Walker Smith Jr. (3 de mayu de 1921Ailey (es) Traducir – 12 d'abril de 1989Culver City), más conocíu como "Sugar Ray Robinson", foi un boxeador profesional. Tuvo activu nes décades de 1940 y 1950 y combatió nos pesos medios y welter. Foi incorporáu al Salón Internacional de la Fama del Boxéu en 1990.

Sugar Ray Robinson
Vida
Nacimientu Ailey (es) Traducir3 de mayu de 1921[1]
Nacionalidá Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
Muerte Culver City12 d'abril de 1989[1] (67 años)
Sepultura Cementerio Inglewood Park (es) Traducir
Causa de la muerte Diabetes
Estudios
Estudios DeWitt Clinton High School
Llingües falaes inglés[2]
Oficiu
Oficiu boxeadoractor de cine
Altor 180 cm
Serviciu militar
Lluchó en Segunda Guerra Mundial
IMDb nm0733124
cmgww.com…
Cambiar los datos en Wikidata

Biografía editar

Como boxeador amateur consiguió un récor de 85 victories por nenguna derrota, siendo 69 de les sos victories por nocaut y 40 d'éstes terminaron nel primer round. En 1940 faise profesional a la edá de 19 años y yá en 1951 tenía un récor de 128 victories, una derrota (ante Jake LaMotta) y dos empates, con 84 nocauts. Caltuvo'l títulu del mundu del pesu welter dende 1946 hasta 1951 y ganó'l títulu del pesu mediu tamién en 1951. Al añu siguiente retiróse, pero volvió, pa recuperar el títulu del pesu mediu en 1955 y convirtiéndose depués nel primer boxeador de la historia en ganar per quinta vegada un campeonatu del mundu, al volver ganar el títulu medianu en 1958. Foi nomáu boxeador del añu dos veces mientres los cerca de 26 años de carrera deportiva.

Robinson foi nomáu'l meyor boxeador del sieglu XX por Associated Press.[3] ESPN.com señalar como'l meyor boxeador de la historia en 2007.[4] La revista The Ring nomar "el meyor boxeador llibra per llibra de tolos tiempos" en 1997, y tamién "Lluchador de la Década" nos años 1950.[5]Muhammad Ali consideró a Robinson como'l meyor boxeador llibra a llibra de tolos tiempos. Opinaron igual otru boxeadores como Joe Louis o Sugar Ray Leonard.

Biografía editar

Vida familiar editar

Robinson nació col nome de Walker Smith Jr. en Ailey, Georgia (según lo indicao nel so certificáu de nacencia) o en Detroit, Michigan (según rellata na so autobiografía)[6] de Walker Smith Sr. y Leila Hurst. Robinson foi'l más nuevu de la familia yá que la so hermana mayor, Marie, nació en 1917 y la so otra hermana, Evelyn, nació en 1919.

Robinson casar por primer vegada cuando tenía 16 años y tuvo un fíu enantes de divorciase a los 19 años. La so segunda esposa, Edna Mae Holly, yera una baillarina qu'actuó nel Cotton Club y que viaxó a Europa con Duke Ellington y Cab Calloway en 1940.[7] Según Robinson, conocer nuna piscina qu'él frecuentaba dempués de los sos entrenamientos ya intentando consiguir el so atención emburriar a l'agua faciendo creer que fuera un accidente. Poco dempués empezaron a salir y casáronse en 1943, tuvieron un fíu llamáu Ray Robinson Jr. y divorciáronse en 1960.[8]

N'abril de 1959 la hermana mayor de Robinson, Marie, morrió de cáncer a los 41 años.[9]

En 1965, Robinson casar por tercer vegada con Millie Wiggins Bruce, que yera dellos años mayor qu'él ya instaláronse en Los Angeles.[10] Cuando Robinson taba enfermu con diverses dolencies, el so fíu acusó a Millie de controlalo so la influencia de la medicación. Según Ray Robinson Jr., cuando la madre de Robinson morrió, ésti nun pudo allegar al entierru porque Millie drogar y controlaba. Sicasí, Robinson fuera hospitalizáu'l día enantes de la muerte de la so madre por cuenta del baturiciu, que causába-y una elevación de la tensión arterial. Robinson Jr. y Edna Mae tamién afirmaron que fueron alloñaos de Robinson por Millie mientres los últimos años de la so vida.

Mocedá editar

El so padre yera llabrador, nuna granxa, d'algodón, cacagüés y maíz en Georgia pero dempués treslladó a la so familia a Detroit onde trabayó en construcción. Según Robinson, el so padre trabayaba en dos emplegos pa poder sofitar a la familia y según comentaba teníase que llevantar a los seis de la mañana y tornaba a medianueche tolos díes sacante'l domingu que yera l'únicu día que podía ver.

Los sos padres dixebráronse y Robinson dir cola so madre a Harlem, un barriu de Manhattan na ciudá de Nueva York cuando él tenía 12 años. Aspiraba a ser doctor, pero dexó los estudios nel novenu grau y camudó el so oxetivu, pa ser boxeador. Con 14 años intentó entrar nel so primer tornéu de boxéu, pero pa participar yera necesariu llograr un carné de sociu de la AAU. Esti carné solo podía llograse con 16 años polo qu'engañó a la AAU tomando'l nome y el carné del so amigu Ray Robinson. Más palantre el futuru entrenador George Gainford diría del so estilu: "ye duce como l'azucre (sugar, n'inglés)", polo que'l so nome a partir d'entós sería "Sugar" Ray Robinson.

Robinson idolatraba a Henry Armstrong y a Joe Louis, de fechu vivió nel mesmu bloque que Louis en Detroit cuando Robinson tenía 11 años y Louis 17. Robinson rellató más palantre na so autobiografía que quedó desconsoláu al ver a Louis perder ante l'alemán Max Schmeling en 1936. Fora del cuadriláteru tuvo problemes na so mocedá al trate envolubráu n'engarradielles caleyeres amás de casase a los 16 años pa divorciase a los 19 dempués de tener un neñu. Terminó la so carrera como amateur con un récor de 85 victories por nenguna derrota con 69 nocauts, incluyendo 40 nel primer asaltu. Tamién consiguió ganar los Guantes d'Oru en 1939 nel pesu pluma, amás de consiguir el títulu de la organización en pesu llixeru en 1940.

Profesional editar

Entamos editar

Robinson fixo'l so debú profesional el 4 d'ochobre de 1940 ganando nel segundu asaltu por nocaut a [[Joe Echevarria]].[11] Dempués d'esa victoria engarró cinco veces más mientres l'añu 1940 ganando en toes elles (cuatro por nocaut). En 1941, realizó venti combates ente los cualos ganó al campeón del mundu Sammy Angott, al futuru campeón Marty Servo y al anterior campeón Fritzie Zivic.

El combate ente Robinson y Angott realizóse percima del pesu llixeru por cuenta de que Angott nun quería arriesgase a perder el títulu, polo cual Robinson ganó'l combate pero non el títulu mundial. El combate contra Zivic realizóse ante 20.551 persones nel Madison Square Garden, lo que significó unu de los eventos más allegaos de la dómina.[12] Robinson ganó los primeros cinco asaltos (según Joseph C. Nichols del The New York Times), Zivic compensó nel sestu y séptimu, Robinson controló los dos siguientes asaltos y tenía a Zivic caedizu nel novenu pero dempués d'un décimu asaltu igualáu, Robinson foi anunciáu como'l ganador nos trés tarxetes de los xueces.[13]

En xineru de 1942, producióse la revancha del combati ante Zivic, nel décimu asaltu ésti foi noquiáu y Robinson ganó per segunda ocasión. Esti nocaut foi'l segundu na carrera de Zivic dempués de 150 combates, baltar nel novenu y nel décimu asaltu primero que l'árbitru parara'l combate ante les protestes de la esquina de Zivic pola decisión. Sicasí James P. Dawson, del The New York Times declaró que'l combate fuera una matanza.[14] Dempués d'esti combate Robinson ganó cuatro combates consecutivos por nocaut enantes de ganar na revancha a Marty Servo por decisión en mayu de 1942. De siguío ganó trés engarres más, pa enfrentase dempués n'ochobre y per primer vegada a Jake LaMotta, unu de los sos rivales más acérrimos mientres el restu de la so carrera. Robinson ganó a LaMotta por decisión unánime con un pesu de 145 llibres, poles 157.5 de LaMotta, debíu al gran control que fizo Robinson de los sos golpes dende l'esterior.[15] Dempués Robinson ganó cuatro engarres más, dende'l 19 d'ochobre al 14 d'avientu, incluyendo dos ante Izzy Jannazzo y un ante LaMotta polo que foi gallardoniáu en 1942 col premiu de meyor boxeador del añu gracies a les 14 victories que llogró, ensin perder nin una.

Robinson atropó un récor de 40 victories ensin derrotes enantes de perder per primer vegada ante LaMotta en 10 asaltos na engarradiella de revancha.[16] LaMotta con 16 llibres (7.3 kilogramos) de pesu más que'l so rival baltó nel octavu asaltu a Robinson y ganó la engarradiella por decisión gracies a que la campana salvó a Robinson cuando la cuenta taba en nueve. La engarradiella producir na antigua ciudá de Robinson, en Detroit, y llogró un récor d'espectadores. Robinson controló los primeros asaltos pero LaMotta tomó'l control nos últimos asaltos pa faese col trunfu.

Catorce díes dempués engarró ante California Jackie Wilson al que ganó por decisión en diez asaltos, y siete díes dempués, el 26 de febreru, y otra vegada en Detroit, LaMotta y Robinson volvieron engarrar con victoria pa Robinson por decisión dempués de diez asaltos. L'árbitru Hennessey dio por ganador a Robinson por 51-49 puntos (5-3-2 n'asaltos); l'árbitru Fisher dio por ganador tamién a Robinson por 53-47 (6-2-2 n'asaltos); y d'últimes Lenahan dio tamién por ganador a Robinson 56-44 (8-1-1 n'asaltos). Nel séptimu asaltu Robinson foi noquiáu y llevantóse cuando l'árbitru cuntaba nueve. Dempués de la engarradiella Robinson comentó que:

"Realmente fíxome dañu con una esquierda nel séptimu asaltu. Quedé un pocu amoriáu y decidíu pa quedame nel suelu..."

Dempués d'esta tercera engarra ante LaMotta, Robinson ganó dos combates más enantes d'enfrentase al so ídolu de la infancia, l'antiguu campeón del mundu, Henry Armstrong. El combate producióse porque Armstrong precisaba'l dineru anque yá yera un pocu mayor. Tuvo llugar nel Madison Square Garden y la victoria foi pa Robinson por decisión dempués de diez asaltos.

El 27 de febreru de 1943, Robinson foi llamáu al exércitu de los Estaos Xuníos onde volvió llamase Walker Smith, anque tuvo una curtia carrera militar porque terminó a los 15 meses. Robinson sirvió con Joe Louis y realizaron dellos combates d'exhibición ante les tropes americanes. Robinson tuvo dellos problemes con militares y aldericó colos superiores porque creía, teníen un tratu discriminatoriu contra él y refugó realizar más combates d'exhibición cuando-y dixeron que los soldaos Afroamericanos nun teníen permisu pa velos.

En 1944, Robinson foi esamináu poles autoridaes militares que dixeron que tenía un defectu mental.[17] Robinson trabó una gran amistá con Louis y tuvieron negocios xuntos dempués de volver del serviciu militar. Quixeron empezar un negociu de distribución de llicor en Nueva York, pero foi-yos refugada la llicencia por cuenta de la so raza.

En 1944, tuvo namái cinco combates y toos ellos contra rivales modestos. En 1945, dempués de tres victories, volvió engarrar ante Jake LaMotta al que ganó por decisión unánime en diez asaltos. En mayu llogró un empate ante José Basora dempués de diez asaltos, y dempués otres cuatro victories ente les que s'atopa otru ante Jake LaMotta al que ganó por decisión estremada en 12 asaltos dempués de que los xueces dictaminaren una puntuación de 61-59, 57-63 y 61-59.

Campeón del Mundu Welter editar

Para 1946, Robinson sostuviera 75 combates nos qu'había acumuláu 73 victories con una derrota y un empate y batiera a los meyores boxeadores del momentu na división welter. Esi añu realizó 16 combates, ganando la mayoría d'ellos por nocaut nos primeros asaltos. Sicasí, refugara a cooperar cola Mafia, que controlaba la mayor parte del boxéu, y negáron-y la oportunidá d'engarrar pol títulu del mundu.[18] Finalmente tuvo la oportunidá de ganar el títulu ante Tommy Bell, el 20 d'avientu de 1946. Robinson yá ganara a Bell por decisión en 1945 y engarraben pol títulu vacante qu'había dexáu Servo, al que ganara Robinson en dos causes pero ensin el títulu en xuegu. El mes anterior Robinson enfrentárase a Artie Levine al que ganó por nocaut nel décimu asaltu, pero dempués de cayer a la lona él tamién. Ante Bell, ante 15.670 persones, volvió ser baltáu nel segundu asalto pero reponer pa ganar, por decisión en 15 asaltos, el títulu mundial del pesu welter.

Al siguiente añu, dempués de cuatro engarres ensin el títulu en xuegu, Robinson defendió la so corona per primer vegada ante Jimmy Doyle al que venció por nocaut nel octavu asaltu. La nueche anterior al combate, Robinson suañara que diba matar por fuercia a Doyle nel cuadriláteru polo que quixo atayar la engarradiella. Sicasí un sacerdote amigu so convencer de que fuera un mal suañu por qu'engarrara. Doyle foi noquiáu nel octavu asaltu y morrió de les firíes.[19]

En 1948, Robinson engarró cinco veces pero solu nuna ocasión punxo'l so títulu en xuegu. N'unu d'esos combates ganó al futuru campeón mundial Kid Gavilán. Foi un gran combate que terminó en diez asaltos con dalguna protesta pola resultancia final, Gavilan mancó munches vegaes a Robinson mientres engarrar pero ésti controló bien el combate y nos últimos asaltos impacto delles series de jabs y de gabitos d'esquierda colos que consiguió la victoria.

En 1949, engarró 16 veces pero solo defendió'l so títulu una vegada, ante Gavilan, na revancha y Robinson volvió ganar el combate por decisión. La primer metá del combate foi bien igualada pero'l final foi apoderáu por Robinson, que fizo esperar a Gavilan dos años pa poder consiguir el títulu mundial welter. Esi añu Robinson llogró otru empate ante Henry Brimm el cual aguantó los diez asaltos y consiguió unes puntuaciones de 5-5, 5-4 y 5-5.

En 1950, engarró en 19 ocasiones defendiendo'l so títulu una sola vegada ante Charley Fusari na que sería la so última engarradiella pol títulu welter. Esti combate ganar en quince asaltos a los puntos dempués de baltar a Fusari nuna ocasión. Robinson donó tola recaldación del combati ante Fusari, pa la investigación del cáncer.

Como anéudota, en 1950 Robinson engarró ante George Costner que tamién fuera llamáu "Sugar". Costner enantes de la engarradiella declarara que "va ser meyor qu'engarremos, porque esta ye la única forma". Cuando lo boxeadores fueron presentaos nel centru del cuadriláteru Robinson dixo:

"El so nome nun ye Sugar, ye'l míu".[20]

Una vegada qu'empezó'l combate Costner movióse agresivamente contra Robinson, ésti compensó y cuando se llevaben 2 minutos y 49 segundos una serie de golpes de Robinson baltaron a Costner que yá non se llevantó.

Campeón Medianu del Mundu editar

Robinson declaró na so autobiografía qu'una de les razones más importantes pa camudase de pesu foi la dificultá cada vegada mayor que tenía pa dar el pesu welter (llende: 67 kilogramos). El movimientu tamién sería más beneficiosu nel aspeutu financieru una y bones la división de los medianos tenía dalgunos de los meyores boxeadores de la historia.

La so primer engarradiella nos pesos medios foi xustu enantes de la so última defensa del títulu welter, foi'l 5 de xunu de 1950 y enfrentóse a Robert Villemain pol títulu mediu del estáu de Pennsylvania. Esti títulu defender en dos causes, la primer ante José Basora (ante'l cual enfrentárase en 1945, terminando'l combate n'empate) al que ganó fácilmente nel primer asaltu dempués de baltalo hasta en cuatro causes, batiendo asina'l récor de rapidez en rematar un combate (55 segundos). La segunda defensa realizar ante Carl 'Bobo' Olson, ante'l cual enfrentaríase en delles ocasiones y al que ganó por nocaut nel docenu asaltu.

El 14 de febreru de 1951, Robinson y LaMotta atopar por sesta vegada. Nesta ocasión el pesu yera distintu y per primer vegada enfrentar con un títulu en xuegu, el títulu mundial de los pesos medianos. El combate anuncióse como "La masacre del día de San Valentín" y foi ganáu por Robinson por un nocaut téunicu nel asaltu númberu 13. Robinson boxeó dende fora a LaMotta mientres los primeros diez asaltos, llanzando a partir d'entós fuertes combinaciones mientres los siguientes trés asaltos que noquiaron a LaMotta per primer vegada nes sos 95 combates profesionales. Esti combate y dalgunos de los otros seis qu'enfrentaron a Robinson y LaMotta fueron representaos pol direutor Martin Scorsese na so película Raging Bull. LaMotta dixo más tarde sobre combatir ante Robinson:

"Engarré tantes vegaes contra Sugar Ray, que nun sé qué tanto tengo diabetes".[21]

Dempués de ganar el so segundu títulu mundial, Robinson entamó una xira per Europa viaxando na so Cadillac rosa xunto a un séquitu de 13 persones, delles incluyíes "solo pa rise".[22] Foi un héroe en Francia por cuenta de la so recién victoria ante LaMotta, qu'enantes venciera al francés Marcel Cerdan en 1949, arrampuñándo-y asina'l so títulu de campeón (Cerdan morrió nun accidente cuando diba apostar la revancha ante LaMotta). Robinson foi recibíu pol Presidente de Francia y besó a la esposa en cuatro causes nuna ceremonia na que taba tola alta sociedá de Francia.[23] Mientres el so combate en Berlín ante Gerhard Hecht, Robinson foi descalificáu cuando noquió al so rival con un golpe nel reñón, golpe ensin dexar n'Europa, pero sí n'Estaos Xuníos. Finalmente'l combate foi declaráu nulu.

Dempués d'engarrar en Francia, Suiza, Bélxica, Alemaña ya Italia, Robinson tuvo un combate en Londres, n'Inglaterra nel cual espunxo'l so títulu del mundu. El so rival sería l'inglés Randy Turpin ante'l que perdió nuna sensacional engarradiella, a los puntos y en 15 asaltos.[24] Tres meses más tarde, el 12 de setiembre de 1951 tuvo llugar la revancha ante 60 000 persones pero nesta ocasión en Nueva York. Robinson noquió a Turpin nel décimu asaltu pa recuperar el títulu de los pesos medios. Lideraba les tarxetes de los xueces pero foi cortáu por Turpin, esto fixo apeligrar el combate, pero Robinson baltar y de siguío llanzó una serie de golpes que fixeron al árbitru parar el combate.[25] Dempués de la victoria, los residentes de Harlem baillaron nes cais.[26] Robinson ganó'l premiu al meyor boxeador del añu, otra vegada en 1951.

En 1952, engarró de nuevu ante Olson ganando otra vegada, por decisión unánime en 15 asaltos. El siguiente combate foi ante l'ex-campeón mundial, Rocky Graziano al que ganó en tres asaltos.[27] Una vegada terminó'l combate anunció qu'arrenunciaba al so títulu medianu y engarró pol títulu semipesáu ante'l campeón Joey Maxim nel Yankee Stadium. Pa los xueces, Robinson ganaba engarrar pero'l terrible calor tuvo les sos consecuencies, l'árbitru Ruby Goldstein tuvo que ser atendíu y dexó el so puestu a Ray Miller. Dempués el calor afectó a Robinson que nun se llevantó de mano l'asaltu 14 y foi derrotáu. Foi l'únicu nocaut que sufrió na so carrera.

Dempués d'esti combate, Robinson retirar con un récor de 131 victories, 3 derrotes, 2 empates y un nulu dedicándose al mundu del espectáculu. Dempués d'aproximao tres años, el cayente de los sos negocios y la falta d'ésitu fixeron a Robinson replantegase la so vuelta al boxéu.

Torna editar

En 1955, Robinson retornó a los cuadriláteros dempués de tar mientres dos años y mediu ausente. El so trabayu como baillarín caltener nun bon estáu físicu, na so autobiografía comenta que nes selmanes enantes del debú en Francia corría 8 quilómetros cada mañana y dempués pela nueche taba cinco hores baillando. Tamién declaró que los entrenamientos que realizó nel so intentu de faer una carrera como baillarín fueron más difíciles que dalgunos que realizó mientres la so carrera de boxeador.

Esi añu engarró en siete causes, nuna d'elles foi ganáu por decisión unánime en diez asaltos ante Ralph 'Tiger' Jones. A partir d'esa derrota, que foi la segunda engarradiella del añu, ganó a Johnny Lombardu, Ted Olla, Garth Panter y Rocky Castellani, ante'l cual foi baltáu nel sestu asaltu con una cuenta de nueve. Dempués d'esta victoria retó al campeón mundial del pesu mediu, Carl 'Bobo' Olson, ante'l cual enfrentárase en dos causes, venciéndolo en dambes.

Olson aceptó la revancha, pero foi ganáu por Robinson por nocaut nel segundu asaltu. Dempués del so remanecimientu, Robinson esperaba ser nomáu otra vegada como boxeador del añu, sicasí'l títulu ganar el pesu welter, Carmen Basilio. Robinson declaró que foi la decepción más grande de la so carrera profesional y comentó na so autobiografía que:

"Nun lo escaecí hasta esti día, y nunca voi faelo".

En 1956, namái engarró dos veces, la primer ante Carl 'Bobo' Olson per cuarta vegada al que ganó col títulu en xuegu, con un nocaut nel cuartu asaltu, y ante Bob Provizzi al que ganó por decisión unánime en diez asaltos.

Al añu siguiente, Robinson defendió'l so títulu ante Gene Fullmer y perder por decisión unánime en 15 asaltos por una puntuación de 5-8, 6-9 y 5-10. Fullmer usó la so agresividá pa controlar a Robinson al cual baltó mientres el combate.[28] Robinson sicasí notó que Fullmer yera vulnerable al gabitu d'esquierda y na revancha noquiar nel quintu asaltu pa recuperar el so títulu mundial, amás del títulu mundial de la National Boxing Association.[29] Los apuestes taben a favor de Fullmer por 3-1, nos dos primeros asaltos Robinson siguió a Fullmer alredor del cuadriláteru, sicasí nel terceru camudó la táctica y fixo a Fullmer dir hasta él. Nel cuartu asaltu Fullmer yá taba atochecíu y nel quintu un gabitu d'esquierda baltar.[30] Los críticos denominaron al golpe que baltó a Fullmer como "el golpe perfectu".[31] Foi la primer ocasión en 44 combates que Fullmer fuera noquiáu y cuando preguntaron a Robinson lo lloñe que llegara'l so gabitu respondió:

"Non puedo dicir, pero recibió'l mensaxe".[32]

La tercer engarradiella del añu foi ante Carmen Basilio que xubiera del pesu welter al medianu. La engarradiella realizar nel Yankee Stadium ante 38 000 persones.[33] Dempués de 15 asaltos los xueces dieron ganador a Basilio por 9-6, 5-9 y 6-8 nel que foi "Combate del Añu" pola revista The Ring.

Al añu siguiente programóse la revancha nel Chicago Stadium, col títulu otra vegada en xuegu y ante 19 000 persones que vieron el que foi otra vegada "Combate del Añu". Robinson mancó llueu a Basilio nel güeyu, que yá nel séptimu asaltu tener totalmente zarráu. A la fin dos xueces vieron ganador a Robinson por 72-64 y 71-64 y l'otru xuez vio ganador a Basilio por 69-64 (esta decisión foi ullada pol públicu).[34]

Cayente editar

 
Sugar Ray Robinson en 1965.

A partir del combati ante Basilio la carrera de Robinson foi tornando. En 1959 solo engarró nuna ocasión, en Boston, ante Bob Young al que noquió nel segundu asaltu.

Nel añu 1960, defendió'l so títulu ante Paul Escolgar, yera'l favoritu 5-1 nos apuestes, pero perdió por decisión estremada nel Boston Garden ante 10.608 persones.[35] El día dempués de la engarradiella, Escolgar declaró que planiara empezar adulces. Robinson abrió-y el güeyu nel octavu asalto pero nun foi abondu pa un boxeador yá avieyáu.

Dempués d'esi combate engarró ante Tony Baldoni al que ganó nel primer asaltu como preparación pa la revancha ante Escolgar nel Boston Garden, el 10 de xunu. Col títulu en xuegu ya intentando ganar el títulu mundial per sesta vegada, Robinson perdió en 15 asaltos otra vegada por decisión estremada, 146-144, 138-149 y 142-147.

Antes de terminar l'añu volvió engarrar, nesta ocasión ante Gene Fullmer pol títulu medianu de la National Boxing Association. El combate terminó n'empate a los puntos dempués de 15 asaltos. Nuna nueva revancha ente Robinson y Fullmer, otra vegada col títulu de la NBA en xuegu, al añu siguiente, la victoria foi pa Fullmer por decisión unánime en 15 asaltos nel que sería l'últimu combate de Robinson con un títulu mundial en xuegu.

Nel restu del añu 1961 engarró en cuatro causes, una per mes, y venció en toes anque non ensin dificultaes yá que foi baltáu en delles ocasiones. Unu d'esos combates foi ante'l futuru campeón mundial Denny Moyer al que ganó por decisión unánime. Siendo favoritu por 12-5 nos apuestes, Robinson que yá tenía 41 años ganó al nuevu Moyer que namái cuntaba con 22.[36] Al añu siguiente, na revancha, Moyer ganó a Robinson a los puntos, toles tarxetes de los xueces marcaron una puntuación de 7-3.[37] Nesi añu 1962, Robinson engarró cinco veces más, perdiendo en dos d'elles ante Phil Moyer y Terry Downes, dambes a los puntos. Dempués de ganar trés combates en 1963, foi ganáu nuevamente pol antiguu campeón mundial y miembru del Salón Internacional de la Fama del Boxéu, Joey Giardello que lu ganó por decisión unánime. Nel cuartu asaltu, Robinson foi baltáu pero llevantar na cuenta de nueve. Nel sestu asaltu casi foi baltáu nuevamente pero repúnxose, anque perdió con puntuaciones de 43-49, 43-47 y 45-48, en diez asaltos.[38] Dempués d'esi combate realizó otra xira per Europa dende ochobre hasta avientu per Francia y Bélxica, engarró en cinco causes, ganó 4 y empató una.

Mientres l'añu 1964, realizó diez combates más que resolvió con siete victories, dos empates y una derrota. Los trés primeros combates realizar nos Estaos Xuníos y el restu n'Europa como parte d'otra xira que realizó pol Reinu Xuníu, Francia ya Italia.

Robinson engarró per última vegada nel añu 1965, el so últimu combate foi ante Joey Archer ante'l que perdió por decisión unánime en diez asaltos dempués de ser baltáu nel cuartu.[39] El famosu escritor deportivu Pete Hamill comentó que la derrota de Robinson ante Archer fuera una de les esperiencies más murnies de la so vida. Fuera baltáu ensin estropiar n'absolutu al so rival, almitiendo ésti dempués del combate que fuera la segunda vegada na so carrera que baltara a daquién. Les 9.023 persones que taben nel Civic Arena ovacionaron constantemente a Robinson a pesar de dir perdiendo.

El 11 de payares de 1965, Robinson anunció la so retirada definitiva del boxéu.[40] Retirar con un récor de 202 combates realizaos de los cualos 175 fueron victories, 19 fueron derrotes, 6 empates y 2 nulos con 110 noquiaos, que lo faen ser unu de los líderes de tolos tiempos en nocauts.

Dempués del boxéu editar

 
"Nueche Sugar Ray Robinson" nel Madison Square Garden.

Na so autobiografía, Robinson declaró qu'escontra l'añu 1965 gastárase los cuatro millones de dólares que ganara nos cuadriláteros. Un mes dempués de la so última engarradiella, Robinson foi homenaxáu con una "Nueche Sugar Ray Robinson", una velada que tuvo llugar nel Madison Square Garden de Nueva York el 10 d'avientu de 1965. Mientres la ceremonia foi gallardoniáu con un enorme troféu que nun podía sostener nengún mueble del so pequeñu apartamentu de Manhattan. Robinson foi escoyíu en 1967 pa entrar nel Salón Internacional de la Fama del Boxéu, dos años dempués de retirase. En 1969 fundó l'Asociación Xuvenil Sugar Ray Robinson pa l'área de Los Angeles na cual nun se patrocina nengún programa de boxéu.

Diagnosticóse-y diabetes mellitus, que foi tratada con insulina, y nos sos últimos años tamién careció la Enfermedá d'Alzheimer.[41] Morrió en Los Angeles a la edá de 67 años siendo soterráu nel Campusantu Inglewood Park, n'Inglewood, California.

Legáu editar

Daquién dixo una vegada que yeren paecíos Sugar Ray Leonard y Sugar Ray Robinson. Créanme, nun hai comparanza. Ray Robinson foi'l más grande. (Sugar Ray Leonard)
"El rei, el maestru, el mio ídolu" (Muhammad Ali sobre Robinson)[42] Robinson foi consideráu unu de los mayores boxeadores de la historia, y foi clasificáu como'l meyor boxeador de tolos tiempos por comentaristes deportivos, boxeadores y entrenadores.[43]

La frase "llibra per llibra", foi creada por comentaristes deportivos pa él mientres la so carrera, como manera de realizar una comparanza de los boxeadores, independientemente del pesu. Inclusive'l Salón Internacional de la Fama del Boxéu, nel cual tán incluyíos ente otros Muhammad Ali, Joe Louis y Sugar Ray Leonard, Robinson ta clasificáu como'l meyor boxeador llibra per llibra de la historia.[44][45]

En 1997, The Ring clasificar como'l meyor boxeador llibra per llibra de la historia, y en 1999 foi nomáu "pesu welter del sieglu" y "pesu mediu del sieglu" pola Associated Press.[46] En 2003,The Ring clasificar el númberu 11 na llista de los meyores pegadores de la historia del boxéu.[47] Nel añu 2007, ESPN realizó una llista de "los 50 mayores boxeadores de tolos tiempos", nel cual Robinson apaecía como'l meyor boxeador de la historia.[48]

Robinson foi unu de los primeros afroamericanos n'establecese como estrella fora del mundu del deporte. Yera una parte importante na escena social de Nueva York, nos años 1940 y 1950. El so glamorosu restorán, Sugar Ray's, atraía estrelles como Frank Sinatra, Jackie Gleason, Nat King Cole, Joe Louis, y Lena Horne.

Robinson tamién foi conocíu pola so personalidá fora de los cuadriláteros, yera elegante, tenía carisma y aptitú dramática, yera cantante y baillarín.[49] Según Ron Flatter, de la ESPN, Robinson foi'l pioneru en llevar un grupu d'acompañantes, como un secretariu, el peluqueru, el masaxista, un grupu d'entrenadores, delles muyeres, una mascota y el xerente de tola vida, George Gainford.

Robinson inspiró a dellos boxeadores que-y coyeron el llamatu "Sugar" como homenaxe, por casu, Sugar Ray Leonard y Sugar Shane Mosley.

En 2006, Robinson tuvo un sellu postal creáu polos Estaos Xuníos con una tirada de 100 millones d'unidaes.[50]

Récor Profesional editar

173 Ganaes (108 knockouts), 19 Derrotes (1 knockout), 6 Empates, 2 Ensin decisión [51]
Res. Récor Rival Tipu Rd., Tiempu Día Llugar Notes
Gana |173-19-6   Joey Archer UD 10 1965-11-10   Civic Arena, Pittsburgh, Pennsylvania
Victoria |173-18-6   Rudolph Bent KO 3 (10), 2:20 1965-10-20   Community Arena, Steubenville, Ohio
Victoria |172-18-6   Peter Schmidt UD 10 1965-10-01   Cambria County War Memorial Arena, Johnstown, Pennsylvania
Victoria |171-18-6   Harvey McCullough UD 10 1965-09-23   Filadelfia A.C., Filadelfia, Pennsylvania
SD 170-18-6   Neil Morrison SD 2 (10), 1:20 1965-09-15   The Arena, Norfolk, Virxinia
Gana |170-18-6   Stan Harrington UD 10 1965-08-10   Hawaii International Center, Honolulu, Ḥawai
Victoria |170-17-6   Harvey McCullough UD 10 1965-07-27   Richmond Arena, Richmond, Virxinia
Gana |169-17-6   Ferd Hernandez SD 10 1965-07-12   Hacienda Hotel, Las Vegas, Nevada
Victoria |169-16-6   Harvey McCullough UD 10 1965-06-24   Washington Coliseum, Washington, District of Columbia
Gana |168-16-6   Stan Harrington UD 10 1965-06-01   Hawaii International Center, Honolulu, Ḥawai
Gana |168-15-6   Avantu Ayon SD 10 1965-05-24   Memorial Auditorium, Tijuana, Baxa California
Victoria |168-14-6   Rocky Randell KO 3 (10) 1965-04-28   Norfolk Municipal Auditorium, Norfolk, Virxinia
Victoria |167-14-6   Earl Bastings KO 1 (10), 2:34 1965-04-03   Sports Center, Savannah
Victoria |166-14-6   Jimmy Beecham KO 2 (10), 1:48 1965-03-06   National Stadium, Kingston
Empate |165-14-6   Fabio Bettini PTS 10 1964-11-27   Palazzetto dello Sport, Roma, Lazio
Victoria |165-14-5   Jean Beltritti PTS 10 1964-11-14   Palais des Sports, Marsella, Bouches-du-Rhône
Victoria |164-14-5   Jean Baptiste Rolland PTS 10 1964-11-07   Helitas Stadium, Caen, Calvados
Victoria |163-14-5   Jackie Cailleau PTS 10 1964-10-24   Palais des Sports, Nice, Alpes-Maritimes
Victoria |162-14-5   Johnny Angel TKO 6 (8) 1964-10-12   Hilton Hotel (Anglu American SC), Mayfair, Londres
Victoria |161-14-5   Yoland Leveque PTS 10 1964-09-28   Palais des Sports, París
Gana |160-14-5   Mick Leahy PTS 10 1964-09-03   Paisley Ice Rink, Glasgow
Empate |160-13-5   Art Hernandez PTS 10 1964-07-27   Omaha Civic Auditorium, Omaha, Nebraska
Victoria |160-13-4   Clarence Riley TKO 6 (10) 1964-07-08   Wahconah Park, Pittsfield, Massachusetts
Victoria |159-13-4   Gaylord Barnes UD 10 1964-05-19   Portland Exposition Building, Portland, Maine
Victoria |158-13-4   Armand Vanucci PTS 10 1963-12-09   Palais des Sports, París
Victoria |157-13-4   Andre Davier PTS 10 1963-11-29   Palais des Sports, Grenoble, Isère
Victoria |156-13-4   Emiel Sarens KO 8 (10) 1963-11-16   Palais des Sports, Bruxeles, Bruxelles-Capitale
Empate |155-13-4   Fabio Bettini PTS 10 1963-11-09   Palais des Sports, Lyon, Ródanu-Alpes
Victoria |155-13-3   Armand Vanucci PTS 10 1963-10-14   Palais des Sports, París
Gana |154-13-3   Joey Giardello UD 10 1963-06-24   Filadelfia Convention Hall, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |154-12-3   Maurice Rolbnet KO 3 (10) 1963-05-05   Palais des Sports, Sherbrooke, Quebec
Victoria |153-12-3   Billy Thornton KO 3 (10) 1963-03-11   Lewiston Armory, Lewiston, Maine
Victoria |152-12-3   Bernie Reynolds KO 4 (10) 1963-02-25   Estadiu Quisqueya, Santu Domingu
Victoria |151-12-3   Ralph Dupas SD 10 1963-01-30   Miami Beach Convention Center, Miami Beach, Florida
Victoria |150-12-3   Georges Estatoff TKO 6 (10) 1962-11-10   Palais des Sports, Lyon, Rhône
Victoria |149-12-3   Diego Infantes TKO 2 (10), 1:15 1962-10-17   Stadthalle, Viena
Gana |148-12-3   Terry Downes PTS 10 1962-09-25   Empire Pool, Wembley, Londres
Gana |148-11-3   Phil Moyer SD 10 1962-07-09   Los Angeles Sports Arena, Los Angeles, California
Victoria |148-10-3   Bobby Lee |KO 2 (10), 2:38 1962-04-27   National Stadium, Port-of-Spain
Gana |147-10-3   Denny Moyer UD 10 1962-02-17   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |147-9-3   Wilf Greaves KO 8 (10), 0:43 1961-12-08   Civic Arena, Pittsburgh, Pennsylvania
Victoria |146-9-3   Al Hauser TKO 6 (10), 1:59 1961-11-20   Providence Auditorium, Providence, Rhode Island
Victoria |145-9-3   Denny Moyer UD 10 1961-10-21   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |144-9-3   Wilf Greaves SD 10 1961-09-25   Convention Arena, Detroit, Michigan
Gana |143-9-3   Gene Fullmer UD 15 1961-03-04   Las Vegas Convention Center, Las Vegas, Nevada
Empate |143-8-3   Gene Fullmer PTS 15 1960-12-03   Los Angeles Sports Arena, Los Angeles, California
Gana |143-8-2   Paul Escolgar SD 15 1960-06-10   Boston Garden, Boston, Massachusetts Engarra por títulu mundial pesu medianu.
Victoria |143-7-2   Tony Baldoni KO 1 (10), 1:40 1960-04-02   Baltimore Coliseum, Baltimore, Maryland
Gana |142-7-2   Paul Escolgar SD 15 1960-01-22   Boston Garden, Boston, Massachusetts Pierde títulu mundial pesu medianu.
Victoria |142-6-2   Bob Young KO 2 (10), 1:18 1959-12-14   Boston Garden, Boston, Massachusetts
Victoria |141-6-2   Carmen Basilio SD 15 1958-03-25   Chicago Stadium, Chicago, Illinois Gana títulu mundial pesu medianu. Combate del añu por The Ring (1958)
Gana |140-6-2   Carmen Basilio SD 15 1957-09-23   Yankee Stadium, Bronx, Nueva York Pierde títulu mundial pesu medianu.Combate del añu por The Ring (1957).
Victoria |140-5-2   Gene Fullmer KO 5 (15), 1:27 1957-05-01   Chicago Stadium, Chicago, Illinois Gana títulu mundial pesu medianu.
Gana |139-5-2   Gene Fullmer UD 15 1957-01-02   Madison Square Garden, Nueva York Pierde títulu mundial pesu medianu.
Victoria |139-4-2   Bob Provizzi UD 10 1956-11-10   New Haven Arena, New Haven, Connecticut
Victoria |138-4-2   Bobo Olson KO 4 (15), 2:51 1956-05-18   Wrigley Field, Los Angeles, California Retién títulu mundial pesu medianu.
Victoria |137-4-2   Bobo Olson KO 2 (15), 2:51 1955-12-09   Chicago Stadium, Chicago, Illinois Gana títulu mundial pesu medianu.
Victoria |136-4-2   Rocky Castellani SD 10 1955-07-22   Cow Palace, San Francisco, California
Victoria |135-4-2   Garth Panter UD 10 1955-05-04   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |134-4-2   Ted Olla |TKO 3 (10), 2:15 1955-04-14   Milwaukee Arena, Milwaukee, Wisconsin
Victoria |133-4-2   Johnny Lombardu |SD 10 1955-03-29   Cincinnati Gardens, Cincinnati, Ohio
Gana |132-4-2   Ralph Jones UD 10 1955-01-19   Chicago Stadium, Chicago, Illinois
Victoria |132-3-2   Joe Rindone KO 6 (10), 1:37 1955-01-05   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Gana |131-3-2   Joey Maxim TKO 14 (15) 1952-06-25   Yankee Stadium, Bronx, Nueva York Engarra por títulu mundial pesu superwélter.
Victoria |131-2-2   Rocky Graziano KO 3 (15), 1:53 1952-04-16   Chicago Stadium, Chicago, Illinois Retién títulu mundial pesu medianu.
Victoria |130-2-2   Bobo Olson UD 15 1952-03-13   San Francisco Civic Auditorium, San Francisco, California Retién títulu mundial pesu medianu.
Victoria |129-2-2   Randy Turpin TKO 10 (15) 1951-09-12   Polo Grounds, Nueva York Gana títulu mundial pesu medianu.
Gana |128-2-2   Randy Turpin PTS 15 1951-07-10   Earls Court Arena, Kensington, Londres Pierde títulu mundial pesu medianu.
Victoria |128-1-2   Cyrille Delannoit RTD 3 (10) 1951-07-01   Palazzetto dello Sport, Turín, El Piamonte
SD 127-1-2   Gerhard Hecht SD 2 (10) 1951-06-24   Waldbühne, Westend, Berlín
Victoria |127-1-2   Jean Walzack TKO 6 (10) 1951-06-16   Palais des Sports, Liexa, Liexa
Victoria |126-1-2   Jan de Bruin TKO 8 (10) 1951-06-10   Sportpaleis, Amberes, Amberes
Victoria |125-1-2   Jean Wanes UD 10 1951-05-26   Sports Center, Zúrich
Victoria |124-1-2   Kid Marcel TKO 5 (10) 1951-05-21   Palais des Sports, París
Victoria |123-1-2   Don Ellis KO 1 (10), 1:36 1951-04-09   Municipal Auditorium, Oklahoma City, Oklahoma
Victoria |122-1-2   Holly Mims UD 10 1951-04-05   Miami Stadium, Miami, Florida
Victoria |121-1-2   Jake LaMotta TKO 13 (15), 2:04 1951-02-14   Chicago Stadium, Chicago, Illinois Gana títulu mundial pesu medianu.
Victoria |120-1-2   Hans Stretz TKO 5 (10) 1950-12-25   Haus der Technik, Frankfurt, Hesse
Victoria |119-1-2   Robert Villemain TKO 9 (10) 1950-12-22   Palais des Sports, París
Victoria |118-1-2   Jean Walzack UD 10) 1950-12-16   Pavillion Des Sports, Geneva
Victoria |117-1-2   Luc van Dam KO 4 (10) 1950-12-09   Palais des Sports, Bruxeles, Bruxelles-Capitale
Victoria |116-1-2   Jean Stock TKO 2 (10) 1950-11-27   Palais des Sports, París
Victoria |115-1-2   Bobby Dykes MD 10 1950-11-08   Chicago Stadium, Chicago, Illinois
Victoria |114-1-2   Bobo Olson KO 12 (15), 1:19 1950-10-26   Filadelfia Convention Hall, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |113-1-2   Joe Rindone TKO 6 (10), 0:55 1950-10-16   Boston Garden, Boston, Massachusetts
Victoria |112-1-2   Billy Brown UD 10 1950-09-04   Coney Island Velodrome, Brooklyn, Nueva York
Victoria |111-1-2   José Basora KO 1 (15), 0:55 1950-08-25   Scranton Stadium, Scranton, Pennsylvania
Victoria |110-1-2   Charley Fusari PTS 15 1950-08-09   Roosevelt Stadium, Jersey City, Nueva Jersey Retién títulu mundial pesu wélter.
Victoria |109-1-2   Robert Villemain UD 15 1950-06-05   Estadiu Municipal de Filadelfia, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |108-1-2   Ray Barnes UD 10 1950-04-28   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |107-1-2   Cliff Beckett TKO 3 (10), 1:45 1950-04-21   Memorial Hall, Columbus, Ohio
Victoria |106-1-2   George Costner KO 1 (10), 2:49 1950-03-22   Filadelfia Convention Hall, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |105-1-2   Jean Walzack UD 10 1950-02-27   Saint Louis Arena, Saint Louis, Missouri
Victoria |104-1-2   Aaron Wade KO 3 (10) 1950-02-22   Municipal Auditorium, Savannah
Victoria |103-1-2   Al Mobley TKO 6 (10) 1950-02-13   Coliseum Arena, Miami, Florida
Victoria |102-1-2   George LaRover TKO 4 (10) 1950-01-30   New Haven Arena, New Haven, Connecticut
Victoria |101-1-2   Vern Lester KO 5 (10), 0:12 1949-11-13   Coliseum Arena, Nueva Orleans, Louisiana
Victoria |100-1-2   Don Lee |UD 10 1949-11-09   Denver Auditorium Arena, Denver, Colorado
Victoria |99-1-2   Charley Dodson KO 3 (10), 0:20 1949-09-12   City Auditorium, Houston, Texas
Victoria |98-1-2   Benny Evans KO 5 (10), 2:56 1949-09-09   Omaha Civic Auditorium, Omaha, Nebraska
Victoria |97-1-2   Steve Belloise TKO 7 (10) 1949-08-24   Yankee Stadium, Bronx, Nueva York
Victoria |96-1-2   Kid Gavilan UD 15 1949-07-11   Estadiu Municipal de Filadelfia, Filadelfia, Pennsylvania Retién títulu mundial pesu wélter.
Victoria |95-1-2   Cecil Hudson KO 5 (10) 1949-06-20   Rhode Island Auditorium, Providence, Rhode Island
Victoria |94-1-2   Freddie Flores TKO 3 (10), 2:41 1949-06-07   Page Arena, New Bedford, Massachusetts
Victoria |93-1-2   Earl Turner TKO 8 (10), 1:51 1949-04-20   Oakland Auditorium, Oakland, California
Victoria |92-1-2   Don Lee |UD 10 1949-04-11   Omaha Civic Auditorium, Omaha, Nebraska
Victoria |91-1-2   Bobby Lee |UD 10 1949-03-25   Chicago Stadium, Chicago, Illinois
Empate |90-1-2   Henry Brimm PTS 10 1949-02-15   Buffalo Memorial Auditorium, Buffalo, Nueva York
Victoria |90-1-1   Young Gene Buffalo KO 1 (10) 1949-02-10   West Side Armory, Kingston, Pennsylvania
Victoria |89-1-1   Bobby Lee |UD 10 1948-11-15   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |88-1-1   Kid Gavilan UD 10 1948-09-23   Yankee Stadium, Bronx, Nueva York
Victoria |87-1-1   Bernard Docusen UD 15 1948-06-28   Comiskey Park, Chicago, Illinois Retién títulu mundial pesu wélter.
Victoria |86-1-1   Henry Brimm UD 10 1948-03-16   Buffalo Memorial Auditorium, Buffalo, Nueva York
Victoria |85-1-1   Ossie Harris UD 10 1948-03-04   Toledo Sports Arena, Toledo, Ohio
Victoria |84-1-1   Chuck Taylor TKO 6 (15), 2:07 1947-12-19   Olympia Stadium, Detroit, Michigan Retién títulu mundial pesu wélter.
Victoria |83-1-1   Billy Nixon TKO 6 (10), 2:10 1947-12-10   Elizabeth Armory, Elizabeth, Nueva Jersey
Victoria |82-1-1   California Jackie Wilson TKO 7 (10), 1:35 1947-10-28   Olympic Auditorium, Los Angeles, California
Victoria |81-1-1   Flashy Sebastian KO 1 (10), 1:02 1947-08-29   Madison Square Garden, Nueva York, Nueva York
Victoria |80-1-1   Sammy Secreet KO 1 (10), 1:02 1947-08-21   Rubber Bowl, Akron, Ohio
Victoria |79-1-1   Jimmy Doyle TKO 8 (15), 1:02 1947-06-24   Cleveland Arena, Cleveland, Ohio Retién títulu mundial pesu wélter.Doyle muerre dempués del castigu recibíu.
Victoria |78-1-1   Georgie Abrams SD 10 1947-05-16   Madison Square Garden, Nueva York, Nueva York
Victoria |77-1-1   Eddie Finazzo TKO 4 (10), 2:30 1947-04-08   Memorial Hall, Kansas City, Kansas
Victoria |76-1-1   Freddie Wilson KO 3 (10) 1947-04-03   Akron Armory, Akron, Ohio
Victoria |75-1-1   Bernie Miller TKO 3 (10), 1:32 1947-03-27   Dorsey Park, Miami, Florida
Victoria |74-1-1   Tommy Bell UD 15 1946-12-20   Madison Square Garden, Nueva York, Nueva York Gana títulu mundial pesu wélter.
Victoria |73-1-1   Artie Levine KO 10 (10), 2:41 1946-11-06   Cleveland Arena, Cleveland, Ohio
Victoria |72-1-1   Cecil Hudson KO 6 (10), 2:58 1946-11-01   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |71-1-1   Ossie Harris PTS 10 1946-10-07   Duquesne Gardens, Pittsburgh, Pennsylvania
Victoria |70-1-1   Sidney Miller KO 3 (10), 1:52 1946-09-25   Twin City Bowl, Elizabeth, Nueva Jersey
Victoria |69-1-1   Vinnie Vines KO 6 (10), 2:46 1946-08-15   Hawkins Stadium, Albany, Nueva York
Victoria |68-1-1   Joe Curcio KO 2 (10), 0:10 1946-07-12   Madison Square Garden, Nueva York, Nueva York
Victoria |67-1-1   Norman Rubio |PTS 10 1946-06-25   Roosevelt Stadium, Union City, Nueva Jersey
Victoria |66-1-1   Freddie Wilson KO 2 (10), 2:00 1946-06-12   Worcester Auditorium, Worcester, Massachusetts
Victoria |65-1-1   Freddie Flores KO 5 (10), 2:52 1946-03-21   Golden Gate Arena, Nueva York, Nueva York
Victoria |64-1-1   Izzy Jannazzo UD 10 1946-03-14   Fifth Regiment Armory, Baltimore, Maryland
Victoria |63-1-1   Sammy Angott UD 10 1946-03-04   Duquesne Gardens, Pittsburgh, Pennsylvania
Victoria |62-1-1   Cliff Beckett KO 4 (10) 1946-02-27   Saint Louis Arena, Saint Louis, Missouri
Victoria |61-1-1   O'Neill Bell KO 2 (10), 1:01 1946-02-15   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |60-1-1   Tony Riccio TKO 4 (10), 2:16 1946-02-05   Elizabeth Armory, Elizabeth, Nueva Jersey
Victoria |59-1-1   Dave Clark TKO 2 (10), 2:22 1946-01-14   Duquesne Gardens, Pittsburgh, Pennsylvania
Victoria |58-1-1   Vic Dellicurti UD 10 1945-12-04   Boston Garden, Boston, Massachusetts
Victoria |57-1-1   Jake LaMotta SD 12 1945-09-26   Comiskey Park, Chicago, Illinois
Victoria |56-1-1   Jimmy Mandell TKO 5 (10), 1:31 1945-09-18   Buffalo Memorial Auditorium, Buffalo, Nueva York
Victoria |55-1-1   Jimmy McDaniels TKO 2 (10), 1:23 1945-06-15   Madison Square Garden, Nueva York
Empate |54-1-1   José Basora PTS 10 1945-05-14   Filadelfia Convention Hall, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |54-1   Jake LaMotta UD 10 1945-02-23   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |53-1   George Costner KO 1 (10), 2:55 1945-02-14   Chicago Stadium, Chicago, Illinois
Victoria |52-1   Tommy Bell UD 10 1945-01-16   Cleveland Arena, Cleveland, Ohio
Victoria |51-1   Billy Furrone TKO 2 (10), 2:28 1945-01-10   Uline Arena, Washington, District of Columbia
Victoria |50-1   George Martin TKO 8 (10) 1944-12-22   Boston Garden, Boston, Massachusetts
Victoria |49-1   Sheik Rangel TKO 2 (10), 2:50 1944-12-12   Filadelfia Convention Hall, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |48-1   Vic Dellicurti UD 10 1944-11-24   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |47-1   Lou Woods TKO 9 (10) 1944-10-27   Chicago Stadium, Chicago, Illinois
Victoria |46-1   Izzy Jannazzo TKO 2 (10), 1:10 1944-10-13   Boston Garden, Boston, Massachusetts
Victoria |45-1   Henry Armstrong UD 10 1943-08-27   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |44-1   Ralph Zannelli UD 10 1943-07-01   Boston Garden, Boston, Massachusetts
Victoria |43-1   Freddie Cabral KO 1 (10), 2:20 1943-04-30   Boston Garden, Boston, Massachusetts
Victoria |42-1   Jake LaMotta UD 10 1943-02-26   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |41-1   California Jackie Wilson MD 10 1943-02-19   Madison Square Garden, Nueva York
Gana |40-1   Jake LaMotta UD 10 1943-02-05   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |40-0   Al Nettlow TKO 3 (10) 1942-12-14   Filadelfia Convention Hall, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |39-0   Izzy Jannazzo TKO 8 (10), 2:43 1942-12-01   Cleveland Arena, Cleveland, Ohio
Victoria |38-0   Vic Dellicurti UD 10 1942-11-06   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |37-0   Izzy Jannazzo UD 10 1942-10-19   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |36-0   Jake LaMotta UD 10 1942-10-02   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |35-0   Tony Motisi KO 1 (10), 2:41 1942-08-27   Comiskey Park, Chicago, Illinois
Victoria |34-0   Reuben Shank KO 2 (10), 2:26 1942-08-21   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |33-0   Sammy Angott UD 10 1942-07-31   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |32-0   Marty Servo SD 10 1942-05-28   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |31-0   Dick Banner KO 2 (10) 1942-04-30   Minneapolis Armory, Minneapolis, Minnesota
Victoria |30-0   Harvey Dubs TKO 6 (10) 1942-04-17   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |29-0   Norman Rubio |TKO 8 (12) 1942-03-20   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |28-0   Maxie Berger TKO 2 (12), 1:43 1942-02-20   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |27-0   Fritzie Zivic TKO 10 (12), 0:31 1942-01-16   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |26-0   Fritzie Zivic UD 10 1941-10-31   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |25-0   Marty Servo UD 10 1941-09-25   Filadelfia Convention Hall, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |24-0   Maxie Shapiro TKO 3 (10), 2:04 1941-09-19   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |23-0   Maurice Arnault TKO 1 (8), 1:29 1941-08-29   Atlantic City Convention Hall, Atlantic City, Nueva Jersey
Victoria |22-0   Carl Guggino TKO 3 (8), 2:47 1941-08-27   Queensboro Arena, Queens, Nueva York
Victoria |21-0   Sammy Angott UD 10 1941-07-21   Shibe Park, Filadelfia, Pennsylvania Angott tenía'l títulu mundial pesu llixeru, pero nun lu esponía.
Victoria |20-0   Pete Lello TKO 4 (8), 1:48 1941-07-02   Polo Grounds, Nueva York
Victoria |19-0   Mike Evans KO 2 (8), 0:52 1941-06-16   Shibe Park, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |18-0   Nick Castiglione KO 1 (10), 1:21 1941-05-19   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |17-0   Victor Troise TKO 1 (8), 2:39 1941-05-10   Ridgewood Grove, Brooklyn, Nueva York
Victoria |16-0   Joe Ghnouly TKO 3 (8), 2:07 1941-04-30   Uline Arena, Washington, District of Columbia
Victoria |15-0   Charley Burns KO 1 (10) 1941-04-24   Waltz Dream Arena, Atlantic City, Nueva Jersey
Victoria |14-0   Jimmy Tygh TKO 1 (10), 1:51 1941-04-14   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |13-0   Jimmy Tygh KO 8 (10), 1:13 1941-03-03   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |12-0   Gene Spencer TKO 5 (6) 1941-02-27   Olympia Stadium, Detroit, Michigan
Victoria |11-0   Bobby McIntire UD 6 1941-02-21   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |10-0   Benny Cartaxena |KO 1 (6), 1:33 1941-02-08   Ridgewood Grove, Brooklyn, Nueva York
Victoria |9-0   George Zengaras PTS 6 1941-01-31   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |8-0   Frankie Wallace TKO 1 (6), 2:10 1941-01-13   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |7-0   Harry LaBarba KO 1 (6), 0:40 1941-01-04   Ridgewood Grove, Brooklyn, Nueva York
Victoria |6-0   Oliver White TKO 3 (4) 1940-12-13   Madison Square Garden, Nueva York
Victoria |5-0   Norment Quarles TKO 4 (8), 0:56 1940-12-09   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |4-0   Bobby Woods KO 1 (6), 1:31 1940-11-11   Filadelfia Arena, Filadelfia, Pennsylvania
Victoria |3-0   Mitsos Grispos UD 6 1940-10-22   New York Coliseum, Bronx, Nueva York
Victoria |2-0   Silent Stafford TKO 2 (4) 1940-10-08   Municipal Auditorium, Savannah
Victoria |1-0   Joe Echevarria TKO 2 (4), 0:51 1940-10-04   Madison Square Garden, Nueva York Debú profesional.

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online: biography/Sugar-Ray-Robinson. Apaez como: Sugar Ray Robinson. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. «idRef» (francés). Agencia Bibliográfica de Enseñanza Superior. Consultáu'l 1r mayu 2020.
  3. Associated Press (8). «Sugar Ray named century's best» (inglés). espn.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  4. «50 Greatest Boxers of All Time» (inglés). espn.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  5. Andrew Eisele. «Ring Magacín's 80 Best Fighters of the Last 80 Years» (inglés). boxing.about.com. Consultáu'l 15 de payares de 2011.
  6. «Sugar Ray Robinson Returns to the Ring to a 'Stamping Ovation' of 100 Million». usps.com (7). Consultáu'l 14 d'abril de 2008.
  7. «Edna Mae Robinson, ex-wife of boxing champ Sugar Ray Robinson, dies» (inglés). JET (27). Archiváu dende l'mio_m1355/is_23_101/ai_87024810 orixinal, el 9 de xunetu de 2012. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  8. «Edna Mae Robinson, ex-wife of boxing champ Sugar Ray Robinson, dies» (inglés). JET (27). Archiváu dende l'mio_m1355/is_23_101/ai_87024810 orixinal, el 9 de xunetu de 2012. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  9. «Ray Robinson's' Sister Dies» (inglés). The New York Times (21). Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  10. «Sugar Ray Robinson» (inglés). TContemporary Black Biography. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  11. «Sugar Ray Robinson» (inglés). boxrec.com. Consultáu'l 14 d'abril de 2008.
  12. Nichols, Joseph (1). «Harlem Fighter Still Unbeaten» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  13. Nichols, Joseph (1). «Harlem Fighter Still Unbeaten» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  14. Dawson, James P. (17). «[http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=FA0A12F73D5D157B93C5A8178AD85F468485F9 Robinson Knocks Out Zivic in Tenth Round to Score 27th Victory in Row]» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  15. Nichols, Joseph C. (3). «Robinson Takes Unanimous Decision Over La Motta in Garden 10-Round Bout» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  16. Associated Press. (6). «Robinson's Streak Ended by LaMotta» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  17. Associated Press. (6). «Ray Robinson» (inglés). fbi.gov. Archiváu dende l'orixinal, el 4 d'avientu de 2004. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  18. Associated Press. (13). «Sugar: Too sweet for Raging Bull» (inglés). bbc.co.uk. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  19. Alberto Daneri. «Les mios alcordances del boxéu (Marzu de 2002)» (castellanu). Archiváu dende l'orixinal, el 15 de mayu de 2007. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  20. Anderson, Dave (13). «Sports of the Times; The Original Sugar Ray 'Never Lost'» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  21. «Jake La Motta». historiadelboxeo.com. Consultáu'l 5 d'avientu de 2012.
  22. «[http://select.nytimes.com/gst/abstract.html?res=F6081EF73B59157B93C7A8178CD85F458585F9 Dethroned in London]» (inglés). The New York Times (15). Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  23. «Sugar Ray Gives Mme. Auriol Kiss; Boxer as Cancer Fund 'Envoy,' Busses French Chief's Wife Twice on Each Cheek» (inglés). The New York Times (17). Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  24. «Sugar's Lumps» (inglés). TIME (23). Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  25. Daley, Arthur (12). «Sports of The Times; For the Championship» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  26. «[http://select.nytimes.com/mem/archive/pdf?res=F30C1EFB3B55177B93C1A81782D85F458585F9 Harlem Hails Robinson; More Than 10,000 Cheer Verdict, Sing and Dance in Street]» (inglés). The New York Times (13). Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  27. «Sugar Ray Robinson -vs- Rocky Graziano 1952» (inglés). youbube.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  28. Nichols, Joseph C. (1). «Utah 160-Pounder to Defend Crown» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  29. «Sugar Ray Robinson knocks out Gene Fullmer» (inglés). youtube.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  30. Nichols, Joseph C. (2). «Robinson Knocks Out Fullmer in Fifth Round to Regain Middleweight Crown» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  31. «Robinson Knocks Out Fullmer in Fifth Round to Regain Middleweight Crown» (inglés). ibhof.com. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  32. Nichols, Joseph C. (2). «Robinson Knocks Out Fullmer in Fifth Round to Regain Middleweight Crown» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  33. «Basilio Takes Title By Beating Robinson» (inglés). The New York Times (24). Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  34. Nichols, Joseph C. (26). «Robinson Outpoints Basilio and Wins World Middleweight Title Fifth Time» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  35. Nichols, Joseph C. (23). «5-1 Choice Loses A Split Decision» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  36. Conkilin, William R. (22). «Robinson Beats Moyer in Ten-Rounder Here» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  37. Teague, Robert L. (18). «Denny Moyer Defeats Robinson» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  38. Teague, Robert L. (25). «Left Hook Floors Sugar Ray in 4th» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  39. Associated Press. (11). «Robinson Beaten in Archer Fight» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  40. Associated Press. (12). «Robinson Declares Bout With Archer Was His Last Fight» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 16 d'abril de 2008.
  41. Pace, Frank. «Keeping Pace with Sugar Ray Robinson» (castellanu). LA Sports Magacín. Consultáu'l 15 d'abril de 2008.
  42. «Sugar Ray Bio» (inglés). cgmworldwide.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
    Review Joe and Teddy Pick Their Top Fighters» (inglés). espn.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
    *Smith, Michael David (13). «ESPN Greatest Boxers List: Sugar Ray Robinson Non. 1» (inglés). aolsports.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
    *Anderson, Dave (13). «Sugar Ray Robinson, Boxing's 'Best,' Is Dead» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
    *Trickett, Alex, y Dirs, Ben (13). «Who is the greatest of them all?» (inglés). bbc.co.uk. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  43. «Sugar Ray Bio» (inglés). cgmworldwide.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
    Review Joe and Teddy Pick Their Top Fighters» (inglés). espn.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  44. Flatter, Ron. «The sugar in the sweet science» (inglés). espn.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  45. Kehoe, Patrick. «Ray Robinson: The champions' champion» (inglés). secondsout.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  46. Associated Press (8). «Sugar Ray named century's best» (inglés). espn.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  47. The Ring. «Ring Magacín's 100 Greatest Punchers» (inglés). about.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  48. «50 Greatest Boxers of All Time» (inglés). espn.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  49. The Ring (8). «Sugar Ray: Is He a Black Gable?» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
    *The Ring (7). «The Man Who Comes Back» (inglés). TIME. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  50. The Ring (30). «The 2006 Commemorative Stamp Program» (inglés). usps.com. Consultáu'l 17 d'abril de 2008.
  51. «Récor profesional de Sugar Ray Robinson» (inglés). Consultáu'l 10 d'avientu de 2012.

Enllaces esternos editar


Predecesor:
Marty Servo
Vacante
Campeón del Mundu Welter
20 d'avientu de 1946 - 14 de febreru de 1951
Vacante
Socesor:
Johnny Bratton
Reconocíu pola NBA
Predecesor:
Jake LaMotta
Campeón del Mundu peso mediu
14 de febreru de 1951 - 10 de xunetu de 1951
Socesor:
Randy Turpin
Predecesor:
Randy Turpin
Campeón del Mundu peso mediu
12 de setiembre de 1951 - avientu de 1952
Retiráu
Socesor:
Carl (Bobo) Olson
Predecesor:
Carl (Bobo) Olson
Campeón del Mundu peso mediu
9 d'avientu de 1955 - 2 de xineru de 1957
Socesor:
Gene Fullmer
Predecesor:
Gene Fullmer
Campeón del Mundu peso mediu
1 de mayu de 1957 - 23 de setiembre de 1957
Socesor:
Carmen Basilio
Predecesor:
Carmen Basilio
Campeón del Mundu peso mediu
25 de marzu de 1958 - 22 de xineru de 1960
Solo reconocíu por Nueva York y Massachusetts
Socesor:
Paul Escolgar