Simethis planifolia

especie de planta

La purga de probes o palomino (Simethis planifolia) ye una planta de la familia Xanthorrhoeaceae. Ye al única especie del xéneru monotípicu Simethis.

Simethis planifolia
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Asparagales
Familia: Xanthorrhoeaceae
Subfamilia: Hemerocallidoideae
Xéneru: Simethis
Especie: S. planifolia
(L.) Gren. et Godr.
Fl. France 3: 222 (1855).
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Hábitat
Vista de la planta

Descripción editar

Planta perenne de tarmu flexuoso, erecto d'hasta 40 cm, con flores blanques moraes per fora, nuna inflorescencia ramosa laxa. Fueyes lliniales, toes basales, más llargues que'l tarmu floral. Raigaños cespitosas, ahusaes, carnoses. Flores con 6 segmentos periánticos estendíos, de 9-11 mm de llargu, estrechamente elípticos, con 5-7 venes. Cápsula globular d'aproximao 5 mm. Floria en primavera y branu.

Distribución y hábitat editar

En Francia, Irlanda, España, Italia, Portugal[1] y Marruecos. Na Península Ibérica algama la so óptimo na so metá noroccidental, onde apoderen los suelos probes en bases (Galicia, Portugal, Cantabria y País Vascu), sicasí preséntase igualmente en delles islles xilizes de la Iberia oriental (Girona). Habita en brezal cerca del mar, en llugares predresos. Nel norte d'África ente felechos, cantuesos, uzes blancos, jaguarzos moriscos, jaras rizaes, árgomes, carquesas y polígalas. Na Península Ibérica forma parte de pacionales desenvueltos sobre suelos xilizos, sueltos, secos y oligotrofos, aniciaos a partir de roques acedes (granitos, arenisques, cuarcites, gneises, etc.), qu'aprovechen les escamplaes d'enebrales, madroñares, alcornocal, carbayuda-yos y rodales de pinos piñoneros, lo mesmo que de les sos carbes seriales especialmente tojal y jaral-cantuesales.

Importancia económica y cultural editar

Usos

Los raigaños una vegada desecaes y en cocimientu utilizar pa purgar animales y a les persones. Con esti fin hai de recoyer en primavera.[2]Namái s'utiliza en etnoterapéutica pal tratamientu de la constipación intestinal. Fora de la Península Ibérica, utilízase, colos mesmos usos, en delles zones de Francia (Les Landas).[3]

Principios activos

Oximetilantraquinonas, en partes llibres y en parte formando heterósidos cola maltosa y la glucosa.[3]

Dosis

Decocción de los raigaños al 2%, 2-3 taces/díes, siquier una enantes de chase (en tratatamiento discontinuos)[3]

Evolución, filoxenia y taxonomía editar

Simethis planifolia foi descritu por (L.) Gren. et Godr. y espublizóse en Fl. France (Grenier) 3: 222. 1855[4]

Sinonimia
  • Anthericum planifolium L., Mant. Pl. 2: 224 (1771).
  • Phalangium planifolium (L.) Pers., Syn. Pl. 1: 367 (1805).
  • Bulbine planifolia (L.) Spreng., Syst. Veg. 2: 86 (1825).
  • Hemierium planifolium (L.) Raf., Fl. Tellur. 2: 27 (1837).
  • Pubilaria planifolia (L.) Samp., Exsicc. (Herb. Portug.), Apend. 3: 4 (1914).
  • Anthericum mattiazzii Vand., Fasc. Pl.: 12 (1771).
  • Anthericum bicolor Desf., Fl. Atlant. 1: 304 (1798).
  • Anthericum ericetorum Bergeret, Fl. Basses-Pyrénées 2: 168 (1803).
  • Phalangium bicolor DC. in P.J.Redouté, Liliac. 4: t. 215 (1808).
  • Pubilaria bicolor (Desf.) Raf., Fl. Tellur. 2: 27 (1837).
  • Morgagnia bicolor (Desf.) Bubani, Nuovi Ann. Sci. Nat. 9: 94 (1843).
  • Simethis bicolor (Desf.) Kunth, Enum. Pl. 4: 618 (1843).
  • Sieboldia bicolor (Desf.) Heynh., Alph. Aufz. Gew.: 644 (1847).
  • Phalangium holosericeum Pourr. ex Willk. & Lange, Prodr. Fl. Hispan. 1: 203 (1862).
  • Pogonella planifolium Salisb., Xen. Pl.: 70 (1866), nom. inval.
  • Simethis mattiazzii (Vand.) Sacc., Atti Mem. Reale Accad. Sci. Lett. Arti Padova, n.s., 16: 78 (1900).
  • Pubilaria mattiazzii (Vand.) Samp., Anais Fac. Ci. Univ. Porto 22: 5 (1936).[5]
  • Simethis mattiazzii (Vand.) G.López & C.Y.Jarvis., Añales Jard. Bot. Madrid 40(2): 344. 1984 [1983 publ. 1984][3]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Polunin, Oleg (1989). Flores Monteses d'España y d'Europa. Barcelona: Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  2. Guash Ribas, J. (1989). Introducción a la Flora de García Aldave. Ceuta:Conceyu de Ceuta. ISBN 84-87148-01-8.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Bautista Peris, J.; Stübing G., Romu A. (2001). Plantes Melecinales de la Península Ibérica y Islles Baleares. Madrid:Xaguar. ISBN 84-89960-51-6.
  4. «Simethis planifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 19 de marzu de 2013.
  5. «Simethis planifolia». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 23 d'avientu de 2009.

Enllaces esternos editar