Sant Sadurní d'Anoia

conceyu de la provincia de Barcelona

Sant Sadurní d'Anoia ye una población de la contorna del Alto Penedés, na provincia de Barcelona (Cataluña).

Sant Sadurní d'Anoia
Q20103574 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Contorna Altu Penedès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Nome oficial Sant Sadurní d'Anoia (ca)[1]
Códigu postal 08770
Xeografía
Coordenaes 41°25′34″N 1°47′06″E / 41.426111111111°N 1.785°E / 41.426111111111; 1.785
Sant Sadurní d'Anoia alcuéntrase n'España
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia (España)
Superficie 19 km²
Altitú 162 m[2]
Llenda con Piera, Sant Llorenç d'Hortons, Gelida, Subirats y Torrelavit
Demografía
Población 12 945 hab. (2023)
- 6348 homes (2019)

- 6539 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Altu Penedès
0.23% de provincia de Barcelona
0.17% de Cataluña
0.03% de España
Densidá 681,32 hab/km²
Viviendes 30 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Bastia Umbra (es) Traducir y Cañete la Real
santsadurni.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El nome Sadurní procede del antropónimu llatín Saturninus, diminutivu de Saturnus, 'Saturno'. El predicáu al ríu Anoia, (en catalán Anoia), del llatín amnucula, 'regatu'.[3]

Xeografía editar

Pertenez a la contorna del Alto Penedés y llinda colos términos municipales de Piera y Sant Llorenç d'Hortons al norte, Gelida al este, Subirats al este y sur, y Torrelavit al oeste, toos de Barcelona. El términu contién los nucleos rurales de Can Benet de la Prua, Can Catassús, Espiells y Monistrol d'Anoia.

Historia editar

San Sadurní tien los sos oríxenes na antigua parroquia de San Sadurní de Subirats, con referencia documental fechada nel añu 1080. Formó parte de la baronía del Castiellu de Subirats, que taba en manes de families nobiliaries hasta qu'en 1493 pasó a formar parte de la Corona d'Aragón.

Mientres dellos sieglos, San Sadurní de Subirats foi daqué más qu'un nucleu de cases asitiaes nos márxenes del camín secular que diba de Barcelona a Tarragona. Gracies a la so escelente situación xeográfica, esfrutó d'un desenvolvimientu más rápidu y prematuru que'l restu de parroquies que conformaben la Universidá de Subirats (San Pablo de Ordal, San Pedro de Subirats, San Pedro de Lavern y San Sadurní de Subirats), hasta'l puntu que consiguió la so independencia como conceyu en 1764. Foi entós cuando adoptó'l nome tal que se conoz anguaño, tomando la nueva denominación pel ríu que crucia'l términu municipal.

Anque'l cultivu de la viña ye anterior, va ser nel sieglu XVIII cuando empiece a desenvolvese gracies a la demanda del mercáu americanu. A partir de 1872 empezar a ellaborar les primeres botelles de cava y mientres los años 1869 y 1880 va vivise'l momentu de mayor crecedera por cuenta de la plaga de la filoxera que sufríen los viñeos franceses. En 1887, la plaga tamién llegaría a San Sadurní arruinando viñes y l'economía de la población. Sicasí,un grupu de propietarios locales, moteyaos irónicamente "los siete sabios de Grecia" usaron los métodos descubiertos en Francia pa combatir la plaga. D'esta miente el conceyu convertir nel principal nucleu catalán na llucha contra la filoxera. Empezar a replantar les viñes con pies de cepa americana, inmunes a la plaga, y adulces la producción foi creciendo hasta llegar a los nuesos díes nos que San Sadurní ye'l principal productor de cava del país, un motor que los condució a ser conocíos como Capital del Cava, una y bones el conceyu produz el 90% de les botelles que s'ellaboren n'España.[4]Con dos marques insinies nel so territoriu como son Codorniu y Freixenet.[5]

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Carlos Querol PSC
1983-1987 Carlos Querol PSC
1987-1991 Carlos Querol hasta 1988 y Marcel Gabarró Pallarès PSC
1991-1995 Marcel Gabarró Pallarès PSC
1995-1999 Joan Amat Solé CiU
1999-2003 Joan Amat Solé CiU
2003-2007 Joan Amat Solé CiU
2007-2011 Joan Amat Solé CiU
2011-2015 Josep Maria Ribas / Susanna Mérida López / Maria Rosell ERC/PSC/CiU
2015-2019 Maria Rosell Medall / Josep Maria Ribas CiU / ERC
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d
Resultaos Eleiciones Municipales de 2011 en Sant Sadurní d'Anoia. [6]
Partíu políticu 2011
% Conceyales
Convergència i Unió (CiU) 30,68 6
Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) 27,81 5
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 19,32 4
Partíu Popular (PP) 13,73 2

Demografía editar

Sant Sadurní d'Anoia tien un total de 11.617 habitantes, según datos del INE 2006. Na siguiente tabla amuésase la evolución del númberu d'habitantes ente 1900 y 2006 según datos del INE.

Evolución demográfica de Sant Sadurní d'Anoia
188719001920193019501970198619962006
3,2192,6713,4954,1984,1687,0748,8059,20511,617
(Fonte: [necesita referencies])

NOTA: La cifra de 1996 ta referida a 1 de mayu y el restu a 1 de xineru.

Monumentos editar

 
Parroquia de Sant Sadurní d'Anoia.
  • Ermita de San Benedicto de Espiells: ente los sieglos X y XI d'estilu prerrománicu.
  • Ilesia Parroquial. Na que destaca'l campanariu octogonal, reliquia del antiguu templu góticu, y el pórticu remocicáu nel añu 1924.
  • Casa Consistorial.
  • Antiguu Hospital.
  • Muséu del Chocolate (Simón Coll).
  • La Fassina de Can Guineu.
  • Caves Codorníu. Cola bodega d'estilu modernista construyida por José Puig Cadafalch y reconocida como Monumentu Históricu Artísticu Nacional en 1976.

Fiestes editar

  • Del 6 al 9 de setiembre: Feries y Fiestes, onde destaquen la "Festa de la Fil·loxera" cada 8 de setiembre na plaza de la ilesia, n'alcordanza de la tarrecible plaga.
  • Fiesta de los Barrios: mientres siete díes dende'l xueves de Corpus (ente mayu y xunu) celebrándose acaldía la fiesta de cada unu de los siete barrios que componen San Sadurní: Conceyu, San Antonio, Montserrat, Ilesia, Diputación, Caballeros y Arrabalde.
  • Fiesta Mayor que se celebra cada 29 de payares n'honor al patrón del pueblu, San Saturnino.
  • El primer fin de selmana d'ochobre, la selmana del Cava, que tien como principal acotecimiento el llamáu Cavatast. Esti acontecimientu axunta la mayoría de les empreses de la denominación del cava, según otres empreses rellacionaes cola gastronomía, convirtiéndose nuna verdadera feria. Magar nun ser una fiesta tradicional, ye una fiesta creada por empresarios del cava, cola complicidá del Conceyu, pa promocionar la bébora esplumoso. Tola céntrica Rambla de la Xeneralidá preparar pal eventu, onde cada bodega ufierta una copa de cava nel so puestu a los visitantes en cuenta de un ticket, que merquen primeramente. Ente los actos d'esta selmana tamién se celebra la coronación de la Reina del Cava per parte de la Cofradería del Cava.

Ciudadanos destacaos editar

Ciudaes hermaniaes editar

Zegama[7]

Cañete la Real

Bastia Umbra

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes celdran
  4. webs del conceyu llocal
  5. El Cava, tou un Conquistador por Cristóbal Ramírez. Suplementu El País Semanal, Nᵘ1785, Domingo 12 d'avientu de 2010, páx.106 a 110
  6. Periódicu El País (España) (ed.): «Resultáu Eleiciones Municipales en Sant Sadurní d'Anoia 2011». Consultáu'l 23 de mayu de 2011.
  7. Vascu, Diariu. «[http://www.diariovasco.com/pg060909/prensa/noticias/Tolosa/200609/09/DVA-TOL-220.html Diariovasco.com | EDICIÓN IMPRESA - ZEGAMA / Hermanamiento de Zegama y Sant Sadurni D�Anoia en tierres catalanes]». Consultáu'l 2018-02-07.

Enllaces esternos editar