Urrea de Gaén ye una llocalidá y conceyu español de la provincia de Teruel perteneciente a la contorna del Baxu Martín, Aragón, España. Ta englobada nel Baxu Aragón Históricu.

Urrea de Gaén
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Teruel
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial Urrea de Gaén (es)[1]
Códigu postal 44593
Xeografía
Coordenaes 41°09′36″N 0°28′13″W / 41.16°N 0.47027777777778°O / 41.16; -0.47027777777778
Urrea de Gaén alcuéntrase n'España
Urrea de Gaén
Urrea de Gaén
Urrea de Gaén (España)
Superficie 41.116669 km²
Altitú 308 m
Llenda con Albalate del Arzobispo
Demografía
Población 447 hab. (2023)
- 218 homes (2019)

- 217 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.33% de provincia de Teruel
0% de Aragón
0% de España
Densidá 10,87 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
urreadegaen.es
Cambiar los datos en Wikidata

El nome del pueblu provién de Urrea, que ye'l nome d'una familia cristiana (señores de Urrea), según apaez documentáu dende'l sieglu XII, y de Gaén (Zaén o Zahén que quier dicir emir).

Ye'l conceyu más pequeñu de la ruta del tambor y el bombu pero non por ello dexa de sentise la pasión pol toque d'una forma especial, más sele y atopadiza, más familiar. Nun se dexen d'oyer los tambores y bombos dende l'apertura del xueves a les 24:00 hasta'l sábadu a les 20:00 cuando s'acaba'l toque del tambor.


Política llocal editar

Últimos alcaldes de Urrea de Gaén editar

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Pascual Gasque Herrero[2] UCD
1983-1987 Ángel Daniel Tomás Tomás[3] PSOE
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019 Pedro Joaquín Lafaja Sesé[4] PP

Resultaos eleutorales editar

Eleiciones municipales[5]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PP 2 3 3 7
PSOE 5 4 4
PAR - -
Total 7 7 7 7

Selmana Santa editar

 
Procesión pol Calvariu.

Los actos más destacaos de la Selmana Santa en Urrea de Gaén son:

Xueves editar

  • Misa de la Última Cena del Señor a les 19:00.
  • Rompida de la hora y xubida al Calvariu a les 24:00.

Vienres editar

  • Procesión de la Oración del Güertu colos cantares de los rosarieros a les 11.00.
  • Procesión del pregón a les 16:00
  • Procesión del Santu Entierru a les 23:00

Sábado editar

  • Procesión Xubida d'imáxenes al Calvariu a les 11:00

Llugares d'interés editar

 
Ilesia de San Pedro Mártir.
  • Villa romana de la Llomba de Regadío.
  • Ribera del Martín.
  • Cueva de l'ayalga.
  • Pueblu íberu.
  • Pozu de Les Planes.
  • Molín.
  • El Cálcer.
  • Casa Consistorial, sieglu XVIII.
  • Ilesia Parroquial de San Pedro Mártir, sieglu XVIII.
  • Arcu de San Roque, sieglu XVII.
  • Ermita de Santa Bárbara, sieglu XVIII.
  • Arcu de la Virxe d'Arcos, sieglu XVIII.
  • Biblioteca, casa de cultura y cine.
  • Muséu del Xuguete.

Persones Pernomaes editar

Urrea de Gaén ye'l pueblu natal de Pedro Laín Entrialgo, médicu, escritor y humanista, nacíu'l 15 de febreru de 1908. Presidente de la Real Academia de la Llingua Española. Inda ta de pies la so casa natal na Plaza d'España.

Tamién nació en Urrea el xeneral Juan Cabañeru y Esponera, que mientres les Guerres Carlistes, el 5 de marzu de 1838, atacó la ciudá de Zaragoza, pero foi refugáu pola población. Esti fechu conmemorar na actualidá cola celebración de la Cincomarzada, fiesta llocal en Zaragoza.

Otru personaxe nacíu nesti pueblu'l 24 de febreru de 1866, ye Matías Pastor Sancho, que salió bien nuevu d'ellí. Tres un periplu de dellos años pel norte d'España (Santander, Bilbao) aportó a Zaragoza en 1889. Nesa ciudá entamó la Federación Llocal de Sociedaes Obreres y a los socialistes esistentes na ciudá, dirixendo dambes organizaciones hasta qu'otres obligaciones torgar. Foi Presidente de la Xunta Eleutoral, de la Xunta Llocal de Reformes Sociales y d'otres instituciones zaragozanes amestaes a l'acción social. Casar en Zaragoza y tuvo cuatro fíos, morriendo'l 12 d'avientu de 1921.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  3. Alcaldes d'Aragón de les eleiciones de 2011
  4. Tolos alcaldes de la provincia de Teruel
  5. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 30 de setiembre de 2012.

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar