Tierra de la Reina Maud

La Tierra de la Reina Maud (noruegu: Dronning Maud Land) ye un sector de L'Antártida Oriental sobre l'océanu Antárticu qu'enfrenta al sur del continente africanu. El Territoriu entiende dende'l meridianu 20° O hasta 45° Y, llindando asina col Territoriu Antárticu Británicu al oeste y el Territoriu Antárticu Australianu al este. Escontra'l sur de la mariña de la Tierra de la Reina Maud estiéndese la pandu Antárticu, polo que la mayor parte del área ta cubierta por bloques de xelu d'enorme espesura. El so nome foi puestu n'homenaxe a la reina Maud (1869-1938), esposa del rei Haakon VII de Noruega. La mariña de la Tierra de la Reina Maud y el mar circundante son oxetu d'una reclamación de Noruega dende'l 14 de xineru de 1939, país que lu considera un territoriu dependiente so xurisdicción del Departamentu d'Asuntos Polares del Ministeriu de Xusticia y Seguridá Pública de Noruega.

Tierra de la Reina Maud
Alministración
Condominio (es) Traducir[[d:Special:EntityPage/Q21590062|{{{2}}}
Tipu d'entidá dependencia de Noruega (es) Traducir
Xeografía
Coordenaes 72°30′S 12°00′E / 72.5°S 12°E / -72.5; 12
Superficie 2500000 km²
Demografía
Cambiar los datos en Wikidata

Definición xeográfica editar

 
El cume Holtanna nel cordal Fenriskjeften.

D'alcuerdu a la definición aprobada'l 1 de xineru de 1952 pol Comité Consultivu sobre Nomenclatura Antártica d'Estaos Xuníos, la Tierra de la Reina Maud xeográficamente ye la parte de L'Antártida que s'estiende dende'l términu del glaciar Stancomb-Wills (75°18′S 19°00′W / 75.300°S 19.000°O / -75.300; -19.000) na mariña del mar de Weddell -que la dixebra de la mariña Caird de la Tierra de Coats- hasta'l glaciar Shinnan (67°55′S 44°38′E / 67.917°S 44.633°E / -67.917; 44.633), que la dixebra de la Tierra de Enderby.[1]

D'alcuerdu a la definición de Noruega ye la porción de L'Antártida ente los meridianos 20° Oeste y 45° Este.[2]

La Tierra de la Reina Maud considerada como'l sector de L'Antártida llindáu polos meridianos 20° Oeste y 45° Este con vértiz nel Polu Sur entiende una sesta parte del continente con una área de 2,8 millones de km².[3]

El mar que baña les mariñes de la Tierra de la Reina Maud ye llamáu per Noruega -a lo llargo de tola so reclamación- mar del Rei Haakon VII.[4][5] Otros países -como'l Reinu Xuníu y Rusia- llamen mar del Rei Haakon VII al sector que s'estiende ente'l cabu Norvegia (llende col mar de Weddell) y el meridianu de Greenwich, denominando mar de Lázarev (ente 0° y 14° Y), mar de Riiser-Larsen (ente 14° Y y 34° Y), y mar de les Cosmonautes (ente 34° Y y 54° Y) al restu de les mariñes de la Tierra de la Reina Maud.

Historia editar

Espediciones noruegues a L'Antártida editar

 
El petrel blancu ye una de les especies d'aves que s'atopen na Tierra de la Reina Maud.

La primer espedición noruega a L'Antártida ente 1892 y 1894 foi liderada por Carl Anton Larsen nel barcu Jason propiedá de Lars Christensen. Esta espedición nun tocó la Tierra de la Reina Maud yá que se dirixó a la parte de la barrera de xelu Larsen nel mar de Weddell.[6][7] Larsen depués encabezó'l barcu Antarctic, como parte de la Espedición Antártica Sueca de 1901-1904 dirixida por Otto Nordenskjöld,[8] ente qu'otru noruegu, Carsten Borchgrevink, dirixó la Espedición Southern Cross de 1898-1900 al mar de Ross, la primera entamada y financiada por británicu.

La primer espedición en llegar al polu sur xeográficu foi liderada pol esplorador noruegu Roald Amundsen. Él, xunto a otros cuatro noruegos qu'integraron la espedición (Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel y Oscar Wisting), llegaron al polu sur el 14 d'avientu de 1911 y llantaron la bandera noruega. Amundsen denominó Haakon VII's Vidde al total de la pandu polar qu'arrodia'l polu sur y reclamar pal rei Haakon VII de Noruega. Sicasí, el Gobiernu noruegu nun aceptó la reclamación del polu sur por cuenta de que contradicía les sos posiciones na disputa cola Xunión Soviética nel árticu, al refugar la teoría de los sectores polares.

L'empresariu balleneru Lars Christensen financió 9 espediciones a L'Antártida realizaes colos barcos Odd, Norvegia y Torshavn coles mires d'esplorar en busca de cetáceos. El Odd al mandu d'Anton S. Anderssen y d'Eyvind Tofte expedicionó en 1927 a les Shetland del Sur y al mar de Bellingshausen. El Norvegia realizó 4 espediciones: en 1927-1928 al mandu de Harald Horntvedt a les islles Xeorxa del Sur y Bouvet; en 1928-1929 al mandu de Nils Larsen a les islles Bouvet, Shetland del Sur y Pedru I; en 1929-1930 al mandu de Hjalmar Riiser-Larsen y de Nils Larsen a la islla Bouvet y la Tierra de Enderby onde'l 22 d'avientu de 1929 llantaron la bandera noruega, y depués afayaron y mapearon la mariña del Príncipe Olaf y la mariña de la Princesa Marta; en 1930-1931 al mandu de Gunnar Isachsen y de Hjalmar Riiser-Larsen a la mariña de la Princesa Ragnhild.[9] El Torshavn realizó 4 espediciones ente 1931-1937. Neses espediciones el 1 d'avientu de 1927 Noruega reclamó la subantártica islla Bouvet y el 2 de febreru de 1929 la islla Pedru I. L'área costera dende los 37° Y hasta los 49° 30' de llargor esti afayada en 1930 por Hjalmar Riiser-Larsen como parte de los esfuercios por cartografiar L'Antártida foi denomada Dronning Maud Land n'homenaxe a la reina Maud (1869–1938), esposa del rei Haakon VII de Noruega.

Hjalmar Riiser-Larsen, Finn Lützow-Holm y Viggo Widerøy realizaron fotografíes aérees y mapearon la Tierra de la Reina Maud ente 1929 y 1937. Estes espediciones esploraron dafechu la mariña de la Tierra de la Reina Maud ente los 16° 30' O y los 45° Y, incluyendo gran parte del interior. Mientres la espedición de 1936-1937 Viggo Widerøy voló sobre la zona costera llamada mariña del Príncipe Harald.

Reclamación de Noruega editar

El 15 d'abril de 1929 el Gobiernu noruegu espresó por aciu una nota a los Estaos Xuníos que sobre la base de los descubrimientos realizaos por Amundsen nel polu sur, tenía:[10]

base válida pa una reivindicación de prioridá p'adquirir esos territorios siempres que les esixencies del derechu internacional tocantes a la ocupación efectiva d'un nuevu territoriu cumpliérense.

Depués de conversaciones en 1934 Noruega llogró tácitamente el consentimientu británicu a reclamar los territorios ente les Dependencies de les Islles Malvines y el Territoriu Antárticu Australianu, pero nun lu fixo efectivu hasta que n'avientu de 1938 el Gobiernu noruegu tomó conocencia de la partida de callao de la Espedición Antártica Alemana dirixida por Alfred Ritscher escontra la Tierra de la Reina Maud con propósitos de anexación del área. Esta situación fizo que Noruega fixera efectiva la so declaración de soberanía sobre la Tierra de la Reina Maud por aciu un decretu real del 14 de xineru de 1939 (aprobáu unánimemente pol parllamentu'l 3 de marzu de 1939):[11]

Kongen samtykkjer og skriv under eit framlagt utkast til kongeleg kunngjering om at dean parten av fastlandsstranda i Antarktis som tøyer seg ifrå grensa for Falkland Islands Dependencies i vest (grensa for Coats Land) til grensa for Australian Antarctic Dependency i aust (45° austleg lengd) med det landet som ligg innafor denne stranda og det havet som ligg innåt, blir dregen inn under norsk statsvelde
Traducción: El Rei aprueba y robla un borrador del Real Orde que proclama que la parte de la mariña continental de L'Antártida que s'estiende dende les llendes de les Dependencies de les islles Malvines nel oeste (la llende de la Tierra de Coats) a les llendes del Territoriu Antárticu Australianu nel este (45° de llargor esti), cola tierra asitiada na mariña y el mar circundante, va poner so la soberanía de Noruega.

Los derechos aducíos per Noruega pa reclamar l'área taben xustificaos pola esploración xeográfica llevada a cabu por ciudadanos noruegos nella, según pol interés noruegu sobre la pesca de cetáceos en vista de prevenir qu'otres naciones pudieren tomar ellí midíes pa torgar. El Gobiernu noruegu tuvo curiáu de dexar en claro que la so reclamación nun constituyía un sector polar, yá que dende principios del sieglu XX el refugu de la teoría de los sectores polares yera una de les sos principales polítiques esteriores, polo que'l decretu real nun definió'l llende sur de la reclamación nin la estensión del área marítima. El decretu dio al ministru de Xusticia autoridá pa establecer regulaciones nel área.

Noruega comunicó'l decretu real a países colos que tenía rellaciones diplomátiques, de los cualos recibió oxeciones d'Estaos Xuníos, Chile, la Xunión Soviética y Alemaña. El Reinu Xuníu respondió'l 1 de setiembre de 1939 aceptando la reclamación y suxuriendo que la llende oeste fuera fitu nos 20° Oeste, una y bones la definición na llende de la Tierra de Coats yera vaga, lo cual foi aceptáu per Noruega.[12] Nuna nota del ministru d'Asuntos Esteriores d'Alemaña, Joachim von Ribbentrop, de 23 de xineru de 1939, el Gobiernu alemán apostó'l reclamu noruegu. Ritscher llegó a la mariña de la Princesa Martha el 19 de xineru de 1939 y los espedicionarios alemanes fotografiaron una área d'aproximao 350 000 km² que foi denomada Neuschwabenland (Nueva Suabia) hasta la so partida de regresu'l 6 de febreru de 1939. Fontes noruegues afirmen qu'Alemaña anunciaría la formación d'un Sector Antárticu Alemán n'agostu de 1939, ente los 4° 59' Y y los 16° 30' Y y hasta los 75° S.[13]

En respuesta a la proclamación, el 27 de xineru de 1939 el Comisariado Popular d'Asuntos Esteriores de la Xunión Soviética refugó categóricamente tolos actos unillaterales en rellación cola soberanía sobre los territorios antárticos y sorrayó los sos derechos históricos al descubrimientu de L'Antártida en virtú de les espediciones de Bellingshausen y Lázarev.[14] La reclamación noruega solo foi reconocida explícitamente por cuatro países: Francia, Australia, Nueva Zelanda y el Reinu Xuníu, tolos cualos reconocen mutuamente les sos reclamaciones antártiques.[15][16]

Dende la entrada a valir el 23 de xunu de 1961 del Tratáu Antárticu -del que Noruega ye miembru signatario orixinal- nenguna reclamación territorial presistente puede ampliase, polo que l'área de la reclamación permanez indefinida. Sicasí, el Gobiernu noruegu sostién que'l propósitu de la so reclamación foi'l d'establecer la posesión de la tierra qu'hasta entós tuviera ensin gobiernu y que naide más que los noruegos habíen estudiáu y mapeado, polo que les autoridaes noruegues nun s'oponen a la interpretación de que'l reclamu noruegu estender hasta'l polu sur.[17][18]

El 4 de mayu de 2009 Noruega fixo una presentación ante la Comisión de Llendes de la Plataforma Continental de les Naciones Xuníes definiendo l'área de la plataforma continental de la Tierra de la Reina Maud que reclama más allá de les 200 milles náutiques de la mariña.[19][nota 1]

El 21 de xunu de 1957 el parllamentu noruegu definió'l estatus de la Tierra de la Reina Maud como dependencia enmendando la llei del 27 de febreru de 1930 que dio esi estatus a les islles Bouvet y Pedru I. Una área col estáu de dependencia ye parte del territoriu noruegu, pero nun forma parte del Reinu de Noruega.

Esploraciones posteriores editar

En 1946-1947 grandes árees antártiques fueron fotografiaes pola Operación Highjump d'Estaos Xuníos al mandu de Richard Y. Byrd.

Ente 1949 y 1952 llevar a cabu la primer espedición internacional noruegu-suecu-británica, comúnmente llamada espedición Maudheim, liderada pol noruegu John Giæver. La espedición realizó una serie d'investigaciones científiques basaes na estación d'investigación Maudheim, construyida en febreru de 1949 na barrera de xelu Jelbart na mariña de la Princesa Marta. El 15 de xineru de 1952 la base Maudheim foi abandonada.[20]

La sesta espedición antártica noruega de 1956 a 1960 so la direición de Sigurd Helle tuvo basada na base Noruega construyida sobre la barrera de xelu Fimbul pa participar nel Añu Xeofísicu Internacional. El so construcción completóse'l 20 de xineru de 1957.[21]

Sectores editar

Estendiendo los sectores llindaos por meridianos hasta'l Polu Sur, según el Comité Consultivu sobre Nomenclatura Antártica d'Estaos Xuníos la Tierra de la Reina Maud entiende les árees espresaes na siguiente tabla (d'oeste a este):

Sector Llende occidental Llende oriental
1 Mariña de la Princesa Marta (Princess Martha Coast) 20° 00' O |

align=right | 05° 00' Y

2 Mariña de la Princesa Astrid (Princess Astrid Coast) 05° 00' Y |

align=right | 20° 00' Y

3 Mariña de la Princesa Ragnhild (Princess Ragnhild Coast) 20° 00' Y |

align=right | 34° 00' Y

4 Mariña del Príncipe Harald (Prince Harald Coast) 34° 00' Y |

align=right | 40° 00' Y

5 Mariña del Príncipe Olaf (Prince Olav Coast) 40° 00' Y |

align=right | 44° 38' Y

Tierra de la Reina Maud (Queen Maud Land) 19° 00' O |

align=right | 44° 38' Y

La llende occidental correspuende al términu del glaciar Stancomb-Wills, y l'oriental al glaciar Shinnan/Carnebreen. Les llendes entemedies son d'oeste a este: meridianu 5° Este, meridianu 20° Este, península Riiser-Larsen, punta d'entrada esti de la badea Lützow-Holm.

Los mesmos llendes fueron definíos per Noruega hasta que fueron modificaos en 1973 d'alcuerdu a la siguiente tabla:

Sector Llende occidental Llende oriental
1 Mariña de la Princesa Marta (Kronprinsesse Märtha Kyst) 20° 00' O |

align=right | 00° 30' O

2 Mariña de la Princesa Astrid (Prinsesse Astrid Kyst) 00° 30' O |

align=right | 14° 45' Y

3 Mariña de la Princesa Ragnhild (Prinsesse Ragnhild Kyst) 14° 45' Y |

align=right |32° 30' Y

4 Mariña del Príncipe Harald (Prins Harald Kyst) 32° 30' Y |

align=right | 38° 34' Y

5 Mariña del Príncipe Olaf (Kronprins Olav Kyst) 38° 34' Y |

align=right | 45° 00' Y

Tierra de la Reina Maud (Dronning Maud Land) 20° 00' O |

align=right | 45° 00' Y

Les llendes entemedies pasaron a ser d'oeste a este: Llingua de xelu Troll/Trolltunga, cabu Sedov/Sedovodden, fondu de la badea Vestvika, y glaciar Shirase/Shirasebreen.

En 1948 Noruega y el Reinu Xuníu alcordaron que'l nome Tierra de la Reina Maud amenorgar al sector noruegu y nun s'estendiera al Territoriu Antárticu Británicu, ente que'l nome británicu Tierra de Coats foi omitíu nel sector noruego y amenorgao hasta la llende ente dambes reclamaciones. La mariña Bruce, que yera la parte de la Tierra de Coats que se topaba al oriente de los 20° Este, sumió de la cartografía británica.[22]

Xeografía editar

 
Los montes Drygalski, un cordal constituyente de los montes Orvin.

Nun hai tierra llibre de xelu sobre la mariña, que consiste d'una paré de xelu de 20 a 30 m d'altu a lo llargo de casi tol territoriu.[23][24] Ye solo posible desembarcar nunos pocos llugares.[24] A unos 150 a 200 km de la mariña picos predresos furen la capa de xelu algamando un altor mediu de 2000 msnm, col so puntu más altu nel Jøkulkyrkja (3148 msnm) nos montes Mühlig-Hofmann.[23] Los otros cordales principales son: Heimefront, Orvin, Wohlthat y Sør Rondane.

Xeolóxicamente'l terrén de la Tierra de la Reina Maud ta apoderáu por gneiss precambrianu, formáu fai 1 a 1,2 millardos d'años, antes de la creación del supercontinente Gondwana. Los montes consisten mayormente de roques granítiques cristalines, formaes fai 500 a 600 millones d'años na oroxenia panafricana mientres el ensamblamiento de Gondwana.[25] Nel estremu occidental del territoriu hai roques volcániques y sedimentaries más nueves. Les investigaciones revelaron qu'ensin la capa de xelu la mariña sería similar a les de Noruega y Groenlandia, con fondos fiordos ya islles.[23]

Bases antártiques editar

 
Estaciones científiques na Tierra de la Reina Maud.

Les bases antártiques permanentes (operatives tol añu) instalaes nesti territoriu son:

El abellugu Tor allugar en Svarthamaren na mariña de la Princesa Marta 71°53,2′S 05°09,3′E / 71.000°S 5.000°E / -71.000; 5.000 a 1625 msnm. Foi establecíu per Noruega en xineru de 1985 y tien capacidá pa 4 persones.[26]

La base Troll ye una base antártica de Noruega alcontrada nel nunatak Jutulsessen a 235 km de la mariña del mar de Lázarev nel sector oriental de la mariña de la Princesa Marta.[27] Foi inaugurada como base braniza'l 17 de febreru de 1990 y el 11 de febreru de 2005 la reina Sonia de Noruega la reinauguró como base permanente. El aeródromu de Troll foi inauguráu'l 11 de febreru de 2005 y ta asitiáu a 6,8 km de la base Troll y consiste d'una pista de xelu azul de 3300 m de llargu y 100 m d'anchu. Sirve como centru del DROMLAN.

Ver tamién editar

Notes editar

  1. Na presentación ante la Comisión de Llendes de la Plataforma Continental Noruega presentó mapes nos que se ve al paralelu 75° Sur como llende sur implícitu de la so reclamación de la Tierra de la Reina Maud.

Referencies editar

  1. Australian Antarctic Data Centre / Gazetteer. United States Gazetteer Id 130479 y SCAR Composite Gazetteer of Antarctica. Queen Maud Land
  2. Australian Antarctic Data Centre / Gazetteer. Norway Gazetteer Id 115028 y SCAR Composite Gazetteer of Antarctica. Dronning Maud Land
  3. NPI. Dronning Maud Land
  4. [1], David McGonigal, "Antarctica: Secrets of the Southern Continent", 2009, Frances Lincoln Publishing, London, ISBN 0711229805, fechaaccesu=2010-10-28
  5. [2], Bernadette Hince, "The Antarctic dictionary: a complete guide to Antarctic English", 2000, Csiro Publishing, Collingwood, Australia, ISBN 095774711X, fechaaccesu=2010-10-28
  6. Rubin, Jeff (2008). Antarctica. Lonely Planet Publications, páx. 40. ISBN 1-74104-549-5. Consultáu'l 22 d'ochobre de 2009.
  7. Antarctica. Sydney: Reader's Digest, 1985, páxs. 126-127, 152-159, 296-297, 305.
  8. Child, Jack. Antarctica and South American Geopolitics: Frozen Lebensraum. New York: Praeger Publishers, 1988, páxs. 13-14, 27-28, 72.
  9. Ekspedisjoner i Antarktis
  10. The polar regions and the development of international law Volume 3 de Cambridge studies in international and comparative law. páxs. 57. Autor: Donald Rothwell. Editor: Cambridge University Press, 1996. ISBN 0-521-56182-5, 9780521561822
  11. Antarctica and the law of the sea. páxs. 48. Volume 18 de Publications on ocean development. Autor: Christopher C. Joyner. Editor: Martinus Nijhoff Publishers, 1992. ISBN 0-7923-1823-4, 9780792318231
  12. Meld. St. 32 (2014–2015)
  13. Meld. St. 32 (2014–2015). Norwegian Interests and Policy in the Antarctic
  14. РОССИЙСКАЯ АНТАРКТИЧЕСКАЯ ЭКСПЕДИЦИЯ НА РУБЕЖЕ ВЕКОВ. СВЯЗЬ ВРЕМЕН И ПОКОЛЕНИЙ
  15. Mapa presentáu per Australia ante la ONX qu'amuesa la reconocencia a la reclamación noruega
  16. Mapa oficial de la Dependencia Ross amosando les reclamaciones reconocíes por Nueva Zelanda
  17. Meld. St. 32 (2014–2015). Norwegian Interests and Policy in the Antarctic. Textbox 3.4 Dronning Maud Land – the question of its southward geographic extent
  18. Mapa del Institutu Polar Noruegu amosando la reclamación hasta'l polu sur.
  19. Commission on the Limits of the Continental Shelf. Submission by the Kingdom of Norway
  20. SPRI. Norwegian-British-Swedish Antarctic Expedition, 1949-1952
  21. DEAN NORSKE ANTARKTISEKSPEDISJON 1956-60 NORWAY STATION / FIMBUL
  22. Dronning Maud Land. Store norske leksikon
  23. 23,0 23,1 23,2 Gjeldsvik, Tore. «Dronning Maud Land» (noruegu). Store norske leksikon. Consultáu'l 9 de mayu de 2011.
  24. 24,0 24,1 Shirihai, Hadoram; Cox, John (2008) The complete guide to Antarctic wildlife: birds and marine mammals of the Antarctic continent and the Southern Ocean. Princeton University, páx. 517.
  25. Elvevold, Synnøve (2005) (en noruegu). Geologi i Antarktis. Norwegian Polar Institute. http://www.polarhistorie.no/filearchive/Faktaark_NP_012.pdf. Consultáu'l 18 de xunetu de 2011. 
  26. ATS. Electronic Information Exchange System
  27. «Troll i ord - ord om Troll» (noruegu). Institutu Polar Noruegu. Archiváu dende l'orixinal, el 4 d'ochobre de 2010. Consultáu'l 4 d'ochobre de 2010.

Enllaces esternos editar