Solidago virgaurea

especie de planta

La vara (de) san xosé[1] (Solidago virgaurea) ye una yerbácea perenne de la familia de les Asteraceae. Crez pa flores de xardín con munchos cultivares distintos. Florece profusamente a fines del branu.

Solidago virgaurea
vara (de) san xosé
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Asterales
Familia: Asteraceae
Subfamilia: Asteroideae
Tribu: Astereae
Xéneru: Solidago
Especie: S. virgaurea
L. 1753
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Polinización
Detalle de la inflorescencia
Ilustración
Nel so hábitat
Flores
Ilustración en Flora Batava
Nel so hábitat

Descripción editar

Planta perenne, erecta, de 15 a 100 cm. Fueyes ovaes a llanceolaes, de normal dentaes, peciolaes, fueyes caulinares cimeres más estreches, enteres, sentaes, glabres percima y xeneralmente peloses per debaxo. Capítulos mariellu brillante de 7-8 mm de llargu, n'inflorescencies ramoses. 6-12 flores ligulaes de 4-9 mm de llargu; arreyo verdosu. Especie bien variable. Floria pel branu.[2]

Hábitat editar

Claros del monte , (quejigal, pinar, fayedal, melojar), brezal, piornal, llugares yerbosos y predresos.

Distribución editar

Toa Europa, sacante Islandia.

Historia editar

Na antigüedá foi una planta práuticamente desconocida y paez que lo primero que faló d'ella foi Arnau de Vilanova nel sieglu XIII. Yá la encamentó pal mal de piedra y el dolor de reñones y más palantre John Gerard (1633) describió estes propiedaes con más estensión. Nel añu 1592 Hieronymus Bock recueye'l testimoniu de Hieromymus Brunschwig que faía referencia al usu d'esta planta per parte de los antiguos xermanos pa curar firíes.

Oficialmente les autoridaes sanitaries encamienten esta planta como un bon diuréticu útil na nefritis y la cistitis, y tamién pal tratamientu de reumatismos y gota. Por esti motivu, anguaño esisten nel mercáu munchos preparaos rexistraos que s'espachen con cierta frecuencia. Por citar dalgunos: uralyt, endelgazador kneipp, Bioforce té de Solidago, ... y delles presentaciones de Santiveri, Soria natural, Artesanía agrícola, ...

Herbalismo editar

Esta especie foi cultivada nel mundu árabe, que la usaba nel so sistema de medicina. Nos s. XV y XVI apaez n'Europa p'ameyorar firíes. Ye astrinxente, diuréticu, antisépticu y otres propiedaes.

Los modernos herboristas usar pa tratar catarru y cálculos renales.[3]

Farmacoloxía editar

La parte utilizada ye tola planta quitando'l raigañu. El floriamientu ye ente xunetu y setiembre, que ye cuando se recoyer la planta.

Composición química

Acedos fenil-carboxílicos: clorogénico y los sos isómeros, cafeico y los sos ésteres osídicos, ésteres osídicos de hidroxibenzoatos del alcohol salicílicu (leiocarpósido y virgaureósido).

Antocianósidos : cianido-3-diglucósido y 3-0-genciobiósido (miocianina).

Taninos: saponósidos (2'4-2'5%) - Traces d'aceite esencial (0'05%): monoterpenos (ß-pineno, Mircea, sesquiterpenos (acetato de bornil). - Diterpenos llibres y esterificaos de grupu del cisclerols . - mucílagos . Como sustancia de reserva tien inulina.

Aiciones farmacolóxiques

Los flavonoides tienen una aición venotónica y xunto colos saponósidos dan-y aición diurética uricosúricos. Concretamente los saponósidos tamién tienen función antimicótica . Los aceites esenciales dan-y una aición antiséptica de les víes urinaries y del tracto dixestivu. Estos tamién-y dan una aición diaforética .

Los taninos actúen como astrinxente (tantu per vía interna como esterna) y antiinflamatorios n'usu esternu.

Usos melecinales

Sistema urinariu: encamentar pa tratamientos d'edemes y nefritis agudes. Prevención de cálculos renales, cistitis y uretritis. Tratamientu de fondu de reumatismos y gota.

Flevologia : proteutora de capilares y tonificante del sistema venosu por efeutu de los flavonoides.

Sistema dixestivu: ye astrinxente polos sos taníns (fories).

Efeutos na piel: astrinxente y cicatrizante en llagues y úlceras (aplicáu en forma de fervinchos). Escuédigu d'eczemes . Preséu nes estomatitis y paradontopatias.

Preparaciones

Pa usu internu: Tratamientu d'oliguria, nefritis, cistitis, uretritis, urolitiasis, gota, edemes, obesidá, fories, enteritis, ansiedá, hipertensión, varices, hemorroides y fraxilidá capilar.

fervinchos: una cuyarada de postre por taza. Trés o más taces al día.

decocción : 20 g / l, ferver 2 minutos, dexalo mientres 10 minutos. Beber mientres tol día.

estractu fluyíu: 1-2 gramos per día.

tintura (1:10): 30-60 gotes tres vegaes al día.

cápsules: 300 miligramos de planta desecada y pulverizada por cápsula.

Pa usu esternu

Tratamientu d'eczemes, mancaes y úlceras cutanees.

maceráu : 40 g/l, macerar mientres 12 hores. Aplicar en forma de compreses o llavaos.

Ye una planta carente de toxicidad pero'l so conteníu en saponósidos en delles ocasiones puede agafar les mucoses.

Ta contraindicada en hipersensibilidad a la Vara d'oru o otres especies de la familia de les compuestes. Nun tien d'utilizar se mientres l'embaranzu o lactancia por ausencia de datos que confirmen la so seguridá.

Tien d'utilizase con procuru nel tratamientu d'edemes acomuñaos a insuficiencia renal o insuficiencia cardiaca. Varar d'oru puede potenciar los efeutos de los antihipertensivos provocando hipotensión. Tamién puede potenciar los efeutos y la toxicidá de los digitálicos por cuenta de la hipopotasemia que puede xenerar.

Nun se describieron efeutos sobre la capacidá pa conducir y utilizar maquinaria. Tampoco se repararon reacciones adverses a les dosis terapéutiques encamentaes. A altes dosis, en tratamientos crónicos o n'individuos especialmente sensibles pueden dase reacciones alérxiques, pero nun ye frecuente.

Usu homeopáticu

Los remedios homeopáticos preparar a partir de flores fresques, y ye específicu pal reñón, les diluciones más avezaes son les D1 y D2, de les que s'alministren acaldía dos o más vegaes ente 5 y 10 gotes.

Taxonomía editar

Solidago virgaurea foi descritu por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 2: 880. 1753.[4]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Solidago virgaurea (Fam. Compositae) y táxones infraespecíficos: 2n=18[5]

Etimoloxía

La vara (de) san xosé[1] (Solidago virgaurea) ye una referencia a les supuestes, cualidaes melecinales d'estes plantes.[6]

virgaurea: epítetu llatín que significa "vara d'oru".[7]

Sinonimia
Variedaes
  • Solidago virgaurea subsp. alpestris (Waldst. & Kit.) Gremli
  • Solidago virgaurea subsp. armena (Grossh.) Greuter
  • Solidago virgaurea subsp. asiatica Kitam. ex Hara
  • Solidago virgaurea var. calcicola Fernald
  • Solidago virgaurea subsp. caucasica (Kem.-Nath.) Greuter
  • Solidago virgaurea subsp. dahurica (Kitag.) Kitag.
  • Solidago virgaurea subsp. gigantea (Nakai) Kitam.
  • Solidago virgaurea var. insularis (Kitam.) Hara
  • Solidago virgaurea subsp. jailarum (Juz.) Tzvelev
  • Solidago virgaurea subsp. lapponica (With.) Tzvelev
  • Solidago virgaurea subsp. macrorrhiza (Lange) Nyman
  • Solidago virgaurea subsp. talyschensis (Tzvelev) Sennikov
  • Solidago virgaurea subsp. taurica (Juz.) Tzvelev
  • Solidago virgaurea subsp. turfosa (Woronow ex Grossh.) Greuter
Sinonimia
  • Aster virgaurea (L.) Kuntze
  • Dectis decurrens Raf.
  • Doria virgaurea Scop.
  • Solidago cantoniensis Lour.
  • Solidago corsica (Rouy) A.W.Hill
  • Solidago minor Mill.
  • Solidago nudiflora Viv.
  • Solidago pygmaea
  • Solidago vulgaris Lam.
  • Aster minutus (L.) Kuntze
  • Solidago alpestris Waldst. & Kit. ex Willd.
  • Solidago cambrica Huds.
  • Solidago minuta L.
  • Solidago armena Kem.-Nath. ex Grossh
  • Solidago japonica Kitam.
  • Solidago caucasica Kem.-Nath.
  • Solidago dahurica Kitag.
  • Solidago gebleri Juz.
  • Solidago insularis Kitam.
  • Solidago jailarum Juz.
  • Solidago lapponica With.
  • Solidago macrorrhiza Lange
  • Solidago talyschensis Tzvelev
  • Solidago taurica Juz.
  • Solidago turfosa Woronow ex Grossh.[8]

Nome común editar

Esta especie ye conocida nel dominiu llingüísticu asturlleonés col nome común vara (de) san xosé[1].

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 URL de la referencia: http://www.sabencia.net/nomenclator.php.
  2. Polunin, O. (1988). Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona:Omega. ISBN 84-282-0857-3.
  3. Howard, Michael. Traditional Folk Remedies (Century, 1987), p.145
  4. «Solidago virgaurea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de xunu de 2012.
  5. IOPB. Chromosome number reports. LIX. Loon, J. & M. de Jong (1978) Taxon 27(1): 57-60
  6. Solidago virgaurea en Nomes Botánicos
  7. N'Epítetos botánicos
  8. Solidago virgaurea en PlantList

Bibliografía editar

  • Flora of China Editorial Committee. 2011. Fl. China 20–21: 1–992. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  • AICHELE, D.; GOLTE-BECHTLE, M. Guía de les flores d'Europa. Barcelona: Omega, 1988
  • ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE MÉDICOS NATURISTES. COLEXU OFICIAL DE FARMACÉUTICOS DE VIZCAYA. Fitoterapia. Vademecum de Prescripción. Bilbao: Cita, 1994
  • BERDONCES I SERRA, Lluís Maria Gran enciclopedia de les plantes melecinales. Premià de Mar: Tikal ediciones,1999
  • FONT QUER, PIO Diccionariu de botánica. Barcelona: Península, 2001
  • FONT QUER, PIO Plantes melecinales. El Dioscórides anováu. Barcelona: Península, 2001
  • LAUNERT, EDMUND Guía de les plantes melecinal y comestible d'España y d'Europa. Barcelona: Omega, 1982
  • PAHLOW, M. El gran llibru de les plantes melecinales. Llión: Everest, 1998
  • PAHLOW, M. Gran manual de plantes melecinales. Llión: Everest
  • PERIS, JUAN BAUTISTA; STÜBING,GERHARD; ROMU, ÁNGEL Plantes melecinales de la Península Ibérica ya Islles Baleares. Barcelona: Xaguar, 2001
  • PERIS, JUAN BAUTISTA; STÜBING, G.; VANACLOCHA, B. Fitoterapia aplicada. Valencia: M.I.C.O.F., 1995
  • PODLECH, DIETER Plantes melecinales. Llión: Everest
  • POLETTI, ALDO Plantes y Flores Melecinales I. Barcelona: Parramón, 1995
  • POLUNIN, OLEG Guía fotográfica de las Flores Silvestres de España y de Europa. Barcelona: Omega, 1989
  • ROMBI, MAX 100 plantes melecinales. Niza: Editions Romart, 1991
  • STRASBURGER, Eduard Tratáu de Botánica. Barcelona: Marin, 1977
  • UNIVERSITAT DE BARCELONA Vocabulari de Botànica. Barcelona: Institut Joan Lluís Vives, 2004
  • UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Testos docents.(pràctiques). Barcelona: UB, 2008
  • WILLIAM A.R. THOMSON, D.M. Guía práutica ilustrada de les plantes melecinales. Barcelona: Blume, 1994

Enllaces esternos editar