Typhaceae

familia de plantes

Les tifacees en sentíu ampliu (nome científicu Typhaceae sensu lato) formen una familia de plantes distribuyíes más o menos per tol mundu, carauterístiques de hábitats acuáticos y güelgues. Les fueyes son lliniales y munches vegaes esponxoses. Tienen inflorescencies determinaes, terminales, altamente modificaes con numberoses flores pequeñes densamente arrexuntaes, les inflorescencies como resultancia tienen aspeutu d'espigues elongaes o aglomeraciones globoses, les flores masculines asitiaes enriba de les femenines. Son polinizadas pol vientu. Na so circunscripción según el sistema de clasificación APG III (2009[2]), Judd et al. (2007) y na de Kubitzki (1998[3]) y tamién según el APWeb (2001 d'equí p'arriba),[4] la familia inclúi a los xéneros Typha y Sparganium. Según el más antiguu sistema de clasificación APG II del 2003[5] la familia incluyía namái al xéneru Typha, y Sparganium, que ye'l cláu hermanu, pertenecía a la so propia familia Sparganiaceae.

Typhaceae
tifacees en sentíu ampliu
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Angiospermae
Clas: Monocotyledoneae
Subclas: Commelinidae
Orde: Poales
Familia: Typhaceae (familia nᵘ91 en LAPG III 2009[1])
Juss.
Xéneros
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Esta entrada refier a Typhaceae sensu lato, la familia circunscripta polos xéneros Typha y Sparganium. Pa ver tifacees en sentíu estrictu, dixebraes de les sparganiacees, referise a los artículos correspondientes en Typha y Sparganiaceae.

Descripción editar

Introducción teórica en Terminoloxía descriptiva de les plantes

Yerbes rizomatosas, acuátiques o de tierres húmedes, con fueyes y tarmos flotantes na so parte distal o emerxentes. Pelos simples.

Fueyes de disposición alterna, dísticas, simples, lliniales, de marxe enteru, con venación paralela, munches vegaes esponxoses, con canales d'aire y particiones que contienen célules estrellaes, envainadoras na base, ensin estípules.

Inflorescencies determinaes, terminales, altamente modificaes con numberoses flores densamente arrexuntaes y que tienen aspeutu d'espigues elongaes o aglomeraciones globoses, les flores masculines asitiaes enriba de les femenines, munches vegaes con una bráctea llinial subxacente.

Les flores son unisexuales, les plantes monoicas, flores radiales.

Los tépalos son 1 a 6 y amenorgaos, con forma de bráctea, o con forma de gocha y numberosos, o con forma d'escama, separaos.

Los estames son 1 a 8, los filamentos separaos o connaos na base, les anteres col texíu conectivu dacuando espandíu.

El polen ye uniporáu, en mónaes o en tétraes.

3 carpelos, connaos, usualmente namái 1 d'ellos ye funcional, ovariu súperu, con placentación apical (y usualmente 1 lóculo), munches vegaes sobre un pie, un estigma, estendíu a lo llargo d'un llau del estilu. 1 óvulu.

Nun hai nectarios.

El frutu ye una drupa carnosa seca-esponxosa, o un folículo con aspeutu d'aqueniu.

La grana con un poru, al traviés del cual remanez l'embrión.

Ecoloxía editar

Llargamente distribuyíes, especialmente nel Hemisferiu Norte, son carauterístiques de hábitats acuáticos y de tierres húmedes, especialmente güelgues.

Les tifacees sensu lato son polinizadas por vientu.

Les goches del periantu persistente de Typha ayuden a la dispersión de los frutos tipu aqueniu (que dempués de la dispersión ábrense, lliberando la única grana). Les drupes seques-esponxoses de Sparganium pueden ser esvalixaes por páxaros, mamíferos, o agua (llexen por cuenta de la capa esterior esponxosa del frutu).

Filoxenia editar

Introducción teórica en Filoxenia

Los analises cladísticos con calteres morfolóxicos (Dahlgren et al. 1985,[6] Linder y Kellogg 1995,[7] Stevenson y Loconte 1995,[8] Stevenson et al. 2000[9]) sostienen fuertemente la monofilia d'esta familia, constituyida polos dos xéneros mentaos. Los analises basaos en secuencies d'ADN son más equívocos, dalgunos sofiten (Chase et al. 1993,[10] Duvall et al. 1993,[11] Davis et al. 2004[12]) y otros non (Chase et al. 2000[13]) la monofilia del grupu. Un analís de secuencies de rbcL y morfoloxía (Chase et al. 1995b,[14] Michelangeli et al. 2003[15]) tamién sostuvo la monofilia d'esta familia.

Taxonomía editar

Introducción teórica en Taxonomía

La familia foi reconocida pol APG III (2009[2]), el Linear APG III (2009[1]) asignó-y el númberu de familia 91. La familia yá fuera reconocida pol APG II (2003[5]).

2 xéneros, según Royal Botanic Gardens, Kew[16] (visitáu en xineru del 2009):

  • Sparganium L., Sp. Pl.: 971 (1753). Zones templaes del hemisferiu norte.
  • Typha L., Sp. Pl.: 971 (1753). Cosmopolita.

Importancia económica editar

Los dos xéneros son dacuando utilizaos como ornamentales.

Les fueyes de Typha son usaes como material de texíu.

Los rizomas llenos d'almidón, les inflorescencies masculines nueves, y el polen de los dos xéneros pueden ser consumíos como alimentu.

Bibliografía editar

  • Judd, W. S.; C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2007). «Typhaceae», Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, Third edition.. Sunderland, Massachusetts: Sinauer Associates, páx. 290. ISBN 978-0-87893-407-2.

Referencies citaes editar

  1. 1,0 1,1 Elspeth Haston, James E. Richardson, Peter F. Stevens, Mark W. Chase, David J. Harris. The Linear Angiosperm Phylogeny Group (LAPG) III: a linear sequence of the families in APG III Botanical Journal of the Linnean Society, Vol. 161, Non. 2. (2009), páxs. 128-131. doi:10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x Key: citeulike:6006207 pdf: http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1111/j.1095-8339.2009.01000.x/pdf
  2. 2,0 2,1 The Angiosperm Phylogeny Group III ("APG III", n'orde alfabéticu: Brigitta Bremer, Kåre Bremer, Mark W. Chase, Michael F. Fay, James L. Reveal, Douglas E. Soltis, Pamela S. Soltis y Peter F. Stevens, amás collaboraron Arne A. Anderberg, Michael J. Moore, Richard G. Olmstead, Paula J. Rudall, Kenneth J. Sytsma, David C. Tank, Kenneth Wurdack, Jenny Q.-Y. Xiang y Sue Zmarzty) (2009). «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III.». Botanical Journal of the Linnean Society (161):  páxs. 105-121. http://www3.interscience.wiley.com/journal/122630309/abstract. 
  3. Kubitzki, K. (1998). «Typhaceae», Kubitzki, K.: The Familis and Genera of Vascular Plants. IV. Flowering Plants. Monocotyledons. Alismatanae and Commelinanae (except Gramineae).. Berlin: Springer, páx. 457-460.
  4. Stevens, P. F. (2001 d'equí p'arriba). «Angiosperm Phylogeny Website (Versión 9, xunu del 2008, y actualizáu dende entós)» (inglés). Consultáu'l 7 de xunetu de 2008.
  5. 5,0 5,1 APG II (2003). «An Update of the Angiosperm Phylogeny Group Classification for the orders and families of flowering plants: APG II.». Botanical Journal of the Linnean Society (141):  páxs. 399-436. http://www.blackwell-synergy.com/doi/pdf/10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x. Consultáu'l 6 de xunu de 2008. 
  6. Dahlgren, R. M.; Clifford, H. T., Yeo, P. F. (1985). The families of the monocotyledons., Springer-Verlag.
  7. Linder, H. P.; Kellog, E. A. (1995). «Phylogenetic patterns in the commelinoid clade.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 473-496.
  8. Stevenson, D. W.; Loconte, H. (1995). «Cladistic analysis of monocot families.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 543-578.
  9. Stevenson, D. W.; Davis, J. I., Freudenstein, J. V., Hardy, C. R., Simmons, M. P., y Specht, C. D. (2000). «A phylogenetic analysis of the monocotyledons based on morphological and molecular character sets, with comments on the placement of Acorus and Hydatellaceae.», Wilson, K. L. y Morrison, D. A.: Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ., páx. 17-24.
  10. Chase, M. W.; Soltis, D. E., Olmstead, R. G., Morgan, D., les, D. H., Mishler, B. D., Duvall, M. R., Price, R. A., Hills, H. G., Qiu, Y.-L., Kron, K. A., Rettig, J. H., Conti, E., Palmer, J. D., Manhart, J. R., Sytsma, K. J., Michaels, H. J., Kress, W. J., Karol, K. G., Clark, W. D., Hedrén, M., Gaut, B. S., Jansen, R. K., Kim, K.-J., Wimpee, C. F., Smith, J. F., Furnier, G. R., Strauss, S. H., Xiang, Q.-Y., Plunkett, G. M., Soltis, P. S., Swensen, S. M., Williams, S. E., Gadek, P. A., Quinn, C. J., Eguiarte, L. E., Golenberg, E., Learn, G. H., Jr., Graham, S. W., Barrett, S. C. H., Dayanandan, S., y Albert, V. A. (1993). «Phylogenetics of seed plants: An analysis of nucleotide sequences from the plastid gene rbcL.». Ann. Missouri Bot. Gard. (80):  páxs. 528-580. 
  11. Duvall, M. R.; Clegg, M. T., Chase, M. W., Clark, W. D., Kress, W. J., Eguiarte, L. E., Smith, J. F., Gaut, B. S., Zimmer, E. A., y Learns Jr., G. H. (1993). «Phylogenetic hypoteses for the monocotyledons constructed from rbcL sequence data.». Ann. Missouri Bot. Gard. (80):  páxs. 607-619. 
  12. Davis, J. I.; Stevenson, D. W.; Petersen, G.; Seberg, O.; Campbell, L. M.; Freudenstein, J. V.; Goldman, D. H.; Hardy, C. R.; Michelangeli, F. A.; Simmons, M. P.; Specht, C. D.; Vergara-Silva, F.; Gandolfo, M. (2004). «A phylogeny of the monocots, as inferred from rbcL and atpA sequence variation, and a comparison of methods for calculating jacknife and bootstrap values.». Syst. Bot. (29):  páxs. 467-510. http://www.ingentaconnect.com/content/aspt/sb/2004/00000029/00000003/art00001. Consultáu'l 3 de marzu de 2008. 
  13. Chase, M. W.; Soltis, D. E., Soltis, P. S., Rudall, P. J., Fay, M. F., Hahn, W. H., Sullivan, S., Joseph, J., Molvray, M., Kores, P. J., Givnish, T. J., Sytsma, K. J., y Pires, J. C. (2000). «Higher-level systematics of the monocotyledons: An assessment of current knowledge and a new classification.», Wilson, K. L. y Morrison, D. A.: Monocots: Systematics and evolution., CSIRO Publ., páx. 3-16.
  14. Chase, M. W.; Stevenson, D. W., Wilkin, P., y Rudall, P. J. (1995b). «Monocot systematics: A combined analysis.», Rudall, P. J., Cribb, P. J., Cutler, D. F.: Monocotyledons: Systematics and evolution., Royal Botanic Gardens, páx. 685-730.
  15. Michelangeli, F. A.; Davis, J. I., Stevenson, D. W. (2003). «Phylogenetic relationships among Poaceae and related families as inferred from morphology, inversions in the plastid genome, and sequence data from the mitochondrial and plastid genomes.». Amer. J. Bot. (90):  páxs. 93-106. 
  16. «[http://apps.kew.org/wcsp/reportbuilder.do Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist Series]» (inglés). Consultáu'l 15 de xineru de 2009.

Enllaces esternos editar