Serra ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca del Campu de Turia en plenu Parque Natural de la Sierra Calderona.

Serra
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Campo de Turia (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial Serra (ca)[1]
Nome llocal Serra de Portaceli (ca)
Serra (es)
Códigu postal 46118
Xeografía
Coordenaes 39°41′07″N 0°25′43″W / 39.6854°N 0.4285°O / 39.6854; -0.4285
Serra alcuéntrase n'España
Serra
Serra
Serra (España)
Superficie 57.3 km²
Altitú 330 m
Llenda con
Demografía
Población 3608 hab. (2023)
- 1618 homes (2019)

- 1506 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Campo de Turia (es) Traducir
0.14% de provincia de Valencia
0.07% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 62,97 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
serra.es
Cambiar los datos en Wikidata

Aportar a esta llocalidá dende l'A-7 tomando depués la CV-305 y dempués la CV-310.

Xeografía editar

Asitiáu na aguada meridional de la Sierra Calderona el pueblu cunta con cais trabancoses y empinaes. El relieve amuésase bien accidentáu en tola so metá septentional, dominiu de la Sierra Calderona, carauterizada pol gran númberu de falles alliniaes bien na mesma direición ibérica del anticlinal bien en sentíu tresversal.

Destaquen los picos de Rebalsadors y l'Alt de la Pi. Nel estremu NO, atestando con Gátova y Segorbe pasar de los 800 m, ente que nel estremu opuestu, al altor del ribayu de Portaceli, nun se superen los 190 m.

El clima ye de tipu clima mediterraneu, con agües añales que bazcuyen ente los 450 mm y los 500 mm añal, con dos máximes nos meses de mayu y ochobre. Nel monte crez una vexetación de pinos y romeros.

Comunicar per carretera cola capital provincial (Valencia) bien por Bétera, bien por Massamagrell.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Serra parte coles siguientes llocalidaes: Gátova, Olocau, Puebla de Vallbona, Bétera, Nàquera, Torres Torres, Estivella, y Segart toes elles na provincia de Valencia y Segorbe na provincia de Castellón.

Historia editar

 
Carta Puebla de Serra y Ría (1609:

Esisten dellos xacimientos arqueolóxicos d'ente los que destaquen: "Salt del Riu" (Pobláu de la Edá del Bronce), "Les Eretes del Riu" (Restos de pobláu Ibéricu), "La Cova Soterranya". Como xacimientos eneolíticos atópense: "Puntal del Sapu", "La Torreta" y "Torre Avesida".

Tien el so orixe históricu nun importante castiellu árabe anguaño en ruines, anque de la dómina ibérica y romana hai constancia de restos arqueolóxicos, principalmente cerámica. El rei Xaime I conquistar y dexó el so xurisdicción a Berenguer Burguet 1238, más tarde a Galter de Roma 1240 y finalmente a la familia Bellpuig, que lo tener mientres el sieglu XIV, pasando depués a los Condes de Prades (sieglu XV), convertíos depués en Condes y Duques de Cardona. Na segunda metá del sieglu XVI pasó a una caña de los Folch de Cardona, depués integraos nos Duques de Montellano, que tuvieron el llugar hasta l'abolición señorial, yá a mediaos del sieglu XIX. Foi llugar de moriscos (80 cases en 1609), perteneciente a la hijuela (fillola) de Segorbe. Tres la espulsión foi repobláu'l mesmu añu, por aciu carta de población de 26 de payares, dada por don Josep Folch de Cardona, viendo asina amenorgada la so población a una cuarta parte. En 1794 tenía yá 720 habitantes. La población doblar mientres el sieglu XIX. Nel añu 1900 cuntaba con 1.371 habitantes.

Alministración editar

{{Alcaldes_España |

Alcalde_1 = Sitxo Català Martínez
| Partíu_1 = Independiente |
Alcalde_2 = Juan Navarro Navarro |
Partíu_2 = AP-PDP-UL-UV
| Alcalde_3 = Francisco Ros Cabo |
Partíu_3 = PSPV-PSOE
| Alcalde_4 = Francisco Ros Cabo |
Partíu_4 = PSPV-PSOE
| Alcalde_5 = Vicente José Ros Cabo |
Partíu_5 = PP
| Alcalde_6 = Javier Navarro Navarro |
Partíu_6 = PP
| Alcalde_7 = Javier Arnal Gimeno
| Partíu_7 = PSPV-PSOE
| Alcalde_8 = Javier Arnal Gimeno
| Partíu_8 = PSPV-PSOE
| Alcalde_9 = Javier Arnal Gimeno
| Partíu_9 = PSPV-PSOE
| Alcalde_10 = Javier Arnal Gimeno
| Partíu_10 = PSPV-PSOE
|Alcalde_11 = Alicia Tusón Sánchez
|Partíu_11 = PSPV-PSOE

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
1.408 1.467 1.634 1.794 1.712 1.915 2.012 2.335 2.478 2.838

Economía editar

La so economía fuelga fundamentalmente na agricultura. El cultivu más estendíu, anque non el más rentable, ye'l del algarrobo; hai tamién olivares y viñeos. Anguaño nel sector agrícola predomina'l cultivu de la cereza. La ganadería reviste namái cierta importancia nel sector lanar. Esisten delles empreses importantes dientro del sector de la construcción. Tamién cabo destacar la presencia d'empreses especializaes na carpintería mecánica.

Pero ensin dulda, el sector económicu más importante, pol cual el turismu sigue en puxanza, ye la restauración. Esisten dellos chigres y restoranes dientro y fora del nucleu urbanu. Hai de solliñar l'importante casa Granero, onde se celebra tolos años (nel mes de febreru) la tradicional matanza del gochu). Anque esti ye'l restorán con más fama, esisten tamién otros munchos onde puede esfrutase d'escelente comida: Rest. San Antonio, Descansu, Pizzería les Moreres, Rte. El oronet, El Chaparral...

Serra foi y sigue siendo un importante nucleu de turismu interior. Llugar de veranéu de los residentes na capital, dada la so cercanía y los curiosos naturales con que cunta, desempeña la función de zona residencial. Anque esti enclín va camudando. Dau la facilidá de tresporte cada vez son más les families que deciden treslladar la so casa habitual a Serra.

Serra destaca dende l'añu 2011 por ser un conceyu pioneru nel aprovechamientu enerxéticu sostenible de la so biomasa, el Conceyu de Serra dirixe un proyeutu de xestión integral de la residuu verde procedente de labor jardinería, trabayos agrícoles y proteición del patrimoniu forestal que lu llevó a un aforru global, en xestión de residuos y en facturación enerxética, de más de 100.000 €, protexó de quemes forestales 500 has del so territoriu, aforró 80.000 kg d'emisiones de CO2 a l'atmósfera y proyeuta crear 15 emplegos amestaos a esti proyeutu.

El proyeutu tuvo reconimiento a nivel nacional ya internacional y sigue alantre cola comercialización del comubtible xeneráu y la proteición del Parque Natural de la Sierra Calderona.

Monumentos editar

Cartuxa de Portaceli
(Sieglu XIII). Fundada'l 5 de setiembre de 1272 pol obispu Albalat en tierres de la «vall de Lullén». Yera la tercera de la orde de San Bruno que se fundaba na península y col tiempu una de les más importantes, pos por ella pasaron reis, papes, cardenales, militares. Bonifacio Ferrer foi prior de la cartuxa y aportó a cimera de la orde. Cola desamortización de Mendizábal, foi exclaustrada y puyada. Dempués de ser destinada a distintos usos la Diputación Provincial mercar en 1943 y tornaron a ella los monxos cartuxos. La ilesia ye d'estilu neoclásicu, anque'l so orixe foi góticu. El conxuntu arquiteutónicu contién, amás de cuatro claustros, un acueductu (güei en desusu) que traía agua de la «Fonte de la Mina».
Castiellu
Anguaño en ruines. Ta emplazado sobre un empináu cero que defende al ascensu escontra la Sierra Calderona. Foi llugar de parada y abellugu de parte de les huestes d'El Cid Campeador en tomar de la ciudá de Valencia.
Torre de la Ermita
Dientro del cascu urbanu caltién una torre d'estilu musulmán.
Torre de Ría
Torre de Satareña
Torre del Señor de la Villa
Ilesia de La nuesa Señora de los Ánxeles

Paraxes naturales editar

  • Sierra Calderona con diverses fontes ente les que s'atopen: la de l'Ombria, del Berru y del Llentiscle.
  • Mirador dels Rebalsadors.
  • L'alt de la pi
  • Puntu xeodésicu de Rebalsadors
  • La Creu del Cierro
  • Ventisquer dels rebalsadors (pozu utilizáu antaño polos cartuxos pal comerciu de la nieve)

Fuentes editar

Font de Sant Josep. Asitiada a 400 m d'altitú, nel marxe esquierdu de la carretera VP-6044 Burjasot - Torres-Torres,

Font de Sant Antoni. Atopar a 410 m. d'altitú na mesma carretera VP-6044 Burjasot - Torres-Torres.

Font del Marianet. Asitiada a 410 m. d'altitú asitiada a escasos metros de la "Font de Sant Antoni". 

Font de l'Ombria. Asitiada a 440 m. sobre'l nivel del mar. Enantes abastecía al pueblu.

Font de Deula. Aportar pola Avda. de La Serrà. Bien cercana al nucleu urbanu 

Font de Potrinos. Allugada a 420 m. d'altor na fastera oeste del monte Gorrisa.

Font de Llentiscle. Asitiada a 660 m. d'altor na fastera NE del monte “Rebalsadors”.

Font del Poll. Ta allugada a 680 m. d'altor.

Font del Berru. Se situa nel términu de Serra en Porta-Coeli, a 565 m. d'altor

Font del Marge. Asitiada nel Términu de Serra (Porta-Coeli) a 415 m. d'altitú.

Font de l'Abella. Asitiada nel términu de Serra en Porta-Coeli.

Font de la Gota. Asitiada a 425 m. d'altitú. 

Font de Barraix. Allugada nel términu de Estivella a 500 m. d'altor. 

Fiestes patronales editar

Les fiestes patronales son el da 1 d'agostu, n'honor a San José, y el día 2, la patrona, la Virxe de los Ánxeles. Díes antes celebra la presentación de la Reina de les fiestes. Hai de solliñar les distintes fiestes que se celebren a lo llargo del mes d'agostu, como son: -Moros y cristianos. -San Roque: una de les fiestes con más carisma y simpatía de la contorna. Nella celebra la baxada del santu dende la ermita hasta les cases de los clavarios mayores acompañáu de fueos artificiales. Celébrase'l día 15 pela nueche y el día 16, d'agostu. -Peña taurina: selmana dedicada a los festexos taurinos, con dellos díes de festexos alternativos.

Fiestes llocales editar

San Blas: El 3 de Febreru celebra San Blas. Faise una misa y una procesión n'honor al Santu y agasáyase con bollos artesanos al los asistentes. Los neños tamién pueden esfrutar d'esta fiesta yá que s'entamen una gran cantidá d'actividaes infantiles (tarde infantil, cabalgata, cenes, etc.)

La Fiesta de la cereza: Celebrar nel mes de Xunu. La reina de les fiestes y la so corte parten cestes de cereces a los visitantes por que puedan tastiar esta fruta carauterístico del conceyu. Amás esa fin de selmana tien llugar un mercáu medieval.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar