Ruenes

parroquia del conceyu d'El Valle Altu de Peñamellera (Asturies)

Ruenes[2] ye un llugar y una parroquia del conceyu asturianu d'El Valle Altu de Peñamellera. La so parroquia s'esparde per 10,95 km²[3], y nella viven 108 hab. (2017)[4].

Ruenes
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu El Valle Altu de Peñamellera
Partíu xudicial Llanes
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Códigu postal 33576
Xeografía
Coordenaes 43°19′54″N 4°44′31″W / 43.33162°N 4.74181°O / 43.33162; -4.74181
Ruenes alcuéntrase n'Asturies
Ruenes
Ruenes
Ruenes (Asturies)
Superficie 10.95 km²
Altitú 294 m[1]
Llenda con Alles, Trescares, Cáraves, Rozagás, Purón, Llanes y Arenas
Demografía
Población 108 hab. (2017)
Porcentaxe 20206.36% de El Valle Altu de Peñamellera
10.68% de provincia d'Asturies
10.68% de Principáu d'Asturies
0.23% de España
Densidá 9,86 hab/km²
Viviendes 133 (2001)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Ruenes tien tres cases sollariegues: "La Portilla" y "La Torre", con escudos nobiliarios de los Mier; y, nel barriu La Collá, "El Palación", con escudos de los Mier, los Estrada y los Noriega. Tamién destaquen la ilesia parroquial de Ruenes, del sieglu XVI; la capiella Samartín, anguaño argayada, n'El Cau; la capiella Santana, anguaño desaparecida, en La Collá; y la capiella d'El Ríu, d'orixe medieval, magar que nesta dómina pue datase como del sieglu XVI. Ye precisamente nesi barriu d'El Ríu ú se celebra una romería n'honor de la Virxe del Monte al caberu d'agostu. La otra fiesta celébrase nel nuedu principal (Ruenes) el 15 d'agostu y ta dedicda a la Virxe de l'Ascensión. En cuantes a l'arquiteutura de los sieglos XIX y XX, son destacables delles cases de calter indianu o señoriales, principalmente en Ruenes, como Villa Elena, pero tamién nos barrios de Tresendín y La Pesa.

Mención aparte merez la bayura de molinos qu'había na parroquia y que s'esparcen pelo llargu de los abondantes ríos que, dende los pies del Cuera, baxen con fuercia hasta'l ríu Ḥana. Güei tovía puen vese abondo d'ellos, magar que'l so estáu seya ruinosu.

La bebida típica ye la sidra. Pa ellaborala Ruenes tien dellos llagares d'usu comunal o familiar, magar que munchos menos de los qu'esistíen nes dómines pasaes.

El deporte por escelencia son los bolos. En Ruenes xuégase la modalidá palma (o birle), magar que con regles distintes al restu los pueblos, y ello porque ta xusto nel llugar onde s'amiesten esta modalidá y la cuatriada. Esisten dos boleres, una en Ruenes y otra n'El Ríu.

Nos sieglos XIX y XX esplotáronse los yacimientos de fierro que salpiquen les cuestes del Cuera y que ya veníen usándose dende, polo menos, el sieglu XVIII. En 1970 cesó del tou l'actividá minera dexando una güelga imborrable tanto nel paisaxe físicu como na memoria coleutiva de la parroquia. El pieslle de les mines aceleró vertixinosamente la despoblación del pueblu.

Ruenes, dende'l sieglu XIX, foi un sitiu de salida d'emigrantes, primero pa Cuba, EEXX y Méxicu; y, yá na dómina de los años 60, pa zones urbanes asturianes y del restu d'España, pa Europa y tamién p'América (Méxicu principalmente). A resultes d'ello, anguaño tien una población pervieya. Les actividaes más comunes son la ganadería, la construcción y los servicios, sobre tóo la reconversión de cases y cuadres n'hoteles y apartamentos turísticos.

Ruenes nómase la "Capital del Cuera" por ser el pueblu con mayor dominiu de pastos n'esti monte oriental asturianu.

Xeografía editar

Llocalidaes editar

Nᵘ Nome Superficie
(km²)
% superficie
Ruenes
Población % población
Ruenes
Densidá
(hab./km²)


1 Ruenes 10,95 100100% 108, 104 100100% Error d'espresión: Caráuter de puntuación "," non reconocíu.

Sitios editar

  • Las d'Arenas
  • L'Arrabal
  • La Collá
  • Rieña
  • El Ríu Santa María
  • La Usteriza
  • La Casuca
  • El Cau
  • La Feria
  • Ḥeleterandi
  • Ḥana
  • El Pueblu
  • La Reosa
  • La Rotura
  • Rozacanal
  • La Tocia

Referencies editar

  1. Afirmao en: Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
  2. «Espediente colos topónimos oficiales d'El Valle Altu de Peñamellera». BOPA.
  3. (2000) Diccionario Geográfico de Asturias (en castellanu). Uviéu: Editorial Prensa Asturiana, S.A.
  4. padrón municipal d'España de 2017

Enllaces esternos editar