Sant Cugat del Vallès

conceyu de la provincia de Barcelona

Sant Cugat del Vallès ye un conceyu asitiáu na contorna del Vallés Occidental, na provincia de Barcelona, na comunidá autónoma de Cataluña.

Sant Cugat del Vallès
Q20108830 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallés Occidental (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Sant Cugat del Vallès Josep Maria Vallès i Navarro (es) Traducir
Nome oficial Sant Cugat del Vallès (ca)[1]
Códigu postal 08172–08174 y 08195–08198
Xeografía
Coordenaes 41°28′25″N 2°05′07″E / 41.473538°N 2.085244°E / 41.473538; 2.085244
Sant Cugat del Vallès alcuéntrase n'España
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès (España)
Superficie 48.2 km²
Altitú 124 m[2]
Llenda con Barcelona, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, El Papiol, Castellbisbal y Rubí
Demografía
Población 97 530 hab. (2023)
- 44 197 homes (2019)

- 46 809 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallés Occidental (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
1.71% de provincia de Barcelona
1.26% de Cataluña
0.21% de España
Densidá 2023,44 hab/km²
Viviendes 126 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Alba (es) Traducir
santcugat.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Río de Sant Cugat

Tien 89 51689 516 habitantes según cifres oficiales del INE de 2017. Ye'l tercer conceyu más pobláu del Vallés Occidental dempués de les llocalidaes de Sabadell y Terrassa, y l'octavu más pobláu de la provincia de Barcelona.

Xeografía editar

 
Sant Cugat del Vallès nel Vallés Occidental

El términu municipal tien una superficie de 48,32 km² y tien un altor mediu de 124 msnm.

Ta mui cerca de Barcelona, a unos 5 km (dende'l barriu de les Planes), ente la sierra de Collserola y la sierra de Galliners. Sant Cugat llenda con Barcelona, Molins de Rei, El Papiol, Rubí, Sant Quirze del Vallès (Sant Quirze del Vallès) y Cerdanyola (Cerdanyola).

Rubí Sant Quirze del Vallès Cerdanyola del Vallès
Rubí   Cerdanyola del Vallès
El Papiol Molins de Rei y Barcelona Barcelona

Historia editar

 
Monesteriu de Sant Cugat del Vallès.

Escontra'l sieglu IV, nel llugar onde güei s'atopa'l monesteriu de Sant Cugat del Vallès, yá s'atopaba una fortaleza romana, darréu conocida como Castrum Octavianum, que protexía l'encruz de la Vía Augusta cola vía d'Egara (Terrassa) a Barcino (Barcelona). La tradición cristiana asitia nesti llugar onde, nel añu 313 foi martirizado Cucuphas (Cucufato, Cugat en catalán), veníu d'África pa predicar la fe cristiana en territoriu romanu. La construcción del monesteriu nel sieglu IX contribuyó a la crecedera del pueblu mientres la edá media. A principios del sieglu XX, la llegada de los ferrocarriles de Cataluña (en 1917) indució que'l pueblu camudara'l so calter rural por unu más urbanu y branizu, cola creación de dellos nucleos de cases de veranéu. Mientres la República, ente 1936 y 1939 el nome oficial de la población foi Pins del Vallés.[3]

Tres la Transición española, el conceyu acoyó delles instituciones importantes, como los estudios de Televisión Española en Cataluña, la sede del C.A.R. (Centru d'Altu Rendimientu), nel que s'entrenen deportistes d'élite, y la sede del Archivu Nacional de Cataluña.

Como otres poblaciones de Cataluña, Sant Cugat del Vallès tien una peña de castellers propios de la ciudá, els Gausacs.

Símbolos editar

  • L'escudu de Sant Cugat del Vallès definir pol siguiente blasón:
«Escudu embaldosado cortáu: 1º de gules, dos llaves pasaes en sotuer colos dientes escontra riba y mirando pa escontra fora, la d'oru en banda y la d'argén en barra, resaltaes d'un monesteriu de púrpura zarráu de argén; y al 2º, d'oru, cuatro palos de gules. Por timbre una corona mural de ciudá.»[4]

Foi aprobáu'l 27 d'abril de 2001. Apaez nel escudu un monesteriu benedictín, en representación del monesteriu de Sant Cugat, principal edificación del conceyu. La ciudá creció alredor del monesteriu, y tenía la so propia parroquia, la de San Pedro de Octaviano (Sant Pere d'Octavià), polo que figuren los dos llaves de San Pedro tres la imaxe del monesteriu. Los cuatro palos de gules sobre campu d'oru recuerden los privilexos reales que fueron concedíos al llugar, como la posibilidá de celebrar feries y un mercáu selmanal.

  • El conceyu tamién tien oficializáu un emblema como símbolu.[5]

Demografía editar

Na primer década del sieglu XXI Sant Cugat creció cerca de 30.000 habitantes. Nel añu 2000 cuntaba con 52.654 habitantes empadronaos, ente qu'en 2010 la so población ye de 81.901 habitantes, 11.600 d'ellos estranxeros.

La población española creció, pero coles mesmes la población de nacionalidá estranxera tamién creció notablemente. Nel 2000 representaba'l 4,4% de la so población y en 2012 el 13,3%.[6] D'estos 11.070 estranxeros el 46% ye procedente d'América Llatina.

Población estranxera por nacionalidaes
Bolivia 9,7%
Ecuador 9,2%
Francia 8,6%
Italia 7,9%
Alemaña 6,7%
Marruecos 5,1%
Reinu Xuníu 4,8%
Colombia 3,8%
Arxentina 3,4%
Paraguay 3,1%
Perú 2,6%
Restu del mundu 35%

Distritos editar

 
Barrios de Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès ta formáu por cinco distritos. Sant Cugat nucleu, Mirasol, Valldoreix, La Floresta y Les Planes.

El distritu de Les Planes ta estremáu en dos, una parte perteneciente a Sant Cugat y la otra a Barcelona, al distritu de Sarriá-Sant Gervasi.

Llista de población por distritos:

Distritu Habitantes (2017)
60 62760 627
Mirasol
14 77414 774
Les Planes
1290
La Floresta
4553
Valldoreix
8272
Fonte: INE

Llugares d'interés editar

 
Monesteriu de Sant Cugat mientres la nevada de 2010
 
Esterior del mercáu de Pere San

Economía editar

El Conceyu de Sant Cugat del Vallès a 31/12/2014 tenía una delda de 63.929.682,76€. La delda a 31/12/2009 xubía a 68.432.789,05€, ente qu'en 2011 xubía a 77.481.754,89€, el máximu a que llegó mientres la crisis económica. El periodu mediu de pagu del Conceyu n'ochobre de 2015 foi de 22,85 díes.

Sant Cugat cunta con grandes empreses dientro del so conceyu como TVE Cataluña, Banco Sabadell, Hewlett-Packard, Catalana Occidente, Adidas, Nespresso y les farmacéutiques Boehringer Ingelheim, Ferrer y Hoffmann-La Roche,más conocida cómo Roche, según la sede social de Grifols. El sector norte ye onde s'atopen la mayoría d'empreses de Sant Cugat, yá que ta constituyíu como Parque Empresarial Can Sant Joan. Tamién cunta con zones industriales como Can Magí o Can Calopa, anque nun son comparables a los grandes y estensos polígonos industriales de Rubí, Sabadell o Terrassa.

Sant Cugat xunto a les sos ciudaes vecines Rubí y Cerdanyola del Vallès formen el denomináu Catalonia Innovation Triangle (CIT). Los trés ciudaes xunir nun proyeutu pa señalizar de manera conxunta y unificada los polígonos industriales y les zones d'actividá económica de los trés llocalidaes. Trabayar de forma conxunta nestos conceyos p'ameyorar l'accesu, la promoción y el desenvolvimientu económicu d'esta zona del Vallés Occidental, que cunta con 26 polígonos industriales y unes 10.000 empreses.

Sant Cugat cuenta con un parque empresarial de 2.700 empreses y más de 50.000 llugares de trabayu.

Comunicaciones editar

Ferrocarril editar

 
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Plantía:FFCC/CAT Ferrocarriles de la Xeneralidá de Cataluña Llinia Barcelona-Vallés

Plantía:FFCC/CAT Cercanía Barcelona de Renfe Operadora

Sant Cugat cuenta con 8 estaciones de la llinia Barcelona-Vallés de FGC: Les Planes, La Floresta, Valldoreix, Sant Cugat, Mirasol, Hospital Xeneral, Volpelleres y San Juan.

Y namái una de Renfe Operadora: Sant Cugat del Vallès.

Autobús editar

Sant Cugat
  • L1: Mirasol - Nucleu - Riega de Ferrussons
  • L2: Nucli - Colomer - Riega de Ferrussons
  • L3: Les Planes - La Floresta - Estación FGC Sant Cugat
  • L4: La Floresta (Bus Barriu)
  • L5: Les Planes (Bus Barriu)
  • L6: Can San Juan - Can Magí - Can Calders
  • L7: Rbla. del Celler - Coll Favá - Volpelleres - Can San Juan
  • L8: Esade - Estación FGC Sant Cugat
  • L9: Rbla. del Celler - Volpelleres - Centru Comercial
  • L10: Rbla. del Celler - Can Trabal
  • L11: Mirasol - Turó de Can Mates
  • VDX1: FGC Valldoreix - Ruiseñor – Monmany
  • VDX2: FGC Valldoreix – Colonia Montserrat - Mas Fuster – Monmany
  • VDX3: FGC Valldoreix - Rbla. Verdaguer - Can Casulleres - Ruiseñor
Sant Cugat con otros conceyos
  • A4: Sant Cugat - Cerdanyola - Barcelona
  • A6: Sant Cugat - Barcelona (pola Rabassada) - Pl. Lesseps
  • B7: Rubí - Sant Cugat - Cerdanyola
  • B8: Sant Cugat - Rubí – Terrassa - San Quirico
  • MB3: La Floresta-Molins de Rei

Carretera editar

Sant Cugat atópase travesada por trés autopistes, l'AP-7, la B-30, que circula paralela a l'anterior y la C-16, los conocíos túneles de Vallvidrera que dexen llegar hasta'l centru de Barcelona fácilmente. Tamién ta comunicada con Barcelona pela carretera de la Rabassada o la carretera de Vallvidrera .

Dende l'autopista AP-7 puede aportase por ensame de salíes yá que arrodia práuticamente tol norte del conceyu.

Clima editar

  • Temperatura media añal: 14,2 °C
  • Temperatura medio mes de xineru: 6,7 °C
  • Temperatura medio mes d'agostu: 22,9 °C
  • Agües añales: 600 mm

Distinciones editar

  • Vila Florida[7]

Alministración editar

Llista d'alcaldes dende les eleiciones democrátiques de 1979
Mandatu Nome del alcalde Partíu políticu
1979–1983 Ánxel Cases   PSC
1983–1987 Oriol Nicolau   PSC
1987–1991 Joan Aymerich Aroca   CiU
1991–1995 Joan Aymerich Aroca   CiU
1995–1999 Joan Aymerich Aroca   CiU
1999–2003 Lluís Recoder Miralles   CiU
2003–2007 Lluís Recoder Miralles   CiU
2007–2011 Lluís Recoder Miralles (2007-2010)
Mercè Conesa (2010-2011)
  CiU
2011–2015 Mercè Conesa   CiU
2015–Actualidá |

Mercè Conesa

  PDeCAT

Actual distribución del Conceyu

Partíos políticos nel Conceyu de Sant Cugat del Vallès

Partíu políticu
Conceyales
  Partíu Demócrata Européu Catalán (PDeCAT)
11
  Candidatura d'Unitat Popular- CAV - Poble Actiu (CUP-CAV-PA)
4
  Ciutadans - Partit de la Ciutadania (C's)
3
  Esquerra Republicana de Catalunya - Moviment d'Esquerres - Acord Municipal (ERC-MES-AM)
3
  Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa - Entesa (ICV-EUiA-Y)
2
  Partit dels Socialistes de Catalunya - Candidatura de Progres (PSC-CP)
1
  Partit Popular (PP)
1

Educación editar

Institutos editar

  • IES Angeleta Ferrer i Sensat
  • IES Arnau Cadell
  • IES Leonardo da Vinci
  • IES Joaquima Pla i Farreras
  • IES Centre d'Alt Rendiment Esportiu (CAR)

Escueles editar

 
Colexu Xaponés de Barcelona

Públiques (Infantil y primaria)

  • CEIP Pi d'en Xandri
  • CEIP Joan Maragall
  • CEIP Collserola
  • CEIP Pins del Vallès
  • CEIP Catalunya
  • CEIP Ferran i Clua
  • CEIP Turó de Can Mates
  • CEIP La Floresta
  • CEIP L'Olivera
  • CEIP Gerbert d'Orlhac
  • CEIP Ciutat d'Alba
  • CEIP La Mirada Privaes

alcordaes (Infantil, primaria y secundaria)

  • Avenç
  • Thau
  • Santa Isabel
  • Pureza de María
  • Pinar de La nuesa Señora
  • La Farga
  • Viaró

Privaes (Infantil, primaria y secundaria)

Públiques (Escuela d'idiomes)

  • Escuela Oficial d'Idiomes (EOI) de Sant Cugat del Vallès

a tiempu parcial

  • La Hoshuko Barcelona Educación Xaponesa/Escuela d'Educación Xaponesa en Barcelona (バルセロナ補習校 Baruserona Hoshūkō), una escuela xaponesa a tiempu parcial, lleva a cabu les sos clases nel edificiu del Colexu Xaponés de Barcelona.[8]

Universidaes editar

  • Universitat Internacional de Catalunya Campus Sant Cugat
  • Escola Tècnica Cimeru d'Arquiteutura del Vallès ETSAV - UPC
  • ESADE Business School Campus de Sant Cugat
  • Escueles Universitaries Gimbernat y Tomàs Cerdà Campus de Sant Cugat

Ciudaes hermaniaes editar

Sant Cugat del Vallès ta hermanada con:

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. .
  4. «RESOLUCIÓN de 25 d'abril de 2001, pola que se da conformidá a l'adopción del escudu heráldicu del conceyu de Sant Cugat del Vallès.». DOGC núm. 3386. Xeneralidá de Cataluña (11 de mayu de 2001). Consultáu'l 1 de payares de 2011.
  5. «Municat, L'emblema de Sant Cugat del Vallès» (catalán). Xeneralidá de Catalunya. Consultáu'l 13 de mayu de 2008.
  6. http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=10&res=y203&lang=es
  7. «Sant Cugat del Vallès, Vila Florida». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.
  8. "TOPページ." Hoshuko Barcelona Educación Xaponesa. Consultáu'l 15 de febreru de 2015. "所在地 Camí de Can Graells, 61 Polígon Can Graells 08174 Sant Cugat del Valles Barcelona, Spain" y "バルセロナ日本人学校の校舎を借用し、授業を行なっています。"
  9. «Artículu sobre la Hermanación con Alba». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.
  10. «fabona-badajoz-y-sant-cugat-del valles-barcelona-conceyos-hermanos.html Artículu sobre la Hermanación con La Haba». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.
  11. «Artículu sobre la Hermanación con Aargub». Consultáu'l 22 de xunu de 2017.

Enllaces esternos editar