Silybum marianum

especie de planta

El cardu marianu[1] (Silybum marianum) ye una planta yerbácea añal o biañal de la familia Asteraceae, orixinaria del Mediterraneu.

Silybum marianum
cardu marianu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Carduoideae
Tribu: Cynareae
Subtribu: Carduinae
Xéneru: Silybum
Especie: S. marianum
(L.) Gaertn.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

 
Fueyes: roseta basal.
 
Preantesis.
 
Capítulu, vista cenital.
 
Capítulu secu evidenciando les bráctees esternes con bases dilataes lateralmente espinoses.
 
Capítulu secu evidenciando les bráctees medies/internes foliácees.
 
Frutos: aqueniu/cipsela ensin el so miriguanu (bien caedizo).

Fueyes ovalaes d'hasta 30 cm, les basales distribuyíes en roseta, cantos con lóbulos irregulares y escayos, color verde brillante con nervios blancos; altor ente 20 y 180 cm; flores de color rosa intensu o azul-violáceo que suelen apaecer el segundu añu pudiendo algamar hasta los 8 cm de diámetru; bráctees esternes en forma de pinchu curvu con escayos llaterales nuna base dilatada, les medies internes con espinitas próximes a un apex tamién espinosu; les más internes práuticamente foliácees y ensin escayu apical.

Distribución y hábitat editar

El cardu marianu crez montés nel sur d'Europa, norte d'África, y Oriente Mediu; y cultívase n'Hungría, Arxentina, Venezuela, Ecuador y China.

Usu melecinal editar

Les granes del cardu marianu viniéronse usando dende va sieglos con fines melecinales. D'elles llógrense sustancies como la silimarina,[2] que s'usa n'afecciones cróniques del fégadu y la vesícula; o la silibinina (o derivaos de la mesma), que s'usa en casos d'intoxicación por ingestión d'amanites (por casu l'amanita phalloides o l'amanita muscaria). Otres sustancies d'interés melecinal presentes nes granes son la silydianina y la silychristina..


Otros beneficios atribuyíos al cardu marianu inclúin los siguientes:

Toxicidá editar

La planta puede contener altes concentraciones de nitratu de potasiu, lo cual ye potencialmente peligrosu pal ganáu rumiante, nel estómagu del cual la flora bacteriana tresformar en nitrito que se combina cola hemoglobina, produciendo anoxia y fracasu circulatoriu periféricu.

Taxonomía editar

Silybum marianum describióse primero por Carolus Linnaeus como Carduus marianus en Species Plantarum, vol, 2, p. 823 en 1753, y atribuyíu depués al xéneru Silybum por Joseph Gaertner y espublizóse en Fruct. Sem. Pl., 2, 378 nel añu 1791.[8]

Etimoloxía

Silybum: del Llatín Silybum, -i, emprestáu del Griegu σιλυβον, col sentíu de Carduus marianus,[9] mientres otres interpretaciones consideren que'l vocablu correspuende a dalguna especie de Gundelia,[10] anque na so descripción Pliniu'l Vieyu, Naturalis historia (22, XLII, 85), cola grafía Sillybum,[11] diz textualmente que "Paecer al Camaleón blancu (Atractylis gummifera) y ye igualmente espinosu (...) Nun tien usu en medicina.", lo que nun paez corresponder al Silybum marianum, y la distribución que da ("crez en Cilicia, Syria y Fenicia") corte meyor cola repartición bastante acutada de Gundelia[12] que cola de Silybum que s'estiende llargamente por tol Mediterraneu.[13]

marianum: epítetu que vien de María. Fai referencia a la Virxe María, yá que hai una lleenda medieval sobre esta planta que diz qu'ella utilizó les grandes fueyes d'un cardu pa despintar Xesús de los soldaos d'Herodes. Al momentu d'escapar, del so pechu cayeron delles gotes de lleche, que perduraron pa siempres nesta especie pa recordar aquel señaláu día. Esti cardu quedó bendichu y llenu de virtúes. Ye por ello que na medicina medieval encamentábense esta planta a les puérperes y nodrices, con cuenta d'aumentar la secreción de lleche. Por eso'l so nome en munchos idiomes referir a la lleche y a María.

Sinonimia
  • Mariana lactea Hill
  • Mariana mariana (L.) Hill
  • Silybum maculatum (Scop.) Moench
  • Silybum mariae (Crantz) Gray
  • Silybum marianum var. albiflorum Eig
  • Silybum marianum var. marianum (L.) Gaertn.
  • Silybum pygmaeum Cass.[14]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Greenlee, H. (2007). «Clinical Applications of Silybum marianum in Oncology» (n'inglés). Integrative Cancer Therapies 6 (2):  páxs. 158–65. doi:10.1177/1534735407301727. PMID 17548794. 
  3. Chevallier, Andrew, Encyclopedia of Herbal Medicine, Dorling Kindersley. Duke, James, Herbal Handbook, Rodale. Blumenthal. Mark…Herbal Medicine: Expanded Commission Y Monographs. González, Mauricio, Los Remedios de la Güela, Ediciones Pacalli.
  4. «Effects and mechanisms of silibinin on human hepatoma cell lines». World Journal of Gastroenterology 13 (40):  páxs. 5299–305. 2007. PMID 17879397. http://www.wjgnet.com/1007-9327/full/v13/i40/5299.htm. Resume divulgativu – ScienceDaily (November 15, 2007). 
  5. Kroll, D. J. (2007). «Milk Thistle Nomenclature: Why It Matters in Cancer Research and Pharmacokinetic Studies» (n'inglés). Integrative Cancer Therapies 6 (2):  páxs. 110–9. doi:10.1177/1534735407301825. PMID 17548790. 
  6. Hartwell JL. 1982. Páx. 134.
  7. Páxina sobre'l cardu marianu n'O.S. Department of Health & Human Services, NCCAM
  8. Silybum marianum en Trópicos
  9. Pline l'Ancien, Histoire Naturelle
  10. Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934, p. 1443
  11. Thayer B., Pliny the Elder: the Natural History, Liber XXII
  12. Gundelia en The Euru+Medit Plantbase
  13. [1]Silybum en The Eurro+Medit Plantbase
  14. Silybum marianum en PlantList

Bibliografía editar

  • Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Catalogue of the vascular plants of Ecuador. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181.
  • Li, H., T. Liu, T. Huang, T. Koyama & C. Y. DeVol. 1979. Vascular Plants. Volume 6: 665 pp. In Fl. Taiwan. Epoch Publishing Co., Ltd., Taipei.
  • Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catálogu de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
  • Moss, E. H. 1983. Fl. Alberta (ed. 2) i–xii, 1–687. University of Toronto Press, Toronto.
  • Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of California Press, Berkeley.
  • Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Cal. Fl. 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  • Scoggan, H. J. 1979. Dicotyledoneae (Loasaceae to Compositae). Part 4. 1117–1711 pp. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  • Shreve, F. & I. L. Wiggins. 1964. Veg. Fl. Sonoran Des. 2 vols. Stanford University Press, Stanford.
  • Voss, E. G. 1996. Michigan Flora, Part III: Dicots (Pyrolaceae-Compositae). Cranbrook Inst. of Science, Ann Arbor.
  • Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur (Arxentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguái). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

Enllaces esternos editar