Stachys arvensis

especie de planta

Stachys arvensis, ye una especie de planta yerbácea perteneciente a la familia Lamiaceae. Ye orixinaria de Macaronesia hasta Taiwán.

Stachys arvensis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Lamioideae
Xéneru: Stachys
Especie: S. arvensis
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Ilustración
Flores

Descripción editar

Ye una planta yerbácea añal y pelosa, con numberoses tarmos floríferos erectos. Les fueyes son ovato-cordaes y crenaes. Les flores tán arrexuntaes en verticilastros distantes ente ellos, con 2-6 flores cada unu. La corola ye pequeña y de color rosáu o blancu. Difier de Stachys brachyclada por tener el llabiu cimeru de la corola enteru y la mota con dientes mucronaes

Distribución y hábitat editar

Alcuéntrase en Macaronesia, Europa hasta Taiwán en pacionales d'añales sobre suelos acedos y arenosos. Tamién puede atopase el departamentu de Apurimac Perú.

Taxonomía editar

Stachys ajugoides describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum, Editio Secunda 2: 814. 1763.[1]

Etimoloxía

Stachys: nome xenéricu que remanez del Llatín Stachys, les, que procede del Griegu στάχνς, "espiga"sobremanera la de trigu, pola apariencia de les inflorescencies. Usáu por Pliniu'l Vieyu (24, lxxxvi, 136) pa una planta ensin identificar, quiciabes del xéneru Stachys. Curiosamente, describir como asemeyada al puerru (Allium ampeloprasum var. porrum), pero de fueyes más llargues y numberoses y de flores marielles ("Ea quoque, quae stachys vocatur, porri similitudinem habet, longioribus foliis pluribusque et odoris iucundi colorisque in luteum inclinati.").

Sinonimia

arvensis: epítetu que procede del llatín arva, que significa campu de llabranza, esto ye, que se trata d'una especie qu'apaez en campos cultivaos.[2]

Citoloxía

Númberu de cromosomes de Stachys arvensis (Fam. Labiatae) y táxones infraespecíficos

2n=10.[3][4]
Sinonimia
  • Glechoma arvensis L., Sp. Pl.: 578 (1753).
  • Cardiaca arvensis (L.) Lam., Fl. Franç. 2: 383 (1779).
  • Trixago arvensis (L.) Hoffmanns. & Link, Fl. Portug. 1: 102 (1809).
  • Trixella arvensis (L.) Fourr., Ann. Soc. Linn. Lyon, n.s., 17: 135 (1869).
  • Glechoma belgica L., Sp. Pl.: 578 (1753).
  • Trixago punctata Gilib., Fl. Lit. Inch. 1: 73 (1782), opus utique oppr.
  • Glechoma marrubiastrum Vill., Hist. Pl. Dauphiné 2: 371 (1787).
  • Trixago cordifolia Moench, Methodus: 398 (1794).
  • Trixago colorata C.Presl, Fl. Sicul.: xxxvii (1826).
  • Stachys brasiliensis Benth., Labiat. Xen. Spec.: 550 (1834).[5]

Referencies editar

  1. «Stachys arvensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 23 de febreru de 2015.
  2. N'Epítetos Botánicos
  3. Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes RJB
  4. Stachys arvensis L. Proves Contribution a l'étude citotaxonomique des spermatophyta du Portugal. XVIII. Lamiaceae Fernandes, A. & M. T. Leitao (1985) Mem. Soc. Brot. 27: 27-75
  5. «Stachys arvensis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 16 d'abril de 2010.

Bibliografía editar

  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1994. Flora of China (Verbenaceae through Solanaceae). 17: 1–378. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  4. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venez. 1–859. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  5. Jørgensen, P. M., M. H. Nee & S. G. Beck. 2014. Catálogu de les plantes vasculares de Bolivia. 127(1–2): i–viii, 1–1744. In P. M. Jørgensen, M. H. Nee & S. G. Beck (eds.) Cat. Pl. Vasc. Bolivia, Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  6. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las plantas vasculares del Cono Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1–3): i–xcvi, 1–3348.

Enllaces esternos editar