Segunda Guerra Civil Sudanesa

La Segunda Guerra Civil Sudanesa empecipiar en 1983, anque para dalgunos ye la continuación de la Primer Guerra Civil Sudanesa de 1955 a 1972. Tomó llugar, en mayor parte, nel sur de Sudán y foi una de les más llargues y mortíferes guerres a finales del sieglu XX.

Segunda Guerra Civil Sudanesa
Fecha 5 xunu 1983 → 9 xineru 2005
Llugar Nilu Azul, Montes Nuba y Sudán del Sur
Resultáu Alcuerdu Xeneral de Paz (2005)
Consecuencies Referéndum de 2011.
Independencia de Sudán del Sur.
Belixerantes
Sudán SPLA
Frente Oriental[nota 1]
NDA (1989-2005)[nota 2]
Comandantes
Yaffar al-Numeiry
Suwar al-Dahab
Sadiq al-Mahdi
Omar al-Bashir
John Garang
Salva Kiir Mayardit
Fuercies en combate
Fuercies Armaes:
71.500 (1991)[1][2]
103.000 (1996)[3]
117.000 (2002)[4]
104.000[5]-122.300[6](2007)
109.300 (2009)[7]
Policías:
30.000 (1991)[2]
76.500 (2007)[5]
Paramilitares:
102.000 (1996)
(85.000 reservistas)[3]
92.000 (2002)[4]
(85.000 reservistas)
110.000 (2007)[5]
102.500 (2009)
(85.000 reservistas)[7]
Milicies aliaes:
8.000 (2007)[5]
ERS:
500 en Sudán (2007)[5]
SPLA:
500 (1983)[8]
12.500 (1986)[8]
20.000-30.00 (1989)[8]
50.000-60.000 (1991)[8]
130.000 (1996)
(100.000 reservistas)[9]
20.000 (1997-99)[10]
25.000 (2002)[4]
110.000 soldaos y 10.800 policías (2007)[5]
20.000-30.000 (2009)[7]
125.000 (2009-10)[11]
Milicies aliaes (NDA):[12]

10.000 nel sur (1996)[9](nel SSMI)[13]
3.000 nel sur (2002)[4]
42.000 nel sur (2007)[5]
3.900-4.900 nel este (1996)

4.000 nel este (2007)[5]

1.000 FO (2010)[19]
500 BCF (2010)[19]

Ente'l tratáu de paz (2005) y l'independencia de Sudán del Sur (2011) unidaes militares formaes por dambos bandos llamaes Unidaes Conxuntes Integraes[20] operaron garantizando la paz na frontera ente dambos bandos. Sumaben 16.000 tropes en 2009.[11]
[editar datos en Wikidata]

Historia editar

El conflictu terminó cola firma d'un alcuerdu de paz en xineru de 2005. Aproximao 1,9 millones de civiles fueron asesinaos nel sur,[21]y otros más de cuatro millones fueron movíos de les sos cases. La cantidá de civiles muertos convertir nuna de les más mortíferes dende la segunda guerra mundial de 1945.

En 2004 dalgunes ONG envaloraben que'l SPLAM incluyir de 2500 a 5000 menores d'edá nes sos files, el grupu armáu afirmó qu'ente 2001 y esi añu habíen desmovilizado y devueltu a los sos llares a 16.000 menores, sicasí, nos procesos de paz observadores internacionales señalaron que munchos terminaren por volver al grupu rebalbu.[22]

L'alcuerdu de paz suscritu que 91.000 soldaos sudaneses retirar de Sudán del Sur nun periodu de dos años ente que les guerrilles sureñes van retirar tolos sos efectivos nel norte del país, calteniendo tanto nortizos como sureños fuercies armaes separaes y estableceríase un periodu de seis años nos que se formaría una fuercia conxunto de 21.000 homes que s'esplegaría nes zones más violentes, en 2011 realizárase un referéndum d'autodeterminación y si el Sur nun s'independiza formara un exércitu de 39.000 homes pa caltener el control internu.[23]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Helen Chapin Metz (1992). Suden: a country study. Washington DC: Library of Congress, Federal Research Division, páxs. 245. ISBN 978-0-84440-750-0.
  2. 2,0 2,1 Mohamed H. Fadlalla (2004). Short History Of Suden. Lincoln: iUniverse, páxs. 157. ISBN 978-0-59531-425-6.
  3. 3,0 3,1 Brom & Shapir, 2002: 306
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Suden: Armed forces. Encyclopedia of the Nations.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 Richard Jones (ed.). "The militarization of Suden: : a preliminary review of arms flows and holdings". Suden Human Security Baseline Assessment. Xinebra: Small Arms Survey. Non. 6, abril de 2007, páxs. 9.
  6. Institute for Strategic Studies (2007). Military Balance 2007. Londres: ISS, páxs. 293
  7. 7,0 7,1 7,2 Ottmann, Martin & Wolff, Stefan (2009). Content and Context. Autonomy and conflict settlement in Suden. Centre for International Crisis Management and Conflict Resolution de la Universidá de Nottingham.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 Suden People's Liberation Army (SPLA)/ Suden People's Liberation Movement (SPLM). Global security.
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Shlomo Brom & Yiftah Shapir (2002). The Middle East Military Balance, 2001–2002. Cambridge: MIT Press, páxs. 311. ISBN 978-0-26206-231-2.
  10. Scherrer, 2002: 262
  11. 11,0 11,1 Aaron Karp (2010). "Elusive Arsenals: Gang and Group Firearms". Small Arms Survey 2010: Gangs, Groups, and Guns. Capítulu IV (anexu 2 Ruling groups). Xinebra: Cambridge University Press. ISBN 978-0-52114-684-5.
  12. Alianza Democrática Nacional (National Democratic Alliance, NDA) qu'inclúi al SPLA.
  13. Movimientu Independiente del Sudán del Sur (South Suden Independent Movement, SSIM).
  14. Fuercies Aliaes de Sudán (Suden Alliance Forces, SAF).
  15. Fuercies del Congrejo Beja (Beja Congress Forces, BCF).
  16. Nueva Brigada Sudanesa (New Suden Brigade, NSB).
  17. Robert O. Collins (2008). A History of Modern Suden. Cambridge: Cambridge University Press, páxs. 252. ISBN 978-0-52167-495-9.
  18. Exércitu de Lliberación de Umma (Ummah Liberation Army, ULA).
  19. 19,0 19,1 Aaron Karp (2010). "Elusive Arsenals: Gang and Group Firearms". Small Arms Survey 2010: Gangs, Groups, and Guns. Capítulu IV (anexu 1 Active insurgencies). Xinebra: Cambridge University Press. ISBN 978-0-52114-684-5.
  20. Joint Integrated Units (JIUs)
  21. De re Militari: muertos en Guerres, Dictadures y Xenocidios
  22. SPLA to demobilize all child soldiers by end of the year - Suden Tribune Plural news and views on Suden 30 d'agostu de 2010.
  23. ECP. Annuario 2006 de procesos de paz. Vicenç Fisas páxs. 29.

Bibliografía editar

  • Christian P. Scherrer (2002). Genocide and Crisis in Central Africa: Conflict Roots, Mass Violence, and Regional War. Greenwood Publishing Group. ISBN 978-0-27597-224-0.

Notes editar

  1. El Eastern Front ye una coalición de grupos rebalbos islámicos armaos empobinaos por Musa Mohamed Ahmed, operen dende los años 1990, en 2005 polos alcuerdos de paz el SPLA abandono esta alianza. En 2004 la fusión de les guerrilles Congresu Beja (formáu pola tribu beja, fundáu en 1995) y los Lleones Llibres de Rashaida (de la tribu rashaida, activu dende 1999) anició l'alianza. En 2006 el grupu fixo negociaciones de paz, creóse un conseyu rexonal p'atender les sos demandes y llograr la so desmovilización pero en xineru de 2011 un grupu más radical dixebrar del gobiernu de coalición rexonal y creo la FAES en refugu total a cualquier negociación.
  2. Alianza de grupos opositores sudaneses qu'incluyó ente los sos miembros al SPLM y al frente.