La islla de Spitsbergen (enantes conocida como Spitzberg Occidental) ye la mayor de les islles del archipiélagu de Svalbard, asitiada na confluencia ente l'océanu Árticu, el mar de Barents y el mar de Groenlandia. [1] La islla de Spitsbergen tien una superficie averada de 39 044 km², anque delles referencies citen pequeñes diferencies de tamañu. Esti nome, Spitzberg, foi aplicáu tamién al archipiélagu completu de Svalbard ya inda lo ye dacuando. La islla tien 450 km de llargor y ente 40 y 225 km d'anchu. Por cuenta de que Spitsbergen asítiase dafechu dientro del círculu polar árticu, ye unu de los llugares onde'l sol relluma mientres les 24 hores del día nel mes de xunu.

Spitsbergen
Situación
PaísBandera de Noruega Noruega
ArchipiélaguBandera de Svalbard Svalbard
Tipu islla
Parte de Svalbard
Asitiáu en Mar de Groenlandia
Coordenaes 78°45′N 16°00′E / 78.75°N 16°E / 78.75; 16
Spitsbergen alcuéntrase en Svalbard
Spitsbergen
Spitsbergen
Spitsbergen (Svalbard)
Datos
Altitú media 1713 m
Puntu más altu Newtontoppen
Superficie 39 044 km²
Población 2642
Fusu horariu UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata
Spitsbergen

Historia editar

El nome Spitsbergen significa «picos serrapatosos» y foi-y dau pol esplorador neerlandés Willem Barents, qu'afayó la islla mientres esploraba en busca del Pasu del Nordeste en 1596. Sicasí, l'archipiélagu puede ser conocíu polos cazadores Pomor rusos yá nos sieglos XIV o XV, anque nun se dispón d'evidencies sólides antes del sieglu XVIII. Pensaron que la tierra descubierta yera parte de Groenlandia y, por ello,  bautizar Grumant (Грумант). L'archipiélagu pudo tamién ser afayáu polos viquingos en 1194. El nome Svalbard méntase por primer vegada nes sagues islandeses de los sieglos X y XI, pero tamién podría referise a la islla de Jan Mayen o inclusive a Groenlandia

Spitsbergen ye una de los trés islles habitaes del archipiélagu, y, acordies colos términos del Tratáu de Svalbard, los ciudadanos de cualesquier de los países firmantes pueden instalase nel archipiélagu. Anguaño, namái Noruega y Rusia exercen esti derechu.

El mayor asentamientu en Spitsbergen ye la ciudá noruega de Longyearbyen, ente que'l segundu mayor ye'l de la mina de carbón de Barentsburg (la cual foi vendida per Holanda en 1932 a la compañía soviética Arktikugol). Otres poblaciones de la islla inclúin les antigües comunidaes mineres de Grumantbyen y Pyramiden (abandonaes en 1961 y 1998, respeutivamente), una base d'investigación Polaca en Hornsundet, y la remota población de Ny-Ålesund nel estremu norte.

Les antigües espediciones balleneres en Svalbard solíen, por cuenta de les corrientes y a la fauna, arrexuntase alredor del oeste de Spitsbergen y les islles cercanes a la mariña.

Kvadehuksletta, al oeste de la islla Spitsbergen, ye notable poles sos estructures de piedra úniques, incluyendo piedres bien circulares y de patrones llaberínticos. Créese qu'estes estructures fueron formaes pol pesu del xelu.

La islla d'Edgeøyá al suroeste de Spitsbergen ye una islla despoblada que constitúi una reserva natural, llar del osu polar y el renu.

La islla foi ocupada pol exércitu en 1941 pa prevenir la ocupación alemana de les islles. El Reinu Xuníu y Canadá unviaron fuercies militares pa destruyir les instalaciones y prevenir la ocupación.

La Bóveda Global de Granes de Svalbard editar

En 2007, l'estáu noruegu al pie de l'Asociación Global pa la Diversidá empecipió la construcción d'una arca del xuiciu final» en túneles practicaos dientro d'un monte próximu a Longyearbyen, por un costu de 3 millones d'USD na islla que va protexer siquier 10 000 clases de granes nel casu d'una guerra nuclear o un cambéu súbitu nes condiciones climatolóxiques actuales. [2] El gobiernu noruegu construyiría esti bancu de granes escavando un cuévanu en Spitsbergen y dempués poniendo tantes granes como pudiera dientro con sofitu de tolos países del mundu. Esta Bóveda Global de Granes de Svalbard, un verdaderu bancu mundial de granes, tien máxima seguridá, con puertes a prueba d'esplosiones y l'atmósfera sellada.

La bóveda foi inaugurada'l 26 de febreru de 2008, con 100 millones de granes procedentes d'un centenar de países de tol mundu.[3] La cantidá de granes depositaes va depender finalmente del númberu de países participantes nel proyeutu.

Imáxenes editar

Referencies editar

  1. Así aparece, p.e. en Nansen, F.: En la noche y entre los hielos, relato de la expedición polar noruega de 1893 a 1896, Editorial Labor, S.A., 1962.
  2. Ver en: «'Doomsday' seed bank to be built» (inglés). bbc.co.uk. BBC (12 de xineru de 2006). Consultáu'l 21 d'agostu de 2015.
  3. «Inaugurada en el Ártico el 'Arca de Noé' de las plantas» (castellanu). El País (26 de febreru de 2008). Consultáu'l 20 de mayu de 2008.

Enllaces esternos editar

‏‎