Viseu

conceyu y llocalidá de Portugal

Viseu Tocante a esti soníu [viˈzew] ye una ciudá portuguesa, capital del distritu de Viseu, na rexón Centro y comunidá intermunicipal de Viseu Dão-Lafõye. Tien casi 100 000 habitantes. Ye la capital de la rexón histórico y antiguo provincia de Beira Alta.

Viseu
Alministración
PaísBandera de Portugal Portugal
Distritu portugués Distritu de Viseu
Tipu d'entidá ciudá de Portugal
Cabezaleru/a del gobiernu Almeida Henriques
Nome oficial concelho de Viseu (pt)
Códigu postal 3500–3519
Xeografía
Coordenaes 40°39′27″N 7°54′50″W / 40.6575°N 7.9139°O / 40.6575; -7.9139
Viseu alcuéntrase en Portugal
Viseu
Viseu
Viseu (Portugal)
Superficie 507 km²
Altitú 476 m
Llenda con
Demografía
Población 99 274 hab. (2011)
Porcentaxe 102.35% de Distritu de Viseu
0.96% de Portugal
Densidá 195,81 hab/km²
Más información
Prefixu telefónicu 232
Estaya horaria UTC±00:00
Llocalidaes hermaniaes
cm-viseu.pt
Cambiar los datos en Wikidata

Freguesias editar

 
Vista parnorámica de Viseu
 
Vista Aérea de Viseu.
 
Igreja da Misericórdia de Viseu
 
Interior de la Catedral

Les freguesias de Viseu son 34:[1]

Etimoloxía editar

Según E. Bascuas, el topónimu "Viseu" vien d'una forma d'orixe paleoeuropeo, derivada del raigañu indoeuropea *weis-, *wis- 'desfacer, dilir, fluyir'.[2]

Lleendes editar

Según la lleenda de la ciudá, en plenu procesu de reconquista, un miembru d'un grupu de guerrilleros llegaos a la ciudá pel llau oriental, onde se xunten los ríos Pavia y Dao, preguntó que viso (vejo) eu? ("¿qué veo yo?") y d'esta entruga nacería'l nome de la ciudá. En verdá, el nome Viseu vien del nome romanu de la ciudá, Beseo.

Otra lleenda, más creíble, suxure qu'equí vivió un rei llamáu Don Ramiro II, probablemente Ramiro II de Llión que de viaxe a otres tierres conoció a Sara, hermana d'Alboazar, rei del castiellu del Gaia. Ramiro namorar d'esta dama con pasión infinita qu'acabó raptando. L'hermanu de la doncella, en vengación, raptó a la esposa del rei, Doña Urraca. Mancáu nel arguyu Ramiro escoyó en Viseu los meyores guerreros por que lu acompañaren y enfusó sigilosamente nel castiellu, dexando a los guerreros fuera escondíos nes proximidaes. Aprovechando que Alboazar diba de caza, Ramiro llogró atopar a la so esposa, Doña Urraca, qu'enterada de la traición del so home refugó acompañalo.

Cuando Alboazar torna de cazar, Urraca afaya, en vengación, al so home que ye fechu prisioneru y mandáu executar. Ramiro como últimu deséu pide morrer al son de la so bocina y el toque d'ésta ye la señal a los guerreros por qu'ataquen el castiellu. Al sestu toque'l castiellu ye arrodiáu y amburáu polos soldaos de Ramiro y Alboazar muerre na llucha.[3]

De siguío, al tornar del barcu, Doña Urraca llamentar al so home de que Alboazar yera meyor home que Don Ramiro II. El rei, a conseyu de los sos propios fíos según dalgunos, matar y llanzó al ríu en Vila Praia de Âncora.

Otra versión d'esta lleenda llama anacrónicamente Wamba al rei cristianu.

 
Puerta del Soar.

Allugamientu y accesos editar

40°40′N 7°55′W / 40.667°N 7.917°O / 40.667; -7.917

Alcontrada na altiplanicie de la Beira Alta na parte central del norte de Portugal atopar nun encruz de caminos, na metá del departamentu del mesmu nome.

Viseu llinda; al norte con Castru Daire, al nordeste con Vila Nova de Paiva, al este con Sátão y Penalva do Castelo, al sureste con Mangualde y Nelas, a surl con Carregal do Sal, al suroeste con Tondela, al oeste con Vouzela y al noroeste con São Pedro do Sul.

Comunicaciones editar

Les comunicaciones per carretera son escelentes al atopase bien próximu a la ciudá nel encruz de les autopistes A-24 y A-25 (Aveiro <>Viseu<>Guarda<>Vilar Formoso) que formen cola IP-5 y un tramu de la N-2 una gran variante a la urbe. Más cerca del nucleu urbanu confórmase una petrina que comunica toles rutes que lleguen al mesmu, estes son; la N-337-1, la IP-3, N-231, N-16, N-239 y N-2. Dende Ourense (Galicia) tien bien bona comunicación al traviés de l'A24, 2 hores y media de trayeutu.

Tien aeropuertu (Aerodromo/Aeroporto de Viseu/Lordosa{Lobato}(VSE) pero nun tien estación de ferrocarril. Les estaciones más próximes son: Nelas y Mangualde (Llinia da Beira Alta;internacional > < Vilar Formoso, Guarda, Pampilhosa, Coímbra).

Composición editar

Amás del so nucleu urbanu, Viseu tien tres barrios o freguesias: Coração de Jesus con 8.716 habitantes, Santa Maria de Viseu, con 7.130 habitantes y São José con 5.985 habitantes (cifres referíes a 2001). La crecedera poblacional foi bien alto nes últimes décades.

Hidrografía y orografía editar

Hidrografía editar

L'accidentáu relieve fai qu'haya una bayura de pequeños ríos y regatos. D'una forma xeneral ta entamada en tres vertientes; la del ríu Vouga, la del ríu Dão y la del ríu Paiva. Hai otros menores pero que caltienen una cierta importancia como'l ríu Mel.

El centru urbanu travesar el ríu Pavia que ta siendo recuperáu nel ámbitu del Programa Polis[1]

Orografía editar

La ciudá de Viseu tien una posición central en rellación col distritu. Ta alcontrada nel llamáu altiplanu de Viseu y ta envolubrada por un sistema montascosu constituyíu al norte poles sierres de Leomil, la sierra de Montemuro y la sierra de Lapa, al noroeste la sierra d'Aráu, al sur y sureste les sierres d'Estrella y Lousã y al oeste la sierra del Caramulo que ye la que más inflúi nel área.

El conceyu tien una superficie irregular con altitúes entendíes ente los 400 y 700 m sobre'l nivel del mar.

Los suelos del territoriu municipal son mayoritariamente de granitu y en menor midida presenten formaciones de cuarcites y gneises de los periodos pré-precambrianu y arcaicu.

Clima editar

Viseu, como pueblu nel riegu ente'l norte y centru de Portugal, y "atrapáu" por ferruchar de Caramulo, Buçaco, Estrilla, y Montemuro Leomil, el so clima tien una influencia mediterránea, continental y marítima. El so clima carauterizar por iviernos frescos a fríos, con temperatures medies mensuales ente y 6 °C y 9-10 °C, húmedu, con una precipitación total alredor de 499.4 mm, y con vientu relativamente, sobremanera en xineru. La primavera ye amena, con delles agües, concentraes nos dos primeros meses, Les temperatures máximes van dende 28 hasta 30 °C y mínimes d'ente 3 a 5 °C a 15 °C nos díes de calor diurno. El branu ye caliente y secu, la temperatura máximo ente 22 a 25 °C y 30-33 °C, mínima ente 12 y 25 °C. La seronda ye húmedu y frescu, con muncha agua que se concentra nos dos últimos meses de la estación. El rangu de temperatura mínimo ye de 4 a 15 °C en setiembre y el máximu que puede dise a 30 °C en setiembre y 15 °C a finales de payares.

En más detalle, en xineru carauterizar por selmana relativamente fríu y lluviosu, puede esperimentar una cayida de nieve o d'otra, inclusive dacuando relativamente fuertes, entrepolaes con dellos díes de cielos estenos, ensin vientu, dacuando con fuertes rabaseres y fríu mínimu, que puede ser negativu : la temperatura medio oficial ye de 6,2 °C y la precipitación media ye de 193.1 mm non oficiales. Febreru ye'l típicu de l'agua como diz el dichu popular, carauterizar por nueches fresques y díes lluviosos colos arreglos pa les duches, extraordinariamente fuerte nel zarru d'una depresión escavada, vientos moderaos a fuertes y leves día: T ° media non oficial ye 7,2 °C y la precipitación media ye de 123.4 mm. Marzu non oficial ye un mes carauterizáu peles nueches fríes y tardes templaes han un pocu de vientu, como diz el refrán "En marzu, el mayor quemar el coche y el ferrocarril, les precipitaciones son abondosos pero menos presente qu'en meses anteriores: T ª media non oficiales ye de 9,8 °C y la precipitación media ye de 182.3 mm. Abril non oficial ye un mes más lluviosu, airosu y llixeramente templáu, con probabilidá de delles tardes de branu yá tán: permediu T ª non oficiales ye de 11.9 °C y la precipitación media ye de 104.5 mm. Mayu non oficial ye'l mes de nubes llétriques y la conveición, la presencia de mugor y temperatures más templaes dar un amiestu esplosivo pa la formación de fuertes nubes llétriques pela tarde, coles tardes pela mañana daqué airosu y templáu, con tardes caloroses y borrinosu n'ocasiones: T ª media non oficiales ye de 14,3 °C y la precipitación media ye de 93.6 mm. Xunu non oficial ye un mes d'aselu, con escases precipitaciones, altes temperatures y baxu mugor daqué nel aire, les tardes son templaes y los díes de leve a tropical (mínimu ª t cimeru a 20 °C: T ª media ye d'un oficial de 18,1 °C y la precipitación media ye de 39.6 mm. Julio non oficial ye un mes calorosu, l'añu más templáu, con díes templaos y, temperatura cimero a 28 °C y la mínima puede ser cimera a 21 °C (tropical): T ª media ye d'un oficial de 20,2 °C y la precipitación media ye de 14.9 mm. Agostu non oficial ye un mes menos calorosu de xunetu inda bien caliente, pero ye más estación seca, T ª media non oficial ye de 20.0 °C y la precipitación media ye de 22.9 mm.Setembro non oficiales ye d'un mes inda abondo caliente, pero onde l'agua fai'l so regresu y vuélvese más y más pa marcar los díes: T ª media non oficiales ye de 17,8 °C y la precipitación media ye de 24.8mm.Ochobre non oficial ye un mes de nueches templaes, nidies y díes templaos, con rangos de temperatura bien baxu y precipitaciones: T ª media non oficiales ye de 13,7 °C y la precipitación media ye de 108.0 mm non oficiales. Payares ye un mes d'agües y fríu, con frescotas noitye y díes templaos, les precipitaciones son abondoses y duraderos: T ª media non oficiales ye de 9,6 °C y la precipitación media ye de 163.8 mm. Diciembro non oficial ye un mes fríu, que se caracteriza pola agua nes últimes selmanes el sol nin siquier apaecen nel cielu, gracies a la nebulosa de la cubierta carauterizar por fuertes nueches fríes y tardes fresques, y puede haber una nevarada o otra, non bien fuerte: T ª media non oficiales ye de 6,8 °C y la precipitación media ye oficial 193.2 mm.

Viseu tien un clima mediterraneu Csb[4] (templáu con branu secu y templáu) según la clasificación climática de Köppen.

   Parámetros climáticos permediu de Viseu nel periodu 1971-2000  
Mes Xin Feb Mar Abr May Xun Xnt Ago Set Och Pay Avi añal
Temperatura máxima media (°C) 11.6 13.2 15.9 17.1 20.2 25.4 29.2 29.2 25.9 19.8 15.0 12.4 19.6
Temperatura media (°C) 6.9 8.4 10.3 11.5 14.3 18.4 21.4 21.1 18.8 14.2 10.2 8.1 13.6
Temperatura mínima media (°C) 2.2 3.5 4.6 6.0 8.5 11.5 13.5 13.0 11.7 8.5 5.3 3.8 7.7
Díes de precipitaciones (≥ 1 mm) 13.1 11.3 10.1 34.5
Fonte: Institutu de Meteoroloxía, IP Portugal. Datos de precipitación y temperatura pal periodu 1971-2000 en Viseu[5] 23 d'ochobre de 2012

Economía editar

Viseu ye un centru agrícola y artesanal que s'atopa dientro d'una zona escasamente industrializada, onde predominen les grandes estensiones de viñeos y olivares. Según la minería del carbón y la industria alimenticio. La industria nun tien un pesu importante, ente que los servicios ocupen a un 83% de la población activa.

El sector primariu, entá siendo la contorna básicamente agrícola la ciudá de Viseu nun tien les actividaes del sector primariu como importantes na contribución económica, la ocupación nesti sector non llaga al 2% de la población activa. Delles persones ocupar nos plantíos del viñéu y olivar de les tierres de la contorna o nes mines de pegmatitas granítiques, tungsteniu y uraniu qu'hai nel distritu.

El sector secundariu, con una actividá industrial centrada na artesanía esti sector ocupa solamente entá escasu 16% de la población.

El sector servicios, altamente desenvueltu ye l'actividá na que Viseu basa la so economía. Da trabayu a cerca del 84% de la población activa. Ta centrada na educación con centros d'educación cimera de reconocíu sonadía nel país.

Historia editar

 
Puerta de los Caballeros.

Los oríxenes de Viseu remontar a la dómina castreña y cola invasión per parte del Imperiu romanu de la península Ibérica tomó gran importancia. Viseu allugar nel encruz d'importantes calzaes romanes, una de les cualos procedente de Mérida, la Emerita Augusta, dirixir a Bracara, l'actual Braga. L'importante encruz de calzaes puede xustificar la construcción de la estructura octogonal defensiva, de 2 Km de perímetru, conocida como Cava (por "cabiana", "foso") de Viriato.[6]

Viseu ta acomuñada a la figura de Viriato, una y bones esti héroe lusitanu pudiera nacer nestes tierres. Dempués de la invasión romana la ciudá siguió creciendo, convertir na sede de diócesis de Viseu yá nel dominiu visigóticu nel sieglu VI.

Ente los años 712 y 1057, intervalu de la ocupación árabe d'Andalucía Viseu yera conocida como Castro Vesense onde Vesi quier dicir visigodu. Mientres l'asediu de 1028, ye saeteado el rei lleonés Alfonso V, que muerre por causa de les firíes.

Fernandu I de Llión, conocíu como Fernando'l Magno conquistaría definitivamente Viseu a los musulmanes.

Antes de la formación del condáu Portugués, Viseu foi delles vegaes residencia de los condes Teresa de Llión y Enrique de Borgoña, conde de Portugal qu'en 1123 concéde-y fueros a la ciudá de Viseu, en 1187 volver conceder el so fíu Alfonso I de Portugal y seríen confirmaos por Alfonso II de Portugal en 1217.

Mientres la crisis de 1383-1385 Viseu foi atacada, escalada y amburada poles tropes de Castiella y Xuan I de Portugal mandu que se cercara, más palantre Alfonso V de Portugal mandaría completala , por ello lleva en nome de muralla alfonsina.

Nel sieglu XV el rei dexaría la ciudá al Infante D. Henrique qu'adquiriría'l títulu de Duque de Viseu.

En 1513 Manuel I de Portugal anueva'l fueru y realízase una espansión de la ciudá, l'actual zona central o Rossio que, en poco tiempu convertir nel principal puntu d'alcuentru de la sociedá. N'este mesmu sieglu vive Vascu Fernandes, un importante pintor que tien munches de les sos obres poles ilesies de la rexón y nel Museu Grão Vascu, cerca de la catedral.

Nel sieglu XIX conságrase'l Rossio como centru de la ciudá al construyise nesti barriu la casa consistorial dexando asina la parte alta de tener la importancia qu'hasta entós tuviera al concentrar el comerciu y construcciones medievales na Rua Direita.

Monumentos editar

 
La Catedral de Viseu, vista posterior.
  • Catedral de Viseu, del sieglu XVI. Empezar a construyir nel sieglu XII. Del románicu orixinal queden pocos restos, dalgún capitel y la portada sur. L'estilu predominante ye'l góticu consta de tres naves en trés planos. N'estilu manuelino cubriéronse les bóvedes.
  • Muralles y puertes de l'antigua ciudá,
  • Ilesia de la Misericordia, del sieglu XVIII, con fachada rococó y dos torres. Tien tres retablos neoclásicos .
  • Palaciu Arzobispal,
  • Fortificación romana,
  • Cava de Viriato, construcción defensiva de tiempos del Imperiu romanu.

Fiestes editar

Les fiestes mayores son na feria de São Mateus, San Mateo, qu'empieza'l 14 d'agostu y estiéndese hasta'l 21 de setiembre. Nesti tiempu realiza un mercáu de productos del campu y artesanía.

  • Les cavalhadas de Voldemoinhos celébrense'l 24 de xunu.

Les feries editar

Yá nel sieglu XVIII realizaben dos feries na ciudá, les de tolos primeros sábados de cada mes, qu'anguaño se realicen tolos sábados del mes, y la Feria Franca que tenía calter añal y que yá foi nomada en 1758 nel Dicionário Xeográficu de Luís Cardoso. Dellos autores atribúin la creación de la feria a Sancho I (1188) y la so llegalización a Xuan I, pero foi Duarte quien el cambéu a la Ribeira, lo que más tarde se llamaría campu de Viriato y pal día 21 de setiembre, día de San Mateo.

la feria sería suspendida hasta la restauración fecha por Alfonso V, agora con duración de 15 díes y entamu el 20 d'ochobre. Con Manuel I pasa la feria al Rossio, l'actual Plaza de la República, y más tarde treslládase al Campu de Viriato y celébrase ente'l 8 de setiembre y el 5 d'ochobre. Na actualidá (2006) conocer a esta feria como Feria de San Mateo.

Persones destacaes editar

Referencies editar

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar