Vindemiatrix (ε Virginis / ε Vir / 47 Virginis)[1] ye'l nome d'una estrella de magnitú aparente +2,83, la tercera más brillosa de la constelación de Virgu, dempués d'Espiga (α Virginis) y Porrima (γ Virginis) —considerando conxuntamente los dos componentes d'esta postrera—. Ocupa'l llugar 145 ente les estrelles más brilloses del cielu nocherniegu.[2]

Vindemiatrix
Datos d'observación
(Dómina J2000.0)
Constelación Virgu
Ascensión reuta (α) 13h 02min 10,60s
Declinación (δ) +10º 57’ 32,9’’
Mag. aparente (V) +2,83
Carauterístiques físiques
Clasificación estelar G8III
Masa solar 2,6 M
Radiu (11,4 R)
Magnitú absoluta +0,22
Lluminosidá 83 L
Temperatura superficial 5040 K
Metalicidá [Fe/H] = +0,13
Astrometría
Velocidá radial -14,22 km/s
Distancia 110 ± 1 años lluz (33,6 pc)
Paralax 29,76 ± 0,14 mas
Referencies
SIMBAD enllaz
Otres designaciones
ε Virginis / 47 Virginis / HD 113226 / HR 4932 / HIP 63608 / SAO 100384 / BD+11 2529 / FK 488 / GC 17687 / AG+11 1470
[editar datos en Wikidata]

Ta asitiada a 110 años lluz del Sistema Solar y el so máximu acercamientu va tener llugar dientro de 220.000 años, cuando va tar a 104 años lluz. Nesi momentu'l so rellumu va algamar magnitú +2,74.[3]

Nome editar

Vindemiatrix, traducción al llatín del griegu Protrugeter, Protrugetes o Trugeter, significa «la vendimiadora». Con esti nome figura nes Tables Alfonsíes, prevaleciendo hasta los nuesos díes. Enantes, mientres l'Imperiu romanu, foi conocida como Vindemiator, Vindemitor y Provindemiator; la so salida matutina a primer hora a finales d'agostu marcaba'l momentu d'empezar la collecha de la uva. Otru nome que recibe esta estrella ye Protrigetrix, utilizáu pol astrónomu italianu Giovanni Battista Riccioli nel sieglu XVII.[4]

Almuredín y Alaraph son nomes d'orixe árabe que tamién s'utilicen pa designar a esta estrella. En China yera conocida como Tsze Tseang, «el segundu xeneral».[4]

Xunto con Minelava (δ Virginis), Zaniah (η Virginis) y Porrima (γ Virginis) formaba un grupu d'estrelles conocíu na antigua Arabia como Al 'Awwa', que paez que representaba una caseta pa perros o un perru llatiendo.

Carauterístiques físiques editar

Vindemiatrix ye una xigante mariella de tipu espectral G8III[1] con una temperatura superficial de 5040 K.[5] Tien una lluminosidá 83 vegaes mayor que la del Sol y el so radiu ye 11,4 vegaes más grande que'l radiu solar.[6] Les sos carauterístiques son asemeyaes a les de Capella A, la componente más brillosa de α Aurigae. Xira sobre sigo mesma con una velocidá de rotación proyeutada de 1,69 km/s.[7] Ye una fonte importante de rayos X, lo qu'implica una gran actividá magnética na so superficie. La radiación X emitida ye 300 vegaes mayor que la qu'emite'l Sol, y namái Capella (α Aurigae), Deneb Kaitos (β Ceti) y 24 Ursae Majoris superar.[8] Con una masa de 2,6 mases solares,[6] la so edá envalórase en 560 millones d'años,[6] cuando empezó la so vida na secuencia principal como una estrella blancu-azulada de tipu B.

Vindemiatrix amuesa una metalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'l heliu— aproximao un 30% mayor que la solar ([Fe/H] = +0,13).[5] Otros elementos evaluaos como manganesu, cobre y cinc son menos abondosos que na nuesa estrella, ente que nel otru estremu destaca'l so eleváu conteníu de nitróxenu y plomu ([Pb/Fe] = +0,50).[9]

Esiste evidencia de que Vindemiatrix forma parte del grupu de les Híades, acomuñáu col cúmulu del mesmu nome na constelación de Tauru.[10]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Vindemiatrix (SIMBAD)
  2. The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)
  3. Vindemiatrix. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
  4. 4,0 4,1 Vindemiatrix (The Fixed Stars)
  5. 5,0 5,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. (2008). «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». Astronomy and Astrophysics 480 (1). páxs. 91-101. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...480...91S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. 6,0 6,1 6,2 da Silva, L.; Girardi, L.; Pasquini, L.; Setiawan, J.; von der Lühe, O.; de Medeiros, J. R.; Hatzes, A.; Döllinger, M. P.; Weiss, A. (2006). «Basic physical parameters of a selected sample of evolved stars». Astronomy and Astrophysics 458 (2). páxs. 609-623. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...458..609D&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. Hekker, S.; Meléndez, J. (2007). «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters». Astronomy and Astrophysics 475 (3). páxs. 1003-1009. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...475.1003H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  8. Vindemiatrix (Stars, Jim Kaler)
  9. Allen, D. M.; Porto de Mello, G. F. (2011). «Mn, Cu, and Zn abundances in barium stars and their correlations with neutron prinde elements». Astronomy and Astrophysics 525. A63. http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...525A..63A&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  10. Vindemiatrix (The Bright Star Catalogue)

Coordenaes:   13h 2m 10.597s, 10° 57 32.935