Villamayor de los Montes

conceyu de la provincia de Burgos (España)

Villamayor de los Montes ye un conceyu d'España perteneciente a la provincia de Burgos, na comunidá autónoma de Castiella y Llión. Tien un área de 40,71 km² con una población de 227 habitantes (INE 2011) y una densidá de 5,6 hab/km².

Villamayor de los Montes
Alministración
País España
Autonomía Castiella y Lleón
Provincia provincia de Burgos
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Villamayor de los Montes (es) Traducir Eugenio Calvo Pérez
Nome oficial Villamayor de los Montes (es)[1]
Códigu postal 09339
Xeografía
Coordenaes 42°06′20″N 3°45′58″W / 42.105555555556°N 3.7661111111111°O / 42.105555555556; -3.7661111111111
Villamayor de los Montes alcuéntrase n'España
Villamayor de los Montes
Villamayor de los Montes
Villamayor de los Montes (España)
Superficie 40.71 km²
Altitú 890 m
Demografía
Población 163 hab. (2023)
- 81 homes (2019)

- 89 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.05% de provincia de Burgos
0.01% de Castiella y Lleón
0% de España
Densidá 4 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
villamayordelosmontes.es
Cambiar los datos en Wikidata

Símbolos editar

 
Representación heráldica del blasón

L'escudu heráldicu que representa al conceyu foi aprobáu oficialmente'l 14 de mayu de 1998 col siguiente blasón:

«Escudu partíu. Primero, d'oru con una encina de sinople, frutada d'oru y surmontada de siete estrelles de gules, puestes nel xefe, cuatro y trés. Segundu, de gules con un blagu abacial y el fuste y capitel d'una columna, dambos de plata y puestes en palu, unu a llau de la otra. Entado en punta d'azur con dos gavilla d'oru. Al timbre, la Corona Real española.»

Mediu físicu editar

Allugamientu editar

Autovía del Norte   de Madrid a Irún. Viniendo de Madrid, 8 km dempués de pasar Lerma, pasamos yá per terrén de Villamayor de los Montes. Siguiendo una carretera secundaria, a 3 km de l'autovía atopamos col pueblu. Incluyir nel ámbitu territorial vinícola de la D.O. Arlanza. Tien frontera con Zael.

Hidrografía editar

El conceyu asitiar na ribera del ríu Cubillo, desaguando un pocu antes el regueru del Ángel.

Clima editar

Villamayor de los Montes tien un clima Csb[3] (templáu con branu secu y templáu) según la clasificación climática de Köppen.

   Parámetros climáticos permediu de Villamayor de los Montes nel periodu 1961-2003  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura media (°C) 4.5 5.9 8.8 9.6 13.3 17.5 20.5 20.9 17.3 12.7 8.1 5.5 12.1
Fonte: Ministeriu d'Agricultura, Alimentación y Mediu Ambiente. Datos de precipitación pal periodu 1961-2003 y de temperatura pal periodu 1981-2003 en Villamayor de los Montes[4] 7 de payares de 2012

Historia editar

Villamayor de los Montes asitiar nel centru de lo qu'antaño foi un enorme monte de carbayu y encina, conocíu como Valzalamio.

Bien a principios del sieglu X, los homes arreyaos na meyora de la Repoblación atoparon nesti llugar un sitiu aparente p'asitiase, surdiendo pequeñes poblaciones como Villamayor de los Montes.

Adulces, fuéronse amestando a esti pueblu toa una serie d'aldegues circunvecinas como Zorita, Santa María, San Andrés de Nava, San Bartolomé de Valzalamio, Santa María de Valzalamio y Villahizán.

Esti estensu territoriu quedó en manes de la poderosa familia del conde Fernán González, dueñu y señor de les tierres de Lara. A mediaos del sieglu X, Mumadonna, madre del conde castellanu, donar al Monesteriu de San Pedro de Cardeña.

Villamayor convertir en llugar de Behetría, incluyida na Merindad menor de Can de Muñó.

Patrimoniu históricu-artísticu editar

Monesteriu:

L'orixe d'esti cenobiu remontar a un antiguu monesteriu llevantáu a principios del sieglu XI so la advocación de San Vicente.

Nel sieglu XIII, una parte de Villamayor pasó a pertenecer a la poderosa familia Fernández-Arias.

( Ver: García Fernández de Villamayor )

Don García y la so esposa alcordaron fundar un monesteriu cisterciense, que la so abadesa fuera doña Marina Arias, monxa yá en Les Fuelgues Reales de Burgos. La fábrica tuvo de concluyise en 1228, añu nel que foi solemnemente inaugurada la ilesia. D'esta dómina, caltiénse la ilesia abacial y el claustru.

La ilesia constitúi unu de los meyores exemplos de pureza y elegancia dientro del estilu ojival de la escuela cisterciense, y viose bien influyida pol arte de la Catedral y del Monesteriu de les Fuelgues de Burgos.

Consta d'una sola nave, cruceru acusáu y cabecera compuesta por trés capiyes, la central poligonal y les llaterales con testeru planu. Hai de solliñar el so elegante ábside al esterior, con seis contrafuertes prismáticos adosaos al muriu y trés baldíos resgones. Estos postreros componer d'arcu apuntáu y óculo, remataos con chambranas apuntaes y sofitaes sobre ménsulas con cabeces humanes. En contraste col decoráu ábside central atópense los llaterales, carauterizaos pola so simplicidá, con llenzos llisos y vanos simples.

A los pies de la ilesia asítiase'l coru abacial, estancia cubierta por una bóveda barroca de yelsu que sustituyó al primitivu techu de madera, amburáu en 1575 y que quiciabes tuviera elementos mudéxares. La sillería, d'elegante sobriedá clasicista, foi realizada nel sieglu XVII, gracies a una compensación realizada pol Duque de Lerma.

Coles mesmes, cabo destacar nesta estancia delles figures escultóriques de gran calidá, como son les talles gótiques de Santa María la Real, señora del monesteriu, y la de Dios-Padre. Tamién se caltienen otres talles del sieglu XVI pertenecientes a un retablu desparecido. El claustru, centru de la vida monástica, asitiar nel llau sur de la ilesia. Ye d'estilu tardorrománico, con planta irregular pos el so númberu de arquerías nun dexó conformar nin un cuadráu nin un rectángulu. Ye d'un solu cuerpu, y los sos cuatro pandes tán formaes por arcos de mediu puntu sofitaos por columnes dobles y nes esquines, fexes de cinco columnes.

Destaquen, tamién, la esquemática decoración de los capiteles, compuesta por motivos vexetales, y el pavimentu, un singular empedrado de quixarros que tuvo de realizase nel sieglu XVI. En dichu suelu represéntense diverses escenes d'animales heráldicos, aves, coneyos, venaos, amás de motivos xeométricos. Na ala de poniente atopa'l pozu, elementu imprescindible pal suministru d'agua a la comunidá y pal riego de la güerta. L'accesu al coru dende'l claustru realízase al traviés d'una puerta d'arcu apuntáu y doble arquivolta, fechada a mediaos del sieglu XIII.

El conxuntu monásticu completar con otres dependencies, como la sala capitular, y el templu parroquial de San Vicente, adosáu a la ilesia. Nel que cabo destacar la so pila bautismal d'estilu románicu y una elegante cruz procesional de plata.

Na actualidá, esti llugar permanez habitáu por monxes cistercienses que, amás d'atender a les sos obligaciones d'oración y cultu, lleven a cabu otres xeres rellacionaes col estudiu, la publicación de llibros y revistes o la cocina, siendo bien afamada la repostería d'esti monesteriu.

Hospital de La Consolación:

Ta asitiáu nel cascu urbanu, tien forma rectangular, d'una sola nave, con unos 200 metros de planta y solo caltiénense los murios, sumiendo bóvedes y la cubierta.

Perteneció a un hospital fundáu por Gonzalo Martínez, canónigu de Segovia, y los sos elementos artísticos indiquen que se trata d'un edificiu d'empiezos del sieglu XVI, anque con actuaciones posteriores, hasta'l sieglu XVII o XVIII.

Nos dos murios del edificiu visibles dende la cai, esisten dos portaes que la so factura correspuende a un modelu civil con arcos de mediu puntu, alfiz con decoración de boles y escudu, dambes d'induldable valor. Los murios son d'influencia mudéxar, alternando fábrica de piedra de mampostería y paños de lladriyu vistu, esistiendo partes d'adobe.

L'antiguu Hospital pa probes, col tiempu pasó a ser ermita vecinal, onde se celebraben mises y llugar d'enseñanza catecumenal.

L'edificiu foi rehabilitáu como centru cívicu, nel que se desenvolvieron yá delles esposiciones de pintura y otres artes.

Ermita:

A tres quilómetros del pueblu, nel llugar de San Andrés, atópase esta ermita qu'acovez la imaxe de la Virxe de Nava. Gocia de gran devoción ente los vecinos. Que la so romería ye'l 16 de mayu.

Na puerta de la mesma atopa un bloque de magre nel que ta escritu lo siguiente :

" Non pases ensin qu'alto faigas caminante.

Mírame y vas ver que mal me pagues,

les llárimes qu'arramé.

Con respetu y atención viador, quédate

paráu y ufierta el to corazón a La nuesa Señora de Nava.

Pola to Virxe y esta Ermita

una mirada bendita.

Amén"

Fiestes y costumes editar

Mientres l'añu la Virxe ta na Ermita. El 25 d'abril, día de San Marcos, baxar a la Ermita y celébrase una eucaristía n'honor a la virxe. Dempués xubir en procesión a la Ilesia de Monxes, onde permanez hasta'l día 7 de mayu, que ye treslladada a la ilesia del pueblu, onde s'afata con flores , lluces, veles y mantos que lleva la xente del pueblu.Esi día empieza la novena de la virxe de Nava que dura hasta'l día 15 de mayu. El día 16 celébrase la Romería de la Virxe de Nava na que se baxa a la Ermita de nuevu, y ellí báillense xotes nel so honor y dempués de celebrar la misa vienden les tradicionales almendres garrapiñadas.

Santos Vicente, Sabina y Cristeta: 27 d'ochobre, fiesta de los patrones del pueblu (escorríos polos romanos y martirizados cerca de les muralles d'Ávila por non renegar de Cristu).

Fiesta del cebolleru ausente: ésta más recién pero de gran aceptación, onde tolos que tuvieron que salir del pueblu y axúntense en vacaciones n'agostu, realicen una comida con xuegos y música.

Referencies editar

Enllaces esternos editar