El sieglu XI d. C. (sieglu oncenu dempués de Cristu) o sieglu XI EC (sieglu decimoprimeru de la era común) empezó'l 1 de xineru de 1001 y terminó'l 31 d'avientu de 1100. Ye llamáu'l sieglu de les cruzaes».

Sieglos Sieglu xSieglu xiSieglu xii
Décades 1000101010201030104010501060107010801090
Tabla añal del sieglu XI

Descripción editar

Moteyáu'l sieglu de les cruzaes», nel sieglu XI entamaron les famoses cruzaes, onde los reinos cristianos europeos, en respuesta a la llamada de los papes, llanzaron diverses ofensives sobre Tierra Santa p'arrampuñar el control del llugar a los musulmanes, de toes elles, la única que realmente llegó a trunfar relativamente foi la Primer Cruzada.

Volviendo a Europa, unu de los fechos más destacables foi la conquista normanda d'Inglaterra, tres la Batalla de Hastings, onde Guillermo'l Conquistador ganó al rei anglosaxón Haroldo II, lo que dexó a los normandos apoderase del reinu y camudar permanentemente la historia d'Inglaterra.

Na Península Ibérica, el Califatu de Córdoba foi perdiendo la so poder n'Al-Ándalus en favor de los almorávides, que s'apoderaron de tol califatu mientres l'intre del sieglu, col tiempu, los Reinos de Taifas tomaríen el so llugar dominante n'Al-Ándalus.

Acontecimientos relevantes editar

Guerres y política editar

Nesti sieglu, la ciudá de Tiwanaku, en Los Andes centrales, ye abandonada.

Persones relevantes editar

 
Basilio II, emperador bizantín.
 
Guillermo'l Conquistador, primer soberanu normandu d'Inglaterra.
 
Rodrigo Díaz de Vivar, alies «El Cid Campeador»
 
Urbanu II, papa romanu, impulsor de la Primer Cruzada.

Referencies editar

Enllaces esternos editar