvo presente llibró los díes 10 y 11 de payares de 1808 en Espinosa de los Monteros (Burgos). El reximientu pierde más de 340 homes y vese forzáu a retirase al traviés de Cantabria. En La Pola Siero, el xeneral Ballesteros reorganiza les tropes. A empiezos de 1809 Ballesteros entama una ofensiva que lu lleva a recuperar la llinia defensiva de Colombres. En mayu de 1809, el mariscal francés Ney dirixe una rápida contraofensiva que se salda cola derrota de los asturianos. El cuerpu retirar hasta Val de Burón, tres un infructuosu intentu de resistencia en Cuadonga. En xunu, les tropes tán recompuestes y participen en tomar de Santander, que s'amosó fugaz. El 11 de xunu l'exércitu asturianu ye arolláu polos franceses de Bonet, y el mesmu Ballesteros fuxe a Xixón. Va Ser un guerrilleru, Juan Díaz Porlier El Marquesito, quien reorganize a los ástures en Medina de Pomar (Burgos). En xunetu, el Reximientu de Candás y Lluanco integrar na nueva III División del Exércitu de la Izquierda sol mandu de Ballesteros. Mientres el mes d'agostu asoceden los combates nel valle de Turón. Ellí llógrase una victoria frente al Reximientu 120 francés. A esta victoria sígenlu los fracasos del intentu de toma de Zamora y l'ataque a Alba de Tormes.

En 1810, el Reximientu participa en combates en Zalamea la Real y Aracena. El 19 d'agostu Ballesteros decide unviar de vuelta el reximientu a Asturies. Al so regresu, va integrar los llamaos Cuadros Asturianos, xunto colos reximientos de Cuadonga y Villaviciosa, ocupándose del reclutamiento n'Asturies y Galicia. A partir d'entós formen el 2º Reximientu d'Asturies. Per estos díes sumaba 840 homes.

Por fin llega'l tiempu de les victories, tres mil vicisitud y apulmonamientos. En 1812, colos franceses n'escorribanda, pasa a formar parte de la División de Llugo y en payares amestar a les fuercies d'Asturies p'atacar a los franceses nel Narcea y ganalos.

En 1813 integrar na División del xeneral Bárcena. El 30 de mayu, a les órdenes de Wellington participa na campaña de Castiella la Vieya al traviés de La Llébana, Vizcaya, Álava y Guipúzcoa. Ente los distintos enfrentamientos cúntense'l 21 de xunu na batalla de Vitoria, el 31 d'agostu na de San Sebastián y a partir de 1814 nel sitiu de Bayonne. Tomar d'esta ciudá'l 12 d'abril de 1814 y la ocupación de Toulousse van ser los postreros fechos d'armes del Reximientu de Candás y Lluanco. El 23 de xunu de 1816, el xeneral Cienfuegos entrega nun actu simbólicu la bandera del Reximientu en Candás y ésti queda disueltu. Terminaba asina un periplu de 5 años al traviés de los más diverses paraxes españoles y franceses.

Bibliografía editar

  • La información pa la redaición del presente artículu estrayer del llibru Gozón, El llibru del Conceyu, de Celso Díaz, Alejandro García ya Iván Muñiz.

Referencies editar

Enllaces esternos editar