Segundos reinos de taifes

El segundu periodu taifes (o taifas post almorávides) ye un periodu na historia d'al-Ándalus asitiáu ente les dominaciones almorávide y almohade.

Introducción editar

En 1085, tres la conquista de Toledo per parte d'Alfonso VI, les taifas de Sevilla[1][2] y Badayoz, tomaron conciencia del verdaderu peligru que suponíen los reinos cristianos y, viendo apeligrar la so subsistencia, fixeron un llamamientu d'ayuda a los almorávides. En travesando l'estrechu y asitiase n'Alxecires, los almorávides empobinaos por Yusuf Ibn Tasufin ganen a Alfonso VI na batalla de Sagrajas de 1086, y retiráronse de vuelta al Magreb. El soberanu almorávide encamentó en devanéu a los reyezuelos andalusíes a reparar más puramente la fé islámica y a xunise frente a los enemigos del norte. Pero la incapacidá y la debilidá de los reinos de Taifas, xuníu al sofitu de los xuristes malikíes y les clases populares, aforfugaes pola gran presión fiscal, llevaron finalmente a Yusuf Ibn Tasufin a empecipiar la conquista d'Al-Ándalus desembarcando en Xibraltar en xunu de 1090.

Desenvolvimientu editar

 
Quirate de plata acuñáu por Hamdin y Ibn Wazir, aliaos del rebelde Ibn Qasi.

Los primeros nicios del malestar andalusí contra los almorávides producir en Córdoba en 1121, cuando la población remontóse, solo la intervención de los alfaquíes pudo evitar un bañu de sangre. Otres rebeliones producir en distintes ciudaes. A partir de 1140 el poder almorávide empieza a aparrar nel norte d'África pola presión almohade y a la península lleguen eses noticies.

En 1144 un sufí, Ibn Qasi empezó un movimientu antialmorávide y van apaeciendo territorios musulmanes con gobiernos independientes que constitúin les llamaes segundes taifas. Toes fueron bien efímeres, y la mayor parte d'elles vencieron en menos d'un llustru al Imperiu almohade, salvo la Segunda taifa de Murcia, que rexida pol Rei Llobu aguantó al poder norteafricano hasta 1172 gracies al sofitu del Reinu de Castiella. Casu distintu ye la Taifa de Mallorca, que siguió en manes almorávides por cuenta del so calter insular.

En 1147, un exércitu comandado pol líder almohade Abd Al-Mumin llegó a España y conquistó una gran parte del sur d'España, incluyíes les ciudaes de Cádiz, Málaga y Sevilla. En 1172, el so fíu Abu Yaqub Yusuf completó la conquista d'Al-Ándalus con tomar de la taifa de Murcia y poner fin a la última taifa d'esti periodu na península, inda quedara la taifa de Mallorca, que finalmente va cayer en 1203.

Rellación de les segundes taifas editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. El rei de la taifa de Sevilla al-Mutamid píde-y ayuda nestos términos:
    Él (Alfonso VI) vieno pidiéndonos púlpitos, minaretes, mihrabs y mezquites pa llevantar nelles cruces y que sían rexíos polos sos monxos [...] Dios concedióvos un reinu en premiu a la vuesa Guerra Santa y a la defensa de Los sos derechos, pol vuesu llabor [...] y agora contáis con munchos soldaos de Dios que, lluchando, van ganar en vida'l paraísu
    (Citáu por al-Tud, Banu Abbad, d'Ibn al-Jatib, al-Hulal, pg. 29-30)
  2. Ver tamién

Bibliografía editar

  • Reilly, Bernard F; Reconquista y repoblación de la Península. Diariu El País. ,2007 ISBN 978-84-9815-768-0 reedición de Cristianos y musulmanes (1031-1157) .1992 . Crítica. ISBN 84-7423-555-3 (páxines 383- 403)
  • Viguera, María Jesús; Los reinos de Taifas. 2007. RBA Coleicionables. ISBN 84-473-4815-6 (páxines 189- 201)

Enllaces esternos editar